Xarxes socials i llengües

Fa un temps que ha hagut una riada de matarranyencs que s’han sumat al Facebook. La majoria coneixereu esta plataforma d’Internet a on se cree un espai propi en fotos, comentaris, enllaços, se poden conèixer els amics dels amics…. És una xarxa social en línia, i actualment compte en 175 milions d’usuaris a tot lo món. Al Matarranya seguim en peus juntets lo perfil mitjà de Facebook: gent d’entre 18 i 30 anys. Los adolescents han estat més lligats al Messenger i a les fotos penjades als Fotolog. I els majors de moment s’hi resistixen des del correu electrònic. Però l’extensió d’este model de comunicació serà qüestió de temps.

En tot això, ha aparegut tota una cultura matarranyenca del Facebook, que ara per ara està lligat a la novetat, com en lo seu moment ho estave el mòbil i els politons a tot volum, l’ús dels walkmans quan s’està parlant en una altra persona, o els cotxes tunejats. Sorprèn veure com la gent se trobe a Vall-de-roures fent uns tragos i es diu “ah, sí, a tu et conec, que et tinc al Facebook” o hi ha gent preocupada que li diu a l’amic que pensave que estave enfadat en ell perquè no li contestave al Facebook. A més, los que estan fora del circuit Facebook senten com si els calcigaren la punta del dit perquè algú els comente que ha vist una foto seua a Internet. També els negocis de l’oci, de les tecnologies, los grups de música, cada poble o algun departament del Consell Comarcal han obert lo seu espai per a tindre contacte directe en la gent. Esta tecnologia, com totes, d’aquí poc temps perdrà la novetat. I aprendrem a racionalitzar-la. Així que traem-li profit a les facilitats de comunicació que mos done. Al final, los que estem darrere, continuem sent les persones.

Article publica’t a la columna Viles i gents del periòdic La Comarca, 27/02/2009