jump to navigation

Primeres anàlisis per a la tesi: xarxes socials 14 Abril 14UTC 2007

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.
trackback

Mentres fea el treball de camp vaig aprofitar els moments morts a la pensió (Trébol a Fraga i Segre a Balaguer, cap de les dos en connexió a internet, però a la de Balaguer hi estaven treballant) per a introduir les dades d’una de les viles i escomençar a enfrontar-me a l’anàlisi de les xarxes socials. La tria que faig de moment és d’una vila menuda, per a tindre no més de 10 persones a classe, i que tingue suficient presència del català i del castellà per a fer les primeres anàlisis més interessants. Si tota la classe parlare català o castellà no hi haurie tant de joc en les anàlisis. Ara ja tinc la xarxa i ja puc fer les primeres visualitzacions. De moment tinc lo sociograma, i les anàlisi descriptiva més primerenca: d’una classe de 9 persones, les nominacions rebudes per cada alumne són 4,9 de mitjana (d’un màxim de 8 possibles nominacions). I la primera dada més interessant: los xics solen nominar a la resta de gent de classe entre les 20 persones amb les que més es relacionen (poden denominar qualsevol relació: amics, familiars, professors, veïns…), tant a xics com xiques, i a més, denominen tant a xics com a xiques. Ells, per contra, diversifiquen molt més la seua xarxa de 20 persones entre altres àmbits (amics, familiars..) i quan nominen algú de classe, ho fan sobretot amb altres xiques. La conseqüència és que ells tenen un grau d’entrada (apareixen a la llista de les 20 persones d’algú altre) molt menor que elles. Algú m’ha dit “bé, ja és habitual: ells perden el cul per elles, tot el dia darrere, i elles es deixen voler”. A veure si més endavant se repetix este patró ;-)

Detràs la pena (Pena-roja), bon lloc per a pensar en triades

Ja tenia ganes de començar a lluitar amb les dades de xarxes socials. Tant de temps parlant-ne i pensant-hi i ara ja tinc les dades reals per a comprovar eixes coses que tenia pensades. La que més il·lusió em fa és la de les triades. Espero explicar-la millor quan m’hi posa. Però consistire en analitzar les dades per grups de 3 en 3 nodes: A es relacione en B. B es relacione en C. La transitivitat de la triada lògica serie que A es relacione en C. Si no es relacione, no hi ha transitivitat. I indique algunes coses. Si això es transporte a l’anàlisi sociolingüístic s’obri un camp fabulòs: A parle en català en B. B parle en català en C. La transitivitat de la triada consitix en que A parlo en català en C. Però si això no és així, mos indique alguna cosa. Són límits interlingüístics? Si podem descriure a cada alumne a partir del seu comportament en totes les seues triades, podrem posar-li una etiqueta: o bé catalanaoparlant (parle català en los catalanoparlants i els catalanoparlants li parlen català) o bé castellanoparlant (parle castellà en los castellanoparlants i els castellanoparlants li parlen castellà). Després podrem veure quina és la llengua que habitualment parlen entre catalanoparlants i castellanoparlants. Possiblement a viles a on la presència del castellà és important, és a dir, que un 50% de les relacions són en castellà, i a més a on la llengua no s’ha normalitzat a nivell social, és a dir, que la competència del català no s’ha extès a tota la població, la llengua entre catalanoparlants i castellanoparlants serà el castellà: convergència lingüística. I finalment, trobarem un llarg pla entre els catalanoparlants i els castellanoparlants que ocuparan els alumnes que no encaixen ni en una ni en l’altra categoria: són els que no compliran la regla de la convergència lingüística cap al castellà, ni la regla de la convergència lingüística cap al català si hi ha lloc a on n’hi ha. Parlen català en los catalanoparlants, parlen castellà en los castellanoparlants (convergixen per complet en uns i en altres, perquè són competents i usuris habituals d’una i altra llengua) i haurem de veure en quina llengua parlen amb els altres convergents. Tot això de moment és teoria. No haig enfrontat amb les dades de la realitat. A veure què ix! Si funcione, superarie un obstacle important que es trobe la sociolingüística quan ha de definir què és un catalanoparlant: es referix a si coneix la llengua, si l’utilitze, a la primera llengua que va parlar o a la llengua en la que s’identifique? Cap d’estes opcions. Ho definiríem a partir d’un concepte més relacional que es faria a partir de la llengua que parle en los altres, però tenint en compte qui són i quina llengua parlen eixos altres. Més endavant intentaré definir-ho millor.

De moment, avui, dissabte després de divendres sant, haig avançat poc (i en general, estos darrers dies de la setmana santa no trobo el moment de posar-m’hi). Deixo les reflexions aquí, que ja és alguna cosa.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: