jump to navigation

Los pantans del Segre 27 Març 27UTC 2007

Posted by xarxes in Franja, tesi.
trackback

Avui em toca anar cap a l’àrea a on lo Segre es controla per pantans. Una terra més muntanyosa, i més despoblada. La pujada m’aproxima a un paisatge que conec. El meu paisatge de secà, amb molt espai ocupat per la muntanya i ametlers, i camps de civada a les parts més planes. Arribo amb una mica de temps, perquè l’escola comença més tard de l’habitual, i aprofito per a fer el tallat al bar. Vaig sense benzina (no me n’haig enrecordat de posar-ne a Balaguer al matí) i pregunto per la benzinera més pròxima. O Àger o Balaguer. Al final vaig a Balaguer, al migdia, perquè fa horaris més habituals segons em diuen. Amb la primera escola tinc una enquesta de 6è a una aula de 4 alumnes. A la segona en tinc 3 de 6è (n’ha fallat 1, però farà l’enquesta quan torno a classe) d’una aula de 9.
En acabar l’enquesta toca esbarjo i aprofito el cafè que m’oferixen per a parlar sobre la comarca. (De fet, ara recordo que no m’haig fixat si a la Noguera diuen pati o esbarjo. Alguna vegada havia sentit això d’esbarjo i em va fer gràcia.) M’apassiono en lo món rural. Ha de ser motivador estar davant de 10 xiquets dels quals saps que seràs cabdal en la seua evolució formativa. I això que mai m’ha cridat l’atenció l’ensenyament. Sort que em diuen que l’escola rural s’ha revalorat. Abans es portava el xiquet a un poble més gran perquè hi havia professors per a tot. Ara es mantenen al poble perquè s’entén que l’assistència és personalitzada. I discutim sobre l’autonomia de l’alume a l’escola rural. La meua percepció és que l’escola deu ser molt paternalista. I quan es passa a l’institut hi ha un gran canvi: lo xiquet es troba sense el professor que li fa d’àngel de la guarda. El professorat m’assegura que no és així, que l’alumne és molt més autònom si s’educa a l’escola rural. Perquè al de 6è li diuen els temes que ha de fer i s’ha de buscar la vida al diccionari i a Internet mentre la mestra està pels de 4at. Però quan l’alumne necessita l’assistència té el professor a mà. En fi, que com havia dit, m’apassiono amb el món rural. Més del que ja hi estava. Si algun dia acabem per entendre com funciona la relació entre llengua i societat, començaré a treballar en la relació entre societat i medi rural. Si cal, amb una mica de xarxes socials ;-)
També discutim sobre Balaguer. Els transmitisco que venint de Fraga, amb un impacte visual negatiu de la ciutat, de deixadesa, de ciutat estéticament aturada des de fa més de 25 anys, de brutícia, arribo a Balaguer, ciutat cuidada, que arregla i mostra el seu riu, que manté els albres dels seus passeigs. Econòmicament encara no sé la potència d’una i altra. Però estèticament una supera l’altra amb diferència. Em comenten que Balaguer ha perdut la segona capitalitat respecte Lleida, que ha anat a favor de Tàrrega. I sempre s’ha mantingut l’herència del Comtat, i per tant, de mantindre l’estética (ara recordo que m’haig passejat pel Carrer d’Avall, ple de botigues tradicionals entre arcs, i el carrer paral·lel de damunt, que té carnisseries musulmanes i botigues d’immigrants, a les que haig pogut comprar pa redó (paquistanès?) com es pot comprar al Raval barceloní). Però em diuen que Balaguer no ha crescut en població, ha vist tancar alguna de les seues empreses més importants, i també ha vist com molta població viu a Balaguer però treballa a Lleida. Mentre, pareix que Fraga farà un canvi important amb el macropolígon . En definitiva, estic desitjant poder comparar les dades econòmiques d’uns i altres.
També veig més optimisme sobre el futur de la llengua aquí. Evidentment, si tens la meitat d’una menuda aula que són fills d’immigrants de l’est i sudamèrica, i l’enquestador no ho ha detectat fins que no llig a l’enquesta l’origent del xiquet, t’has de sentir amb molta força sobre el futur del català. No és el mateix cas que una àrea semiurbana, a on els parlants de català mantenen la seua llengua, atrauen nous parlants, però no amb la mateixa força amb la que s’incorporen al·loglots que esperen a ser integrats més endavant.
A l’alumne de 6è al que havia de passar l’enquesta per la tarda està malalt i deixo l’enquesta per a quan es recupero. Aprofito la tarda per a buscar connexió wifi a la biblioteca de Balaguer, sense èxit. Només puc respondre els correus més urgents. I de nit preparar este post al portàtil per penjar-lo quan tinga connexió (el penjo el dos dies després quan ja estic a casa).

Comentaris»

1. changingcities - 3 Abril 03UTC 2007

Les escoles rurals estan reeixint després d’un periode de tancament. Sembla que les noves tecnologies, tal i com apuntes, influeixen sobre aquest patró. Realment calen més estudis sobre l’àmbit rural i la seva integració dins l’economia global. Sembla que la zona que estudies es configura econòmicament al voltant de pols d’atracció on ciutats petites i mitjanes juguen el paper de pols d’atracció. L’arribada de l’AVE i les noves tecnolgies tenen molt a dir en el desenvolupament d’aquestes àrees. Pel que fa a la formació i cultura sembla que es torna a l’autonomia local, tal i com es reflecteix a les escoles… com afecta això a la llengua? Seguiré llegint i aprenent…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: