“Llengua i ús” a totes les cases i gratuïta 26 Març 26e 2008
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: generalitat de catalunya, reviews, revistes, sociolingüística, sociolinguistics
1 comment so far
La revista Llengua i ús, que edita la Generalitat de Catalunya, serà per darrera vegada en paper i de pagament. A partir del proper número, ens informa el Diari per a tècnics lingüístics, que podrem accedir-hi per Internet i de manera gratuïta. Moltes felicitats!
Sabíeu que la tercera Wikipedia en obrir-se va ser la de llengua catalana? 17 Març 17e 2008
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: català, language, llengües, sociolingüística, sociolinguistics, viquipèdia, wikipedia
2 comments
Tot bé a compte de què ahir va fer 7 anys que es va obrir la Wikipedia en català! I a la vegada, ahir, i sense ser-ne conscients (i en diumenge i també dissabte fins a altes hores!), vam estar tancant una proposta de comunicació de la Moonydoodle sobre les llengües a la Wikipedia. I redactant i buscant informació em vaig quedar molt sorprés que el català va ser la tercera llengua de la Wikipedia: primer l’anglès, i als pocs mesos s’obria al multilingüisme amb l’alemany i el català. Així que ahir vaig llegir la data de creació de la Viquipèdia en català, però no vaig caure que era l’aniversari. Avui veig a L’home dibuixat que celebrem el setè aniversari. I aportava informació més interessant: les persones clau d’aquella edició catalana primerenca i la primera portada.
Però continuem en lo nostre projecte, per a estudiar els factors que situen una llengua amb més o menys articles a la Wikipedia. Tot neix d’un apunt de la Moonydoodle al seu bloc, lamentant-se que de vegades es queda badant davant l’ordinador, però no bada, és que pensa. I reflexionava de quins factors fan que una llengua tinga més o menys articles a la Wikipedia. Per exemple, l’edició en català se situa en les primeres posicions d’entre les 250 i més llengües que compten amb Wikipedia. Un estat de normalitat excepcional en comparació amb la situació de la llengua en altres àmbits. Al moment de llegir lo seu apunt, vaig començar a veure en somnis la matriu de dades posada al SPSS amb el nombre d’articles de la Wikipedia, editors, nombre de parlants, ordinadors per cada 1000 habitants i tantes altres dades. Anàlisi factorial, anàlisi de conglomerats… I em vaig oferir a fer de màquina per al projecte, si ella coordinava el treball i feia la part interpretativa. Hem començat a treballar i també hem acabat formant equip amb aquell que pensa que la vida s’ha de prendre Amb certa calma, que incorporarà tota la part teòrica que ens faltava. Si hi sumem que el projecte ha nascut entre el Matarranya, la vila de Gràcia i Amsterdam, mitjançant gTalk i Google Docs, la blocòsfera, la web 2.0 i la vida mòbil en general m’està deixant una mica fora de lloc.
Les anàlisi preliminars que haig fet fins ara, amb les edicions de la Wikipedia amb més de 100.000 articles, ja apunten coses molt interessants. El principal factor de diferenciació entre edicions és la quantitat d’articles, i no només això, si no també de persones que l’editen. Algunes compten amb moltíssims articles editats per poques persones. El segon, seria el nombre d’articles de la Wikipedia per cada parlant d’esta llengua. Algunes grans llengües amb pocs articles tenen ratis extremadament reduïts, com és el cas del xinès. I en tercer lloc quedaria el factor que es mostra més interessant: l’estrès de cada edició de la Wikipedia. Algunes Wikipedies compten amb un rati molt alt d’usuaris per parlant, possiblement per trobar-se en un estat avançat de difusió de les noves tecnologies i la seua integració dins la cultura popular. Però altres compten amb pocs usuaris que editen molts articles. I aquí hi ha segurament l’èxit del català. Si el comparem amb altres llengües de demografia mitjana, veiem que el noruec i el finlandès compten amb més de 14 editors de la Wikipedia per cada 1000 parlants. El català només té 2 editors per cada 1000 parlants. Però aquests darrers editen 9 articles per cap, i els nòrdics només arriben a 2. En parlarem amb més profunditat més endavant. De moment, anys i anys, per molts anys!
Entre “França” i “Franja” hi ha una lletra i una llei de més 4 Febrer 04e 2008
Posted by xarxes in franja, sociolingüística.Tags: aragó, catalan, català, catalunya del nord, frança, llei de llengües, llengua, sociolingüística, sociolinguistics
2 comments
Sí, és un joc de paraules bastant fàcil, i no massa bo. Però des de desembre de 2007 Aragó és l’únic territori que seguix les dinàmiques dissenyades al més pur estil imperial, en la intenció d’homogeneïtzar tots los seus ciutadans. És l’únic territori del seu voltant que no ha desplegat una legislació específica per a protegir i normalitzar la seua diversitat lingüística. Ja s’alçave en este honor a nivell de tot l’Estat, des de fa un temps.
- Lo gallec té la seua pròpia legislació a Galícia i Astúries
- L’asturià a Astúries
- Lo basc a Euskadi i Navarra
- Lo català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears
- L’occità a la Vall d’Aran
- Però ni el català ni l’aragonès són llengües oficials i en Llei de llengües a Aragó.
I amés, avui ham descobert que fins i tot la democràcia més homogeneïtzador de les que mos envolten, la República Francesa, mitjançant lo Consell Regional dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del català. Fixeu-tos que a la imatge apareix d’una vella escola de la República a on hi diu Parleu francès. Sigueu nets.
A efecte reals, per a un fragenc de a peu signifique que han aprovat la Llei de llengües de la Catalunya Nord. I Marcelino Iglesias, polític clau durant la declaració de Mequinensa i que fins i tot s’havia allistat al PSC, va a la seua protegint lo patrimoni cultural d’Aragó, parlant en los morts si cal. S’oferix a protagonitzar les polèmiques que calgue per als bens dels capellans. Però en totes les seus legislatures no ha aprovat una simple Llei de llengües per a Aragó, ni ha deixat per escrit a l’Estatut d’Aragó que s’hi parle català i aragonès.
En tot cas, en sabre la notícia que la Catalunya del Nord ja tenie la seua Llei , m’haig posat a buscar informació, sense massa èxit, de quins territoris de llengua catalana queden per tindre Llei de llengües. La web de Bibiloni m’ha ajudat. I com que la Wikipedia no tenie la informació centralitzada, haig creat l’article de Dret lingüístic del català. Podeu completar-lo si voleu (també el del Marc Belzunces, que demana que completem de la traducció de la Carta). En definitiva, tots los territoris tenen legislació sobre el català.
Una vegada tancat m’ha escomençat a vindre un escaufret, tal com anava descomptant territoris que no tenen Llei de llengües. M’haig quedat en la Franja sola. I si voleu, hi podeu afegir els 700 habitants del Carxe. Aquí a la Franja només tenim un Estatut que té modalitats lingüístiques sense nom, i una llei de patrimoni cultural que té nom per a les llengües no oficials, sense arribar a desenvolupar mesures de normalització lingüística. Aragó, primera posició en lo ranking del temorics i homogeneïtzadors.
Un trist honor per al Partit Socialista a Aragó.
(Este apunt és publivilescat al diari La Comarca el divendres 15 de febrer de 2008. Viles i gents.)
Els grups lingüístics en la societat andorrana 22 Gener 22e 2008
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: andorra, catalan, català, enquesta, language, llengua, pirineus, sociolingüística, sociolinguistics, statistics
1 comment so far
Avui presentem l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra que vam publicar fa algun temps. L’acte el teniu anunciat a la web de la Xarxa CRUSCAT. Presentaré els resultats del capítol sobre els grups lingüístics. Va ser un capítol amb el que vaig treballar molt, però ha estat dels que més m’ha agradat. Perquè vaig aprendre a treballar amb anàlisi de conglomerats i anàlisi factorial. Després hi vaig treballar molt més, durant un estiu, per a presentar-lo al meu Diploma d’Estudis Avançats de Sociologia (la tesina). I estic intentant de publicar-lo a alguna revista. De moment, enganxo la presentació del que presento d’aquí unes horetes.
Entrevista a COMRàdio 4 Octubre 04e 2007
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: balears, catalan, català, catalunya, demolingüística, demolinguistics, entrevista, franja, language, llengua, país valencià, ràdio, sociolingüística, sociolinguistics, territoris de llengua catalana, valencià
1 comment so far
Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:
- La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
- L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
- Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
- Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
- Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.
A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.
