Xarxes socials i llengües

Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja.  I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.

Institut Gallec d’Estadística té a la seua web diferents possibilitats d’analitzar les preguntes sociolingüístiques del cens de 2001 i una enquesta posterior que han fet, a l’estil de les enquestes d’usos lingüístics d’aquí. Però el que em cride l’atenció és que tenen preguntes de coneixement, com al País Valencià, Catalunya i les Balears (i no a Aragó), però també d’usos lingüístics. I els queden mapes segmentats a nivell municipal com este tant interesssant:

Els nuclis de població que diu no parlar mai gallec són La Corunya i Ferrol pel nord, i Vigo al sudoest. Fixeu-vos quines diferències amb la situació del català, perquè els punts obscurs marquen que se supera el 20% de població que mai parla gallec. En el cas català, si el límit fora el 20% hi hauria grans extensions del mapa pintades en blau obscur. Podeu veure el mapa a la pàgina 13 d’este pdf.

La revista Llengua i ús, que edita la Generalitat de Catalunya, serà per darrera vegada en paper i de pagament. A partir del proper número, ens informa el Diari per a tècnics lingüístics, que podrem accedir-hi per Internet i de manera gratuïta. Moltes felicitats!

Estic treballant amb enquestes sociolingüístiques de tots els territoris de llengua catalana i estic arribant a les anàlisis per regions. Així, em trobo amb tres delimitacions urbanes d’importància cabdal: la de Barcelona i la de València, i en menor mesura, la de Palma. Aquesta darrera és la que pareix que es troba dividida de la millor manera: Palma d’una banda, la seua Badia d’una altra, i finalment, la resta de Mallorca.

Però tinc dubtes sobre les equivalències i la similitud entre la divisió barcelonina i la valenciana:

• Els primers es troben encabits a l’Àmbit Metropolità de Barcelona, a on s’estudia conjuntament Barcelona ciutat i la resta del Barcelonès amb el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf, el Maresme i el Vallès Occidental i Oriental. El que habitualment s’ha dividit entre ciutat, primera corona i segona corona.
• Els segons s’estudien conjuntament amb, Àrea Metropolitana de València, que inclou València ciutat i les Hortes Nord, Oest i Sud.

Vaig demanar ajuda al sociòleg urbà de Changing Cities sobre com puc comparar les dues àrees. I em serveix de gran suport el seu apunt. Ara continuo buscant maneres d’aprofundir en l’àrea metropolitana valenciana… Es pot comparar Torrent amb Badalona? Si el Llobregat inclou primera i segona corona, les Hortes inclouen primera i segons corona? València té primera i té segona corona? Les té Tarragona? Les té Palma o Castelló? Serveixen els blocs per a resoldre dubtes? Problemes de sociolingüista de despatx!

La imatge de les àrees metropolitanes de Barcelona i València s’ha fet amb Google Earth gràcies als mapes del domini lingüístic de Marc Belzunces

Tot bé a compte de què ahir va fer 7 anys que es va obrir la Wikipedia en català! I a la vegada, ahir, i sense ser-ne conscients (i en diumenge i també dissabte fins a altes hores!), vam estar tancant una proposta de comunicació de la Moonydoodle sobre les llengües a la Wikipedia. I redactant i buscant informació em vaig quedar molt sorprés que el català va ser la tercera llengua de la Wikipedia: primer l’anglès, i als pocs mesos s’obria al multilingüisme amb l’alemany i el català. Així que ahir vaig llegir la data de creació de la Viquipèdia en català, però no vaig caure que era l’aniversari. Avui veig a L’home dibuixat  que celebrem el setè aniversari. I aportava informació més interessant: les persones clau d’aquella edició catalana primerenca  i la primera portada.
Però continuem en lo nostre projecte, per a estudiar els factors que situen una llengua amb més o menys articles a la Wikipedia. Tot neix d’un apunt de la Moonydoodle al seu bloc, lamentant-se que de vegades es queda badant davant l’ordinador, però no bada, és que pensa. I reflexionava de quins factors fan que una llengua tinga més o menys articles a la Wikipedia. Per exemple, l’edició en català se situa en les primeres posicions d’entre les 250 i més llengües que compten amb Wikipedia. Un estat de normalitat excepcional en comparació amb la situació de la llengua en altres àmbits. Al moment de llegir lo seu apunt, vaig començar a veure en somnis la matriu de dades posada al SPSS amb el nombre d’articles de la Wikipedia, editors, nombre de parlants, ordinadors per cada 1000 habitants i tantes altres dades. Anàlisi factorial, anàlisi de conglomerats… I em vaig oferir a fer de màquina per al projecte, si ella coordinava el treball i feia la part interpretativa. Hem començat a treballar i també hem acabat formant equip amb aquell que pensa que la vida s’ha de prendre Amb certa calma, que incorporarà tota la part teòrica que ens faltava. Si hi sumem que el projecte ha nascut entre el Matarranya, la vila de Gràcia i Amsterdam, mitjançant gTalk i Google Docs, la blocòsfera, la web 2.0 i la vida mòbil en general m’està deixant una mica fora de lloc.
Les anàlisi preliminars que haig fet fins ara, amb les edicions de la Wikipedia amb més de 100.000 articles, ja apunten coses molt interessants. El principal factor de diferenciació entre edicions és la quantitat d’articles, i no només això, si no també de persones que l’editen. Algunes compten amb moltíssims articles editats per poques persones. El segon, seria el nombre d’articles de la Wikipedia per cada parlant d’esta llengua. Algunes grans llengües amb pocs articles tenen ratis extremadament reduïts, com és el cas del xinès. I en tercer lloc quedaria el factor que es mostra més interessant: l’estrès de cada edició de la Wikipedia. Algunes Wikipedies compten amb un rati molt alt d’usuaris per parlant, possiblement per trobar-se en un estat avançat de difusió de les noves tecnologies i la seua integració dins la cultura popular. Però altres compten amb pocs usuaris que editen molts articles. I aquí hi ha segurament l’èxit del català. Si el comparem amb altres llengües de demografia mitjana, veiem que el noruec i el finlandès compten amb més de 14 editors de la Wikipedia per cada 1000 parlants. El català només té 2 editors per cada 1000 parlants. Però aquests darrers editen 9 articles per cap, i els nòrdics només arriben a 2. En parlarem amb més profunditat més endavant. De moment, anys i anys, per molts anys!

Ahir apareixia a la premsa lleidatana un acte de presentació d’un Centre de Normalització Lingüística per a la Franja. La primera al front: es presenta una entitat que treballa a la Franja i la primera i única presentació es fa a fora…  Però bé, l’entitat estava apadrinada per la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Folc. A part de dubtar profundament del bon historial de qui l’engega, llixgo coses preocupants:

El centre, que no depèn de la Generalitat, vol analitzar l’ús del català a la Franja, estudiar el percentatge de població que el parla [+]

Se m’ocorren 3 coses sobre el que diu la premsa:
- O bé qui apadrina l’acte no sap que té 800 enquestes fetes a la  Franja que ningú ha explotat en profunditat, i per tant, estan fotent al riu diners dels contribuents catalans, lo que serie una irresponsabilitat per part seua.

- O bé se farà una “enquesta” sense costos econòmics, intentant donar-li relleu acadèmic, i contraposar-la a les dades que fins ara es tenen. Per tant, seria una irresponsabilitat de qui fa l’enquesta i de qui la finança.

- O bé no es farà ni una cosa ni l’altra, serà un nou ens del conglomerat franjadeponent.cat, a on hi ha 4 entitats per militant. I impacte nul al propi territori, tal com indica lo lloc triat per a la seua presentació. Això seria una fantasmada.

Si a més feu una cosa senzilla com veure qui dirigeix el Centre i quin historial de contacte té amb la Franja abans de fer esta presentació, la cosa es posa encara més greu: qui ho dirigeix, no té cap relació acadèmicade relleu a la Franja.

Al final, malauradament, lo carnet és lo carnet.

Tal com deia a l’anterior apunt, a la conferència havia de parlar de les dades demolingüístiques a la Franja. Així que dies abans vaig treballar amb les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2003). L’Institut Aragonès d’Estadística  me va facilitar la matriu de dades fa temps, quan ells encara no havie publicat les dades oficials. I ho van fer amb total complicitat, per a poder-les explotar al meu gust. Malauradament, esta complicitat aragonesa en recerca demolingüística no l’haig trobat a altres bandes. I amb aquelles dades dades bàsiques vaig publicar fa temps a la revista de la Ribagorça CERIb un article. Per a la presentació d’este dissabte volia donar-hi una imatge completa afegint les dades de la resta de territoris de llengua catalana, que ara ja estan publicades aQuerol, E. (coord) (2007) Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. I així es pot donar una imatge de com és la Franja, i una idea completa de com és lo territori comparant-lo en la “bona” situació andorrana o catalana i la finiquitació del català a l’Alguer o a la Catalunya del Nord. I no només això, si no que vaig aprofundir en l’anàlisi de les dades fent una anàlisi factorial, que simplifique la complexitat de les dades sociolingüístiques de la Franja en uns pocs eixos principals de comportament. I ho vaig complementar en una anàlisi de conglomerats, per tal de subdividir tota la població en grups que es diferencien pel seu comportament sociolingüístic. Principalment trobem 5 grups a la Franja:

• Grups definits sobretot pels usos lingüístics:
  • Los castellanoparlants: utilitzen lo castellà a la llar, lo transmeten molt solidament als seus fills, i parlen castellà fora de casa. Viuen en un univers castellanoparlant.
  • Los activistes: reconeixen la llengua que parlen com a català tres vegades per damunt de la mitjana de la població, i a més la utilitzen a casa i molt més que la resta fora de casa, també en àmbits amb poc pes del català, com el metge. Una quarta part del grup és de llengua inicial castellana.
• Grups definits per la comarca:
  • Los joves bilingüitzats del Baix Cinca: és el grup més jove, que se sol situar al Baix Cinca, i que utilitza amb més facilitat les dues llengües en diferents contextos. Se suposa que vien en els contextos amb major nombre de població castellanoparlant.
  • Los de la Llitera i la Ribagorça: població envellida que utilitza molt el català. Se suposa que viu en contextos fortament catalanitzats i el seu contacte social en lo castellà és molt bai.
  • Los matarranyencs: molt pareguts en comportament als de la Llitera i la Ribagorça, però molt rarament identifiquen la seua llengua com català.

La dinàmica general de la Franja  pareix vertebrar-se a partir d’una majoria silenciosa formada pels conglomerats de component comarcal, que adequa el seu comportament a les dinàmiques més potents dels dos conglomerats de component lingüístic: el creixement demogràfic del castellà a les capitalitats comarcals i el Baix Cinca, i l’activitat social a favor del català de l’activisme.

Sigue com sigue, tos dixo el powerpoint. Segurament que aviat m’estiraran les orelles des del Institut d’Estudis del Baix Cinca perquè volen que els redacta l’exposició. Espero que fins aleshores, s’haigue aconseguit fer un pacte amistòs amb Déu per a que amplio els dies a unes 34 hores i les setmanes a 10 dies. I ja de passada, la patronal dels sociolingüistes mos obsequio en habitatge, bitllets de tranport públic, un cotxe i assistències als compromisos socials, tot de bades. Estes demandes finals no són un tema de xarxes socials ni llengües, però el bloc està fen-se massa seriòs respecte els inicis i tu ja m’entens ;-)

[Este apunt és la segona part de  Repercussió mediàtica de la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga]

Este dissabte passat, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, juntament en lo Casal Jaume I de Fraga i Òmnium Cultural de Lleida, m’havien convidat a parlar a la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga. Ere un acte que em motivave especialment per una raó: moltes vegades t’aconviden a altres bandes i té una part d’exotisme, perquè imagino que un frangenc encara continue sent una cosa poc habitual, i de la Franja se’n parle tan poc arreu, que per poca informació que explicos i l’òbvia que et paregue, per a la gent ja és megaestrany i novedòs. Però esta vegada m’acovidaven des de Fraga, a on los aspectes exòtics no pareixen ser importants. Així que em va alegrar un munt saber que hi tenia alguna cosa a dir. En l’organitzador, Quim Gibert, vam explorar la possibilitat de fer una conferència sobre la temàtica central de la Jornada: la transgressió cívica a la Franja. Segur que algunes vivències en Los Draps o en grups secessionistes podrien ser interessats de comentar-les. Però finalment vam decidir que podia ser més interessant parlar del tema que fins ara haig treballat habitualment: les dades sociolingüístiques de la Franja.I bé, dissabte, vaig superar les dues horetes que em separen de la capital del Baix Cinca i vaig trobar vells coneguts que treballen per la Franja al Nord, i un auditori fragatí i lleidatà, que tenia una mitjana d’edat superior a la que esperava i en alguns casos un accent més oriental del què pensava. Hi havia una transversalitat territorial molt important. Imagino que molts esperaven trobar-se parlant a López Tena sobre la seua política transgressora judicialment. Però va aprofitar per a parlar de la Carta Europea de les Llengües i les seues conseqüències sobre la Franja i sobre la política espanyola tanmefotista sobre els acords internacionals signats.

Pep Labat me va presentar i em va fer ficar una mica roig. Però sobretot me va plantejar públicament una pregunta sobre el gentilici del meu poble que és extensible a la Franja: frangencs o franjolins? Si hi ha cap filòleg a la sala, que aprofito per a reflexionar-hi. En tot cas, vaig presentar les dades i, tot i que pensava que havia preparat una cosa excessivament tècnica, vaig explicar tot lo pedagògicament que puc (que és poc) gràfics, més gràfics, més gràfics i més gràfics. I em va sorprendre que al final hi va haver felicitacions i certa sinceritat dient que no havia estat massa de mates. Un descans per mi, que encara porto massa mal los marcs teòrics i la polèmica sociopolítica des de l’academicisme. Però avui m’ha sorprés veure que han tret les dades a la portada del Vilaweb, i un article al Diario del Altoaragón, a la Manyana, al Diari Segre i a Tribuna Catalana. Èxit mediàtic! Però què mal porto això d’acostumar-me a no tindre un espai mediàtic proper i afí al Matarranya. Al Baix Cinca ho tenen millor, se supose. I si les dades ja estaven publicades fa molt temps, un punt negatiu per a mi, per l’interès que desperten i la falta que fa publicitar-mos millor!

[Este post continue a Los castellanoparlants, los activistes i els jóvens del Baix Cinca]

Sí, és un joc de paraules bastant fàcil, i no massa bo. Però des de desembre de 2007 Aragó és l’únic territori que seguix les dinàmiques dissenyades al més pur estil imperial, en la intenció d’homogeneïtzar tots los seus ciutadans. És l’únic territori del seu voltant que no ha desplegat una legislació específica per a protegir i normalitzar la seua diversitat lingüística. Ja s’alçave en este honor a nivell de tot l’Estat, des de fa un temps.

• Lo gallec té la seua pròpia legislació a Galícia i Astúries
• L’asturià a Astúries
• Lo basc a Euskadi i Navarra
• Lo català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears
• L’occità a la Vall d’Aran
• Però ni el català ni l’aragonès són llengües oficials i en Llei de llengües a Aragó.

I amés, avui ham descobert que fins i tot la democràcia més homogeneïtzador de les que mos envolten, la República Francesa, mitjançant lo Consell Regional dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del català. Fixeu-tos que a la imatge apareix d’una vella escola de la República a on hi diu Parleu francès. Sigueu nets.

A efecte reals, per a un fragenc de a peu signifique que han aprovat la Llei de llengües de la Catalunya Nord. I Marcelino Iglesias, polític clau durant la declaració de Mequinensa i que fins i tot s’havia allistat al PSC, va a la seua protegint lo patrimoni cultural d’Aragó, parlant en los morts si cal. S’oferix a protagonitzar les polèmiques que calgue per als bens dels capellans. Però en totes les seus legislatures no ha aprovat una simple Llei de llengües per a Aragó, ni ha deixat per escrit a l’Estatut d’Aragó que s’hi parle català i aragonès.

En tot cas, en sabre la notícia que la Catalunya del Nord ja tenie la seua Llei , m’haig posat a buscar informació, sense massa èxit, de quins territoris de llengua catalana queden per tindre Llei de llengües. La web de Bibiloni m’ha ajudat. I com que la Wikipedia no tenie la informació centralitzada, haig creat l’article de Dret lingüístic del català. Podeu completar-lo si voleu (també el del Marc Belzunces, que demana que completem de la traducció de la Carta). En definitiva, tots los territoris tenen legislació sobre el català.

Una vegada tancat m’ha escomençat a vindre un escaufret, tal com anava descomptant territoris que no tenen Llei de llengües. M’haig quedat en la Franja sola. I si voleu, hi podeu afegir els 700 habitants del Carxe. Aquí a la Franja només tenim un Estatut que té modalitats lingüístiques sense nom, i una llei de patrimoni cultural que té nom per a les llengües no oficials, sense arribar a desenvolupar mesures de normalització lingüística. Aragó, primera posició en lo ranking del temorics i homogeneïtzadors.

Un trist honor per al Partit Socialista a Aragó.

(Este apunt és publivilescat al diari La Comarca el divendres 15 de febrer de 2008. Viles i gents.)

Per qüestions de faena i també d’interès, vaig seguint l’actualitat sobre el català, les notícies, les polèmiques, les noves polítiques, los avenços o els retrocessos. No llixgo ben bé mai la premsa escrita (ni de pagament ni gratuïta) perquè m’és impossible posar-la al capdavant de les meues prioritats, tampoc tinc televisions a l’abast a les hores dels informatius i potser a primera hora del matí em poso una ràdio per a seguir quina és l’actualitat que els mitjans de comunicació dicten com a “important”. La manera d’informar-meLo que si faig és traure tota la brossa informativa que no m’interesse i seguir l’actualitat filtrada a partir de temàtiques prioritàries i aprofundint-hi via els RSS: en una web personalitzada s’agrupen totes les novetats de noticiaris, blocs, filtres socials de notícies o qualsevol web que ha actualitzat alguna informació.

El que si que faig periòdicament és repassar diferents fonts d’informació sobre la situació del català de manera exhaustiva. Utilitzo indefectiblement l’Infomigjorn que hem d’agrair al voluntarisme d’Eugeni Reig. Sempre obert a que li enviem una notícia o una informació per a difondre-la arreu. També em fa un bon servei el recull de premsa de l’IEC, que té una secció especialitzada en llengua i una altra en ciències socials. Repesco alguna notícia solta a l’Infozefir, encara que allà la llista és més especialitzada en els professionals de la llengua. I també hi ha la base de dades de premsa de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Però allà l’objectiu és mantenir una base de dades històrica de premsa i fer cerques per la informació que ens interessa. Però és més difícil seguir l’actualitat dia a dia. Finalment haig de dir que per a les notícies de la Franja seguixco Franja.tk. Però el seguixco de manera més directa, perquè és el que té ser l’autor: el vaig construint dia a dia de tota tipologia de notícies que m’arriben sobre este territori.

I fa temps que tenia al lector de RSS les actualitzacions de normalitzacio.cat. Mai li havia fet massa cas. Finalment avui, en veure que havia recopilat 350 notícies, m’haig decidit a revisar-lo i netejar-ho. I no penseu que és una bestialitat tindre tantes notícies per llegir. En lo RSS no és gens estrany deixar-lo de la mà unes setmanes i trobar-te 2000 capçaleres per revisar. Evidentment, la lectura en diagonal és un sistema molt recomanable en estos casos. Però avui haig descovert que té multitud de notícies balears o valencianes que pels altres sistemes no arribo a recopilar. Lo servei és realitzat per l’Àrea de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de l’Alcúdia (Balears). M’ha paregut que seguix l’actualitat des d’una visió policèntrica (no principatina, per tant), i això m’interesse molt. Per tant, incloc una nova font de notícies sociolingüístiques a la meua cartera.