L’aragonès ultraoriental triomfa a les Balears 19 octubre 19UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragonès oriental, balear, balears, català, Franja, lapao, mallorquí, nom de la llengua, valencià
2 comments
La llengua catalana deu ser la que ha estat batejada oficialment amb més circumloquis. Primer va arribar la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb un govern del PP, que per a no dir català en la definició del valencià va acabar dient que forma part del “sistema lingüístic que els corresponents estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia”. Un total de 22 paraules per a estalviar-se la paraula tritònica.
Després va arribar la proposta de Llei de llengües a Aragó per part del PP i el PAR (2012) que encara ha de debatre’s a Corts. Allà proposen que el català passarà a dir-se “Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental”. Suposem que les 6 paraules per evitar nombrar el dimoni caldrà abreviar-les com LAPAO.
Finalment el PP de Balears acaba de publicar els ajuts de la Conselleria de Cultura de les Balears per al cinema en català, i per tal de no nombrar en va la llengua, han convocat subvencions per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual de les Illes Balears en “la llengua cooficial distinta del castellà “. Empatats a 6 paraules com la proposta del Pignatelli. Tant fàcil que seria dir-li aragonès ultraoriental a les Balears, aragonès oriental a la Franja, aragonès ultrameridional al País Valencià, aragonès septentrional a la Vall d’Aran i aragonès de l’orient mitjà a Catalunya.
El Baròmetre de la Comunicació no analitzarà les Balears 28 juliol 28UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: balears, baròmetre, catalunya, comunicació, illes, país, valencià
add a comment
El Baròmetre de la Comunicació és una recerca que va nàixer amb l’esperit d’analitzar el consum cultural i mediàtic dels territoris de llengua catalana. A més, la iniciativa del govern tripartit era canviar el model d’inversió pública per potenciar els mitjans de comunicació en català, però creant un espai mediàtic en català, més que mantenir-lo amb ajuts.
Se sabia que gran part dels mitjans de comunicació en català no apareixien als estudis de medis perquè eren d’àmbit comarcal, i per tant, gran part de la presència del català quedava invisibilitzada. En conseqüència, aquests mitjans d’àmbit comarcal i local no podien arribar al gran pastís publicitari. La intenció és fer visibles aquests mitjans amb un importantíssim estudi continu dels mitjans i potenciar aquest espai mediàtic en català. La recerca es va iniciar amb un importantíssim treball de camp a Catalunya, complementat amb una recerca relativament més modesta per al País Valencià i Balears. De les dades disponibles n’hi havia un bon gruix que eren dades sociolingüístiques, que a més eren comparables per als tres territoris. Però ben aviat les retallades van fer abandonar el treball de camp al País Valencià. I avui apareix anunciat a la premsa que, de nou, les retallades arriben per al treball de camp de Balears. Una mala notícia!
Les connexions de blaveros valencians i aragonesos 3 novembre 03UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragonès, blaveros, facao, oriental, ubieto, valencià
2 comments
Las Provincias va fer una interessant entrevista a la valenciana Amparo Cabanes. Ha estat professora d’Història a Saragossa, però res li ha limitat per a parlar de Filologia i discutir els principis més essencials de la lingüística. Afirma sense vergonya que el valencià no és català. Però pot preocupar més l’afirmació que fa des d’una posició suposadament acadèmica rebatent tot principi científic:
- ¿No es precisamente eso lo que dicen los científicos: que lo del valenciano es un sentimiento y solo un sentimiento?
-Pero los del sentimiento no nos creemos lo científico.
Siga com siga, l’entrevista és interessant perquè dona dos noms clau que posteriorment han estat utilitzats pels blaveros de la Franja per a defensar “acadèmicament” el seu anticatalanisme: Antonio Ubieto i Amparo Cabanes. Dos personatges amb un ampli rerefons anticatalanista i de mobilitat acadèmica entre Saragossa i València. El final de l’entrevista aclareix les coses, gràcies a les preguntes de l’entrevistadora:
- A todo esto usted habla en castellano
- Valencia es por esencia bilingüe y bilingüe no significa que todos hablamos dos lenguas sino que la mitad de los valencianos hablan una y la otra mitad la otra, aunque nos entendamos en las dos.
- Peró quizás choque que defienda el valenciano con tanta pasión alguien que no lo usa.
- Que yo lo defienda es lógico. Mi familia paterna es valenciano parlante y desde pequeña lo oigo y lo entiendo perfectamente, pero la lengua materna es la que habla tu madre y mi madre hablaba castellano.
El valencià a les Illes Balears 5 juliol 05UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: balears, català, CPNL, equivalència, junta, qualificadora, reconeixement, títols, universitat, valencià
add a comment
Vaig fer arribar al Fòrum de Sociolingüística una consulta sobre el reconeixement dels títols valencians de català a les Illes Balears. La pregunta no és aliena a la Franja. Molts matarranyencs i frangencs s’examinen a Vinaròs, per a obtenir una títulació de llengua que serveix tan al País Valencià com a Catalunya. Rebo dues respostes tan completes que penso que val la pena compartir. La primera és de Maties Segura, del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I. La segona és de Josep Maria Baldaquí, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Efectivament hi ha un problema de reconeixent de titulacions de català entre els governs de les Illes i del País Valencià. Aquest problema no es dóna a Catalunya que reconeix les titulacions del Govern del País Valencià i de les Illes. També hi ha reconeixement mutu entre Catalunya i les Illes.
El decret 115/2001, de 14 de setembre, BOIB múm. 114 de data 22/09/de 2001 regula l’exigència de coneixements de les llengües oficials al personal docent. En aquest decret estan explicats els requisits tant per a la borsa de treball com per a les oposicions.
Aquesta falta de reconeixement entre les Illes i el País Valencià entrebanca i molt l’accés al primer treball docent de molts joves valencians. Les causes van ser, per una banda, el no reconeixement per part del País Valencià de les titulacions de les Illes i Catalunya, amb la qual cosa les Illes pagava amb la mateixa moneda i, per altra banda, la justificació per part de les Illes que els valencians amb titulació no els donaven suficients garanties de qualitat lingüística.
La solució més pràctica per a la persona que no ha estat admesa: Matricular-se lliure en el mòdul II (si és de secundària) de la UB, a l’ICE, al mes de febrer proper i examinar-se lliure al maig. Arribaria a temps per a la borsa de juny de l’any que ve. També podria fer el mòdul a les Illes però si viu al País Valencià li serà més difícil.
En l’actualitat s’està treballant, universitats valencianes i representants dels governs dels tres territoris per intentar solucionar aquest problema que patim diàriament els serveis lingüístics universitaris i sobretot els joves valencians que es volen dedicar a la docència a les Illes.
Una altra possibilitat per a aquesta persona, i més propera en el temps són les proves lliures de llengua de la Universitat de València fa per a qualsevol persona major d’edat en juny i setembre d’acreditació de coneixements de valencià, que sí que estan reconegudes pel Govern de les Illes, d’acord amb el decret esmentat.
L’administració educativa de les Illes Balears no admet les titulacions de la Generalitat Valenciana, però sí que admet les titulacions de les Universitats valencianes, com a mínim de les universitats públiques. Sembla que hi ha un conveni entre la Conselleria d’Educació de les Illes Balears i les universitats públiques valencianes en aquest sentit. La Universitat d’Alacant organitza un curs titulat “Curs de Formació per a la Capacitació Docent en Valencià” que sí és admés per l’administració educativa de les Illes Balears. Ara mateix tenim en marxa una edició d’aquest curs.
Josep M. Baldaquí
Autovia del Matarranya – Viles i Gents 16 setembre 16UTC 2009
Posted by xarxes in Matarranya.Tags: castelló, castellón, cataluña, catalunya, Matarranya, país valencià, saragossa, tarragona, terres de l'ebre, valencià, zaragoza
1 comment so far
(Publicat el 17 de setembre de 2009 al diari La Comarca)
Aragó, Catalunya i el País Valencià han discutit sobre el recorregut de l’Autovia 68. Saragossa és un pol d’atracció menor, però central, entre la costa catalana, la “Y basca” i la capital del regne. Lo recorregut entre Saragossa i Alcanyís no s’ha discutit. Però en arribar a les Ventes de Valdealgorfa los de la Corona d’Aragó no es posen d’acord. I no es posen d’acord perquè és històric, esperable, habitual i pronosticable que mai mos posarem d’acord.
Les elits polítiques valencianes diuen “’eixida per Vinaròs”. Per tres raons de pes: perquè Vinaròs és valencià, perquè el govern valencià és del PP i perquè fent defensar posicions contràries a dos govern autonòmics socialistes pot fer la pinça al govern estatal. Catalunya diu “eixida per Tarragona”. Per dues raons: perquè Tarragona és catalana i perquè Catalunya és catalana. I el tercer en disputa, Aragó, diu “eixida per Vinaròs”. Tant clar ho té que suma quatre raons: perquè Vinaròs no és català, perquè Tarragona és catalana, perquè el govern valencià no és català i perquè el govern català és català. Com dirie Sabina, “nos sobran los motivos”. Fora conyes, tot l’arc parlamentari aragonès, des de la seua ala dreta espanyolista fins l’ala esquerra aragonesista, no vol fer passar l’autovia per Salou. Com s’entén que no vulguen baixar rapidet a l’apartament de la platja?
Des del Matarranya, m’encante la idea d’obrir un nou pol d’atracció econòmica a les abandonades Terres de l’Ebre, i obrir-me el món passant per Morella. La potencialitat econòmica de Vinaròs –Amposta – Tortosa és forta. A més, lo govern català està reparant lo greuge històric en que havie deixat la carretera Vall-de-roures – Tortosa. Així que escomencen a construir-se unes Terres de l’Ebre potents que enllaçon millor Castelló en Tarragona, València en Barcelona, i per tant, lo Matarranya en lo món.
Autovia del Matarranya
Futbol, ideologia i selecció als territoris de llengua catalana i Aragó (III) 3 agost 03UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, personal, sociologia.Tags: aragó, aragón, barça, cataluña, catalunya, competició, comunidad valenciana, esport, futbol, madrid, país valencià, saragossa, valencià, zaragoza
3 comments
Amb este apunt tanco la sèrie sobre futbol i ideologies. Centro l’anàlisi en los resultats per a Catalunya, el País Valencià i Aragó.
Utiltzarem l’escala ideològica (1=extremaesquerra i 10=extremadreta), afició per la selecció espanyola 1=molt, 2=bastant, 3=poc i 4=gens) i partit votat a les eleccions de 2004 del Congrés de l’estat . Els resultats de les eleccions es poden consultar aquí.
Catalunya
- El 76% dels aficionats és del Barça, el 12% del Madrid i el 5% de l’Espanyol.
- La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 225, 34 i 14 enquestats de cada equip.
- El Nàstic té el 1% dels aficionats.
- No hi ha diferències significatives en l’eix dreta-esquerra entre el Barça (4,1), el Madrid (4,3) i l’Espanyol (4,2).
- Els aficionats del Barça tenen poc interès per la selecció espanyola (2,7), els del Madrid bastant (1,9) i els de l’Espanyol se situen en un punt intermig (2,3).
- Tot i que en proporcions no massa distants, l’afició del Barça es distingeix per estar per sobre de la mitjana en votants de CiU i ERC i la del Madrid amb els votants del PSC. En ambdós aficions són majoria els enquestats que declaren haver votat el PSC l’any 2004.
- No hi ha suficients mostra d’aficionats de l’Espanyol per extreure dades significatives estadísticament.
País Valencià
- El 46% dels aficionats és del València, el 21% del Barça i el 20% del Madrid.
- La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 84, 38 i 36 enquestats de cada equip.
- El Vila-real té el 1% dels aficionats
- L’afició del València és molt més conservadora (5,6) que la del Barça (4,1), i la del Madrid obté un resultat intermedi, proper a la del València (5,2).
- L’afició barcelonista al País Valencià és la que té menor interès per la selecció espanyola (2,5), però amb més interès que la barcelonista a Catalunya. Tan la del València com la del Madrid tenen bastant interès en la selecció (2 i 2,1 respectivament).
- La meitat dels aficionats al València vàren votar el PP i un terç al PSOE.
- La meitat dels aficionats del Barça van votar el PSOE i un terç al PP.
- Els aficionats al Madrid voten en similar proporció al PP i al PSOE, amb certa avantatge per al PP.
- Només s’aprecien votants d’Esquerra Unida al Barça.
- Tant el València com el Barça tenen una bossa d’una dècima part de votants d’altres partits, que possiblement són votants del Bloc.
Aragó
- La major part dels aragonesos són saragossistes (71,9%) quedant la resta dividits en dos terços de madridistes (15,8%) i barcelonistes (7%).
- La mostra (n) compta respectivament amb 41, 9 i 4 enquestats de cada equip. Esta mostra és molt reduïda per a confiar amb suficient confiança en els resultats.
- Tot i que les dades apunten que l’afició del Saragossa és més progressista (4,9) que la del Madrid(5,6), la mostra no és suficient potent per a confirmar-ho. La més progressista és la del Barça (4,5).
- Tant les aficions del Madrid com del Barça estan bastant interessades en la selecció (1,6 i 1,8 respectivament), mentre que la del Saragossa tenen menor interès (2,4). (la diferència és signficativa estadísticament).
Les Illes Balears no tenen suficient mostra per a poder comparar les ideologies i vot dels aficionats al Mallorca, Barça i Madrid
Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) 27 juliol 27UTC 2009
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aficionat, alavs, albacete, almera, athletic, atltico, barcelona, betis, bilbao, castelln, castilla, cdiz, celta, cita, ciudad, corua, de, deportivo, ejido, elche, equipo, espanyol, espaola, extranjero, ftbol, getafe, gimnstic, hrcules, huelva, la, las, levante, local, lorca, madrid, mallorca, mlaga, murcia, no, numancia, osasuna, palmas, poli, ponferradina, racing, real, recreativo, rm, salamanca, santander, seleccin, sevilla, sociedad, sporting, tarragona, tenerife, un, valencià, valladolid, vecindario, villareal, xerez, zaragoza
9 comments
Continuant amb l’apunt Futbol, identitat i territori haig intentat fer una anàlisi factorial amb el component ideològic dreta-esquerra, l’afició per la selecció espanyola, la religiositat i el nivell d’estudis de les aficions de cadascun dels equips. Però els resultats crec que són més abstractes que el gràfic que finalment presento: posició de cada equip de futbol en un eix d’ideologia dreta-esquerra i afició per la selecció espanyola.
Tenint en compte que la ideologia s’avalua de 1 (extremaesquerra) a 10 (extremadreta), el centre polític queda a 5,5 (mireu observacions a la Nota 2 al final de l’apunt). I tenint en compte que l’afició per la selecció espanyola s’avalua en una escala ordinal de 4 on 1 = molt, 2 = bastant, 3 = poc i 4 = gens, el límit entre els dos primers i els dos últims passa pel 2,5. Així, l’eix que creua entre el 5,5 en l’escala ideològica i el 2,5 en l’afició a la selecció és el punt que divideix les aficions entre progressistes i conservadores, interessades amb la selecció o no.
| Interès per la selecció espanyola | Gens o poc | Progressista sense interès per la selecció | Conservadora sense interès per la selecció |
| Molt o bastant | Progressista amb interès per la selecció | Conservadora amb interès per la selecció | |
| Esquerra | Dreta | ||
| Ideologia |
El resultat és el següent. Només es mostren els equips que almenys tenen un 0,5% d’aficionats del total d’enquestats:
Aficions conservadores amb interès per la selecció. L’afició del València és l’única que sobrepassa el límit del centre ideològic cap a la dreta. La segueixen la del Ràcing, Reial Madrid, Deportivo, Sporting, Ath. de Madrid i Saragossa. Totes les aficions conservadores tenen bastant interès per la selecció espanyola, essent la del Deportivo i la del Saragossa les que que tenen menor interès, entre les conservadores.
Entre les aficions progressistes es pot diferenciar entre les que tenen interès per la selecció i les que no.
Aficions progressistes amb interès per la selecció espanyola. El Betis és l’afició més progressista de les interessades per la selecció. Seguida per la de l’Espanyol (que destaca per l’interès amb la selecció), la del Barça (pràcticament en el punt central d’interès), Celta i Sevilla.
Aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola.
Les tres aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola són d’Euskal Herria: Real Sociedad, que despunta amb una mitjana d’interès per la selecció molt baixa i l’Ath. de Bilbao i Osasuna. Tan l’afició de l’Osasuna com la de la Real destaquen per les posicions progressistes, similars a les del Betis.
Les dades donen un joc increible per a l’anàlisi de l’esport i la identitat. Com bé s’explica a Vent d Cabylia, centrant-se en l’estructura social del País Valencià:
D’una altra banda, però, la majoria sociològica de la dreta entre els aficionats valencianistes ve a reforçar dos idees centrals de l’evolució política valenciana dels darrers anys: l’esquerra s’ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic, mentre que la dreta ha assumit i s’ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians.
Sobre la situació de la llengua catalana (2005/07) 11 juny 11UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: alguer, andorra, balears, carxe, catalana, català, catalunya, cruscat, de, del, demolingüística, Franja, iec, illes, la, llengua, natxo, nord, observatori, país, sociolingüística, sorolla, valencià, xarxa
1 comment so far
Ahir vam presentar als mitjans de comunicació l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-07) (pdf)
La conclusió (a mode de titulars per a periodista;) es pot resumir en 4 punts:
- Creixement poblacional molt important arreu dels territoris de llengua catalana
- Basat en la immigració
- 9 milions saben parlar català
- Però només la meitat l’han aprés a la llar. La restà incorpora el català al llarg de la seua vida (escola, carrer…)
- Per tant, el català atrau nous parlants
- Però trobem algunes àrees on la situació és de risc:
- A part de les que ja coneixíem, com la Catalunya del Nord i l’Alguer, s’incorporen les notes d’anteció a les zones urbanes del País Valencià (sobretot l’Àrea metropolitana de València)
Àrees metropolitanes de València i Barcelona 19 març 19UTC 2008
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: àrea metropolitana, barcelona, castelló, català, palma, sociolingüística, tarragona, valencià
add a comment
Estic treballant amb enquestes sociolingüístiques de tots els territoris de llengua catalana i estic arribant a les anàlisis per regions. Així, em trobo amb tres delimitacions urbanes d’importància cabdal: la de Barcelona i la de València, i en menor mesura, la de Palma. Aquesta darrera és la que pareix que es troba dividida de la millor manera: Palma d’una banda, la seua Badia d’una altra, i finalment, la resta de Mallorca.
Però tinc dubtes sobre les equivalències i la similitud entre la divisió barcelonina i la valenciana:
-
Els primers es troben encabits a l’Àmbit Metropolità de Barcelona, a on s’estudia conjuntament Barcelona ciutat i la resta del Barcelonès amb el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf, el Maresme i el Vallès Occidental i Oriental. El que habitualment s’ha dividit entre ciutat, primera corona i segona corona.
-
Els segons s’estudien conjuntament amb, Àrea Metropolitana de València, que inclou València ciutat i les Hortes Nord, Oest i Sud.
Vaig demanar ajuda al sociòleg urbà de Changing Cities sobre com puc comparar les dues àrees. I em serveix de gran suport el seu apunt. Ara continuo buscant maneres d’aprofundir en l’àrea metropolitana valenciana… Es pot comparar Torrent amb Badalona? Si el Llobregat inclou primera i segona corona, les Hortes inclouen primera i segons corona? València té primera i té segona corona? Les té Tarragona? Les té Palma o Castelló? Serveixen els blocs per a resoldre dubtes? Problemes de sociolingüista de despatx!
La imatge de les àrees metropolitanes de Barcelona i València s’ha fet amb Google Earth gràcies als mapes del domini lingüístic de Marc Belzunces
Entrevista a COMRàdio 4 octubre 04UTC 2007
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: balears, catalan, català, catalunya, demolingüística, demolinguistics, entrevista, Franja, language, llengua, país valencià, ràdio, sociolingüística, sociolinguistics, territoris de llengua catalana, valencià
1 comment so far
Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:
- La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
- L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
- Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
- Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
- Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.
A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.
