Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja 17 abril 17UTC 2012
Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, axs, baix cinca, congrés, cruscat, cusc, demolingüística, fraga, Franja, llitera, resol, saragossa, sna, tamarit, xarxes
1 comment so far
Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja
Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.
Hi ha coses de lògica. A Austràlia es parla Australià, i a Tamarit, Lliterà. 18 agost 18UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: castro, chapurriat, chapurriau, facao, litera, literano, llitera, naval, tamarit, tamaritano, tamarità, tamarite, xapurriau
1 comment so far
Austràlia va ser col·lonitzada per l’Imperi Britànic i actualment més del 90% de la seua població té origen d’aquells colonitzadors europeus. Com és habitual, en a colonització va anar parella la imposició lingüística de l’anglès. I actualment l’única llengua oficial és l’anglès. Només 50.000 persones parlen llengües aborígens (0,75%) -referència-. L’anglès australià no deixa de ser anglès, evidentment. Per això a Failblog riuen la incultura d’un cartell que anuncia que es parla anglès, castellà i australià. Ho apunten com un fail:
Lo cartell és estrany que no digue que a més d’australià, també parlen equatorià. Perquè el cartell pareix que està fet a l’Equador. Hi apareixen tres rius de l’amazonia: Toachi, Blanco i Jatunyacu.
Aixina està el món, i aixina riuen la incultura. Aquí, per a donar vida, també tenim els nostres equatorians particulars. La FACAO denuncia en titular:
Debate del Literano en Tamarite de la Litera tras la polémica censura del Tamaritano
Diuen los nostres particulars culturetes que a Tamarit de la Llitera, a part que no es parla català, es parlen dues llengües: lo Tamarità i el Lliterà. Igual que a Nova York es parla novès i yorkès. I a Santiago de Chile es parla el santiaguès i el xileno. Com que al Failblog seria difícil explicar-los el grau d’esquizofrènia social a que es pot arribar fora de l’Amazones, de moment implantem la resignació general i mos conformem en estos nivells d’enginyeria social.
Este apunt té, pràcticament al complet, inspiració i referències de Purnas en o zierzo.
El català a la Franja. Any 2003. 6 novembre 06UTC 2007
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragón, benavarri, catalan, enquesta, estadística, fraga, Franja, lengua, sociolingüística, statistics, tamarit, vall-de-roures
4 comments
A finals de l’any 2003 i principis del 2004 l’Institut Aragonès d’Estadística va dur endavant lo treball de camp de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja. El projecte es comença a espentejar des del Grup Català de Sociolingüística (ara, Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana) i l’inicia l’administració catalana, des de la Secretaria de Política Lingüística (que era una Direcció General) de la Generalitat de Catalunya. Però per a portar a terme diferents enquestes que abraçon el total del territori, encertadament es van buscar totes les complicitats amb els territoris implicats. I a la Franja es troben amb un Institut Aragonès d’Estadística ben predisposat i que supera les previsions. Així, s’aconseguix una enquesta que finalment compta amb més de 800 enquestes a territori catalanoparlant. Una bona base per a analitzar el territori. Jo vaig poder accedir a les matrius un temps més tard. Tot i no disposar de suficient temps per a aprofundir en l’enquesta, si que hi vaig poder dedicar les hores suficients per a depurar-la de les viles castellanoparlants que apareixien a l’enquesta i quedar-me només amb la Franja. I vaig fer unes anàlisis inicials per a saber què ens diu el treball. Necessitaria una explotació més extensa, però això suposa molt de temps. De moment, us enganxo la conclusió del treball que em van publicar els del Centre d’Estudis Ribagorçans:
Sorolla Vidal, Natxo (2005) El català a la Franja. Any 2003. Revista Ripacurtia, número 3. Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb). Pàg. 239-253.
Conclusions
En resum, la primera aproximació que podem fer a la Franja l’any 2003 és la següent. El coneixement del català, la llengua pròpia, no és universal. No és universal oralment amb el 12,2% de població que manifesta que no sap parlar català. Però encara ho és menys amb el 69,7% que diu que no el pot escriure. L’ús del català és molt extens, almenys entre la major part de la societat, que l’utilitza amb una intensitat molt elevada, si tenim en consideració la situació sociolingüística del català a tots els seus territoris. Tot i això, trobem una erosió en el català entre la que és la primera llengua que s’ha parlat i la llengua amb que s’identifica actualment l’enquestat. Una proporció no menyspreable de residents de la Franja aprengueren a parlar en català, però actualment tenen com a llengua d’identificació el castellà. Per contra, la transmissió de la llengua gaudix de salut, tant la transmissió del català com la del castellà, per la qual cosa pareix indicar-se que tots dos grups mantenen i mantindran els seus efectius. Per tant, la llengua es transmet, tot i que el castellà augmenta el seu poder d’atracció com a llengua d’identificació, el que pot desencadenar en processos diferents en quant l’estructura general canvie, com quan el català perda la seua pressió demogràfica com a llengua majoritària. Finalment, hem vist com la major part de les denominacions que encara rep el català a la Franja són pejoratives o localistes, encara que la denominació científica pareix guanyar efectius.
