Xarxes socials i llengües

Sí, és un joc de paraules bastant fàcil, i no massa bo. Però des de desembre de 2007 Aragó és l’únic territori que seguix les dinàmiques dissenyades al més pur estil imperial, en la intenció d’homogeneïtzar tots los seus ciutadans. És l’únic territori del seu voltant que no ha desplegat una legislació específica per a protegir i normalitzar la seua diversitat lingüística. Ja s’alçave en este honor a nivell de tot l’Estat, des de fa un temps.

• Lo gallec té la seua pròpia legislació a Galícia i Astúries
• L’asturià a Astúries
• Lo basc a Euskadi i Navarra
• Lo català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears
• L’occità a la Vall d’Aran
• Però ni el català ni l’aragonès són llengües oficials i en Llei de llengües a Aragó.

I amés, avui ham descobert que fins i tot la democràcia més homogeneïtzador de les que mos envolten, la República Francesa, mitjançant lo Consell Regional dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del català. Fixeu-tos que a la imatge apareix d’una vella escola de la República a on hi diu Parleu francès. Sigueu nets.

A efecte reals, per a un fragenc de a peu signifique que han aprovat la Llei de llengües de la Catalunya Nord. I Marcelino Iglesias, polític clau durant la declaració de Mequinensa i que fins i tot s’havia allistat al PSC, va a la seua protegint lo patrimoni cultural d’Aragó, parlant en los morts si cal. S’oferix a protagonitzar les polèmiques que calgue per als bens dels capellans. Però en totes les seus legislatures no ha aprovat una simple Llei de llengües per a Aragó, ni ha deixat per escrit a l’Estatut d’Aragó que s’hi parle català i aragonès.

En tot cas, en sabre la notícia que la Catalunya del Nord ja tenie la seua Llei , m’haig posat a buscar informació, sense massa èxit, de quins territoris de llengua catalana queden per tindre Llei de llengües. La web de Bibiloni m’ha ajudat. I com que la Wikipedia no tenie la informació centralitzada, haig creat l’article de Dret lingüístic del català. Podeu completar-lo si voleu (també el del Marc Belzunces, que demana que completem de la traducció de la Carta). En definitiva, tots los territoris tenen legislació sobre el català.

Una vegada tancat m’ha escomençat a vindre un escaufret, tal com anava descomptant territoris que no tenen Llei de llengües. M’haig quedat en la Franja sola. I si voleu, hi podeu afegir els 700 habitants del Carxe. Aquí a la Franja només tenim un Estatut que té modalitats lingüístiques sense nom, i una llei de patrimoni cultural que té nom per a les llengües no oficials, sense arribar a desenvolupar mesures de normalització lingüística. Aragó, primera posició en lo ranking del temorics i homogeneïtzadors.

Un trist honor per al Partit Socialista a Aragó.

(Este apunt és publivilescat al diari La Comarca el divendres 15 de febrer de 2008. Viles i gents.)

Per qüestions de faena i també d’interès, vaig seguint l’actualitat sobre el català, les notícies, les polèmiques, les noves polítiques, los avenços o els retrocessos. No llixgo ben bé mai la premsa escrita (ni de pagament ni gratuïta) perquè m’és impossible posar-la al capdavant de les meues prioritats, tampoc tinc televisions a l’abast a les hores dels informatius i potser a primera hora del matí em poso una ràdio per a seguir quina és l’actualitat que els mitjans de comunicació dicten com a “important”. La manera d’informar-meLo que si faig és traure tota la brossa informativa que no m’interesse i seguir l’actualitat filtrada a partir de temàtiques prioritàries i aprofundint-hi via els RSS: en una web personalitzada s’agrupen totes les novetats de noticiaris, blocs, filtres socials de notícies o qualsevol web que ha actualitzat alguna informació.

El que si que faig periòdicament és repassar diferents fonts d’informació sobre la situació del català de manera exhaustiva. Utilitzo indefectiblement l’Infomigjorn que hem d’agrair al voluntarisme d’Eugeni Reig. Sempre obert a que li enviem una notícia o una informació per a difondre-la arreu. També em fa un bon servei el recull de premsa de l’IEC, que té una secció especialitzada en llengua i una altra en ciències socials. Repesco alguna notícia solta a l’Infozefir, encara que allà la llista és més especialitzada en els professionals de la llengua. I també hi ha la base de dades de premsa de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Però allà l’objectiu és mantenir una base de dades històrica de premsa i fer cerques per la informació que ens interessa. Però és més difícil seguir l’actualitat dia a dia. Finalment haig de dir que per a les notícies de la Franja seguixco Franja.tk. Però el seguixco de manera més directa, perquè és el que té ser l’autor: el vaig construint dia a dia de tota tipologia de notícies que m’arriben sobre este territori.

I fa temps que tenia al lector de RSS les actualitzacions de normalitzacio.cat. Mai li havia fet massa cas. Finalment avui, en veure que havia recopilat 350 notícies, m’haig decidit a revisar-lo i netejar-ho. I no penseu que és una bestialitat tindre tantes notícies per llegir. En lo RSS no és gens estrany deixar-lo de la mà unes setmanes i trobar-te 2000 capçaleres per revisar. Evidentment, la lectura en diagonal és un sistema molt recomanable en estos casos. Però avui haig descovert que té multitud de notícies balears o valencianes que pels altres sistemes no arribo a recopilar. Lo servei és realitzat per l’Àrea de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de l’Alcúdia (Balears). M’ha paregut que seguix l’actualitat des d’una visió policèntrica (no principatina, per tant), i això m’interesse molt. Per tant, incloc una nova font de notícies sociolingüístiques a la meua cartera.

Avui presentem l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra que vam publicar fa algun temps. L’acte el teniu anunciat a la web de la Xarxa CRUSCAT. Presentaré els resultats del capítol sobre els grups lingüístics. Va ser un capítol amb el que vaig treballar molt, però ha estat dels que més m’ha agradat. Perquè vaig aprendre a treballar amb anàlisi de conglomerats i anàlisi factorial. Després hi vaig treballar molt més, durant un estiu, per a presentar-lo al meu Diploma d’Estudis Avançats de Sociologia (la tesina). I estic intentant de publicar-lo a alguna revista. De moment, enganxo la presentació del que presento d’aquí unes horetes.

Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:

• La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
• L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
• Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
• Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
• Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.

A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.