jump to navigation

Conservació de les xarxes de boscos 14 Octubre 14UTC 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , ,
add a comment

Partint del principi de l’escassetat de recursos per a la conservació dels boscos, dels enllaços genètic entre ells i de la necessitat de protecció de la diversitat, investigadors de l’Estación Biológica de Doñana (EBD) i de la Universidad de Sevilla publiquen a la revista PNAS un treball on analitzen 23.000 hectàrees de la vall del Guadalquivir.

“Aplicar la teoría de redes nos permite comprender las conexiones entre los distintos fragmentos de ese bosque y establecer un ranking de los fragmentos más importantes para el mantenimiento de la conectividad global”. Jordi Bascompte, investigador de la EBD/CSIC.

S’analitza patrons d’interacció entre els fragments de boscos en función de similituds genètiques.

S’estudia les unitats de conservació, que seria el percentatge de boscos que cal preservar per a que els processos ecològics i la diversitat genètica es mantinguen en nivells acceptables. Però a més, detecten quins fragments de bosc tenen una rellevància major per a la conservació del conjunt

“Son el punto clave porque actúan como ‘conectoras’, son como un grifo por donde fluyen los genes por el paisaje entero”. “Alguien que viese este paisaje puede pensar que en una zona como esta con 500 rodales no pasa nada si se quita uno o dos, pero si se elimina justo uno de estos fragmentos conectores el impacto sobre todo el conjunto sería tremendo y se empobrecería mucho su diversidad genética”. “Esto es importante porque si tenemos unos recursos económicos limitados entonces hay que priorizar. Hasta ahora la elección de qué proteger era subjetiva, pero con estas herramientas informáticas podemos determinar los nodos que hay que proteger antes y de manera totalmente objetiva”.

Vist a Soitu, per via dels Microsiervos

6,6 graus de distància amb el Messenger 5 Agost 05UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Per Escolar.net arribo a la notícia que s’ha comprovat que els usuaris del Messenger estan separats per 6.6 graus de distància.

La teoria havia nascut amb la intenció de saber quants intermediaris calen per connectar dos persones qualsevol del planeta. Dos persones que mantenen un llaç estan a un grau de distància. L’amic d’un amic nostre està a 2 graus de distància. I així consecutivament.

Evidentment, els 6,6 graus de distància són una mitjana. Algunes persones estan a distàncies molt superiors, mentre que altres ho estan a només 1.

L’estudi ha establert que entre dos contactes qualsevol es crea un llaç quan han intercanviat una conversa (de text). Una manera molt més correcta de fer-ho del què ho han fet altres amb el Facebook. Perquè allà el llaç entre dos persones és més dubtós, donat que dos contactes poden no haver intercanviat mai una conversa, ni saber qui és l’altre.

Pareix que les successives proves que s’han fet per comprovar els graus de distància entre totes les persones del planeta, ja siga per correu postal o per correu electrònic, se situen entre els 6 i els 7 graus de mitjana. És clar, mesurant-ho amb correu electrònic, xarxes socials en línia o missatgeria instantània, queda exclosa la major part de la humanitat. Per exemple, els meus pares no tenen cap connexió amb mi, segons l’experiment. I això que hem compartit alguna menjada ;) Suposo que els graus de distància de la generació messenger són molts menys que els de la generació dels seus pares. Així que en realitat el valor de 6,6 deu ser molt superior… Però val la pena veure estudis així.

Foto de BigBlue

Monitoritzar la xarxa social a una discoteca 21 Abril 21UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Eixa és una de les futures possibilitats de recerca amb aparells com els que veieu a la foto. Cada “participant” de l’experiment en porta un, i el sistema arreplega per infrarojos qui es relaciona amb qui, en quin moment, quanta estona… Sociometria en estat pur. A la web que ho expliquen, diuen que l’experiment l’han fet a un congrés amb unes 70 persones, i a més s’hi han afegit uns microfons als participants per a seguir la tipologia de les converses, que en sociolingüística seria essencial.

Expliquen possibles aplicacions en diferents camps, però em pareix molt, molt, interessant en el del comportament sociolingüístic en l’oci juvenil, com una discoteca. Qui parla amb qui, qui coneix i presenta a qui, en quina llengua, com canvia… En el fons, és l’origen d’una gran part de les parelles. I veure com els grups i els individus gestionen les relacions és tremendament interessant (i rellevant). Variables com amics compartits, o lloc de residència han de tenir una pes importantíssim. I amb elles, les variables sociolingüístiques. Seguirà sent un camp de molt difícil accés, perquè l’oci se suposa que és el pilar de la llibertat individual, i per tant, difícilment monitoritzable. Evidentment, la sensació de Gran germà s’ha de fer desaparéixer amb el consentiment dels participants, la transparència amb les dades arreplegades i la seua anàlisi, el rigoròs respecte per l’anonimat estadístic, supervisió d’agents externs a la recerca… Llegit a al bloc de José González que a la vegada ho havia vist a Technology Review.

La xarxa social de Doraemon (i com dibuixar una xarxa des de zero) 18 Març 18UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment


A partir de l’apunt de fa uns dies amb la xarxa social de Jesús segons el Nou Evangeli, al bloc de la Moonydoodle s’ha treballat una matriu de les relacions a la sèrie de dibuixos animats Doraemon.

No vaig seguidor de la sèrie, i segurament que gent com mangacat mos ajudaran a interpretar la xarxa. Però m’interessa sobretot ordenar les mininstruccions que vaig posar als comentaris de l’altre bloc, per si algú vol representar xarxes socials. Aquí hi ha només la manera de fer la matriu, però no com aplicar-la al programa que les dibuixa, l’Ucinet.

  • Primer avís: si la xarxa té moltes persones (a partir de 10) és una faenada! Entre 10 persones hi ha 90 possibles relacions.
  • Segon: construix una matriu (amb fulla de càlcul de l’open office o excel o google spreadsheet) a on hi ha el nom de tots els personatges a les files i també el nom de tots els personatges ordenats de la mateixa manera a les columnes (aquí ho fem només amb 6 personatges:
  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobit            
    Doraemon            
    Shizuka            
    Gegant            
    Suneo            
    Dorami            

    La matriu es pot completar tal com anem treballant la recerca. És a dir, no tens per què posar tots els noms de personatges de bon principi. Si t’apareix després una Tamako Nobi (mare) l’insereixes a la matriu, tant a les files com a les columnes, i segeuixes treballant posant totes les relacions d’esta nova persona.

  • Tercer: tries un tipus de relació amb la que treballaràs en aquella matriu (només una relació, i que siga clara). Per exemple, pots triar entre diferents tipus de relacions entre les persones:
    - Parlen entre ells
    - Es coneixen
    - Són amics
    - Són família
    - Comparteixen alguna cosa
    - S’han saludat alguna vegada
    - Han estat a la mateixa escola
    Pots tenir diverses matrius de la mateixa xarxa de persones, segons el tipus de relació que estudies. Pots fer una xarxa dels que són amics i una altra dels que s’han saludat alguna vegada. I pots marcar la relació amb un sí (1) o un no (0), o amb més valors, com per exemple vegades que parlen (1, 2, 3, 4…). Esta segona opció habitualment després es converteix en un valor dicotòmic, fent que els valors superiors a un límit són “sí” i els valors inferiors, un “no”. Però també es pot visualitzar una línia més o menys gruixuda segons el numero que té la relació. En el nostre cas marquem la relació de personatges que es parlen.
  • Quart: marques la relació de manera que el nom de les files és qui fa l’acció i el de les columnes és qui la rep. És a dir, si Nobita parla (fa) amb Doraemon (rep), i ho marquem a amb un 1, a la matriu apareixerà així:
  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobit  

    1

    		        
    Doraemon            
    Shizuka            
    Gegant            
    Suneo            
    Dorami            

    Si la Doraemon parla amb Nobita, també, ho marquem al seu “invers”:

  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobit   1        
    Doraemon 1          
    Shizuka            
    Gegant            
    Suneo            
    Dorami            
  • Per defecte, la diagonal de la matriu (relació de Nobita amb Nobita, Doraemon amb Doraemon…) són no relacions, i per tant, com si fora quan no hi ha relació entre dos persones, ho marquem per defecte amb un zero.
  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobit 0 1        
    Doraemon 1 0        
    Shizuka     0      
    Gegant       0    
    Suneo         0  
    Dorami           0
  • Acabem la matriu de relacions i ja tenim la base per a representar-la:
  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobita 0 1 1 1 1 1
    Doraemon 1 0 1 1 1 1
    Shizuka 1 1 0 1 1 0
    Gegant 1 1 1 0 1 0
    Suneo 1 1 1 1 0 0
    Dorami 1 1 0 0 0 0

Si voleu accedir a la matriu amb la que hem treballat, la teniu aquí.

Només queda passar-la per Ucinet. Podeu seguir amb, per exemple, este manual. Sort!