Xarxes socials i llengües

Divendres eixirà al diari La Comarca la meua columna del Viles i gents sobre ruralitat. Reflexiono sobre les escletxes polítiques. Hi ha la dreta i esquerra, i la sobiranitsta. Però mai ha estat lo ruralisme un motiu polític. Ni tan sols a les àrees que han sofert endèmicament este mal… fa molt que pensar.

Foto de pacoqt

Crec que este serà el primer post del bloc en que deixo de parlar del tema central, les xarxes socials i la sociolingüística, i la ciència en general. I començaré parlant de temes que simplement me preocupen i dels que no pretenc “saber-ne molt”. Són temes que m’interessen i prou. Lo bloc deixarà de ser tant “temàtic” i serà una mica més “personal”. Espero que valgue la pena la millora. Encara que hauré d’augmentar el joc de “categories” (tags).

Ahir vaig acabar el dia fent cerveses a la pistina. En los meus amics. I posem entre parèntesi lo d’amics. Perquè la meua xarxa social està especialment lligada, vinculada i creada a partir del meu poble. No s’entén un 70% dels meus amics i coneguts sense el poble. I al poble, les relacions són multigeneracionals. Ahir a la taula estàvem des dels nascuts l’any 1980 i 1981 (la meua colla) fins los nascuts a principis dels 90. Compartint xarrada.

Com dic, lo 70% dels meus amics són del poble, tot i viure un 70% del temps de tot l’any fora del poble. En tot cas, gran part dels amics viuen tot l’any al poble, treballen al poble en faenes de coll blau (manuals), lligades a la ramaderia, a la construcció i al transport. I ideològicament són d’una esquerra rural, massa vegades esquerra conservadora a l’estil Bono, i essencialment poc multiculturals i poc prourbanites. I reproduixen de manera automàtica l’adoració pel treball de coll blau, lo despreci pel treball intel·lectual i promouen la identitat de classe (que no la guerra de classes ;). Això només fa referència als xics. Les xiques són un altre món. I això crearà algun problemeta d’aquí uns anys (aquí teniu una referència i una altra d’El baile de los solteros de Bourdieu). En tot cas, això cada vegada entre més en conflicte per l’existència de tios dins de la colla que fan treballs tècnics / intel·lectuals, com un servidor. Sobre estos interessants conflictes n’havia llegit alguna cosa a un llibre antropològic sobre la Setmana Santa al Baix Aragó, Percusión e identidad.

Lligat a esta situació, n’hi ha una de molt interessant: la fractura digital. En alguns casos l’orgull de classe i el menyspreu a tot allò intel·lectual los fa distanciar-se, menysprear i obviar los ordinadors, i sobretot, Internet. L’obsessió en alguns casos ha fet reeixir frases com “si Internet tos ha de traure d’algun apuro…”. Lo perill que les mateixes ideologies seguixquen reproduint una filosofia de vida que en molts casos los limitarà, és evident. N’estic fart de fer cartells per a concerts i festes, estauviar hora i mitja de cotxe per a portar un disseny de samarretes a Castellseràs en un correu en un jpg adjunt, comunicar-me i estar més actualitzat que els de casa sobre les coses del poble via Messenger i GTalk, encara que estiga a 4 hores de distància…

Segurament que entre la generació de mos pares la fractura existirà i ells no aniran més enllà de mirar la programació del teletext autònomament , i serem los fills qui seguirà programant les cadenes de televisió i el vídeo i qui mirarà si hi ha un remolc per al tractor de segona mà i barat per Internet, o els que mirarem les hectàrees del bancal dels Vilasans. Però especialment me preocupave, fins ahir, la fractura entre els amics connectats i els no connectats. Però ahir estàvem parlant sobre una de les polifacètiques cares d’un cantant d’un grup de rock radical català. I no arribàvem a descobrir el nom d’un dels molts grups que té. I un dels amics no connectats, no dels especialment més combatius, va traure el seu mòbil i es va posar a buscar. “Com se diu?” “Què estàs buscant?” “Al google, he he he”. Mmmmmhhhhhh. Això si que és un canvi de mentalitat. Ni que la meua Blackberry estiguere a la burtxaca se m’haguere ocurrit de traure-la per a buscar, això, allà. Per a evitar segons quins comentaris. En tot cas, la situació se va resoldre encara millor quan va dir que “aixina al mòbil només va bé per a mirar si nya neu a Cerler”. :-D

I avui, fent una cerveseta també, una companya ha posat la melodia de la “Perla preciosa” al mòbil. En seguida una manada d’amics li han demanat que els ho passare per bluetooth al seu mòbil. Mai haig tingut un mòbil en bluetooth. Només tenien bluetooth l’antiga PDA, que bàsicament és per a treballar, no per a oci. I allà, en un moment, 10 mòbils darrera generació buscant lo bluetooth per a una melodia.

Per a trencar la fractura, només mos cal esperar a l’expansió dels mòbils tipus Blackberry, en tarifa plana d’internet , i que per via de l’estiró de l’ iPhone i tots los seus clònics que eixiran en poc temps i popularitzaran Internet a la burtxaca entre en el “gran públic”. Veurem gent googlejant, buscant pobles al google maps o mirant vídeos del youtube a les pistines del meu poble. Per no dir que els sms desapareixeran, a favor del correu electrònic. Esperem 5 anys i en tornem a parlar ;-)