Quina llengua parla? I a qui votarà? 31 octubre 31UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: eleccions, enquesta, llengua, sociolingüística, vot
add a comment
Tos hau plantejat mai que les qüestions sociolingüístiques van lligades amb les preferències de vot? Sabíeu que no hi ha la mateixa composició sociolingüística en la bossa de votants del PP que a la d’ERC? Com no és la mateixa llengua inicial la dels oients de la COPE que la de Catalunya Ràdio. Triem allò que votem, allò que escoltem, allò que comprem, amb qui ens relacionem.. a partir de multitud de factors. Però la primera llengua que vam aprendre, la que ham triat per a parlar en la parella, la que parlem en los fills, etc. estan relacionades en allò que votem, allò que escoltem, allò que comprem, en qui mos relacionem… Algunes vegades hi ha una relació directa entre la llengua i totes estes tries. Altres vegades, els mecanismes són molt més profunds, i la llengua només és un símptoma. En tot cas, la llengua és molt fàcil d’aconseguir en un qüestionari, i molts estudis han mostrat com n’és d’explicatiu en el comportament humà. En algunes ocasions, com el vot, s’associa més que el gènere o l’edat.
Per això tos recomano l’últim apunt de F. Xavier Vila i Moreno a on explica que, a pesar que la sociolingüística té claríssim la importància d’esta variable, moltes recerques socials no la tenen en compte i obtenen resultats poc fiables. És el cas de les Enquestes dubtoses de La Vanguardia, sobre el vot en les properes eleccions.
Xerrada al Correllengua de Gràcia 16 octubre 16UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: correllengua, Franja, Gracia, llengua
1 comment so far
Divendres participo en una xerrada – col·loqui al Correllengua de Gràcia. Aquí teniu el cartell que han fet els organitzadors:
Hi ha disponible el vídeo del “Bien Dicho” fet a Pena-roja 3 octubre 03UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: llengua, Matarranya, Pena-roja, secessionisme, sociolingüística
add a comment
Cliqueu per a veure el vídeo. Apareixen talls al llarg de tot el vídeo, però sobretot és interessant a partir del minut 3.35.
AragónTV: com fer un programa a la Franja esquivant lo nom de la llengua (Bien dicho)
La negació del català esclata a les mans del PP i el PAR 30 juliol 30UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, llengua, oposició, par, pp, rudi, serrat, vadillo
3 comments
Lo PP d’Aragó va iniciar una maniobra per a instigar el conflicte lingüístic a la Franja i negar la major, via Llei de llengües: a la Franja no es parla català.
La proposta partix d’un gran principis que es forja a la seu del PP de Saragossa. Pensen que a Aragó hi ha un sentiment anticatalà que donarà rèdit electoral si se sap aprofitar, ja sigue en format de Llei de llengües o en format de Bens de la Franja. De fet, la campanya que el PP va fer contra la Llei de llengües no tenia en compte els pobles que parlen català o aragonès, si no el centre simbòlic d’Aragó, la Plaça del Pilar. I això té les seues conseqüències posteriors. Perquè al territori no només rep un rebuig generalitzat, si no que a més hi ha un debat importantíssim entre les bases del PAR, i en menor mesura, també del PP.
En només un mes han rebut una importantíssima reacció d’oposició des del propi territori catalanoparlant. Les reaccions apareixen només celebrar-se els plens de comarques i ajuntaments. Dos comarques han fet públics manifestos en defensa del català i la seua protecció, tant al Matarranya com a la Llitera, i a tots dos en vots de consellers del PAR, a pesar de les directrius de Saragossa. Alcaldes de la Ribagorça també s’han unit per defensar l’ensenyament del català. Al Baix Aragó-Casp, que agrupa 4 pobles catalanoparlants del Baix Matarranya, la qüestió lingüística està entre els 14 punts que s’han posat damunt la taula per a mantenir el PAR en la presidència de la Comarca. A la Consellera Serrat se li ha posat en dificultats visitar protocolàriament algun poble de la Franja, PAR i PP de Mequinensa voten una moció favorable al català, l’alcalde del PP de Calaceit declara que “a Calaceit se parle lo català tot lo dia i a totes hores” i no voten en contra de la moció, Areny de Noguera és favorable al català… Senadors de la Franja, valencians, balears i catalans han unit forces en la defensa del català, així com un ampli arc parlamentari de partits catalans de tendències molt diverses i Ajuntaments de diferent composició. Lo Consell Escolar d’Aragó rebutja la intenció de derogar el català. Europa ha cridat d’atenció al Govern per la proposta d’esborrar el català. S’ha représ la unitat de les entitats de defensa del català i l’aragonès.
Pareix que el missatge que rep lo Govern d’Aragó és Vencereu, però no convencereu. I no és clar que es veiguen en cor de véncer, a pesar de disposar de les majories parlamentàries.
El 3% d’ofertes laborals d’Aragó requereixen el català 20 juliol 20UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, lapao, lapapyp, llengua, requisiti lingüístic
1 comment so far
Adecco és una empresa de treball temporal que elabora anualment uns informes sobre la tipologia de les ofertes de treball que gestiona. Pel que fa al requisit lingüístic del català, a Catalunya és present al 36% de les ofertes, a les Balears al 10%, al País Valencià al 6% i a Aragó al 3%. Esta dada ens ha sorprés, de nou.
Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán
Lo requisit del català a Aragó pot tindre dos fonts de demanda: d’una banda, empreses de la Franja, que agrupe prop del 4% de la població d’Aragó, i de l’altra, l’Aragó aragonesoparlant i castellanoparlant, que per proximitat en los territoris de llengua catalana, requerix de treballadors que coneguen la llengua. Un fet gens estrany, donat la potencialitat del català fora de les fronteres territorials. Però que no té cap punt de similitud en altres àrees frontereres, per exemple, amb el basc: la Rioja i Cantàbria requereix lo basc en part dels seus treballs, però són el 1% de les ofertes.
En tot cas, una nova notícia que contrasta amb les polítiques del Govern d’Aragó per a la promoció del LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i el LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Que per cert, no apareixen en les ofertes laborals.
Dimarts vinent presento “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental” 6 juliol 06UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, lleida, llengua
1 comment so far
Dimarts vinent m’han convidat a Lleida per a debatre sobre la situació sociolingüística a la Franja: “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental”. És profitós compartir reflexions sobre estos temes. Espero que mos veigam. Més informació.
La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya 28 març 28UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, llengua, Matarranya, par
2 comments
Portem unes setmanes que la premsa va plena d’avisos del Govern d’Aragó (PP i PAR) que atacaran qualsevol reconeixement del català a la Llei de llengües, perquè no és una llengua pròpia de la Franja.
- Vadillo: “No creemos que las lenguas deban imponerse y defensa de las modalidades propias de Aragón”
- La DGA enviará la ley de subvenciones y la de lenguas a las Cortes en unos días
- Luisa Fernanda Rudi ha anunciado que están “a punto de salir” los proyectos de ley de reforma de la Ley de Lenguas
- La modificación de la Ley de Lenguas llegará a las Cortes próximamente – Aragón – El Periódico de Aragón
No és preocupant això, perquè és d’esperar per part del PP. El problema és que no s’han produït respostes contundents per part dels que el parlem. Per sort, los pobles del Baix Matarranya, que es troben integrats al Baix Aragó – Casp, han modificat l’antic text que apareixia a la web i en parlen sense embuts: Por unanimidad de la toda la comunidad científica la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya forma parte del catalán noroccidental. Trobareu lo text complet al final d’este post.
Al PAR tenen un problema, perquè la major part dels seus alcaldes estaven a favor del reconeixement del català no fa molt. De fet, un dels qui amb més accent ha defensat la nostra llengua és l’actual President de la Comarca del Matarranya, Francisco Esteve (PAR). I la Comarca del Baix Aragó – Casp que defensa el català està governada pel PAR, el PSOE i CHA. Però la direcció del PAR a Saragossa, distant dels seus representants, es deixen endur per la bogeria del corrent radical de la FACAO. I arriben a fer polítiques panaragonesistes, que tan critiquen quan del suposat pancatalanisme.
COMARCA BAJO ARAGÓN CASPE / BAIX ARAGÓ-CASP
LENGUA
Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón, Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano. Es esta confluencia de características las que otorgan a este conjunto de hablas su personalidad particular, que las han llevado a buscar soluciones lingüísticas propias. De los cuatro pueblos, Maella destaca por sus singularidades dialectales, algunas de las cuales las hemos de ir a buscar en las hablas septentrionales ribagorzanas.
Esto es así porque durante la Edad Media, estos pueblos fueron repoblados por colonizadores cristianos, venidos del norte como consecuencia de la conquista sobre territorio sarraceno, que procedían, mayoritariamente, de las comarcas del Pirineo occidental: la Ribagorza, el Pallars, la Noguera, el Alt Urgell.
Desde la Comarca velaremos por la aplicación de la LEY 10/2009, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, para conseguir que los derechos lingüísticos de nuestros habitantes estén garantizados.
Según mosén Mariano Valimaña, primer cronista caspolino, hasta el siglo XVI se hablaba catalán en Caspe por lo que aún se observa esta influencia en el léxico caspolino.
Los habitantes de Chiprana utilizan en su habla un acento o deje especial, que los distingue del castellano que se habla en el resto de Aragón.
“¿Qué significa hablar?” de Bourdieu, descarregable 7 novembre 07UTC 2011
Posted by xarxes in sociolingüística, sociologia.Tags: Bourdieu, chomsky, hablar, llengua, qué, significa, sociolingüística, sociologia
add a comment
No és habitual que un sociòleg parlo de sociolingüística. Pierre Bourdieu ho va fer, per donar compte que les llengües són socials. De fet, mostrava tot allò social lligat amb la llengua: poder, legitimitat, reproducció, desigualtat social… A la web Sociología Contemporánea podeu baixar-vos la publicació traduïda al castellà escanejada.
¿Qué significa hablar? Economía de los intercambios lingüísticos. Pierre Bourdieu
“Las palabras expresan perfectamente la gimnasia política de la dominación o de la sumisión porque son, con el cuerpo, el soporte de montajes profundamente ocultos en los cuales un orden social se inscribe durablemente”.
Escrita en 1982 por Pierre Bourdieu, ¿Qué significa hablar? Economía de los intercambios lingüísticos es en gran parte una crítica frontal a los modelos lingüistico y generativo propuestos por Ferdinand de Saussure y Noam Chomsky. Ambos paradigmas, según el autor, soslayan las condiciones sociales de su producción, reproducción y dominación inherentes a la lengua. En oposición, Bourdieu propone considerar la lengua como un mercado lingüistico cuyos intercambios en el habla representan relaciones de poder simbólico resultantes de la competencia lingüistica del locutor y el mercado donde se encuentra su discurso.
La llei de llengües és el problema prioritari del PP d’Aragó 31 octubre 31UTC 2011
Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llengua, pp, vadillo
add a comment
Dos notícies apunten que el PP d’Aragó prioritzarà una línia de combat identitària. Possiblement per a intentar desviar el debat que s’obrirà amb les retallades que vindran a partir dle 20N. Des del rang més alt del Govern anuncien que la primera acció que desenvoluparan serà la modificació de la llei de llengües. La notícia va acompanyada d’una elctura feta per l’ABC, explicant les operacions de neteja del “catalanisme” que fa el PP a Aragó.
En situacions de crisi i retallades reinventen l’enemic exterior català que s’apropia de la que ells consideren “identitat aragonesa”. Així es pot aprofitar per a desviar els debats. I la millor manera és vendre-ho com una operació autonomista de millora de l’Estatut. De fet, tenen raó. PSOE i IU tampoc van blindar el català i l’aragonès al nou Estatut, i només CHA es va mostrar contrari a està pèrdua històrica. Era de caixó que la Llei de llengües cauria si interessava al PP i el PAR.
No és previsible que en mitja dècada o en una dècada la situació canvio. La llargada del govern conservador a Aragó dependrà de si es fa transvassament de l’Ebre. I els catalanoparlants serem l’enemic intern per a cridar l’atenció en l’enemic exterior. La situació política a Aragó només pot variar en dos colors: negre o gris . O hi ha un partit que materialitza l’oposició oberta al català (PP), o el català és part de la diversitat molesta que no se sap bé com resoldre (PSOE). Altres situacions no s’han experimentat mai, i tenen força punts per a implosionar si es posen en acció. La diversitat a Aragó és, com a la major part dels Estats-nació, una molèstia. En l’agreujant que Aragó no és tampoc un Estat, i per al Govern és un front més per a fer més una Espanya homogènia. Si no volem desaparèixer, caldrà reinventar-mos com a activisme, ben independents del cromatisme possible d’Aragó. No se mos ajusten a realitat que imaginem.
Presenten la publicació sobre “La llengua catalana i Andorra” 31 octubre 31UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: andorra, català, llengua, sociolingüística
add a comment
El 15 de novembre presentaran la publicacio dels 4s Debats de Recerca sobre La llengua catalana i Andorra, on vaig participar explicant la recerca sociolingüística que he dut a terme sobre Andorra.
Presentació: Recull de Conferències 2009
Dimarts 15 de novembre. Es presentarà a les 7 de la tarda a la sala d’actes de Banca Mora el llibre
Recull de Conferències 2009: 200 anys del naixement de Darwin i 150 anys de l’Origen de les espècies/ 4s Debats de Recerca : La llengua catalana i Andorra,amb la presència de la ministra d’Educació, MI Sra. Roser Suñé, i junt amb una miniconferència a càrrec de Joan Domènec Ros, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre l’actualitat de l’evolució genètica.
