Xarxes socials i llengües

Amb este post enceto una nova possibilitat al bloc. La intenció és resumir (i traduir fins a on arriben les meues possibilitats) alguns dels llibres que m’ajuden a avançar. Ho faré capítol a capítol i la intenció no és escriure-hi parrafades. Però crec que em serà massa difícil no estendre’m. A part de fer difusió de la literatura bàsica en anàlisi de xarxes socials i sociolingüística, em serviran per tindre resums fàcils d’accedir sobre el que estic llegint. Lo nivell de la traducció és casolà, i el nivell de llengua també.

El llibre que sobre el que treballarem és Three Generations, Two Languages, One Family: Language Choice and Language Shift in a Chinese Community in Britain. [Tres generacions, dos llengües, una família: tria i canvi lingüístic a una comunitat xinesa de Gran Bretanya]. L’autor és Li Wei, del qual podeu trobar informació aquí i aquí. És un llibre que, fins el moment, és el més pròxim que haig trobat sobre la meua idea del que és l’anàlisi de les xarxes socials en sociolingüística. Aquí teniu un breu resum del lllibre en anglès. Posem-mos-hi!

PS: Estos dies estic treballant en les dades sociolingüístiques i sociodemogràfiques per a un anuari. Espero que el mes d’agost sigue més llarg del que diuen que és. I seguixco pensant que al dia li falten 28 hores. Alguna la hi seguixco traent a les hores de dormir. Però aprofito per a liberalitzar-me una mica anant a fer migdiada al sol de la pistina, fent cafès en los amics i començant a aprendre a escalar.

PS2: Ahir me vaig comprar la Blackberry 8300. M’arribarà en 5 dies.

L’objectiu de la publicació és aprofundir en les carències del Linguistic Minorities Project, tals com analitzar l’estructura interna de les comunitats lingüístiques. Moltes voltes s’ encobrix “la cultura xinesa” en els estereotips de l’autocontinència i l’autosuficiència d’una comunitat heterogènia per variables tals com l’origen, el patró d’establiment o la posició social i econòmica. Un dels principals problemes de la recerca és trobar els investigadors biculturals i bilingües, apropiats per a introduir-se en la xarxa xinesa.

S’estudia les tries lingüístiques dels xinesos residents al nordest d’Anglaterra, a Tyneside. S’intenta desenvolupar un model que explico la relació entre la tria lingüística a nivell de comunitat (macro) i les estratègies de canvi de codi dels parlants individuals (micro) i la relació d’ambdós amb el context social, econòmic i polític. Hi ha nombrosos estudis sobre la tria lingüística i els patrons de canvi de codi (Heller, 1988; Jacobson, 1990; Eastman, 1992; European Science Foundation, 1990a, 1990b, 1990c, 1991). No obstant, pareix que hi ha una mancansa en del marc “social” dins dels qual interpretar estes dades (Gal, 1987; Milroy i Li Wei, 1991; Li Wei, Milroy i Pong, 1992). Heller (1990) remarca que mentre John Gumperz, un important líder en el camp, ha mantingut sempre que el canvi lingüístic és constitutiu d’una realitat social, ell potser ha estat menys exitòs en enllaçar este nivell interaccional amb preguntes àmplies de relacions i organitzacions socials. Si bé Gumperz no ha intentat fer este enllaç micro-macro, és important que tot aquell que desenvolupo els seus procediments hauria d’intentar fer això. Altrament, si l’anàlisi en el nivell interaccional no pot ser comparat amb cap altra comunitat, continuarà proliferant sense cap avenç per a entendre les similituds i les diferències en els comportaments de tria lingüística de diferents comunitats, o en explicar per què la interrupció lingüística ràpida és pareguda a la d’una comunitat particular, però no a la d’una altra.

Com Gal (1988, 1989), Heller (1990) i Woolard (1990), el punt de partida per a qualsevol model social de tria de llengües ha de detallar les observacions sociolingüístiques de les interaccions dels parlants individuals. Però tant el comportament diari dels actors socials com l’anàlisi institucional de gran escala són vistos com explicacions bastant dissociades, com tendix a ser el cas en la literatura sobre bilingüisme (vegeu les aproximacions de Fishman i Gumperz, les quals són considerades prou distants). Giddens (1984) ha desenvolupat una teoria social basada en les relacions entre estos dos nivells, comentant que “l’estudi de la vida diària és integral per a analitzar la reproducció de les pràctiques institucionalitzades”.

Al llibre, Li Wei intenta aprofundir en l’aproximació a la xarxa social, desenvolupada pels Milroy en situacions de contacte dialectal, i aspira a enllaçar els components microinteraccionals dels parlants amb les estructures macro i les relacions socials. S’exemplifica amb la comunitat xineso-anglesa de Tyneside, però és aplicable a tota comunitat xinesa al món o en qualsevol situació d’immigració bilingüe.

El llibre es dividix en 7 capítols:

• 1. Revisió dels models sobre l’estudi del bilingüisme i la tria lingüística amb particular atenció a la relació entre l’estructura social, que és determinant en les tries, i els comportaments interaccionals, els quals contribuixen a formar i transformar esta estructura. Es perfila un model basat en el concepte de xarxa social el qual integra els dos nivells d’anàlisi.
• 2. Una visió etnogràfica de la comunitat xinesa a la Gran Bretanya, enfocat en l’organització dels emigrants de Hong Kong.
• 3. S’hi discutix la metodologia de l’observació participant i documenta els procediments del treball de camp.
• 4. 5. i 6. Anàlisi de dades entorn els patrons de tria i coneixements lingüístics de diferents generacions de parlants d’una mostra de 10 famílies xineses de Tyneside (30 hómens i 28 dones = 58 informants) , les seues xarxes socials i les estratègies de canvi de codi.
• 7. Samari i conclusió del llibre, amb les troballes més importants i discussió sobre les implicacions del model de xarxes socials en l’anàlisi de les tries lingüístiques.

Li Wei (1994) Three Generations, Two Languages, One Family: Language Choice and Language Shift in a Chinese Community in Britain. Clevedon: Multilingual Matters. Pàgina de la publicació. Pàgina a l’Amazon.

Pàgines: 1-3