Lo LAPAO ja té entrada a la Wikipedia 17 maig 17UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües
2 comments
La LAPAO i el LAPAPYP ja tenen entrada a la Wikipedia en castellà. Des del dia 9 de maig l’article s’està editant, i el contingut és interessant. Lo text actual és este. Encara no hi ha traducció per a la Wikipedia en català ni en aragonès.
Via M. D. Gimeno
Lengua aragonesa propia del área oriental
(Redirigido desde «LAPAO»)Véase también: Lapao (desambiguación).La lengua aragonesa propia del área oriental (también conocida de forma extraoficial como LAPAO o lapao) es el glotónimo utilizado desde instancias oficiales en Aragón (España) para referirse al catalán hablado en la comunidad (catalán ribagorzano y valenciano de transición, dentro del catalán noroccidental), según la nueva Ley de Lenguas.1 Esta denominación se aprobó el 9 de mayo de 2013 en las Cortes de Aragón, y también se previó la creación de una Academia Aragonesa de la Lengua con el objeto de determinar los topónimos y nombres oficiales de la comunidad.2
Esta nueva denominación nació a raíz de una iniciativa del gobierno aragonés, el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y fue aprobado en el parlamento de Aragón con los votos favorables del PP y del PAR, pese a los votos en contra del PSOE, CHA e IU.3 CDC se ha manifestado en contra.4
Esta ley supone la derogación de la anterior Ley de Lenguas del año 2009. Sus promotores afirman que la antigua «dividía a los aragoneses, y que ni sus creadores cumplieron», que la aplicación de aquella supondría un gasto total de «cerca de 39 millones de euros» y que ha sido elaborada con «un criterio social y cultural». Sus opositores sostienen que esta denominación carece de «rigor académico» y la califican de «ridículo y bochorno». Todas las enmiendas presentadas por la oposición (73 de PSOE, 53 de CHA y 42 de IU) fueron rechazadas.5
La polémica generada comenzó ya antes de haberse aprobado.6 Parte de esta gira en torno al catalanismo y el anticatalanismo.7 8
Véase también
Referencias
-
↑ Artículo 5b de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
-
↑ Aragón aprueba llamar lapao al catalán que se habla en la Franja [Consultado: 09/05/2013] El Periódico de Catalunya
-
↑ El ‘lapao’ nace en Aragón [Consultado: 09/05/2013] La Vanguardia
-
↑ Concha Monserrat (9 de mayo de 2013). Las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ al catalán y ‘lapapyp’ al aragonés. Zaragoza. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». LibertadDigital. 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «La nueva ley de lenguas aragonesa desata la polémica en Twitter». Heraldo de Aragón (Zaragoza). 7 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Serrat niega que el lapao sea una lengua y lamenta la intromisión catalanista». Zaragoza: Diario del AltoAragón (10 de mayo de 2013). Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales ante críticas catalanistas». Diario del AltoAragón (Zaragoza). 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
Interès mediàtic del LAPAO 13 maig 13UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, facao, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp
2 comments
La setmana passada va saltar des de Twitter la polèmica sobre el LAPAO, i d’aquí als mitjans de comunicació. Com és habitual els moments en què la política lingüística a Aragó culmina un procés, desperta un gran interès als mitjans de comunicació, tant locals com exteriors. Malauradament les polèmiques venen quan tot està dat i beneït. Si la inconsistència del LAPAO haguera saltat unes setmanes abans haguera estat més productiu. Si esteu interessats en tots los temes de la Franja tos recomano que els seguiu a lafranja.net o a Twitter o a Facebook.
Aquí teniu algunes de les participacions que haig tingut estos dies:
Participació, amb Ramon Sistac, a L’Entrevista al Canal 3/24
Entrevista a BarcelonaTV
Ràdio Matarranya (8/5/2013)Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va parlar sobre este fenomen per a Ràdio Matarranya…
Llegiu més a Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
La Comarca (10/5/2013) PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Si el sociolingüista de Peñarroya de Tastavins, Natxo Sorolla, ironizaba sobre la posibilidad …
Llegiu més a PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Tribuna de Natxo Sorolla a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (10/5/2013)
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas.
Continuar llegint: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”
La Comarca (8/5/2013) La ley de Lenguas tensa la polémica a un día de su aprobación
Mañana tendrá lugar una mesa redonda que debatirá la situación en todos los territorios de habla catalana y en la que participará el sociolingüista de Peñarroya y columnista de este medio, Natxo Sorolla.
Entrevista de l’Agència Catalana de Notícies (11/5/2013) Vídeo. Natxo Sorolla: “El PP disgrega una comunitat lingüística perquè no comparteixi producció cultural ni mitjans de comunicació”. . Estudiosos de la llengua catalana alerten dels atacs que rep l’idioma arreu dels Països Catalans
El sociòleg i autor del bloc ‘Xarxes socials i llengües’ reitera que el debat sobre el català a la Franja “està superat”
Gara (10/5/2013): Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Pero según el sociólogo Natxo Sorolla, del Matarranya (Franja de Ponent), «la cuestión se ha centrado mucho en el nombre, tapando la discusión real que se debía hacer sobre el papel del catalán en la educación, en la Administración o en otros ámbitos».
Seguiu llegint Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Entrevista a RAC 1 (8/5/2013)
I amb tot, és una pena que la sociolingüística de la Franja siga notícia per això :-(
Tribuna a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” 10 maig 10UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, Franja, lapao, llei de llengües, Matarranya
2 comments
Publicat al periòdic La Comarca
Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental
Natxo Sorolla
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas. Es tal la omnipresencia del castellano en la mentalidad del legislador que llegó a omitir su oficialidad única en Aragón, que ya venía dada por la Constitución.
Son años de renacimiento del catalán y del aragonés. Después de la oscuridad cultural del franquismo aparecen movimientos culturales comarcales en el Matarranya (ASCUMA) y a lo largo de toda la Franja. Empieza un proceso de reconocimiento y dignificación del catalán y del aragonés, produciendo dos de nuestras figuras más reconocidas, tanto dentro como fuera: Desideri Lombarte, que universaliza las raíces antropológicas de nuestro Matarranya, o Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas con su sociedad fluvial de Mequinensa. Son años en que alcaldes de todo el territorio reclaman el reconocimiento del catalán (Declaración de Mequinensa, 1984) y la labor insistente del Consejero fabarol José Bada (PSOE) acaban por introducir lentamente, pero de manera consistente, el catalán como asignatura optativa en nuestros colegios.
Inmediatamente recogen el testigo los gobiernos del PP y PAR, a partir de 1987. Hay quien piensa que la dinámica puede cambiar de dirección, pero muy al contrario, las clases de catalán no hacen más que crecer, la producción cultural en catalán o en aragonés llegan a sus máximos históricos, y esta primera etapa de renacimiento corona su primera cima en 1996, con la reforma del Estatuto donde se habla ya de “las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón” y un mandato claro para desarrollar una Ley de lenguas: “se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón”. La segunda y última cima de la etapa de renacimiento tiene lugar en 1999, con la aprobación de la Ley de Patrimonio Cultural que sentencia “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón”. Una aprobación que se produce sin ningún voto en contra, y con todos los grupos reconociendo la existencia del catalán y la necesidad de prestigiarlo. Este reconocimiento pleno incluye al PP y el PAR, que asumen con naturalidad lo que la investigación académica reconoce de forma universal. Esta etapa constituye un proceso muy lento de reconocimiento, pero con una dirección clara.
Pero es a partir de estas fechas que se inicia una segunda etapa en la política lingüística aragonesa, que conocemos como radicalización conservadora. PSOE y PAR gestan consensos para el reparto del poder autonómico que se alargarán a lo largo de toda la década del 2000. La base electoral de los dos partidos es diferenciada, y eso les permite tomar votos de un amplio espectro político de centroizquierda y centroderecha. Pero siempre con la debida radicalización del discurso en precampaña electoral para repescar al propio electorado, acompañado de consensos programáticos en el momento de creación de gobiernos. La timidez socialista y la radicalización regionalista retardan tanto el mandato estatutario de aprobación de la Ley de lenguas que no es hasta su último gobierno que se ésta se aprueba. Ya con los vientos de precampaña azuzando en las filas del PAR, asume las tesis secesionistas más incoherentes para retomar a su electorado más anticatalanista, se acaba aprobando por PSOE y CHA una Ley de lenguas tímida (2009) que no hace más que ratificar los acuerdos de los años 90 y lo que ya de facto es una realidad: la existencia del catalán y del aragonés, y su enseñanza voluntaria. Los dos grandes pilares.
Es en este panorama que el PP asume el Gobierno de Aragón de nuevo, y muy al contrario de los años 90, asume con su socio de gobierno el PAR las tesis más radicales del anticatalanismo: en Aragón no se habla catalán. Y se debe perseguir todo aquello que huela a catalán. Ayer, 9 de mayo de 2013, PP y PAR culminaron la cima de su radicalización: en el Matarranya se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental y en Ansó se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica. Dos invenciones para el hazmereir general: LAPAO y LAPAPYP.
El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 1 maig 01UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, cha, Franja, iu, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp, psoe
1 comment so far
Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.
Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats: I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).
PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN
- Legislatura: VIII
- Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012
- Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
- Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)
Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107
- Informe de Ponencia pendiente
- Dictamen de la Comisión pendiente
- En Tramitación
Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès 22 abril 22UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, cha, facao, Franja, iu, llei de llengües, maría herrero, par, pp, psoe
3 comments
Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua. El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.
L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)
AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013
26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.
2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
Enmiendas presentas al proyecto de ley.
3. Ruegos y preguntas.
Font: Agenda de les Corts d’Aragó, via Moviment Franjolí per la Llengua.
Lo Govern d’Aragó deroga la Llei de llengües 31 juliol 31UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llei de llengües, par, pp, serrat
add a comment
Podeu llegir-ho a la nota de premsa del Govern, a Arredol, a Vilaweb, o a Menéame
Avui no mos podem estendre. Ja ham parlat extensament sobre esta derogació de l’actual Llei de llengües: perquè s’imposa la línia dura del PP, perquè la conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal, és redundant recordar la multitud d’avals internacionals per a la denominació de “català”, i a més la negació del català esclata a les mans del PP i el PAR.
Com que la Llei s’acabarà aprovant al setembre, espero poder fer una anàlisi en profunditat de tots els aspectes de la Llei que canvien.
La negació del català esclata a les mans del PP i el PAR 30 juliol 30UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, llengua, oposició, par, pp, rudi, serrat, vadillo
3 comments
Lo PP d’Aragó va iniciar una maniobra per a instigar el conflicte lingüístic a la Franja i negar la major, via Llei de llengües: a la Franja no es parla català.
La proposta partix d’un gran principis que es forja a la seu del PP de Saragossa. Pensen que a Aragó hi ha un sentiment anticatalà que donarà rèdit electoral si se sap aprofitar, ja sigue en format de Llei de llengües o en format de Bens de la Franja. De fet, la campanya que el PP va fer contra la Llei de llengües no tenia en compte els pobles que parlen català o aragonès, si no el centre simbòlic d’Aragó, la Plaça del Pilar. I això té les seues conseqüències posteriors. Perquè al territori no només rep un rebuig generalitzat, si no que a més hi ha un debat importantíssim entre les bases del PAR, i en menor mesura, també del PP.
En només un mes han rebut una importantíssima reacció d’oposició des del propi territori catalanoparlant. Les reaccions apareixen només celebrar-se els plens de comarques i ajuntaments. Dos comarques han fet públics manifestos en defensa del català i la seua protecció, tant al Matarranya com a la Llitera, i a tots dos en vots de consellers del PAR, a pesar de les directrius de Saragossa. Alcaldes de la Ribagorça també s’han unit per defensar l’ensenyament del català. Al Baix Aragó-Casp, que agrupa 4 pobles catalanoparlants del Baix Matarranya, la qüestió lingüística està entre els 14 punts que s’han posat damunt la taula per a mantenir el PAR en la presidència de la Comarca. A la Consellera Serrat se li ha posat en dificultats visitar protocolàriament algun poble de la Franja, PAR i PP de Mequinensa voten una moció favorable al català, l’alcalde del PP de Calaceit declara que “a Calaceit se parle lo català tot lo dia i a totes hores” i no voten en contra de la moció, Areny de Noguera és favorable al català… Senadors de la Franja, valencians, balears i catalans han unit forces en la defensa del català, així com un ampli arc parlamentari de partits catalans de tendències molt diverses i Ajuntaments de diferent composició. Lo Consell Escolar d’Aragó rebutja la intenció de derogar el català. Europa ha cridat d’atenció al Govern per la proposta d’esborrar el català. S’ha représ la unitat de les entitats de defensa del català i l’aragonès.
Pareix que el missatge que rep lo Govern d’Aragó és Vencereu, però no convencereu. I no és clar que es veiguen en cor de véncer, a pesar de disposar de les majories parlamentàries.
Dimarts vinent presento “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental” 6 juliol 06UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, lleida, llengua
1 comment so far
Dimarts vinent m’han convidat a Lleida per a debatre sobre la situació sociolingüística a la Franja: “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental”. És profitós compartir reflexions sobre estos temes. Espero que mos veigam. Més informació.
Entrevista a Vilaweb: Natxo Sorolla ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’ 19 juny 19UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llei de llengües
add a comment
Entrevista realitzada per Vilaweb sobre la supressió de la Llei de llengües
Natxo Sorolla 18.06.2012
Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’
De les diferents línies que podia prendre el govern d’Aragó ha pres la més dura, la de substituir la denominació ‘català’ per ‘aragonès oriental’, que van idear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat algunes polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té gens d’implantació històrica ni de reconeixement acadèmic ni institucional.
A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia l’aragonès o no, ara diuen que l’aragonès existix, però qüestionen que això que es parla a la part oriental sigui català; diuen ara que és una parla aragonesa que anomenarem aragonès oriental.
El PP d’Aragó, a més, ha volgut confondre el fet de fer classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara hi ha llibertat de fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l’ensenyament del català o de l’aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s’hauria d’assegurar la incorporació en l’ensenyament. Aquest debat fa falta, però s’ha desviat amb el debat de les denominacions.
Som en una etapa molt important, històrica, perquè, si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta de la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català és una llengua d’ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l’escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o en algunes altres parts del territori.
Fins ara s’havia conservat la llengua perquè la societat era d’una manera concreta, en què la llengua d’intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l’efecte dels mitjans de comunicació, de l’ensenyament, de l’arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l’etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per a conservar-la com a llengua habitual de comunicació de la població de la Franja.
Natxo Sorolla és sociòleg, i autor del bloc Xarxes socials i llengües
S’imposa la línia dura en la derogació de la Llei de llengües 18 juny 18UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: 2012, aragón, callizo, ley de lenguas, llei de llengües, par, pp, serrat
9 comments
La Consellera Serrat ha anunciat la derogació de la Llei de llengües. En la la nota de premsa del Govern d’Aragó es desgranen els punts claus que dirigiran aquesta derogació. Hi ha quatre eixos vertebradors per a entendre la proposta:
- Reconeixement de l’aragonès oriental (sic) i supressió del català
- Creació d’una única institució estandarditzadora per a les dues llengües aliena a l’IEC i supressió del Consell Superior de les Llengües
- No es garantix l’alfabetització general de la població dels territoris en català.
- La Llei de llengües se suprimix i se substituix per una de nova. No es modifica l’anterior Llei.
S’imposa la línia secessionista de l’aragonès oriental per a suprimir el consens acadèmic respecte la llengua catalana, parlada a la Franja:
Concretamente distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. “La ley busca evitar –ha dicho- que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”.
El Partit Popular manté la seua oposició al reconeixement de la diversitat lingüística a Aragó, però invertix la tàctica per a erosionar-les, donat que a finals dels anys 90 el PP aragonès defensava l’existència del català i s’oposava al reconeixement de la llengua aragonesa.
Se distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas.
En la nota de premsa només es menciona la denominació de català per a ressaltar-ne una suposada imposició
Derogar aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.
El Govern d’Aragó farà una única Acadèmia que estandarditze el català (en diran aragonès oriental) i l’aragonès, de manera autònoma a la resta del domini lingüístic. A més, suprimix lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics representants de la diversitat de visions:
El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.
A més, la línia per a imposar aquesta nova política lingüística és la de derogació de l’antiga Llei, i no la seua modificació.
Una vez aprobada (el borrador del anteproyecto de ley) por las Cortes de Aragón supondrá la derogación de la Ley 10/2009 de 22 de diciembre.
Els mitjans de comunicació n’han fet una lectura acrítica, fent menció que se suprimix la imposició lingüística, tot i que la Llei no la preveia en cap apartat:
- El Periódico de Aragón: El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo
- Heraldo de Aragón: La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición
L’argumentació de fons de la presentació per part del Govern d’Aragó ha estat totalment cínica. A pesar d’haver presentat la línia més dura per a la modificació de la Llei de llengües, Serrat ha anunciat que “debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”. I també s’ha posat accent en una aparent potenciació d’estes llengües, a pesar de suprimir qualsevol punt de l’anterior Llei que en garantisca el seu aprenentatge per tota la població o l’ús amb l’administració:
El objetivo de la futura norma es “potenciar las modalidades lingüísticas locales como el mejor testimonio de nuestro patrimonio poniendo el acento en su protección, promoción y difusión”.
El texto reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.
Así garantiza que, en las zonas de utilización, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas.
Així, la línia més dura del PP i del PAR s’ha imposat en la política lingüística aragonesa, incorporant un terme acientífic com el de l’aragonès oriental creat pels grups més radicals i violents enlloc de jugar amb les modalitats lingüístiques, o creant una nova acadèmia normativa que no distingeix entre català i aragonès. És possible que tota esta tàctica intente centrar el debat en les denominacions, per a desviar l’atenció del problema de fons: la substitució lingüística i la fragilitat sociolingüística del català i l’aragonès.
És una pena que a la roda de premsa hi ha hagut també el Director de Cultura Javier Callizo (PAR), qui l’any 2000 va defensar un Aragó trilingüe de manera brillant:
Creo que tenemos los aragoneses un modelo propio, un modelo trilingüe, porque es así; los aragoneses hablamos tres lenguas; eso, para quienes desearían sólo hablar la lengua del imperio, a lo mejor, es incómodo, parece una cosa de palurdos. A mí, que en Aragón tengamos tres maneras de vibrar, de sentir, de morir, me parece una de las mayores riquezas, y creo que, no sólo desde el punto de vista del patrimonio cultural, sino desde el punto de vista de la garantía de los derechos que se invocan en el Estatuto de Autonomía.
