Xarxes socials i llengües

Sabíeu que la tercera Wikipedia en obrir-se va ser la de llengua catalana? 17 març 17UTC 2008

Tot bé a compte de què ahir va fer 7 anys que es va obrir la Wikipedia en català! I a la vegada, ahir, i sense ser-ne conscients (i en diumenge i també dissabte fins a altes hores!), vam estar tancant una proposta de comunicació de la Moonydoodle sobre les llengües a la Wikipedia. I redactant i buscant informació em vaig quedar molt sorprés que el català va ser la tercera llengua de la Wikipedia: primer l’anglès, i als pocs mesos s’obria al multilingüisme amb l’alemany i el català. Així que ahir vaig llegir la data de creació de la Viquipèdia en català, però no vaig caure que era l’aniversari. Avui veig a L’home dibuixat  que celebrem el setè aniversari. I aportava informació més interessant: les persones clau d’aquella edició catalana primerenca  i la primera portada.
Però continuem en lo nostre projecte, per a estudiar els factors que situen una llengua amb més o menys articles a la Wikipedia. Tot neix d’un apunt de la Moonydoodle al seu bloc, lamentant-se que de vegades es queda badant davant l’ordinador, però no bada, és que pensa. I reflexionava de quins factors fan que una llengua tinga més o menys articles a la Wikipedia. Per exemple, l’edició en català se situa en les primeres posicions d’entre les 250 i més llengües que compten amb Wikipedia. Un estat de normalitat excepcional en comparació amb la situació de la llengua en altres àmbits. Al moment de llegir lo seu apunt, vaig començar a veure en somnis la matriu de dades posada al SPSS amb el nombre d’articles de la Wikipedia, editors, nombre de parlants, ordinadors per cada 1000 habitants i tantes altres dades. Anàlisi factorial, anàlisi de conglomerats… I em vaig oferir a fer de màquina per al projecte, si ella coordinava el treball i feia la part interpretativa. Hem començat a treballar i també hem acabat formant equip amb aquell que pensa que la vida s’ha de prendre Amb certa calma, que incorporarà tota la part teòrica que ens faltava. Si hi sumem que el projecte ha nascut entre el Matarranya, la vila de Gràcia i Amsterdam, mitjançant gTalk i Google Docs, la blocòsfera, la web 2.0 i la vida mòbil en general m’està deixant una mica fora de lloc.
Les anàlisi preliminars que haig fet fins ara, amb les edicions de la Wikipedia amb més de 100.000 articles, ja apunten coses molt interessants. El principal factor de diferenciació entre edicions és la quantitat d’articles, i no només això, si no també de persones que l’editen. Algunes compten amb moltíssims articles editats per poques persones. El segon, seria el nombre d’articles de la Wikipedia per cada parlant d’esta llengua. Algunes grans llengües amb pocs articles tenen ratis extremadament reduïts, com és el cas del xinès. I en tercer lloc quedaria el factor que es mostra més interessant: l’estrès de cada edició de la Wikipedia. Algunes Wikipedies compten amb un rati molt alt d’usuaris per parlant, possiblement per trobar-se en un estat avançat de difusió de les noves tecnologies i la seua integració dins la cultura popular. Però altres compten amb pocs usuaris que editen molts articles. I aquí hi ha segurament l’èxit del català. Si el comparem amb altres llengües de demografia mitjana, veiem que el noruec i el finlandès compten amb més de 14 editors de la Wikipedia per cada 1000 parlants. El català només té 2 editors per cada 1000 parlants. Però aquests darrers editen 9 articles per cap, i els nòrdics només arriben a 2. En parlarem amb més profunditat més endavant. De moment, anys i anys, per molts anys!