jump to navigation

Estils de música en anàlisi de xarxes 17 Novembre 17UTC 2008

Posted by xarxes in música, xarxes.
Tags: , , , , , , ,
3 comments

Pink Floyd i The Doors són el mateix estil de música? I Rammstein i The Prodigy són molt diferents? Jimmy Smith i el Drum’n'Bass estan a molta distància? Obrint Pas, Ojos de Brujo, Oskorri, Amaral o el Maestro Rodrigo són grups de música ètnica? Tots estos grups los escolto de manera habitual. I trobo que hi ha un fil conductor entre tots els que escolto. Però no escolto de tot. Perquè tinc vetats molts grups i estils. Això fa que sempre m’estigue picant la curiositat en estudis sobre sociologia o psicologia de la música. I acabo de veure que han analitzat en un única gràfic tota la base de dades de similaritat dels grups al Last.fm. Los punts són los grups. Los punts més grans són los dels grups més populars. Les línies unixen los grups en més similaritat. I els colors són los diferents estils de música:

Rock, metal, electrònica, hip-hop i rap, jazz, reggae i ska, classica, folk i world music i pop.

L’eix central és l’eix de la distorsió de la guitarra, d’esquerra a dreta, que uneix lo metal en lo rock i el pop, estos dos en un pas molt suau i graduat. I de dalt a baix apareix l’eix de l’electrònica, que separa l’electrònica del pop-rock, també molt ben enllaçat, i el reggae-ska. I una mica més a la dreta l’eix de la història (amb poques continuïtats) que separa l’electrònica, de la clàssica, del folk, del jazz, el pop i el hip hop. Feu-hi una ullada al  mapa en versió ampliada i aprofiteu per a tindre el gràfic suavitzat de fons de pantalla. Si teniu usuari de Last.fm, mireu la vostra posició al mapa interactiu.

Edito: Aprofundint al mapa interactiu comprovo la complexitat de les dades. Per exemple, cal atendre que l’etiqueta metal acull exclussivament tot allò etiquetat com a metal (progressive metal, metalcore, power metal, symphonic metal, black metal, doom metal, death metal, heavy metal). I el punk, un estil que per les distorsions posaria juntament en lo metal, apareix al bell mig del color roig del rock (busqueu sex pistols per veure-ho). Les músiques electòniques dures, com lo drum’n'bass, formen una illa  a l’esquerra de l’electrònica (busqueu  pendulum).

I el que m’interessa per a potencial recerca sociolingüística, els grups en castellà formen una illa a la dreta de tot enllaçada en la world music i el pop (busqueu amaral, estopa, ricky martin o ojos de brujo). I el rock radical estatal s’agrupa entre el pop i la world music: L’etiqueta que tant agrupa el rock radical basc (negu gorriak), andalús (reincidentes) o en català (obrint pas, sopa de cabra o sau). Finalment, grups de rock radical estatal que han acabat enllaçant amb la música de masses, se situen als extrems de l’illa llatina (barricada o extremoduro). L’interès sociolingüístic està en investigar si la música en català està encallada en un bucle de música en català o fins a quin punt també és escoltada per l’estil musical (i amb certa classificació de la seua qualitat musical). En definitiva, cal saber si qui escolta Obrint Pas també escolta Els Pets, o prefereix los Banda Bassotti. I no només centrar-me en la música en català. És interessant saber si això ocorre amb la música en basc, i també, com no, la música en castellà. Amb la base de dades del Last.fm es pot aprofundir en veure siqui escolta Obrint Pas escolta un grup de ska o escolta un grup en català. I pel mateix preu, si qui escolta Estopa escolta un grup de pop-rock o escolta un grup espanyol. En altres llengües mitjanes d’europa el mercat musical en moltes ocasions és localitzat: per exemple, hi ha clares línies musicals del metal finès, com Ruoska que tenen un hàbitat lingüístic d’oients.

La ràdio que n-o-m-é-s pose aquella música que t’agrade: Last.fm 22 Maig 22UTC 2008

Posted by xarxes in música, xarxes.
Tags: , , ,
4 comments

Last.fm és una plataforma en línia per a escoltar música a partir d’un patró molt senzill: escoltes la música que t’agrade, i et recomane nous grups similars als que escoltes. I tot en un format similar al que pot oferir una ràdio musical. La fòrmula és tant senzilla com brutal. A partir dels teus gustos, lo programari avalua què et pot agradar, t’ho recomana, i si no és del teu gust, va a per més grups. I el mateix programa aprén sobre tu i ja no t’oferix tipus de música que abans li has dit que no t’agrade. Això és una fita per a la música d’una projecció impressionant. És una revolució similar als suports que es poden regravar per particulars i portar a la burxaca (casset) o a la de la música sense suport físic (mp3).

Lo mp3 dóna(va) accessibilitat total a la música que es produix al món des del teu ordinador. És un pas històric, perquè elimine qualsevol intermediari entre tu i la música, fins i tot qualsevol filtre econòmic. Tens tota la música a mà. Però només tens dos problemes: l’espai del teu disc dur i el teu impressionant desconeixement de com sone la immensa majoria de la música que es produix al món. Perquè ja li pots dir a l’Emule que baixo música, que si tens baixades les discografies dels grups que coneixes i estàs cansat de donar voltes als 500GB de música, has arribat als límits de l’era del mp3.

En Last.fm desapareix aquell filtre que és lo teu propi desconeixement, i et crees la teua pròpia emissora de ràdio: és molt recomanable baixar-se el programa. Li dius un grup o un estil de música i ell te crea la teua pròpia llista de reproducció, te va oferint coses que ja coneixies i coses noves. I a partir d’aquí vas coneixent millor quin és lo tipus de música que t’agrade. A més, no requerix la teua atenció per a res més, funcione com una emissora. Així, per exemple, jo haig descobert grups finesos que no fan ni un concert fora del seu país, grups d’èxit a discoteques angleses que aquí no se senten més que a catximans o estils de música en la seua varietat psicodèlica que a la meua xarxa social és literalment impossible que hi entron. Ara la indústria musica ja em té en un llistat de concerts per a anar a pagar l’entrada, els quals mai se m’hagueren ocorregut. És un sistema tremendament diferent d’aquell que explicàvem aquí mateix sobre com ere abans, en los cassets. Coneixes què t’agrade sense cap intermediari ni cap filtre social, comercial o polític. Economia de la llarga cua (anglès / català) en estat pur.

Last.fm és la ràdio que n-o-m-é-s pose aquella música que t’agrade, i a més, deslliure els teus gustos de la xarxa social. Almenys aquells gustos que no depenen de la farra que t’has pegat escoltant alguna cançó. Com lo Chiki Chiki ;) Que serà la canço que vulgueu, però ben acompanyada i en un bon festival d’amics sóne fins i tot diferent (per si hi ha dubtes, no tinc res a veure amb lo vídeo dels fragatins ;).

PS: La música del Last.fm és pujada pels propis autors i jo mateix n’haig posat de grups dels quals difícilment podries comprar el disc si no coneixes molt bé el mercat, i per tant, no coneixeries de cap altra forma. I per tant, difícilment aniries a veure’ls a un concert i podries pagar l’entrada.

Fotos de pa gillet i Thomas Hawk

“Les cançons d’este grup pareixen totes iguals” 20 Març 20UTC 2008

Posted by xarxes in música.
Tags: , , ,
2 comments

Faint


Somewhere I Belong


Crawling


Numb


Lying From You

Trobo este article a un grup de Last.fm que estan interessats en fer recerca sobre la música. Hi arribo buscant informació per a un altre dels projectes que tinc. Espero poder-tos-ho explicar millor un altre dia.