Lo LAPAO ja té entrada a la Wikipedia 17 maig 17UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües
1 comment so far
La LAPAO i el LAPAPYP ja tenen entrada a la Wikipedia en castellà. Des del dia 9 de maig l’article s’està editant, i el contingut és interessant. Lo text actual és este. Encara no hi ha traducció per a la Wikipedia en català ni en aragonès.
Via M. D. Gimeno
Lengua aragonesa propia del área oriental
(Redirigido desde «LAPAO»)Véase también: Lapao (desambiguación).La lengua aragonesa propia del área oriental (también conocida de forma extraoficial como LAPAO o lapao) es el glotónimo utilizado desde instancias oficiales en Aragón (España) para referirse al catalán hablado en la comunidad (catalán ribagorzano y valenciano de transición, dentro del catalán noroccidental), según la nueva Ley de Lenguas.1 Esta denominación se aprobó el 9 de mayo de 2013 en las Cortes de Aragón, y también se previó la creación de una Academia Aragonesa de la Lengua con el objeto de determinar los topónimos y nombres oficiales de la comunidad.2
Esta nueva denominación nació a raíz de una iniciativa del gobierno aragonés, el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y fue aprobado en el parlamento de Aragón con los votos favorables del PP y del PAR, pese a los votos en contra del PSOE, CHA e IU.3 CDC se ha manifestado en contra.4
Esta ley supone la derogación de la anterior Ley de Lenguas del año 2009. Sus promotores afirman que la antigua «dividía a los aragoneses, y que ni sus creadores cumplieron», que la aplicación de aquella supondría un gasto total de «cerca de 39 millones de euros» y que ha sido elaborada con «un criterio social y cultural». Sus opositores sostienen que esta denominación carece de «rigor académico» y la califican de «ridículo y bochorno». Todas las enmiendas presentadas por la oposición (73 de PSOE, 53 de CHA y 42 de IU) fueron rechazadas.5
La polémica generada comenzó ya antes de haberse aprobado.6 Parte de esta gira en torno al catalanismo y el anticatalanismo.7 8
Véase también
Referencias
-
↑ Artículo 5b de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
-
↑ Aragón aprueba llamar lapao al catalán que se habla en la Franja [Consultado: 09/05/2013] El Periódico de Catalunya
-
↑ El ‘lapao’ nace en Aragón [Consultado: 09/05/2013] La Vanguardia
-
↑ Concha Monserrat (9 de mayo de 2013). Las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ al catalán y ‘lapapyp’ al aragonés. Zaragoza. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». LibertadDigital. 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «La nueva ley de lenguas aragonesa desata la polémica en Twitter». Heraldo de Aragón (Zaragoza). 7 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Serrat niega que el lapao sea una lengua y lamenta la intromisión catalanista». Zaragoza: Diario del AltoAragón (10 de mayo de 2013). Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales ante críticas catalanistas». Diario del AltoAragón (Zaragoza). 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
Interès mediàtic del LAPAO 13 maig 13UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, facao, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp
2 comments
La setmana passada va saltar des de Twitter la polèmica sobre el LAPAO, i d’aquí als mitjans de comunicació. Com és habitual els moments en què la política lingüística a Aragó culmina un procés, desperta un gran interès als mitjans de comunicació, tant locals com exteriors. Malauradament les polèmiques venen quan tot està dat i beneït. Si la inconsistència del LAPAO haguera saltat unes setmanes abans haguera estat més productiu. Si esteu interessats en tots los temes de la Franja tos recomano que els seguiu a lafranja.net o a Twitter o a Facebook.
Aquí teniu algunes de les participacions que haig tingut estos dies:
Participació, amb Ramon Sistac, a L’Entrevista al Canal 3/24
Entrevista a BarcelonaTV
Ràdio Matarranya (8/5/2013)Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va parlar sobre este fenomen per a Ràdio Matarranya…
Llegiu més a Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
La Comarca (10/5/2013) PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Si el sociolingüista de Peñarroya de Tastavins, Natxo Sorolla, ironizaba sobre la posibilidad …
Llegiu més a PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Tribuna de Natxo Sorolla a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (10/5/2013)
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas.
Continuar llegint: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”
La Comarca (8/5/2013) La ley de Lenguas tensa la polémica a un día de su aprobación
Mañana tendrá lugar una mesa redonda que debatirá la situación en todos los territorios de habla catalana y en la que participará el sociolingüista de Peñarroya y columnista de este medio, Natxo Sorolla.
Entrevista de l’Agència Catalana de Notícies (11/5/2013) Vídeo. Natxo Sorolla: “El PP disgrega una comunitat lingüística perquè no comparteixi producció cultural ni mitjans de comunicació”. . Estudiosos de la llengua catalana alerten dels atacs que rep l’idioma arreu dels Països Catalans
El sociòleg i autor del bloc ‘Xarxes socials i llengües’ reitera que el debat sobre el català a la Franja “està superat”
Gara (10/5/2013): Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Pero según el sociólogo Natxo Sorolla, del Matarranya (Franja de Ponent), «la cuestión se ha centrado mucho en el nombre, tapando la discusión real que se debía hacer sobre el papel del catalán en la educación, en la Administración o en otros ámbitos».
Seguiu llegint Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Entrevista a RAC 1 (8/5/2013)
I amb tot, és una pena que la sociolingüística de la Franja siga notícia per això :-(
Tribuna a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” 10 maig 10UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, Franja, lapao, llei de llengües, Matarranya
2 comments
Publicat al periòdic La Comarca
Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental
Natxo Sorolla
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas. Es tal la omnipresencia del castellano en la mentalidad del legislador que llegó a omitir su oficialidad única en Aragón, que ya venía dada por la Constitución.
Son años de renacimiento del catalán y del aragonés. Después de la oscuridad cultural del franquismo aparecen movimientos culturales comarcales en el Matarranya (ASCUMA) y a lo largo de toda la Franja. Empieza un proceso de reconocimiento y dignificación del catalán y del aragonés, produciendo dos de nuestras figuras más reconocidas, tanto dentro como fuera: Desideri Lombarte, que universaliza las raíces antropológicas de nuestro Matarranya, o Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas con su sociedad fluvial de Mequinensa. Son años en que alcaldes de todo el territorio reclaman el reconocimiento del catalán (Declaración de Mequinensa, 1984) y la labor insistente del Consejero fabarol José Bada (PSOE) acaban por introducir lentamente, pero de manera consistente, el catalán como asignatura optativa en nuestros colegios.
Inmediatamente recogen el testigo los gobiernos del PP y PAR, a partir de 1987. Hay quien piensa que la dinámica puede cambiar de dirección, pero muy al contrario, las clases de catalán no hacen más que crecer, la producción cultural en catalán o en aragonés llegan a sus máximos históricos, y esta primera etapa de renacimiento corona su primera cima en 1996, con la reforma del Estatuto donde se habla ya de “las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón” y un mandato claro para desarrollar una Ley de lenguas: “se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón”. La segunda y última cima de la etapa de renacimiento tiene lugar en 1999, con la aprobación de la Ley de Patrimonio Cultural que sentencia “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón”. Una aprobación que se produce sin ningún voto en contra, y con todos los grupos reconociendo la existencia del catalán y la necesidad de prestigiarlo. Este reconocimiento pleno incluye al PP y el PAR, que asumen con naturalidad lo que la investigación académica reconoce de forma universal. Esta etapa constituye un proceso muy lento de reconocimiento, pero con una dirección clara.
Pero es a partir de estas fechas que se inicia una segunda etapa en la política lingüística aragonesa, que conocemos como radicalización conservadora. PSOE y PAR gestan consensos para el reparto del poder autonómico que se alargarán a lo largo de toda la década del 2000. La base electoral de los dos partidos es diferenciada, y eso les permite tomar votos de un amplio espectro político de centroizquierda y centroderecha. Pero siempre con la debida radicalización del discurso en precampaña electoral para repescar al propio electorado, acompañado de consensos programáticos en el momento de creación de gobiernos. La timidez socialista y la radicalización regionalista retardan tanto el mandato estatutario de aprobación de la Ley de lenguas que no es hasta su último gobierno que se ésta se aprueba. Ya con los vientos de precampaña azuzando en las filas del PAR, asume las tesis secesionistas más incoherentes para retomar a su electorado más anticatalanista, se acaba aprobando por PSOE y CHA una Ley de lenguas tímida (2009) que no hace más que ratificar los acuerdos de los años 90 y lo que ya de facto es una realidad: la existencia del catalán y del aragonés, y su enseñanza voluntaria. Los dos grandes pilares.
Es en este panorama que el PP asume el Gobierno de Aragón de nuevo, y muy al contrario de los años 90, asume con su socio de gobierno el PAR las tesis más radicales del anticatalanismo: en Aragón no se habla catalán. Y se debe perseguir todo aquello que huela a catalán. Ayer, 9 de mayo de 2013, PP y PAR culminaron la cima de su radicalización: en el Matarranya se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental y en Ansó se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica. Dos invenciones para el hazmereir general: LAPAO y LAPAPYP.
El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 1 maig 01UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, cha, Franja, iu, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp, psoe
1 comment so far
Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.
Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats: I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).
PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN
- Legislatura: VIII
- Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012
- Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
- Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)
Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107
- Informe de Ponencia pendiente
- Dictamen de la Comisión pendiente
- En Tramitación
Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès 22 abril 22UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, cha, facao, Franja, iu, llei de llengües, maría herrero, par, pp, psoe
3 comments
Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua. El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.
L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)
AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013
26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.
2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
Enmiendas presentas al proyecto de ley.
3. Ruegos y preguntas.
Font: Agenda de les Corts d’Aragó, via Moviment Franjolí per la Llengua.
La política lingüística catalana tendeix al monolingüisme? I les frangenques, valencianes i balears, al bilingüisme? 8 novembre 08UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: balears, bilingüisme, catalunya, Franja, monolingüisme, país valencià, política lingüística
add a comment
Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.
Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien. Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:
Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.
També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.
Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.
El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües 29 octubre 29UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragón, aragonès, catalan, català, consejo de europa, consell d'europa, council of europe, Franja
add a comment
L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.
Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.
Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.
La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.
En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.
Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents: (more…)
L’aragonès ultraoriental triomfa a les Balears 19 octubre 19UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragonès oriental, balear, balears, català, Franja, lapao, mallorquí, nom de la llengua, valencià
2 comments
La llengua catalana deu ser la que ha estat batejada oficialment amb més circumloquis. Primer va arribar la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb un govern del PP, que per a no dir català en la definició del valencià va acabar dient que forma part del “sistema lingüístic que els corresponents estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia”. Un total de 22 paraules per a estalviar-se la paraula tritònica.
Després va arribar la proposta de Llei de llengües a Aragó per part del PP i el PAR (2012) que encara ha de debatre’s a Corts. Allà proposen que el català passarà a dir-se “Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental”. Suposem que les 6 paraules per evitar nombrar el dimoni caldrà abreviar-les com LAPAO.
Finalment el PP de Balears acaba de publicar els ajuts de la Conselleria de Cultura de les Balears per al cinema en català, i per tal de no nombrar en va la llengua, han convocat subvencions per fomentar la producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual de les Illes Balears en “la llengua cooficial distinta del castellà “. Empatats a 6 paraules com la proposta del Pignatelli. Tant fàcil que seria dir-li aragonès ultraoriental a les Balears, aragonès oriental a la Franja, aragonès ultrameridional al País Valencià, aragonès septentrional a la Vall d’Aran i aragonès de l’orient mitjà a Catalunya.
Participació en la tertúlia d’El Punt Avui 17 octubre 17UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: catalunya, Franja, independència, països catalans, territoris de llengua catalana
add a comment
A la revista Presència de diumenge passat podeu trobar publicada la meua participació en una tertúlia amb els periodistes Vicent Partal, Vicent Sanchis i Esteve Valls, i els escriptors Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Joan-Lluís Lluís. La intenció era posar sobre la taula com es viu als territoris de llengua catalana l’efervescència soberanista de Catalunya, i quines conseqüències hi pot tenir.
Vaig defensar que la Franja és un territori de frontera per complet, i tots els pobles tenen la frontera administrativa a molt pocs kilòmetres. Explicava que abans del procés autonòmic les fronteres entre la Franja i Catalunya eren poc evidents, i gran part del Matarranya tenia com a capital comercial Tortosa, que era també on s’anava de doctors, a nàixer… El procés autonòmic va potenciar la capitalitat d’Alcanyís i va deixar obsoletes les comunicacions interautonòmiques. Ara és esta població castellanoparlant que fa de capital econòmica del Matarranya. Un procés autonòmic, positiu per a les llibertats, va fer menys permeable la frontera que tan afecta a la Franja.
Per tant, un procés sobiranista tan intens com el que s’està gestant a Catalunya aniria acompanyat d’una intensificació de les fronteres. Sigue quina sigue la resolució del procés. Perquè el procés obert pot acabar amb una recentralització de l’Estat espanyol o una independència de Catalunya. Però les confiances entre una banda i l’altra es ressentiran. TV3 es deixaria de veure a la Franja, perquè els acords Aragó-Catalunya desapareixerien i ara sí que no es pot emetre fora de les directrius del poder. Els exàmens de català tindrien més dificultats per a fer-se a Fraga. Les infraestructures entre una banda i l’altra s’aturarien per anys i requeririen encara més acords d’alt nivell… I tot el conflicte entre una banda i altra s’interpretaria per a la gent de la Franja única i exclusivament sota el prisma de mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. No hi hauria dobles lectures.
La meua és una posició minoritària. En sóc conscient. Perquè hi ha un corrent de pensament majoritari que creu que el procés no només és positiu per a Catalunya, si no també per a la resta de territoris de llengua catalana. Evidentment, tota esta qüestió no ha d’afectar les decisions preses a Catalunya. Prou complex és entrar en un procés de l’envergadura com la que s’anuncia en plena campanya electoral. Altra qüestió serà com evoluciona el nivell de conflicte, si es copsarà les il·lusions que s’han format… I aquí crec que ni els més grans analistes polítics es veuen amb cor de jugar-se-la.
Xerrada al Correllengua de Gràcia 16 octubre 16UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: correllengua, Franja, Gracia, llengua
1 comment so far
Divendres participo en una xerrada – col·loqui al Correllengua de Gràcia. Aquí teniu el cartell que han fet els organitzadors:



Pero según el sociólogo Natxo Sorolla, del Matarranya (Franja de Ponent), «la cuestión se ha centrado mucho en el nombre, tapando la discusión real que se debía hacer sobre el papel del catalán en la educación, en la Administración o en otros ámbitos».