Xarxes socials i llengües

Per Escolar.net arribo a la notícia que s’ha comprovat que els usuaris del Messenger estan separats per 6.6 graus de distància.

La teoria havia nascut amb la intenció de saber quants intermediaris calen per connectar dos persones qualsevol del planeta. Dos persones que mantenen un llaç estan a un grau de distància. L’amic d’un amic nostre està a 2 graus de distància. I així consecutivament.

Evidentment, els 6,6 graus de distància són una mitjana. Algunes persones estan a distàncies molt superiors, mentre que altres ho estan a només 1.

L’estudi ha establert que entre dos contactes qualsevol es crea un llaç quan han intercanviat una conversa (de text). Una manera molt més correcta de fer-ho del què ho han fet altres amb el Facebook. Perquè allà el llaç entre dos persones és més dubtós, donat que dos contactes poden no haver intercanviat mai una conversa, ni saber qui és l’altre.

Pareix que les successives proves que s’han fet per comprovar els graus de distància entre totes les persones del planeta, ja siga per correu postal o per correu electrònic, se situen entre els 6 i els 7 graus de mitjana. És clar, mesurant-ho amb correu electrònic, xarxes socials en línia o missatgeria instantània, queda exclosa la major part de la humanitat. Per exemple, els meus pares no tenen cap connexió amb mi, segons l’experiment. I això que hem compartit alguna menjada ;) Suposo que els graus de distància de la generació messenger són molts menys que els de la generació dels seus pares. Així que en realitat el valor de 6,6 deu ser molt superior… Però val la pena veure estudis així.

• Notícia original al Washington Post: Instant-Messagers Really Are About Six Degrees from Kevin Bacon
• Notícia molt ben explicada a Alt1040
• Notícia a RTVE: El Messenger demuestra la teoría de los seis grados (Vigileu, a la notícia parlen de la teoria dels sis graus com d’una llegenda urbana)

Foto de BigBlue

Eixa és una de les futures possibilitats de recerca amb aparells com els que veieu a la foto. Cada “participant” de l’experiment en porta un, i el sistema arreplega per infrarojos qui es relaciona amb qui, en quin moment, quanta estona… Sociometria en estat pur. A la web que ho expliquen, diuen que l’experiment l’han fet a un congrés amb unes 70 persones, i a més s’hi han afegit uns microfons als participants per a seguir la tipologia de les converses, que en sociolingüística seria essencial.

Expliquen possibles aplicacions en diferents camps, però em pareix molt, molt, interessant en el del comportament sociolingüístic en l’oci juvenil, com una discoteca. Qui parla amb qui, qui coneix i presenta a qui, en quina llengua, com canvia… En el fons, és l’origen d’una gran part de les parelles. I veure com els grups i els individus gestionen les relacions és tremendament interessant (i rellevant). Variables com amics compartits, o lloc de residència han de tenir una pes importantíssim. I amb elles, les variables sociolingüístiques. Seguirà sent un camp de molt difícil accés, perquè l’oci se suposa que és el pilar de la llibertat individual, i per tant, difícilment monitoritzable. Evidentment, la sensació de Gran germà s’ha de fer desaparéixer amb el consentiment dels participants, la transparència amb les dades arreplegades i la seua anàlisi, el rigoròs respecte per l’anonimat estadístic, supervisió d’agents externs a la recerca… Llegit a al bloc de José González que a la vegada ho havia vist a Technology Review.

A partir de l’apunt de fa uns dies amb la xarxa social de Jesús segons el Nou Evangeli, al bloc de la Moonydoodle s’ha treballat una matriu de les relacions a la sèrie de dibuixos animats Doraemon.

No vaig seguidor de la sèrie, i segurament que gent com mangacat mos ajudaran a interpretar la xarxa. Però m’interessa sobretot ordenar les mininstruccions que vaig posar als comentaris de l’altre bloc, per si algú vol representar xarxes socials. Aquí hi ha només la manera de fer la matriu, però no com aplicar-la al programa que les dibuixa, l’Ucinet.

• Primer avís: si la xarxa té moltes persones (a partir de 10) és una faenada! Entre 10 persones hi ha 90 possibles relacions.
• Segon: construix una matriu (amb fulla de càlcul de l’open office o excel o google spreadsheet) a on hi ha el nom de tots els personatges a les files i també el nom de tots els personatges ordenats de la mateixa manera a les columnes (aquí ho fem només amb 6 personatges:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit
  Doraemon
  Shizuka
  Gegant
  Suneo
  Dorami

  La matriu es pot completar tal com anem treballant la recerca. És a dir, no tens per què posar tots els noms de personatges de bon principi. Si t’apareix després una Tamako Nobi (mare) l’insereixes a la matriu, tant a les files com a les columnes, i segeuixes treballant posant totes les relacions d’esta nova persona.

• Tercer: tries un tipus de relació amb la que treballaràs en aquella matriu (només una relació, i que siga clara). Per exemple, pots triar entre diferents tipus de relacions entre les persones:
  - Parlen entre ells
  - Es coneixen
  - Són amics
  - Són família
  - Comparteixen alguna cosa
  - S’han saludat alguna vegada
  - Han estat a la mateixa escola
  Pots tenir diverses matrius de la mateixa xarxa de persones, segons el tipus de relació que estudies. Pots fer una xarxa dels que són amics i una altra dels que s’han saludat alguna vegada. I pots marcar la relació amb un sí (1) o un no (0), o amb més valors, com per exemple vegades que parlen (1, 2, 3, 4…). Esta segona opció habitualment després es converteix en un valor dicotòmic, fent que els valors superiors a un límit són “sí” i els valors inferiors, un “no”. Però també es pot visualitzar una línia més o menys gruixuda segons el numero que té la relació. En el nostre cas marquem la relació de personatges que es parlen.
• Quart: marques la relació de manera que el nom de les files és qui fa l’acció i el de les columnes és qui la rep. És a dir, si Nobita parla (fa) amb Doraemon (rep), i ho marquem a amb un 1, a la matriu apareixerà així:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit		1
  Doraemon
  Shizuka
  Gegant
  Suneo
  Dorami

  Si la Doraemon parla amb Nobita, també, ho marquem al seu “invers”:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit		1
  Doraemon	1
  Shizuka
  Gegant
  Suneo
  Dorami

• Per defecte, la diagonal de la matriu (relació de Nobita amb Nobita, Doraemon amb Doraemon…) són no relacions, i per tant, com si fora quan no hi ha relació entre dos persones, ho marquem per defecte amb un zero.

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit	0	1
  Doraemon	1	0
  Shizuka			0
  Gegant				0
  Suneo					0
  Dorami						0

• Acabem la matriu de relacions i ja tenim la base per a representar-la:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobita	0	1	1	1	1	1
  Doraemon	1	0	1	1	1	1
  Shizuka	1	1	0	1	1	0
  Gegant	1	1	1	0	1	0
  Suneo	1	1	1	1	0	0
  Dorami	1	1	0	0	0	0

Si voleu accedir a la matriu amb la que hem treballat, la teniu aquí.

Només queda passar-la per Ucinet. Podeu seguir amb, per exemple, este manual. Sort!

Avui, a Escolar apareix una imatge que em pareix interessant. No se cite d’a on ve, ni com està feta… però en pla abstracte dibuixe una xarxa de famílies poderoses a Espanya.

A l’apunt anterior parlàvem de l’estudi de la identitat des el prisma de les xarxes socials. Seria interessant aplicar este mateix tipus d’estudi a les identitats de la Franja. Fa alguns anys van començar el filó J. Espluga i l’A. Capdevila a Franja, frontera i llengua, en un mètode qualitatiu, amb entrevistes en profunditat.

Observo moltes vegades la modulació de la identitat d’alguns franjolins segons l’interlocutor en qui parlen. Això ho diu i ho defensa Espluga. Que la identitat dels franjolins es modela a gust de consumidor. Jo no sóc tant optimista en este tema. Crec que la identitat més comuna i generalitzada sol ser clarament aragonesa. I l’única modulació que fan los franjolins és per amagar-ne part d’ella segons en qui parlen. Per exemple, amb les declaracions d’ahir de Hipólito Gómez de la Roces, la major part dels franjolins hagueren amagat la seua condició catalanoparlant i d’orgull de la llengua, i hagueren subratllat l’aragonesitat. Qualsevol s’arrisca a dir el contrari:

Recuerdo con tristeza, porque defrauda a cualquiera,
la recepción que le hicieron al presidente de Endesa
cuando el pasado agosto y de propia iniciativa pidió
comparecer en el Parlament para explicar los problemas
del suministro eléctrico en la Ciudad Condal. Resulta
que salvo el Grupo Popular y el de Ciutadans, los
demás le interpelaron en lengu vernácula.
Fue una catetada impropia de Barcelona, sede básica del
mundo editorial hispánico y "archivo de la cortesía".
Eso no debería aber sucedido ni ocurrir nunca más.

Declaracions a un article de El Periódico de Aragón

Per contra, en un cercle independentista català, on és minoria i potser vol fer amics per a fer unes cerveses, el nostre objecte d’estudi pot amagar la seua identitat aragonesa i tractar altres temes.

Este joc d’identitats a la Franja ha tengut la seua evolució ideològica amb Urbilatèria, el millor assaig fet a la Franja en els darrers temps. Allà es desenvolupa l’analogia entre les identitats i els sers vius. Hi hagué un temps en que els sers vius tenien un centre amb moltes ramificacions. Igual que la identitat catalana i l’aragonesa, que també tenen un centre, del que la resta de territori depèn. Però arribà un moment en que estos sers vius convivien amb altres de més evolucionats, els urbilatèrics, que s’identifiquen per ser allargassats i tindre dos parts simètriques. Igual que la Franja, que és una identitat allargassada i amb dos parts, una és la llengua i l’altra el territori polític.

L’analogia em va encantar: ser de la Franja sempre ha estat un problema. És parlar una llengua que no toca parlar a un territori. Ser d’un territori (i fins i tot sentir-se d’este territori) parlant una llengua que el territori no reconeix. No hi ha manera d’encaixar la llengua i el territori. Evolucionem, i desenvolupem esta identitat urbilatèrica, fem construcció nacional a partir de La Franja. Fem-nos forts a partir de l’aparent contradicció. Desfem-nos de l’habitual pregunta de “però tu què et sents, català o aragonès?” i la seua versió en castellà “¿pero tu que te sientes, aragonés o catalán?”: sóc de la Franja i parlo català. Ser aragonès o ser català no significa res per a mi, perquè siga una cosa o l’altra, seguiré lluitant per la meua terra i parlant la mateixa llengua.

Si a algú li interessa convèncer-me que és millor ser aragonès que català, o és millor ser català que aragonès, que poso tota la carn a la paella per a convèncer-me.

El primer curs de sociologia em va marcar per com aprens a analitzar el que t’envolte mitjançant un prisma social. A Introducció a la sociologia mos van fer llegir les dos grans obres històriques de la sociologia: El Suïcidi d’Emile Durkheim (a) i l’Ètica protestant i l’esperit del capitalisme (e) de Max Weber (a). Després de descobrir que el llibre de El Suïcidi estave fet a base de taula-text-taula, a la manera positivista, i l’altre només tenia una taula de dades perduda enmig del llibre, de manera racionalista, va vindre el que crec que marca una anàlisi sociològica. La professora ens resumia la visió de la sociologia dient “un fet individual com el suïcidi, gens consensuat amb la gent que t’envolta, que partix d’una decisió individual, com és el acabar amb la teua vida, la sociologia el pren i l’analitza a partir de tots els factors socials que t’envolten: el gènere, l’estat civil, la religió, el lloc a on vius, etc. Tu, individualment, prens una decisió: suïcidar-te. Però la sociologia és capaç d’entendre el teu comportament, i fins cert punt, predir-lo, de manera col·lectiva, indicant que seràs 1 dels 100 suïcidis que hi haurà enguany a la teua societat”. El primer curs em va fer escaufreds.

Esta frase significava un abans i un després per a qualsevol. La mentalitat presociològica diu “cadascú fa el que vol”, una frase comú en la sabiduria popular. I la sociologia hi posa totes les pegues que calen a la frase. I ens fa veure com hi ha unes tendències socials. Uns condicionants socials. El nostre context no és neutre. No és passiu. Per molt que els individus poden triar, la societat marca unes línies.

Doncs bé, esta setmana haig anat a un congrés sobre la integració de les noves migracions a Europa. I una de les comunicacions que em va despertar idees va ser la de José Luís Molina, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Presentava els primers resultats d’un projecte d’anàlisi de les xarxes personals de població immigrada a Barcelona. Actualment estan centrats en l’anàlisi de la identitat d’esta població i la seua aculturació. I identificaven una constància en les respostes segons la composició de la xarxa social de l’immigrant. L’immigrant es pot identificar amb el país d’origen, amb el país d’arribada, crear una identitat pan-nacional o continental… És lliure de fer-ho. Però el dominicà que tenia una xarxa composada per compatriotes del país d’origen, articulava una identitat nacional clarament dominicana. L’argentí que tenia una xarxa plena de sudamericans de diferents estats, que havia conegut al país d’arribada, articulava identitats continentals, tals com latino. I xarxes múltiples composades per gent en origen, compatriotes trobats en el destí, immigrants d’altres continents, catalans natius… articulaven identitats no ètniques, com “sóc persona” o “sóc ciutadà del món”. Tot són els resultats de les primeres anàlisis, i són tendències. Però, redeú! Esta tossuderia del context social per deixar empremta fins i tot en la nostra identitat em va recordar la tossuderia del context social per deixar empremta fins i tot en el nostre suïcidi.

PS: Com canvien los temps. Quan estudiava m’havia de comprar el llibre i ara vas al Google Acadèmic i et donen lo document en pdf… Encara no està la versió en català, però… com canvien los temps.