Xarxes socials i llengües

A partir de l’apunt de fa uns dies amb la xarxa social de Jesús segons el Nou Evangeli, al bloc de la Moonydoodle s’ha treballat una matriu de les relacions a la sèrie de dibuixos animats Doraemon.

No vaig seguidor de la sèrie, i segurament que gent com mangacat mos ajudaran a interpretar la xarxa. Però m’interessa sobretot ordenar les mininstruccions que vaig posar als comentaris de l’altre bloc, per si algú vol representar xarxes socials. Aquí hi ha només la manera de fer la matriu, però no com aplicar-la al programa que les dibuixa, l’Ucinet.

• Primer avís: si la xarxa té moltes persones (a partir de 10) és una faenada! Entre 10 persones hi ha 90 possibles relacions.
• Segon: construix una matriu (amb fulla de càlcul de l’open office o excel o google spreadsheet) a on hi ha el nom de tots els personatges a les files i també el nom de tots els personatges ordenats de la mateixa manera a les columnes (aquí ho fem només amb 6 personatges:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit
  Doraemon
  Shizuka
  Gegant
  Suneo
  Dorami

  La matriu es pot completar tal com anem treballant la recerca. És a dir, no tens per què posar tots els noms de personatges de bon principi. Si t’apareix després una Tamako Nobi (mare) l’insereixes a la matriu, tant a les files com a les columnes, i segeuixes treballant posant totes les relacions d’esta nova persona.

• Tercer: tries un tipus de relació amb la que treballaràs en aquella matriu (només una relació, i que siga clara). Per exemple, pots triar entre diferents tipus de relacions entre les persones:
  - Parlen entre ells
  - Es coneixen
  - Són amics
  - Són família
  - Comparteixen alguna cosa
  - S’han saludat alguna vegada
  - Han estat a la mateixa escola
  Pots tenir diverses matrius de la mateixa xarxa de persones, segons el tipus de relació que estudies. Pots fer una xarxa dels que són amics i una altra dels que s’han saludat alguna vegada. I pots marcar la relació amb un sí (1) o un no (0), o amb més valors, com per exemple vegades que parlen (1, 2, 3, 4…). Esta segona opció habitualment després es converteix en un valor dicotòmic, fent que els valors superiors a un límit són “sí” i els valors inferiors, un “no”. Però també es pot visualitzar una línia més o menys gruixuda segons el numero que té la relació. En el nostre cas marquem la relació de personatges que es parlen.
• Quart: marques la relació de manera que el nom de les files és qui fa l’acció i el de les columnes és qui la rep. És a dir, si Nobita parla (fa) amb Doraemon (rep), i ho marquem a amb un 1, a la matriu apareixerà així:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit		1
  Doraemon
  Shizuka
  Gegant
  Suneo
  Dorami

  Si la Doraemon parla amb Nobita, també, ho marquem al seu “invers”:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit		1
  Doraemon	1
  Shizuka
  Gegant
  Suneo
  Dorami

• Per defecte, la diagonal de la matriu (relació de Nobita amb Nobita, Doraemon amb Doraemon…) són no relacions, i per tant, com si fora quan no hi ha relació entre dos persones, ho marquem per defecte amb un zero.

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobit	0	1
  Doraemon	1	0
  Shizuka			0
  Gegant				0
  Suneo					0
  Dorami						0

• Acabem la matriu de relacions i ja tenim la base per a representar-la:

• 	Nobita	Doraemon	Shizuka	Gegant	Suneo	Dorami
  Nobita	0	1	1	1	1	1
  Doraemon	1	0	1	1	1	1
  Shizuka	1	1	0	1	1	0
  Gegant	1	1	1	0	1	0
  Suneo	1	1	1	1	0	0
  Dorami	1	1	0	0	0	0

Si voleu accedir a la matriu amb la que hem treballat, la teniu aquí.

Només queda passar-la per Ucinet. Podeu seguir amb, per exemple, este manual. Sort!

Los blocs són una ferramenta que ha facilitat profundament la possibilitat de fer públiques les expressions de persones o col·lectius. No cal conéixer llenguatge html, com pujar arxius per ftp o tantes altres coses que calia conéixer per a penjar una web simple. Però els blocs no només han estat la ferramenta per a que gent anònima pugue avocar les seues coses i prendre rellevància públic. Part de l’activitat d’un bloc és llegir altres blocs sobre temàtiques que interessen a l’autor, penjar-hi comentaris, mencionar idees d’altres bandes al propi bloc, atendre els comentaris del propi bloc… És a dir, xarxes de blocs.

Matthew Hurst  ha analitzat a un article com funcionen els llaços entre blocs i té interessants conclusions de la visualització (apareixen al gràfic amb un número):

1. Los blocs populars, liderats per les 500.000 visites diàries de DailyKos.
2. Els geeks dels aparellets, centrats en noves teconologies i aparells, liderats perBoingboing.
3. Els de LiveJournal, un dels serveis de bloc que primer va permetre fer xarxa. És una illa de la blocòsfera.
4. Els que parlen de política. Els tons blaus indiquen que s’interrelacionen molt entre ells.
5. Blocs que ningú enllaça, però que ells enllacen arreu. I sí, són populars. Símplement és el centre del negoci a Internet, tots els miren, però ningú els citen: la pornografia.
6. Blocs d’esports

Vist a Alt1040 que ho havia vist a Discover Magazine.

Una amiga comenta al bloc lullaby in black & white que des que se sent apassionada pels països nòrdics, la neu i el fred, se li van encadenant un seguit de coincidències amb gent del nord que la deixen sorpresa. Troba suecs a la recepció dels hotels, finlandeses a la taula del costat… Li han parlat de la llei de l’atracció, que una mica esotèricament pronostica que els pensaments atrauen experiències. Jo veig que al costat de les energies, la lluna i el zodiac, esta llei té el seu espai. Però ja després parla de coses més clares, com l’efecte domino, l’efecte papallona (teoria del caos) i l’efecte bola de neu.

Jo, en definitiva, crec que el que pot donar-li explicacions clares és la propietat de món menut. (No hi havia l’article en català a la wikipedia i el poso).

… xarxa en la qual molts nodes són veïns d’algun altre, però la major part dels nodes poden ser enllaçats des de qualsevol altre mitjançant només alguns pocs passos intermedis entre ells. En les xarxa de món menut, on els nodes representen persones i els enllaços persones que coneixes altres persones, sabem que qualsevol persona està connectada mitjançant qualsevol altra del món mitjançant uns pocs llaços intermedis. En llenguatge popular es pot considerar que fa referència als “amics dels amics”…

Imatge de weaving major & tractor dan

Amb este post enceto una nova possibilitat al bloc. La intenció és resumir (i traduir fins a on arriben les meues possibilitats) alguns dels llibres que m’ajuden a avançar. Ho faré capítol a capítol i la intenció no és escriure-hi parrafades. Però crec que em serà massa difícil no estendre’m. A part de fer difusió de la literatura bàsica en anàlisi de xarxes socials i sociolingüística, em serviran per tindre resums fàcils d’accedir sobre el que estic llegint. Lo nivell de la traducció és casolà, i el nivell de llengua també.

El llibre que sobre el que treballarem és Three Generations, Two Languages, One Family: Language Choice and Language Shift in a Chinese Community in Britain. [Tres generacions, dos llengües, una família: tria i canvi lingüístic a una comunitat xinesa de Gran Bretanya]. L’autor és Li Wei, del qual podeu trobar informació aquí i aquí. És un llibre que, fins el moment, és el més pròxim que haig trobat sobre la meua idea del que és l’anàlisi de les xarxes socials en sociolingüística. Aquí teniu un breu resum del lllibre en anglès. Posem-mos-hi!

PS: Estos dies estic treballant en les dades sociolingüístiques i sociodemogràfiques per a un anuari. Espero que el mes d’agost sigue més llarg del que diuen que és. I seguixco pensant que al dia li falten 28 hores. Alguna la hi seguixco traent a les hores de dormir. Però aprofito per a liberalitzar-me una mica anant a fer migdiada al sol de la pistina, fent cafès en los amics i començant a aprendre a escalar.

PS2: Ahir me vaig comprar la Blackberry 8300. M’arribarà en 5 dies.

L’objectiu de la publicació és aprofundir en les carències del Linguistic Minorities Project, tals com analitzar l’estructura interna de les comunitats lingüístiques. Moltes voltes s’ encobrix “la cultura xinesa” en els estereotips de l’autocontinència i l’autosuficiència d’una comunitat heterogènia per variables tals com l’origen, el patró d’establiment o la posició social i econòmica. Un dels principals problemes de la recerca és trobar els investigadors biculturals i bilingües, apropiats per a introduir-se en la xarxa xinesa.

S’estudia les tries lingüístiques dels xinesos residents al nordest d’Anglaterra, a Tyneside. S’intenta desenvolupar un model que explico la relació entre la tria lingüística a nivell de comunitat (macro) i les estratègies de canvi de codi dels parlants individuals (micro) i la relació d’ambdós amb el context social, econòmic i polític. Hi ha nombrosos estudis sobre la tria lingüística i els patrons de canvi de codi (Heller, 1988; Jacobson, 1990; Eastman, 1992; European Science Foundation, 1990a, 1990b, 1990c, 1991). No obstant, pareix que hi ha una mancansa en del marc “social” dins dels qual interpretar estes dades (Gal, 1987; Milroy i Li Wei, 1991; Li Wei, Milroy i Pong, 1992). Heller (1990) remarca que mentre John Gumperz, un important líder en el camp, ha mantingut sempre que el canvi lingüístic és constitutiu d’una realitat social, ell potser ha estat menys exitòs en enllaçar este nivell interaccional amb preguntes àmplies de relacions i organitzacions socials. Si bé Gumperz no ha intentat fer este enllaç micro-macro, és important que tot aquell que desenvolupo els seus procediments hauria d’intentar fer això. Altrament, si l’anàlisi en el nivell interaccional no pot ser comparat amb cap altra comunitat, continuarà proliferant sense cap avenç per a entendre les similituds i les diferències en els comportaments de tria lingüística de diferents comunitats, o en explicar per què la interrupció lingüística ràpida és pareguda a la d’una comunitat particular, però no a la d’una altra.

Com Gal (1988, 1989), Heller (1990) i Woolard (1990), el punt de partida per a qualsevol model social de tria de llengües ha de detallar les observacions sociolingüístiques de les interaccions dels parlants individuals. Però tant el comportament diari dels actors socials com l’anàlisi institucional de gran escala són vistos com explicacions bastant dissociades, com tendix a ser el cas en la literatura sobre bilingüisme (vegeu les aproximacions de Fishman i Gumperz, les quals són considerades prou distants). Giddens (1984) ha desenvolupat una teoria social basada en les relacions entre estos dos nivells, comentant que “l’estudi de la vida diària és integral per a analitzar la reproducció de les pràctiques institucionalitzades”.

Al llibre, Li Wei intenta aprofundir en l’aproximació a la xarxa social, desenvolupada pels Milroy en situacions de contacte dialectal, i aspira a enllaçar els components microinteraccionals dels parlants amb les estructures macro i les relacions socials. S’exemplifica amb la comunitat xineso-anglesa de Tyneside, però és aplicable a tota comunitat xinesa al món o en qualsevol situació d’immigració bilingüe.

El llibre es dividix en 7 capítols:

• 1. Revisió dels models sobre l’estudi del bilingüisme i la tria lingüística amb particular atenció a la relació entre l’estructura social, que és determinant en les tries, i els comportaments interaccionals, els quals contribuixen a formar i transformar esta estructura. Es perfila un model basat en el concepte de xarxa social el qual integra els dos nivells d’anàlisi.
• 2. Una visió etnogràfica de la comunitat xinesa a la Gran Bretanya, enfocat en l’organització dels emigrants de Hong Kong.
• 3. S’hi discutix la metodologia de l’observació participant i documenta els procediments del treball de camp.
• 4. 5. i 6. Anàlisi de dades entorn els patrons de tria i coneixements lingüístics de diferents generacions de parlants d’una mostra de 10 famílies xineses de Tyneside (30 hómens i 28 dones = 58 informants) , les seues xarxes socials i les estratègies de canvi de codi.
• 7. Samari i conclusió del llibre, amb les troballes més importants i discussió sobre les implicacions del model de xarxes socials en l’anàlisi de les tries lingüístiques.

Li Wei (1994) Three Generations, Two Languages, One Family: Language Choice and Language Shift in a Chinese Community in Britain. Clevedon: Multilingual Matters. Pàgina de la publicació. Pàgina a l’Amazon.

Pàgines: 1-3