La llei de les mil i una llengües 1 Desembre 01UTC 2009
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragó, aragonès, esmenes, facao, Franja, llei de llengües, llengües, par, psoe
1 comment so far
Tot i que havia deixat d’escriure sobre la Llei de llengües a Aragó des que s’havia anunciat que escomençaven los debats, no havia deixat de llegir, tan com m’és possible, sobre les esmenes i els debats parlamentaris. En quina situació mos trobem actualment?
- Una proposta de llei de llengües dels socialistes que reconeix sense fissures lo català i l’aragonès, i que en garantix alguns drets de mínims, però que de cap de les maneres garantix lo futur del català i l’aragonès per la via de l’alfabetització.
- Un conjunt d’esmenes de CHA i IU per a oficialitzar el català i l’aragonès i garantir l’ensenyament de i en la llengua pròpia.
- Un conjunt d’esmenes de PAR i PP en contra del reconeixement del català que la posarien en franca contradicció en la llei de patrimoni cultural: “El aragonés y el catalán [...] son una riqueza cultural propia”
PSOE necessite el vot del PAR o el de CHA per a tirar endavant la Llei de llengües. Les negociacions de moment no són clares, i els socialistes encara no han decidit lo seu company de ball. Però segons explica avui l’Heraldo, los socialistes se mantenen en camp neutral i han tombat la major part de les esmenes de CHA amb lo suport del PAR, i ha tombat la major part de les esmenes del PAR amb lo suport de CHA.
Totes? No! Una esmena poblada d’irreductibles perills resisteix encara i sempre a pancatalanistes diversos. </ironic> Així ho podrien celebrar secessionistes i extremistes dels que van contra la ciència amb l’aragonès oriental. En un clar guiny socialista cap als regionalistes, que simbolitza un “fins aquí podem arribar”, han aprovat una esmena del PAR. Si el PAR accepte els límits que li posen los socialistes, i renuncien al rebateig del català en aragonès oriental, tindrem una llei de llengües que fa marxa enrere en les poques coses aconseguides des de l’autonomia aragonesa. Lo partit socialista ha acceptat l’esmena que capacita a alcaldes i regidors de sentar càtedra sobre el nom, i per tant normativa, de la llengua.
«3bis. Los ayuntamientos de las zonas de utilización histórica predominante de las lenguas propias de Aragón podrán, mediante acuerdo adoptado con el voto favorable de la mayoría absoluta del Pleno, proponer al Consejo Superior de las Lenguas de Aragón la denominación de su modalidad lingüística, fundamentada en razones históricas, filológicas y sociolingüísticas.»
Haurie de ser el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón qui accepto el reconeixement del xapurriau/xapurriat, fragatí o patuès per a parlar del català. La composició del Consejo serà en dos terceres parts política:
1. El Consejo Superior de las Lenguas de Aragón estará formado por 15 miembros que deberán ser filólogos con acreditada competencia científica, juristas de reconocido prestigio, o destacadas personalidades de las letras o de la enseñanza en materia lingüística.
2. Serán nombrados por el Presidente de Aragón a propuesta de las Cortes de Aragón, del Gobierno de Aragón y de la Universidad de Zaragoza, correspondiendo a cada una de estas instituciones efectuar la propuesta de cinco miembros.
Per tant, PP-PAR assignarien una tercera part del acadèmics. I no és enrevessat pensar que part del Consejo no reconeix la unitat de les dues llengües que tenen com a designi protegir. Podrem veure-hi filòlegs d’acreditada competència, a ulls dels conservadors, que normativitzaran lo xapurriau.
Esta llei de llengües serà un pas enrere si s’aprove amb lo text socialista i en l’esmena del PAR. Lo nucli central de la normalització lingüística passa per l’alfabetització de tota la població. I la proposta socialista només garantix la voluntarietat de la llengua, que ja és efectiva sense llei des fa dues dècades. I a més, tombe la llei de patrimoni cultural, que reconeix lo català i l’aragonès com a úniques llengües minoritàries d’Aragó possibles. La nova proposta obre el camí a legislar sobre els xapurriaus i el fragatí. Això té com a resultat menys catalanoparlants dia rere dia, la pena capital per a l’aragonès, i el reconeixement de tantes llengües com pobles. Hauran aniquilat tants anys d’esperança de llei de llengües en la llei de les mil i una llengües.
Més informació:
- Proposta de llei de llengües socialista
- Esmenes de CHA, PAR, IU i PP
- Negociacions i altres informacions sobre la llei de llengües a Lafranja.net
- Resums de les esmenes a Purnas en o zierzo i al Finestró de Gràcia
- Altres coses escrites a este bloc sobre llei de llengües
La llei de llengües, a debat dijous vinent 2 Octubre 02UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: bada, declaració mequinensa, iglesias, ley de lenguas, llei de llengües
1 comment so far
Segons publica l’Heraldo, dijous vinent escomençaran los debats sobre la llei de llengües (Heraldo, via Casal Jaume I de Fraga). De moment ningú de l’oposició externa (IU i CHA) i de l’oposició interna (PAR) han mostrat interès per donar suport a la llei dels socialistes. Lo PP ja ha dit que hi ha temes més interessants.
Mentre, les associacions commemoren los 25 anys de la Declaració de Mequinensa amb moltíssims dels seus signants. Però amb l’absència del signant que actualment té més rellevància: Marcelino Iglesias. Veurem com evoluciona tot…
Iglesias tampoc aprovarà la Llei de llengües a la seua radera legislatura 17 Setembre 17UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, biel, Franja, iglesias, ley de lenguas, llei de llengües, par, psoe
1 comment so far
Marcelino Iglesias, president d’Aragó, ha intervingut avui al Debat de Política General amb 50 compromisos per a la que serà la seua darrera legislatura. No ha mencionat en cap moment la normalització del català i l’aragonès. Ahir mos preguntàvem on havia quedat esta llei en les negociacions entre regionalistes i socialistes. Com es veu, a quedat del bàndol regionalista. És la seua tercera i darrera legislatura que promet i incomplix lo compromís d’aprovar-la.
Via Purnas
Llei de llengües: canvi de posicions a la línia d’eixida 17 Desembre 17UTC 2008
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: Franja, llei de llengües
2 comments
Després que el PAR ha manifestat que no donarà suport a la llei de llengües, los partits han reorganitzat posicions. L’Heraldo remarca la posició del PP, tot i que no hi que ja es compta amb el seu vot negatiu des del primer dia que s’ha parlat de Llei de llengües.
El PSOE manifesta que el debat parlamentari començarà de febrer a juny de 2009 (de nou fora de termini respecte al darrer calendari que havien anunciat). I Chunta Aragonesista marca territori definint que fins que no es presente el projecte a les Corts, no hi ha res a discutir. Remarcant la seua posició: reconeixement del català i l’aragonès i cooficialitat a les comarques on n’és llengua històrica. També Esquerra Unida mostra el seu interès en debatre el text. I exigeix el reconeixement del català i l’aragonès, i al creació d’un ens normatiu per a esta darrera. A diferència del que havia fet fins ara, afegeix la defensa de la cooficialitat territorialitzada de les llengües pròpies. Així doncs, si el text arriba a portar-se a Corts es previsible que l’oficialitat es convertisca en un tema cabdal.
Entre “França” i “Franja” hi ha una lletra i una llei de més 4 Febrer 04UTC 2008
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, catalan, català, catalunya del nord, frança, llei de llengües, llengua, sociolingüística, sociolinguistics
2 comments
Sí, és un joc de paraules bastant fàcil, i no massa bo. Però des de desembre de 2007 Aragó és l’únic territori que seguix les dinàmiques dissenyades al més pur estil imperial, en la intenció d’homogeneïtzar tots los seus ciutadans. És l’únic territori del seu voltant que no ha desplegat una legislació específica per a protegir i normalitzar la seua diversitat lingüística. Ja s’alçave en este honor a nivell de tot l’Estat, des de fa un temps.
- Lo gallec té la seua pròpia legislació a Galícia i Astúries
- L’asturià a Astúries
- Lo basc a Euskadi i Navarra
- Lo català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears
- L’occità a la Vall d’Aran
- Però ni el català ni l’aragonès són llengües oficials i en Llei de llengües a Aragó.
I amés, avui ham descobert que fins i tot la democràcia més homogeneïtzador de les que mos envolten, la República Francesa, mitjançant lo Consell Regional dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del català. Fixeu-tos que a la imatge apareix d’una vella escola de la República a on hi diu Parleu francès. Sigueu nets.
A efecte reals, per a un fragenc de a peu signifique que han aprovat la Llei de llengües de la Catalunya Nord. I Marcelino Iglesias, polític clau durant la declaració de Mequinensa i que fins i tot s’havia allistat al PSC, va a la seua protegint lo patrimoni cultural d’Aragó, parlant en los morts si cal. S’oferix a protagonitzar les polèmiques que calgue per als bens dels capellans. Però en totes les seus legislatures no ha aprovat una simple Llei de llengües per a Aragó, ni ha deixat per escrit a l’Estatut d’Aragó que s’hi parle català i aragonès.
En tot cas, en sabre la notícia que la Catalunya del Nord ja tenie la seua Llei , m’haig posat a buscar informació, sense massa èxit, de quins territoris de llengua catalana queden per tindre Llei de llengües. La web de Bibiloni m’ha ajudat. I com que la Wikipedia no tenie la informació centralitzada, haig creat l’article de Dret lingüístic del català. Podeu completar-lo si voleu (també el del Marc Belzunces, que demana que completem de la traducció de la Carta). En definitiva, tots los territoris tenen legislació sobre el català.
Una vegada tancat m’ha escomençat a vindre un escaufret, tal com anava descomptant territoris que no tenen Llei de llengües. M’haig quedat en la Franja sola. I si voleu, hi podeu afegir els 700 habitants del Carxe. Aquí a la Franja només tenim un Estatut que té modalitats lingüístiques sense nom, i una llei de patrimoni cultural que té nom per a les llengües no oficials, sense arribar a desenvolupar mesures de normalització lingüística. Aragó, primera posició en lo ranking del temorics i homogeneïtzadors.
Un trist honor per al Partit Socialista a Aragó.
(Este apunt és publivilescat al diari La Comarca el divendres 15 de febrer de 2008. Viles i gents.)
Sabeu què? Perquè no parlem de quins programes bilingües se faran lo curs 2008/09? (III) 25 Novembre 25UTC 2007
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragó, aragón, catalan, català, Franja, ley de lenguas, llei de llengües, par, psoe
add a comment
Este apunt és la continuació de Sabeu què? No mos cal Llei de Llengües (I) i Sabeu què? En una política d’educació ne teniu prou (II) .
Com deiem als anteriors apunts, el govern aragonès ha introduït l’ensenyament en anglès a les escoles sense que cap legislació tinga en compte esta llengua. I de moment, tot avenç ha estat congelat, des de l’any 1984, apel·lant a la carència de llei de llengües.
Si hi ha una situació com esta, en quina direcció cal treballar? No sabem si la Llei de Llengües se començarà a gestar (per fi) desprès de les eleccions estatals. O si els resultats d’estes mateixes eleccions l’avortaran (de nou). O potser que alguna mosca ha entrat a l’Aljaferia i ha despistat als parlamentaris. O que simplement s’han despistat pensant en un mono de corda que toca els plats com aquells que venien abans a les firetes. No importa. D’excuses per a no legislar n’hi ha hagut a grapats i de diferent qualitat. El que importa es que l’administració lidero d’una vegada per totes la política lingüística d’Aragó mitjançant lo Departament d’Educació. Tal com ho va fer l’exConseller Bada als anys 80. Que els programes bilingües siguen promocionats pels tècnics de l’administració aragonesa entre les AMPAs, equips directius i professorat. I si es l’administració que abraça els programes, la resta vindrà sol. Lo curs que ve. No és raonable permanèixer parats a l’espera d’una llei de llengües, quan lo Departament d’Educació ha liderat els projectes per introduir l’anglès a l’escola sense votacions ni dubtes.
En este objectiu l’Associació Cultural de Matarranya realitza la Jornada Català a l’ensenyament sense la llei de llengües?: Franja 2008/09 lo 15 de desembre a Calaceit (Matarranya). La Jornada comença amb José Bada, un exconseller socialista que l’any 1984 va introduir el català com a assignatura optativa a les escoles de la Franja. Després F. Xavier Vila presentarà la situació general del català als sistemes educatius als diferents territoris i Àngel Huguet explicarà els efectes de l’estudi del català a la Franja sobre l’alumnat.
A continuació de les visions més polítiques i acadèmiques, començarà la primera taula redona, amb la participació de Pietro Cucalón, Mario Sasot i Margarita Celma que ens explicaran com s’ha introduït el català en els contextos més difícils. I per la tarda, equips de direcció i professors dels centres amb programa bilingüe (Miguel Servet i José Calasanz de Fraga, i l’Intitut de Tamarit de Llitera) explicaran el procediment i les dificultats per a engegar estos projectes. També hi haurà els membres d’Escola Valenciana i la Bressola de la Catalunya Nord per avaluar la introducció del català en escoles públiques o en escoles privades amb governs adversos.
Per finalitzar, una taula redona agruparà l’associacionisme, l’administració i el professorat per a discutir els projectes de cara al curs vinent. La Jornada clourà am lo sopar de lliurament del I Premi Franja: Cultura i territori, amb el qual la Iniciativa Cultural de la Franja valora els projectes més capdavanters per la normalització del català a la Franja. La Jornada serà un bon marc per a debatre com aconseguir fer penetrar el català a l’escola de la Franja.
Els posts relacionats amb este: Sabèu què? I / II / III
Sabeu què? En una política d’educació ne teniu prou (II) 14 Novembre 14UTC 2007
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragó, aragón, catalan, català, Franja, ley de lenguas, llei de llengües, par, psoe
6 comments
Este apunt és la continuació de Sabeu què? No mos cal Llei de Llengües.
Lo nucli de les polítiques lingüístiques s’inserix en les escoles i els instituts. Si l’escola fa competent en català a la població, la llengua es desenvolupe per un terreny sòlid i ple de futur. Perquè rebre la carta de la DGA en català o ser atesos per doctors bilingües és un objectiu secundari, que la futura llei de llengües podrà resoldre. Però el nucli de la política lingüística esta en l’ensenyament. L’objectiu és que qualsevol jove acabo l’escola podent-se expressar (també) en català, indiferentment del seu origen i del seu ús.
I en este sentit lo govern socialista d’Aragó ha demostrat que no cal legislar, perquè nomes cal treballar. És lo cas de Fraga a on s’ha implantat un centre bilingüe anglès−castellà. Ha estat liderat pel Departament d’Educació i s’està portant a terme de manera correcta. No s’ha votat per cap claustre. L’anglès no apareix a la Constitució ni de refiló. Ni apareix als debats del darrer Estatut. Ni tan sisquera és objecte de la Llei de Patrimoni Cultural. Cap llei ampara esta llengua. Però el govern aragonès ha mostrat que la seua política camina cap a la bilingüització anglès-castellà de la població de Fraga. Quin problema han trobat per a implantar-los? Cap.
A la vegada, este curs s’han estès los programes bilingües català−castellà. Existien a una escola publica de Fraga i enguany s’han estès a l’altra escola i a un Institut. Com s’ha arribat a poder impartir assignatures en català dins l’ensenyament? En la voluntat de l’equip directiu i els professors. Toquen aquí, demanen allà i redacten això i allò altre, a més de lluitar com a pares de les AMPAs i com a ciutadans integrats als seus pobles. I el Departament d’Educació què fa? Bàsicament, ni molesta ni recolza. La llibertat de tria del pare és supeditada a les majories dels professors, dels quals alguns no saben ni quants habitants té la vila. I intercepta cada pas endavant imposant votacions, i aixina s’asseguren que si la polèmica esquitxix, nomes embruto a l’equip directiu i a als professors, i a ells la camisa que els quedo blanca. Quins problemes han trobat per a implantar-se? A grapats.
Quina diferencia hi ha? Que els socialistes creuen en els programes en llengües estrangeres i els lideren. I que els mateixos socialistes, que tenen el mateix departament encarregat d’estos programes, no creuen en los programes bilingües en llengües històriques, i els deixen a la sort de les corrents socials i les polèmiques locals. Vaig sentir fa pocs dies com una professora explicava totes les polèmiques com a mare i professora havia tingut per a poder fer que la seua filla cursare assignatures en català, que han acabat crispant les relacions entre els pares i havent de canviar el fill d’escola. Si la llei de la memòria històrica evita deixar les polèmiques en pla local i visceral dels veïns, la política educativa i la llei de llengües ha de fer el mateix. Deixar les polèmiques per als parlaments.La política socialista ni es valenta ni es multicultural. Simplement, no té remeis per a resoldre el multilingüisme de la Franja.
Sabeu què? No mos cal Llei de Llengües (I) 13 Novembre 13UTC 2007
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragó, aragón, catalan, català, Franja, ley de lenguas, llei de llengües, par, psoe
4 comments
Sóc col·laborador habitual de Viles i gents, una col·lumna que ix setmanalment al diari La Comarca. La columna té poc d’especial, excepte que el diari és d’Alcanyís i en castellà i la columna és (l’única del diari i primera d’Aragó) en català. Com no, des dels 10 anys que fa que va la cosa, s’ha parlat molt de la situació sociolingüística. Jo haig intentat evitar el tema tant com haig pogut. Però evidentment, no sempre es pot. En la darrera que haig fet, escrivint i escrivint, se m’ha fet una cosa molt més llarga de les 300 paraules que tenim de límit. Res de nou. Però aprofito per a extendre-m’hi, i de pas, soltar una mica més el que portava dins.
Espero que la eixida que faig de la línia marcada per les associacions des de temps immemorials sigue més comprensible: lo meu objectiu a curt termini no és la llei de llengües. Sr. Marcelino Iglesias, PSOE i demés: no cal una llei de llengües. Amb una política educativa clara és suficient.
Perdoneu per la personalització. Ho sé. Lo govern del país es del PSOE-PAR. Però hi ha un soci de govern que en temes lingüístics ni n’entén, ni vol normalitzar el català a la Franja. Conec ferms defensors de la llengua al PAR. Però les polítiques del partit les dirigeixen Biel i Boné. I estos defensen lo que defensen. Boné, tot i ser catalanoparlant i format, diu públicament que ell “parla xapurreau en lloc de català i hi ha que respectar-ho“. No s’amaguen de res, i criden des de la caverna. Si a més mirem l’expresident regionalista, Gómez de las Roces, és dramàtic.
Però els socialistes sempre diuen estar en la defensa de la llengua. Becana (fragatí del PSOE) deia a les Jornades Culturals del Matarranya de 2006 que preferirie estar entre el públic que a la taula (com a representant del partit) defensant la política lingüística del partit. Be, l’opció de la renuncia a dur endavant lo programa pel que t’has presentat sempre esta oberta. Però mantenint el càrrec, te voten per a portar a terme les promeses electorals del partit, no les de l’oposició.
