Monitoritzar la xarxa social a una discoteca 21 Abril 21e 2008
Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.Tags: xarxes, socialnetworks, xarxes socials, networks, redes
add a comment
Eixa és una de les futures possibilitats de recerca amb aparells com els que veieu a la foto. Cada “participant” de l’experiment en porta un, i el sistema arreplega per infrarojos qui es relaciona amb qui, en quin moment, quanta estona… Sociometria en estat pur. A la web que ho expliquen, diuen que l’experiment l’han fet a un congrés amb unes 70 persones, i a més s’hi han afegit uns microfons als participants per a seguir la tipologia de les converses, que en sociolingüística seria essencial.
Expliquen possibles aplicacions en diferents camps, però em pareix molt, molt, interessant en el del comportament sociolingüístic en l’oci juvenil, com una discoteca. Qui parla amb qui, qui coneix i presenta a qui, en quina llengua, com canvia… En el fons, és l’origen d’una gran part de les parelles. I veure com els grups i els individus gestionen les relacions és tremendament interessant (i rellevant). Variables com amics compartits, o lloc de residència han de tenir una pes importantíssim. I amb elles, les variables sociolingüístiques. Seguirà sent un camp de molt difícil accés, perquè l’oci se suposa que és el pilar de la llibertat individual, i per tant, difícilment monitoritzable. Evidentment, la sensació de Gran germà s’ha de fer desaparéixer amb el consentiment dels participants, la transparència amb les dades arreplegades i la seua anàlisi, el rigoròs respecte per l’anonimat estadístic, supervisió d’agents externs a la recerca… Llegit a al bloc de José González que a la vegada ho havia vist a Technology Review.
La xarxa social de Doraemon (i com dibuixar una xarxa des de zero) 18 Març 18e 2008
Posted by xarxes in xarxes.Tags: xarxes, socialnetworks, xarxes socials, axs, sna, doraemon, redes, nobita, ucinet
add a comment
A partir de l’apunt de fa uns dies amb la xarxa social de Jesús segons el Nou Evangeli, al bloc de la Moonydoodle s’ha treballat una matriu de les relacions a la sèrie de dibuixos animats Doraemon.
No vaig seguidor de la sèrie, i segurament que gent com mangacat mos ajudaran a interpretar la xarxa. Però m’interessa sobretot ordenar les mininstruccions que vaig posar als comentaris de l’altre bloc, per si algú vol representar xarxes socials. Aquí hi ha només la manera de fer la matriu, però no com aplicar-la al programa que les dibuixa, l’Ucinet.
-
Primer avís: si la xarxa té moltes persones (a partir de 10) és una faenada! Entre 10 persones hi ha 90 possibles relacions.
-
Segon: construix una matriu (amb fulla de càlcul de l’open office o excel o google spreadsheet) a on hi ha el nom de tots els personatges a les files i també el nom de tots els personatges ordenats de la mateixa manera a les columnes (aquí ho fem només amb 6 personatges:
-
Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami Nobit Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami La matriu es pot completar tal com anem treballant la recerca. És a dir, no tens per què posar tots els noms de personatges de bon principi. Si t’apareix després una Tamako Nobi (mare) l’insereixes a la matriu, tant a les files com a les columnes, i segeuixes treballant posant totes les relacions d’esta nova persona.
-
Tercer: tries un tipus de relació amb la que treballaràs en aquella matriu (només una relació, i que siga clara). Per exemple, pots triar entre diferents tipus de relacions entre les persones:
- Parlen entre ells
- Es coneixen
- Són amics
- Són família
- Comparteixen alguna cosa
- S’han saludat alguna vegada
- Han estat a la mateixa escola
Pots tenir diverses matrius de la mateixa xarxa de persones, segons el tipus de relació que estudies. Pots fer una xarxa dels que són amics i una altra dels que s’han saludat alguna vegada. I pots marcar la relació amb un sí (1) o un no (0), o amb més valors, com per exemple vegades que parlen (1, 2, 3, 4…). Esta segona opció habitualment després es converteix en un valor dicotòmic, fent que els valors superiors a un límit són “sí” i els valors inferiors, un “no”. Però també es pot visualitzar una línia més o menys gruixuda segons el numero que té la relació. En el nostre cas marquem la relació de personatges que es parlen. -
Quart: marques la relació de manera que el nom de les files és qui fa l’acció i el de les columnes és qui la rep. És a dir, si Nobita parla (fa) amb Doraemon (rep), i ho marquem a amb un 1, a la matriu apareixerà així:
-
Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami Nobit 1
Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami Si la Doraemon parla amb Nobita, també, ho marquem al seu “invers”:
-
Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami Nobit 1 Doraemon 1 Shizuka Gegant Suneo Dorami -
Per defecte, la diagonal de la matriu (relació de Nobita amb Nobita, Doraemon amb Doraemon…) són no relacions, i per tant, com si fora quan no hi ha relació entre dos persones, ho marquem per defecte amb un zero.
-
Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami Nobit 0 1 Doraemon 1 0 Shizuka 0 Gegant 0 Suneo 0 Dorami 0 - Acabem la matriu de relacions i ja tenim la base per a representar-la:
-
Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami Nobita 0 1 1 1 1 1 Doraemon 1 0 1 1 1 1 Shizuka 1 1 0 1 1 0 Gegant 1 1 1 0 1 0 Suneo 1 1 1 1 0 0 Dorami 1 1 0 0 0 0
Si voleu accedir a la matriu amb la que hem treballat, la teniu aquí.
Només queda passar-la per Ucinet. Podeu seguir amb, per exemple, este manual. Sort!
Xarxes de blocs 13 Març 13e 2008
Posted by xarxes in xarxes.Tags: axs, blocòsfera, blocs, blog, blogs, sna, socialnetworks, xarxes socials
3 comments
Los blocs són una ferramenta que ha facilitat profundament la possibilitat de fer públiques les expressions de persones o col·lectius. No cal conéixer llenguatge html, com pujar arxius per ftp o tantes altres coses que calia conéixer per a penjar una web simple. Però els blocs no només han estat la ferramenta per a que gent anònima pugue avocar les seues coses i prendre rellevància públic. Part de l’activitat d’un bloc és llegir altres blocs sobre temàtiques que interessen a l’autor, penjar-hi comentaris, mencionar idees d’altres bandes al propi bloc, atendre els comentaris del propi bloc… És a dir, xarxes de blocs.
Matthew Hurst ha analitzat a un article com funcionen els llaços entre blocs i té interessants conclusions de la visualització (apareixen al gràfic amb un número):
- Los blocs populars, liderats per les 500.000 visites diàries de DailyKos.
- Els geeks dels aparellets, centrats en noves teconologies i aparells, liderats perBoingboing.
- Els de LiveJournal, un dels serveis de bloc que primer va permetre fer xarxa. És una illa de la blocòsfera.
- Els que parlen de política. Els tons blaus indiquen que s’interrelacionen molt entre ells.
- Blocs que ningú enllaça, però que ells enllacen arreu. I sí, són populars. Símplement és el centre del negoci a Internet, tots els miren, però ningú els citen: la pornografia.
- Blocs d’esports
Vist a Alt1040 que ho havia vist a Discover Magazine.
La xarxa social de Jesús i el Nou Testament 11 Març 11e 2008
Posted by xarxes in xarxes.Tags: axs, bíblia, jesús, nou testament, xarxes socials
8 comments
Acabo de veure a Deep Thoughts un interessant gràfic que pot servir per a facilitar l’enteniment del món de les xarxes socials a qui no el coneix. Tant senzill com visualitzar la xarxa social de Jesús al Nou Testament. Interessantíssim!
Les xarxes socials a un institut multiètnic 8 Març 08e 2008
Posted by xarxes in tesi, xarxes.Tags: xarxes socials, immigració, axs, anàlisi de xarxes socials, málaga, secundària, institut, escola
1 comment so far
Després d’un final de setmana una mica diferent, avui acabo de rebre dos alegries per correu tradicional, enxarxades:
La primera em fa especial il·lusió: fa pocs dies José Luís Molina va anunciar a la llista Redes que havia eixit un article a la Revista Migraciones (n. 22) analitzant els efectes de les noves immigracions a dins d’una classe. És Percepciones de la inmigración y relaciones de amistad con los extranjeros en los institutos que signen la Verónica de Miguel Luken i la Carmen Carvajal Gutiérrez, de la Universitat de Málaga. Vaig mirar a on podia aconseguir la revista i impossible de fer a curt termini en lo meu triangle de la vida mòbil. Aixina que vaig decidir enviar-li un correu electrònic a les autores per veure com podia aconseguir-lo. I molt agradablement m’han enviat una separata de l’article a casa. -Seguixco pensant en les bondats de les revistes electròniques per a la comunicació científica-. Al final us poso lo resum que les autores fan de l’article. Aviat espero poder donar-tos l’opinió. Trobo que és un tema extremadament lligat a la meua tesi. En conclusió, el que pareix dir és que a pesar que els alumnes en les seues opinions mostren distància amb col·lectius ètnics diferents als seus, creen xarxes socials dins de classe que no hi tenen res a veure, molt més interètnics del que cabria esperar.
La segona alegria és una revista que m’arriba des de Suècia (moonydoodle, més efectes nòrdics ;), la revista Connections. L’edita l’INSNA (International Network of Social Network Analysis) i m’hi vaig fer soci l’any passat quan vaig anar al congrés internacional de Sunbelt de Grècia d’anàlisi de xarxes socials. Faré una ullada detinguda quan m’hi puga posar, per a seguir els principals temes de recerca a nivell internacional. Però fot goig rebre una revista internacional a casa.
El món menut 8 Març 08e 2008
Posted by xarxes in xarxes.Tags: axs, món menut, món petit, networks, small word, sna, xarxes socials
4 comments
Una amiga comenta al bloc lullaby in black & white que des que se sent apassionada pels països nòrdics, la neu i el fred, se li van encadenant un seguit de coincidències amb gent del nord que la deixen sorpresa. Troba suecs a la recepció dels hotels, finlandeses a la taula del costat… Li han parlat de la llei de l’atracció, que una mica esotèricament pronostica que els pensaments atrauen experiències. Jo veig que al costat de les energies, la lluna i el zodiac, esta llei té el seu espai. Però ja després parla de coses més clares, com l’efecte domino, l’efecte papallona (teoria del caos) i l’efecte bola de neu.
Jo, en definitiva, crec que el que pot donar-li explicacions clares és la propietat de món menut. (No hi havia l’article en català a la wikipedia i el poso).
… xarxa en la qual molts nodes són veïns d’algun altre, però la major part dels nodes poden ser enllaçats des de qualsevol altre mitjançant només alguns pocs passos intermedis entre ells. En les xarxa de món menut, on els nodes representen persones i els enllaços persones que coneixes altres persones, sabem que qualsevol persona està connectada mitjançant qualsevol altra del món mitjançant uns pocs llaços intermedis. En llenguatge popular es pot considerar que fa referència als “amics dels amics”…
Imatge de weaving major & tractor dan
Les identitats duals (No et suïcides perquè vols II) 27 Setembre 27e 2007
Posted by xarxes in franja.Tags: durkheim, El suïcidi, identitat, identity, immigració, migrations, socialnetworks, sociologia, sociology, xarxes, xarxes socials
add a comment
A l’apunt anterior parlàvem de l’estudi de la identitat des el prisma de les xarxes socials. Seria interessant aplicar este mateix tipus d’estudi a les identitats de la Franja. Fa alguns anys van començar el filó J. Espluga i l’A. Capdevila a Franja, frontera i llengua, en un mètode qualitatiu, amb entrevistes en profunditat.
Observo moltes vegades la modulació de la identitat d’alguns franjolins segons l’interlocutor en qui parlen. Això ho diu i ho defensa Espluga. Que la identitat dels franjolins es modela a gust de consumidor. Jo no sóc tant optimista en este tema. Crec que la identitat més comuna i generalitzada sol ser clarament aragonesa. I l’única modulació que fan los franjolins és per amagar-ne part d’ella segons en qui parlen. Per exemple, amb les declaracions d’ahir de Hipólito Gómez de la Roces, la major part dels franjolins hagueren amagat la seua condició catalanoparlant i d’orgull de la llengua, i hagueren subratllat l’aragonesitat. Qualsevol s’arrisca a dir el contrari:
Recuerdo con tristeza, porque defrauda a cualquiera, la recepción que le hicieron al presidente de Endesa cuando el pasado agosto y de propia iniciativa pidió comparecer en el Parlament para explicar los problemas del suministro eléctrico en la Ciudad Condal. Resulta que salvo el Grupo Popular y el de Ciutadans, los demás le interpelaron en lengu vernácula. Fue una catetada impropia de Barcelona, sede básica del mundo editorial hispánico y "archivo de la cortesía". Eso no debería aber sucedido ni ocurrir nunca más.
Declaracions a un article de El Periódico de Aragón
Per contra, en un cercle independentista català, on és minoria i potser vol fer amics per a fer unes cerveses, el nostre objecte d’estudi pot amagar la seua identitat aragonesa i tractar altres temes.
Este joc d’identitats a la Franja ha tengut la seua evolució ideològica amb Urbilatèria, el millor assaig fet a la Franja en els darrers temps. Allà es desenvolupa l’analogia entre les identitats i els sers vius. Hi hagué un temps en que els sers vius tenien un centre amb moltes ramificacions. Igual que la identitat catalana i l’aragonesa, que també tenen un centre, del que la resta de territori depèn. Però arribà un moment en que estos sers vius convivien amb altres de més evolucionats, els urbilatèrics, que s’identifiquen per ser allargassats i tindre dos parts simètriques. Igual que la Franja, que és una identitat allargassada i amb dos parts, una és la llengua i l’altra el territori polític.
L’analogia em va encantar: ser de la Franja sempre ha estat un problema. És parlar una llengua que no toca parlar a un territori. Ser d’un territori (i fins i tot sentir-se d’este territori) parlant una llengua que el territori no reconeix. No hi ha manera d’encaixar la llengua i el territori. Evolucionem, i desenvolupem esta identitat urbilatèrica, fem construcció nacional a partir de La Franja. Fem-nos forts a partir de l’aparent contradicció. Desfem-nos de l’habitual pregunta de “però tu què et sents, català o aragonès?” i la seua versió en castellà “¿pero tu que te sientes, aragonés o catalán?”: sóc de la Franja i parlo català. Ser aragonès o ser català no significa res per a mi, perquè siga una cosa o l’altra, seguiré lluitant per la meua terra i parlant la mateixa llengua.
Si a algú li interessa convèncer-me que és millor ser aragonès que català, o és millor ser català que aragonès, que poso tota la carn a la paella per a convèncer-me.
Pots decidir el que vulgues, però ni et suicides perquè vols, ni ets lliure per a tindre una identitat 24 Setembre 24e 2007
Posted by xarxes in xarxes.Tags: durkheim, El suïcidi, freedom, identitat, identity, immigració, llibertat, migrations, socialnetworks, sociologia, sociology, xarxes, xarxes socials
1 comment so far
El primer curs de sociologia em va marcar per com aprens a analitzar el que t’envolte mitjançant un prisma social. A Introducció a la sociologia mos van fer llegir les dos grans obres històriques de la sociologia: El Suïcidi d’Emile Durkheim (a) i l’Ètica protestant i l’esperit del capitalisme (e) de Max Weber (a). Després de descobrir que el llibre de El Suïcidi estave fet a base de taula-text-taula, a la manera positivista, i l’altre només tenia una taula de dades perduda enmig del llibre, de manera racionalista, va vindre el que crec que marca una anàlisi sociològica. La professora ens resumia la visió de la sociologia dient “un fet individual com el suïcidi, gens consensuat amb la gent que t’envolta, que partix d’una decisió individual, com és el acabar amb la teua vida, la sociologia el pren i l’analitza a partir de tots els factors socials que t’envolten: el gènere, l’estat civil, la religió, el lloc a on vius, etc. Tu, individualment, prens una decisió: suïcidar-te. Però la sociologia és capaç d’entendre el teu comportament, i fins cert punt, predir-lo, de manera col·lectiva, indicant que seràs 1 dels 100 suïcidis que hi haurà enguany a la teua societat”. El primer curs em va fer escaufreds.
Esta frase significava un abans i un després per a qualsevol. La mentalitat presociològica diu “cadascú fa el que vol”, una frase comú en la sabiduria popular. I la sociologia hi posa totes les pegues que calen a la frase. I ens fa veure com hi ha unes tendències socials. Uns condicionants socials. El nostre context no és neutre. No és passiu. Per molt que els individus poden triar, la societat marca unes línies.
Doncs bé, esta setmana haig anat a un congrés sobre la integració de les noves migracions a Europa. I una de les comunicacions que em va despertar idees va ser la de José Luís Molina, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Presentava els primers resultats d’un projecte d’anàlisi de les xarxes personals de població immigrada a Barcelona. Actualment estan centrats en l’anàlisi de la identitat d’esta població i la seua aculturació. I identificaven una constància en les respostes segons la composició de la xarxa social de l’immigrant. L’immigrant es pot identificar amb el país d’origen, amb el país d’arribada, crear una identitat pan-nacional o continental… És lliure de fer-ho. Però el dominicà que tenia una xarxa composada per compatriotes del país d’origen, articulava una identitat nacional clarament dominicana. L’argentí que tenia una xarxa plena de sudamericans de diferents estats, que havia conegut al país d’arribada, articulava identitats continentals, tals com latino. I xarxes múltiples composades per gent en origen, compatriotes trobats en el destí, immigrants d’altres continents, catalans natius… articulaven identitats no ètniques, com “sóc persona” o “sóc ciutadà del món”. Tot són els resultats de les primeres anàlisis, i són tendències. Però, redeú! Esta tossuderia del context social per deixar empremta fins i tot en la nostra identitat em va recordar la tossuderia del context social per deixar empremta fins i tot en el nostre suïcidi.
PS: Com canvien los temps. Quan estudiava m’havia de comprar el llibre i ara vas al Google Acadèmic i et donen lo document en pdf… Encara no està la versió en català, però… com canvien los temps.
Three Generations, Two Languages, One Family (Introducció) 26 Juliol 26e 2007
Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.Tags: axs, llibre, sna, socialnetworks, sociolingüística, sociolinguistics, xarxes socials
1 comment so far
Amb este post enceto una nova possibilitat al bloc. La intenció és resumir (i traduir fins a on arriben les meues possibilitats) alguns dels llibres que m’ajuden a avançar. Ho faré capítol a capítol i la intenció no és escriure-hi parrafades. Però crec que em serà massa difícil no estendre’m. A part de fer difusió de la literatura bàsica en anàlisi de xarxes socials i sociolingüística, em serviran per tindre resums fàcils d’accedir sobre el que estic llegint. Lo nivell de la traducció és casolà, i el nivell de llengua també.
El llibre que sobre el que treballarem és Three Generations, Two Languages, One Family: Language Choice and Language Shift in a Chinese Community in Britain. [Tres generacions, dos llengües, una família: tria i canvi lingüístic a una comunitat xinesa de Gran Bretanya]. L’autor és Li Wei, del qual podeu trobar informació aquí i aquí. És un llibre que, fins el moment, és el més pròxim que haig trobat sobre la meua idea del que és l’anàlisi de les xarxes socials en sociolingüística. Aquí teniu un breu resum del lllibre en anglès. Posem-mos-hi!
PS: Estos dies estic treballant en les dades sociolingüístiques i sociodemogràfiques per a un anuari. Espero que el mes d’agost sigue més llarg del que diuen que és. I seguixco pensant que al dia li falten 28 hores. Alguna la hi seguixco traent a les hores de dormir. Però aprofito per a liberalitzar-me una mica anant a fer migdiada al sol de la pistina, fent cafès en los amics i començant a aprendre a escalar.
PS2: Ahir me vaig comprar la Blackberry 8300. M’arribarà en 5 dies. 
L’objectiu de la publicació és aprofundir en les carències del Linguistic Minorities Project, tals com analitzar l’estructura interna de les comunitats lingüístiques. Moltes voltes s’ encobrix “la cultura xinesa” en els estereotips de l’autocontinència i l’autosuficiència d’una comunitat heterogènia per variables tals com l’origen, el patró d’establiment o la posició social i econòmica. Un dels principals problemes de la recerca és trobar els investigadors biculturals i bilingües, apropiats per a introduir-se en la xarxa xinesa.
S’estudia les tries lingüístiques dels xinesos residents al nordest d’Anglaterra, a Tyneside. S’intenta desenvolupar un model que explico la relació entre la tria lingüística a nivell de comunitat (macro) i les estratègies de canvi de codi dels parlants individuals (micro) i la relació d’ambdós amb el context social, econòmic i polític. Hi ha nombrosos estudis sobre la tria lingüística i els patrons de canvi de codi (Heller, 1988; Jacobson, 1990; Eastman, 1992; European Science Foundation, 1990a, 1990b, 1990c, 1991). No obstant, pareix que hi ha una mancansa en del marc “social” dins dels qual interpretar estes dades (Gal, 1987; Milroy i Li Wei, 1991; Li Wei, Milroy i Pong, 1992). Heller (1990) remarca que mentre John Gumperz, un important líder en el camp, ha mantingut sempre que el canvi lingüístic és constitutiu d’una realitat social, ell potser ha estat menys exitòs en enllaçar este nivell interaccional amb preguntes àmplies de relacions i organitzacions socials. Si bé Gumperz no ha intentat fer este enllaç micro-macro, és important que tot aquell que desenvolupo els seus procediments hauria d’intentar fer això. Altrament, si l’anàlisi en el nivell interaccional no pot ser comparat amb cap altra comunitat, continuarà proliferant sense cap avenç per a entendre les similituds i les diferències en els comportaments de tria lingüística de diferents comunitats, o en explicar per què la interrupció lingüística ràpida és pareguda a la d’una comunitat particular, però no a la d’una altra.
Com Gal (1988, 1989), Heller (1990) i Woolard (1990), el punt de partida per a qualsevol model social de tria de llengües ha de detallar les observacions sociolingüístiques de les interaccions dels parlants individuals. Però tant el comportament diari dels actors socials com l’anàlisi institucional de gran escala són vistos com explicacions bastant dissociades, com tendix a ser el cas en la literatura sobre bilingüisme (vegeu les aproximacions de Fishman i Gumperz, les quals són considerades prou distants). Giddens (1984) ha desenvolupat una teoria social basada en les relacions entre estos dos nivells, comentant que “l’estudi de la vida diària és integral per a analitzar la reproducció de les pràctiques institucionalitzades”.
Al llibre, Li Wei intenta aprofundir en l’aproximació a la xarxa social, desenvolupada pels Milroy en situacions de contacte dialectal, i aspira a enllaçar els components microinteraccionals dels parlants amb les estructures macro i les relacions socials. S’exemplifica amb la comunitat xineso-anglesa de Tyneside, però és aplicable a tota comunitat xinesa al món o en qualsevol situació d’immigració bilingüe.
El llibre es dividix en 7 capítols:
- 1. Revisió dels models sobre l’estudi del bilingüisme i la tria lingüística amb particular atenció a la relació entre l’estructura social, que és determinant en les tries, i els comportaments interaccionals, els quals contribuixen a formar i transformar esta estructura. Es perfila un model basat en el concepte de xarxa social el qual integra els dos nivells d’anàlisi.
- 2. Una visió etnogràfica de la comunitat xinesa a la Gran Bretanya, enfocat en l’organització dels emigrants de Hong Kong.
- 3. S’hi discutix la metodologia de l’observació participant i documenta els procediments del treball de camp.
- 4. 5. i 6. Anàlisi de dades entorn els patrons de tria i coneixements lingüístics de diferents generacions de parlants d’una mostra de 10 famílies xineses de Tyneside (30 hómens i 28 dones = 58 informants) , les seues xarxes socials i les estratègies de canvi de codi.
- 7. Samari i conclusió del llibre, amb les troballes més importants i discussió sobre les implicacions del model de xarxes socials en l’anàlisi de les tries lingüístiques.
Li Wei (1994) Three Generations, Two Languages, One Family: Language Choice and Language Shift in a Chinese Community in Britain. Clevedon: Multilingual Matters. Pàgina de la publicació. Pàgina a l’Amazon.
Pàgines: 1-3
