Xarxes socials i llengües

Ahir explicàvem que la Franja ha estabilitzat lo seu creixement demogràfic que venia experimentant des de l’any 2000. Aprofundint en les dades, sergregades per comarques i població, i mirant la seua evolució des de l’any 2000, on la Franja toca el seu sostre de despoblació, veig que la població ha augmentat en 1611 habitants en els darrers 7 anys, que és un 3 % de creixement.  Podeu veure el gràfic aquí.

Des de l’any 2000 els creixements poblacionals se concentren a la part central de la Franja, mentre que la despoblació ho fa en la part prepirinenca. L’única comarca que ha fet creixements de població molt importants ha estat el Baix Cinc, amb una pujada del 9 % en 7 anys. El Mesquí i Bergantes han pujat el seu cens, però de manera més moderada: 6 %. En oposició, tant el Baix com l’Alt Matarranya i la Ribagorça estabilitzen la seua població, amb creixements molt reduïts durant els darrers 7 anys. I finalment, La Llitera, és l’única que perd població, de l’ordre del -4 %. Podeu veure el gràfic de l’evolució poblacional per comarques aquí.

Els majors creixements del cens des de l’any 2000 s’observen a  un únic nucli, que és l’originari de Marcelino Iglesias: Bonansa (Ribagorça). Passa de 76 a 97 h. Això significa un augment del cens del 28 %.  Però amb creixement d’entre el 10 i el 20 % hi ha un seguit de pobles. Entre ells el nucli major, Fraga, que creix un 14 %. I també Vall-de-roures, Aiguaviva, Castigaleu, Pont de Montanyana,  Isàvena, la Sorollera i la Freixneda

A pesar de l’etapa de creixement generalizat, també trobem entre l’any 2000 i el 2007 alguns nuclis de despoblació: Ràfels, Valldellou, Sant Esteve de Llitera i Areny de Noguera. Tots ells en recessions d’entre el 10 i el 15 % de població.

Comarcalment, cal remarcar que totes les viles de la Llitera s’han despoblat durant l’època de creixement poblacional. I també la major part de les altmatarranyenques. Però estes darreres han vist créixer, per una altra banda, el pol de  Vall-de-roures/Freixneda, que a nivell comarcal han compensat la resta de valors negatius. Les altres comaruqes es troben equilibrades entre les poblacions  que guanyen i les que perden habitants. Els creixements venen impulsats per certes poblacions, com Aiguaviva al Mesquí-Bergantes, Faió al Baix Matarranya, Fraga i Saidí al Baix Cinca i alguns petits nuclis esmentats abans a la Ribagorça.

El darrer any els creixements més notables han estat els de Pont de Montanyana, que ha passat de 88 a 152 empadronats , i Torredarques, que ha pujat de 93 a 112h. Mentre, també trobem 3 poblacions que han superat el valor de 5% de pèrdua de població en un any: Bonansa, Torrent de Cinca i La Torre de Vilella

Per comarques, durant el darrer any el creixement de la població pareix estabilitzar-se, sobretot al Matarranya i a la Llitera. Per contra, el Baix Cinca i la Ribagorça continuen atraient població amb resultats positius.

Taules de població dels municipis de la Franja. Font: elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística d’Aragó.

Un breu apunt per a dir que acabo d’actualitzar les dades de població de la Franja a la Wikipedia. Me calen per a quantificar la població dels territoris de llengua catalana. I sempre són les més complicades. Perquè no hi ha un territori que aparegue als recomptes estadístics que es digue Franja. Ni tan sols és una suma de comarques. Així que ja ho tinc automatitzat: demano les dades de població d’Aragó municipi per municipi(recopilades en un únic excel). Les passo a una plantilla a on ja tinc los mateix municipis de tot Aragó ordenats de la mateixa manera. També té una segona columna que indica quins municipis són de la Franja i la seua comarca. I només cal ordenar tot l’excel per eixa columna de comarca. I els 61 municipis de la Franja apareixen ordenats en la seua població. Sumes el total i dona el que vols:

Ha pujat em 450 habitants respecte l’any 2006, el que a efectes reals, per la baixa quantitat del canvi, significa un creixement moderat. Des de l’any 2000 havíem obtingut creixements de població, dels 46.075 h. que marcaven en aquell any. L’any passat vam marcar 47.236 h. Enguany doncs continua el creixement. La població per comarques i subcomarques (sempre només per a municipis catalanoparlants) és la següent:

• Mesquí i Bergantes: 1.871 h.
• Alt Matarranya: 8797 h.
• Baix Matarranya: 4.771 h.
• Baix Cinca: 19.402 h.
• Llitera: 9.088 h.
• Ribagorça: 3.757 h.

Imatge de Arenamontanus

Continua a Tot i la nova immigració, la Llitera s’ha despoblat

Fa molt temps que intentava fer piràmides de població en Excel. Però crec que no havie estat fins avui que m’havia deixat de tutorials Excel i preguntava al Google. I ahà! Aquí ho tenim.

Si fem una piràmide de hómens / dones, i seguim la convenció de posar els hómens a l’esquerra ham d’escomençar refent la taula de resultats de manera que els hómens passen a símbol negatiu i les dones es queden en valor positiu. Per exemple, si tenim 40.000 hómens i 60.000 dones de 84 anys, a la taula apareixeran -40.000 hómens i 60.000 dones de 84 anys.

Quan ja ham arreglat la taula, fem un gràfic de barres apilades, que dels 6 tipus de gràfic de barres que podem fer, a Excel XP el tenim a la fila superior en segona posició (el del mig). Aquí ja tenim representada una piràmide de població d’Excel en los hómens a l’esquerra i les dones a la dreta.

I ara només tenim que fer dos retocs menuts de disseny:

• Passem les etiquetes de cada fila a l’esquerra del gràfic, clicant dos vegades sobre les mateixes etiquetes, apareix la finestra del format dels eixos, i allà li donem a la pestanya de les Trames. Posem la Rétols de marca de graduació a la part inferior.
• Fem que els valor negatius que apareixen els eixos (los valors dels hómens) siguen també positius com los de les dones. A la mateixa finestra de format dels eixos anem a la pestanya Número, seleccionem la categoria Personalitzada i fem un nou tipus que tindrà el text següent: #;# En lo punt i coma se separe la manera en què es dibuixen los números positius i els negatius. I li estem dient que volem los negatius sense guions ni cap símbol.

En principi ja podeu gaudir de les piràmides de població. Si necessiteu explicacions en imatges i de manera més detinguda, podeu acudir a esta web que és la que m’haig fet servir de referència. I també tos explique com fer piràmides complexes, amb barres segmentades en diferents variables.

Definitivament, lo bloc està sent tant diferent en temes i complexitats que ja no sé sí esta heterogeneïtat és bona o roïna…

PS: Fixeu-tos la intel·ligència del Google, que li preguntes per “piràmides de població” i et dona resultats de “pirámides de población”. Lo dia que faigue les cerques multilingües i no només per proximitat de les paraules, serà un altre món. De moment, ja pots fer traduccions via lo GTalk afegint l’usuari es2en@bot.talk.google.com o en2es@bot.talk.google.com que et traduix entre el castellà i l’anglès les frases que li escrius. És la base de treball del Google multilingüe en què estan treballant.