Àrees metropolitanes de València i Barcelona 19 Març 19e 2008
Posted by xarxes in sociolingüÃstica.Tags: à rea metropolitana, barcelona, castelló, català , palma, sociolingüÃstica, tarragona, valenciÃ
add a comment
Estic treballant amb enquestes sociolingüÃstiques de tots els territoris de llengua catalana i estic arribant a les anà lisis per regions. AixÃ, em trobo amb tres delimitacions urbanes d’importà ncia cabdal: la de Barcelona i la de València, i en menor mesura, la de Palma. Aquesta darrera és la que pareix que es troba dividida de la millor manera: Palma d’una banda, la seua Badia d’una altra, i finalment, la resta de Mallorca.
Però tinc dubtes sobre les equivalències i la similitud entre la divisió barcelonina i la valenciana:
-
Els primers es troben encabits a l’Àmbit Metropolità de Barcelona, a on s’estudia conjuntament Barcelona ciutat i la resta del Barcelonès amb el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf, el Maresme i el Vallès Occidental i Oriental. El que habitualment s’ha dividit entre ciutat, primera corona i segona corona.
-
Els segons s’estudien conjuntament amb, Àrea Metropolitana de València, que inclou València ciutat i les Hortes Nord, Oest i Sud.
Vaig demanar ajuda al sociòleg urbà de Changing Cities sobre com puc comparar les dues à rees. I em serveix de gran suport el seu apunt. Ara continuo buscant maneres d’aprofundir en l’à rea metropolitana valenciana… Es pot comparar Torrent amb Badalona? Si el Llobregat inclou primera i segona corona, les Hortes inclouen primera i segons corona? València té primera i té segona corona? Les té Tarragona? Les té Palma o Castelló? Serveixen els blocs per a resoldre dubtes? Problemes de sociolingüista de despatx!
La imatge de les à rees metropolitanes de Barcelona i València s’ha fet amb Google Earth grà cies als mapes del domini lingüÃstic de Marc Belzunces
Entrevista a COMRÃ dio 4 Octubre 04e 2007
Posted by xarxes in sociolingüÃstica.Tags: sociolinguistics, sociolingüÃstica, català , territoris de llengua catalana, rà dio, entrevista, catalan, language, demolinguistics, demolingüÃstica, valencià , catalunya, balears, paÃs valencià , llengua, franja
1 comment so far
Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRà dio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüÃstics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difÃcil d’abastir que la sociolingüÃstica de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:
- La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
- L’evolució sociolingüÃstica als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
- Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
- Un estatus jurÃdic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor MarÃ.
- Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linà s, Carme MartÃnez i Gemma MarÃn.
A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals lÃnies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al PaÃs Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüÃstica. Fora d’aquÃ, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al PaÃs Valencià . Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català . També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difÃcil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquÃ.
