jump to navigation

La revista “Llengua i dret” em publica “Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja” 1 juliol 01UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
add a comment

La revista Llengua i dret m’ha publicat l’article «Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja» ( Carhus: A, i indexada a SJR) . Fa alguns anys vaig publicar a la revista Ripacurtia «El català a la Franja. Any 2003», on feia una primera aproximació a l’enquesta sociolingüística de la Franja de 2003, i dibuixava les grans tendències demolingüístiques del territori: coneixement oral i ús social del català amplis, coneixement escrit i ús formal baix, denominacions diverses per a la llengua, etc.En este segon article haig aprofundit en les dades, fent una anàlisi multivariant (factorial i de conglomerats) amb la intenció de centrar-me en la diversitat interna de la realitat sociolingüística de la Franja més que no pas en la seua unitat.

Així, a la Franja s’observen sectors de la societat que declaren fer un ús molt ampli del català, i que conviuen amb els sectors tradicionals dels que fan un ús diglòssic de la llengua, a més d’un sector significatiu de monolingües (castellanoparlants). El fet de treballar amb el concepte de diglòssia m’ha servit per a definir uns sectors molt amplis, sobretot de la població més tradicional del territori, que fan ús del català en els àmbits més comunitaris i del castellà en els més formals. Però també m’ha servit per a posicionar la realitat de la Franja en els debats que el concepte ha tingut en la sociolingüística catalana. Si bé el concepte en la seua definició nordamericana inicial (Ferguson, Fishman) té una component consensualista i funcionalista, la sociolingüística catalana el va adoptar i el va adaptar en un moment d’eclosió acadèmica en el tardofranquisme, lligada amb la tradició conflictivista, i destacant en les seues versions més intenses (Ninyoles) que la diglòssia era una etapa inestable, i que només podia desembocar en la substitució lingüística o en la normalització lingüística, però en cap cas es tractava d’una situació estable. Amb tot, sobre la dinàmica de la diglòssia em pareix més raonable la posició de Vallverdú (mort fa unes setmanes), que considerava que la diglòssia podia consolidar-se amb certa estabilitat, tot i que no negava que fos una operació difícil. Siga com siga, el que sí que he fet al treball és destacar que la diglòssia ens serveix per a definir grups sociolingüístics concrets amb un comportament determinat, però difícilment ens servirà per a definir realitats sociolingüístiques d’un territori complet en societats cada vegades més complexes i més diverses internament. En tot cas, us enganxo el resum i l’enllaç a l’article (PDF EPUB):

PS: També l’any 2009 vaig publicar a Llengua i dret «Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà»

«Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja»

Natxo Sorolla

Resum

L’estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l’enquesta d’usos lingüístics a la Franja de l’any 2003 (Sorolla Vidal, 2005). Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòssia resulta excessivament abstracte a l’hora d’analitzar la complexa situació sociolingüística de la Franja, sí que es detecta que un sector majoritari de població catalanoparlant inicial que utilitza el català en els àmbits de més proximitat social (família, amics, veïns…), es fa valer del castellà en els usos escrits, el consum mediàtic o altres usos formals. Amb tot, a la Franja hi ha altres tipologies de parlants, que s’allunyen d’aquesta distribució funcional de l’ús de les dues llengües. Entre aquestes tipologies destaquen els qui fan un ús escrit gens testimonial del català, i consumeixen bona part dels mitjans de comunicació en català, juntament amb capes significatives de monolingües castellanoparlants, que només fan ús del castellà. Davant d’aquests resultats, es discuteix la dificultat d’aplicar els models consensualistes de la diglòssia, almenys de manera generalitzada, però també es considera la seua utilitat en definir segments parcials de població, en aquest cas, de la Franja. Tenint en compte sempre, això sí, el caràcter dinàmic de les societats, així com la tensió que s’hi produeix entre el consens i el conflicte.

Paraules clau

Sociolingüística; demolingüística; la Franja; coneixements lingüístics; usos lingüístics; grups sociolingüístics; diglòssia; àmbits.

Text complet: PDF EPUB

“La gent se’n va. Despoblació a la Franja”. Article a Temps de Franja 11 abril 11UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment

Article publicat a Temps de Franja, número 113. Revista de les comarques catalanoparlants d’Aragó. Pàgines 12 i 13.

Despoblament i repoblament: evolució demogràfica de la Franja (1996–2011)

Natxo Sorolla

L’any 2011 la població total de la Franja es troba estabilitzada, prop dels 50.000 habitants.[1] El panorama demogràfic és divers al llarg del territori, i té dinàmiques ben diferenciades. La demografia de la Franja es defineix a partir d’una àrea central, assentada en la confluència de l’Ebre, el Cinca, el Segre i el Matarranya, que concentra la major part de la seua població. Mentre, a la resta del territori, les poblacions tenen una demografia menor. Fraga és la població major, amb 14.426 habitants. Al Baix Cinca destaquen Mequinensa (2.478 h.), Saidí (1.689 h.) i Torrent de Cinca(1.337 h.). Tamarit és el major població catalanoparlant de la Llitera, amb 3.711 h., i Altorricó en té 1.492. A la Ribagorça només Benavarri sobreïx poblacionalment, amb 1.180 h. Al Matarranya, Vall-de-roures en té 2.303, que va superar l’any 2004 l’altre gran municipi del Baix Matarranya, Maella (2.018 h.). A més, una població de l’Alt Matarranya, Calaceit (1.143 h.), i dos més del Baix Matarranya, Favara (1.263) i Nonasp (1.054), superen també els mil habitants.

Entre les poblacions més menudes de tota la Franja es troben Torredarques (95 h.) i el municipi de Viacamp i Lliterà (48 h.). Per tant, clarament, el major eix de divergència demogràfica a la Franja és per la mida dels municipis. La mitja és de 783 habitants per cadascun dels 62 municipis que conformen el territori. Però amb un gran pol de diferenciació entre Fraga i la resta de municipis.

Així, la població total de la Franja és de 48.514 habitants l’any 2011. I tal com sabem, gran part d’aquesta població és parlant de català. Segons les darreres dades (any 2004), el nombre total de parlants a la Franja és de 42.000.[2] L’evolució demogràfica de la població de la Franja és decreixent, per segon any consecutiu. La pèrdua és del 0,7% d’efectius, mentre que l’any anterior la pèrdua havia estat de només 0,1%. El màxim de població dels darrers anys se situa l’any 2009, amb 48.946 habitants. La xifra venia creixent des de l’any 2000, en què el territori va assolir el seu mínim històric, amb 46.075 habitants.

Pel que fa a l’evolució comarcal, ha estat un any amb dades negatives per a totes les comarques, fins i tot per al Baix Cinca (–0,4%), que l’any 2010 era l’única comarca que mantenia fluxos de creixement poblacional. Aquesta havia estat la comarca que major increment havia acumulat, fins els 20.379 habitants amb que compta actualment, i un creixement de fins a un 15,1% en la sèrie disponible (1996–2011).

Ben al contrari, la major part de les comarques de la Franja han acumulat pèrdues al llarg d’aquest període. El cas més exemplar de despoblament el representa La Llitera, que dels 9.986 h. que tenia l’any 1996 ha anat perdent paulatinament fins els 8.999 h. que té en l’actualitat, una pèrdua del 9,9%. Per contra, la dinàmica general del Matarranya ha estat d’estabilització en els pocs més de 15.000 habitants (15.461 h.). Amb tot, les dades de població han estat lleugerament més favorables al Mesquí/Bergantes, que no pas a la resta del Matarranya històric. En tot el període la conca alta del Matarranya ha mantingut xifres més baixes que no les que tenia inicialment, i el Baix Matarranya també ha mantingut xifres regressives, tot i que més moderades que no pas les del seu sud. Finalment, la Ribagorça catalanoparlant, que l’any 2011 té 3.768 habitants, no ha aconseguit al llarg de tot el període superar la seua xifra inicial de l’any 1996, situada poc més alt (3.879 h.). En resum, la dinàmica generalitzada a la Franja ha estat de reducció de població en totes les comarques al llarg d’aquesta dècada i mitja, a excepció del Baix Cinca.

Pel que fa a l’evolució municipal de la població al llarg d’este període (1996-2011) es marquen dues grans línies. D’una banda, els municipis amb dinàmiques generalitzades d’estabilitat i creixement, i de l’altra, els municipis amb dinàmiques generalitzades de decreixement. Entre els primers sobretot trobem la part central de la Franja, i entre els segons, tant el Matarranya com la Ribagorça. Però amb importants excepcions. De fet, al grup expansiu es poden diferenciar fins a quatre tipologies diferents, que van des dels municipis estables fins els que creixen d’una manera molt important:

-           En el grup que trobem les poblacions estables demogràficament es concentren els 19 municipis que mantenen variacions de població poc importants al llarg del període. Tenen una representació territorial molt àmplia: Alt Matarranya (La Canyada, Codonyera, Torre de Vilella, Queretes, Massalió) i tot el Baix Matarranya (Maella, Favara Nonasp i Faió) juntament amb Mequinensa, i l’altra gran població del Baix Cinca, Saidí. També l’àrea sud de la Llitera, i també més poblades, com Altorricó i Tamarit, a més de Vensilló. I a la Ribagorça, Benavarri, Estopanyà, Les Paüls, Monesma i Torlarribera.

-          En el grup que té un creixement moderat, es perdia població fins l’any 2002, que emprèn un creixement moderat fins el màxim de 2009 amb una mitjana del 117% de la població respecte la que tenia l’any 1996. És liderat sobretot per Fraga, però també hi ha Aiguaviva, de l’Alt Matarranya la Freixneda i Vall-de-roures, i de la Ribagorça, Castigaleu i Isàvena.

-          Entre els que tenen creixement molt important hi ha només dues poblacions: Bonansa i La Sorollera. Els dos són poblacions menudes amb certa repercussió política en els darrers anys. Entre el 1996 i el 1998 la població va decréixer, però a partir d’aquesta data el seu creixement s’accelera fins els seus màxims l’any 2005, havent sumat pràcticament el 50% més de població.

-          Finalment, Viacamp i Lliterà (Ribagorça) configura un fet diferencial, amb uns registres força distingits, donat que la seua població decreix fins l’any 2006, per fer un canvi en només un any, que fa augmentar la seua població en més de la meitat de la que comptava a l’inici de la sèries.

Al grup regressiu es poden diferenciar fins a 3 grups:

-          Els que decreixen moderadament, que són fins a 19 municipis. De mitjana han reduït la població fins a un 13% en aquesta dècada i mitja. Sobretot es forma per municipis de tot el Matarranya (Bellmunt, Ginebrosa, Arenys de Lledó, Beseit, Calaceit, Fórnols, Fondespatla, Pena-roja, Torredarques, Torre del Comte, Vall del Tormo i Valljunquera), Vilella al Baix Cinca, Albelda, Castellonroi i Zanui a la Llitera, i a la Ribagorça, Lasquarri, Montanui i Beranui.

-          Els que decreixen abruptament  redueixen de mitjana fins a un 25% de la població en els 15 anys, de manera molt lineal. Fins a tres són del Matarranya (Lledó, Portellada i Ràfels), sis són de la Llitera (El Campell, Baells, Valldellou, Camporrells, Peralta de la Sal i Sant Esteve de Llitera) i dos són de la Ribagorça (Areny de Noguera i Tolba).

-          Els que decreixen fins l’any 2009 (grup 6) però que recuperen la població inicial. Arriben de mitjana al seu mínim l’any 2006, amb pèrdues de població de prop del 20%, i reinicien el creixement fins el 107% que aconegueixen només 4 anys més tard: Mont-roig al Matarranya, Torrent al Baix Cinca, i Pont de Muntanyana i Sopeira a la Ribagorça.


[1] La delimitació geogràfica de la Franja ha estat elaborada a partir de les poblacions històricament catalanoparlants. Com és habitual, hem tingut en compte els acords més habituals en la lingüística pel que fa a la delimitació dels parlars de transició entre el català i l’aragonès. Com a dada més rellevant d’aquesta selecció remarcarem que no s’ha inclòs les poblacions amb parlars de transició de la Vall de Benasc.

[2] Sorolla, Natxo (2011) «Context demogràfic i econòmic. L’evolució de la comunitat lingüística.» dins Informe sobre la situació de la llengua catalana (2010). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. <http://blocs.iec.cat/cruscat/publicacions/informe/>

L’evolució sociolingüística sense llei de llengües. El català a la Franja. 2 juliol 02UTC 2008

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.
Tags: , , , , , , , , , , ,
add a comment

Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja.  I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.

Tot i la nova immigració, la Llitera s’ha despoblat 29 febrer 29UTC 2008

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment

Ahir explicàvem que la Franja ha estabilitzat lo seu creixement demogràfic que venia experimentant des de l’any 2000. Aprofundint en les dades, sergregades per comarques i població, i mirant la seua evolució des de l’any 2000, on la Franja toca el seu sostre de despoblació, veig que la població ha augmentat en 1611 habitants en els darrers 7 anys, que és un 3 % de creixement.  Podeu veure el gràfic aquí.

Des de l’any 2000 els creixements poblacionals se concentren a la part central de la Franja, mentre que la despoblació ho fa en la part prepirinenca. L’única comarca que ha fet creixements de població molt importants ha estat el Baix Cinc, amb una pujada del 9 % en 7 anys. El Mesquí i Bergantes han pujat el seu cens, però de manera més moderada: 6 %. En oposició, tant el Baix com l’Alt Matarranya i la Ribagorça estabilitzen la seua població, amb creixements molt reduïts durant els darrers 7 anys. I finalment, La Llitera, és l’única que perd població, de l’ordre del -4 %. Podeu veure el gràfic de l’evolució poblacional per comarques aquí.

Els majors creixements del cens des de l’any 2000 s’observen a  un únic nucli, que és l’originari de Marcelino Iglesias: Bonansa (Ribagorça). Passa de 76 a 97 h. Això significa un augment del cens del 28 %.  Però amb creixement d’entre el 10 i el 20 % hi ha un seguit de pobles. Entre ells el nucli major, Fraga, que creix un 14 %. I també Vall-de-roures, Aiguaviva, Castigaleu, Pont de Montanyana,  Isàvena, la Sorollera i la Freixneda

A pesar de l’etapa de creixement generalizat, també trobem entre l’any 2000 i el 2007 alguns nuclis de despoblació: Ràfels, Valldellou, Sant Esteve de Llitera i Areny de Noguera. Tots ells en recessions d’entre el 10 i el 15 % de població.

Comarcalment, cal remarcar que totes les viles de la Llitera s’han despoblat durant l’època de creixement poblacional. I també la major part de les altmatarranyenques. Però estes darreres han vist créixer, per una altra banda, el pol de  Vall-de-roures/Freixneda, que a nivell comarcal han compensat la resta de valors negatius. Les altres comaruqes es troben equilibrades entre les poblacions  que guanyen i les que perden habitants. Els creixements venen impulsats per certes poblacions, com Aiguaviva al Mesquí-Bergantes, Faió al Baix Matarranya, Fraga i Saidí al Baix Cinca i alguns petits nuclis esmentats abans a la Ribagorça.

El darrer any els creixements més notables han estat els de Pont de Montanyana, que ha passat de 88 a 152 empadronats , i Torredarques, que ha pujat de 93 a 112h. Mentre, també trobem 3 poblacions que han superat el valor de 5% de pèrdua de població en un any: Bonansa, Torrent de Cinca i La Torre de Vilella

Per comarques, durant el darrer any el creixement de la població pareix estabilitzar-se, sobretot al Matarranya i a la Llitera. Per contra, el Baix Cinca i la Ribagorça continuen atraient població amb resultats positius.

Taules de població dels municipis de la Franja. Font: elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística d’Aragó.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 38 other followers

%d bloggers like this: