Xarxes socials i llengües

Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja.  I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.

N’haig vist una de curiosa, avui! Al Matarranya estant, feen broma en un crio de 10 anys, que s’acabave de comprar una bossa de pataques. En un moment, lo crio li ha dit a un “te xafaré els morros” i allà la cosa s’ha posat més cruga, per a fer-li comprendre que la violència, ni de broma. I en los ulls humits perquè no li tornaven la bossa, ha soltat un insult de nivell: “Catalaniste!”.

La cosa s’ha quedat entre riure i plorar. Evidentment, als 10 anys lo crio no ha llegit massa coses sobre identitats. I evidentment, no hi ha un historial de catalanisme polític, estelades o res paregut al seu voltant per a que el crio comprengue res del que ha dit. Com a molt, ha pogut escoltar música d’Obrint Pas en son germà a casa. Però coneixent una mica els antecedents familiars, se m’ha fet una imatge dels discursos anticatalanistes materns. Hi ha gent que per mantenint un discurs de defensà del català a la Franja, i sense haver parlat mai d’independència o identitat catalana, se’ls atribuix segons quines coses que no els va a mida. En fi, qui en crios se gite, pixat s’eixeque :-D

Molts coneixereu la meua afició per l’aragonès. En part és per la proximitat de la llengua, si més no, sociopolítica, en lo català a la Franja. Aquí teniu un argumentari de O chemeco d’as parolas que acabo de descobrir via Purnas en o zierzo.Feu-li una ullada, que és molt interessant.

Ahir explicàvem que la Franja ha estabilitzat lo seu creixement demogràfic que venia experimentant des de l’any 2000. Aprofundint en les dades, sergregades per comarques i població, i mirant la seua evolució des de l’any 2000, on la Franja toca el seu sostre de despoblació, veig que la població ha augmentat en 1611 habitants en els darrers 7 anys, que és un 3 % de creixement.  Podeu veure el gràfic aquí.

Des de l’any 2000 els creixements poblacionals se concentren a la part central de la Franja, mentre que la despoblació ho fa en la part prepirinenca. L’única comarca que ha fet creixements de població molt importants ha estat el Baix Cinc, amb una pujada del 9 % en 7 anys. El Mesquí i Bergantes han pujat el seu cens, però de manera més moderada: 6 %. En oposició, tant el Baix com l’Alt Matarranya i la Ribagorça estabilitzen la seua població, amb creixements molt reduïts durant els darrers 7 anys. I finalment, La Llitera, és l’única que perd població, de l’ordre del -4 %. Podeu veure el gràfic de l’evolució poblacional per comarques aquí.

Els majors creixements del cens des de l’any 2000 s’observen a  un únic nucli, que és l’originari de Marcelino Iglesias: Bonansa (Ribagorça). Passa de 76 a 97 h. Això significa un augment del cens del 28 %.  Però amb creixement d’entre el 10 i el 20 % hi ha un seguit de pobles. Entre ells el nucli major, Fraga, que creix un 14 %. I també Vall-de-roures, Aiguaviva, Castigaleu, Pont de Montanyana,  Isàvena, la Sorollera i la Freixneda

A pesar de l’etapa de creixement generalizat, també trobem entre l’any 2000 i el 2007 alguns nuclis de despoblació: Ràfels, Valldellou, Sant Esteve de Llitera i Areny de Noguera. Tots ells en recessions d’entre el 10 i el 15 % de població.

Comarcalment, cal remarcar que totes les viles de la Llitera s’han despoblat durant l’època de creixement poblacional. I també la major part de les altmatarranyenques. Però estes darreres han vist créixer, per una altra banda, el pol de  Vall-de-roures/Freixneda, que a nivell comarcal han compensat la resta de valors negatius. Les altres comaruqes es troben equilibrades entre les poblacions  que guanyen i les que perden habitants. Els creixements venen impulsats per certes poblacions, com Aiguaviva al Mesquí-Bergantes, Faió al Baix Matarranya, Fraga i Saidí al Baix Cinca i alguns petits nuclis esmentats abans a la Ribagorça.

El darrer any els creixements més notables han estat els de Pont de Montanyana, que ha passat de 88 a 152 empadronats , i Torredarques, que ha pujat de 93 a 112h. Mentre, també trobem 3 poblacions que han superat el valor de 5% de pèrdua de població en un any: Bonansa, Torrent de Cinca i La Torre de Vilella

Per comarques, durant el darrer any el creixement de la població pareix estabilitzar-se, sobretot al Matarranya i a la Llitera. Per contra, el Baix Cinca i la Ribagorça continuen atraient població amb resultats positius.

Taules de població dels municipis de la Franja. Font: elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística d’Aragó.

Ahir apareixia a la premsa lleidatana un acte de presentació d’un Centre de Normalització Lingüística per a la Franja. La primera al front: es presenta una entitat que treballa a la Franja i la primera i única presentació es fa a fora…  Però bé, l’entitat estava apadrinada per la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Folc. A part de dubtar profundament del bon historial de qui l’engega, llixgo coses preocupants:

El centre, que no depèn de la Generalitat, vol analitzar l’ús del català a la Franja, estudiar el percentatge de població que el parla [+]

Se m’ocorren 3 coses sobre el que diu la premsa:
- O bé qui apadrina l’acte no sap que té 800 enquestes fetes a la  Franja que ningú ha explotat en profunditat, i per tant, estan fotent al riu diners dels contribuents catalans, lo que serie una irresponsabilitat per part seua.

- O bé se farà una “enquesta” sense costos econòmics, intentant donar-li relleu acadèmic, i contraposar-la a les dades que fins ara es tenen. Per tant, seria una irresponsabilitat de qui fa l’enquesta i de qui la finança.

- O bé no es farà ni una cosa ni l’altra, serà un nou ens del conglomerat franjadeponent.cat, a on hi ha 4 entitats per militant. I impacte nul al propi territori, tal com indica lo lloc triat per a la seua presentació. Això seria una fantasmada.

Si a més feu una cosa senzilla com veure qui dirigeix el Centre i quin historial de contacte té amb la Franja abans de fer esta presentació, la cosa es posa encara més greu: qui ho dirigeix, no té cap relació acadèmicade relleu a la Franja.

Al final, malauradament, lo carnet és lo carnet.

Un breu apunt per a dir que acabo d’actualitzar les dades de població de la Franja a la Wikipedia. Me calen per a quantificar la població dels territoris de llengua catalana. I sempre són les més complicades. Perquè no hi ha un territori que aparegue als recomptes estadístics que es digue Franja. Ni tan sols és una suma de comarques. Així que ja ho tinc automatitzat: demano les dades de població d’Aragó municipi per municipi(recopilades en un únic excel). Les passo a una plantilla a on ja tinc los mateix municipis de tot Aragó ordenats de la mateixa manera. També té una segona columna que indica quins municipis són de la Franja i la seua comarca. I només cal ordenar tot l’excel per eixa columna de comarca. I els 61 municipis de la Franja apareixen ordenats en la seua població. Sumes el total i dona el que vols:

Ha pujat em 450 habitants respecte l’any 2006, el que a efectes reals, per la baixa quantitat del canvi, significa un creixement moderat. Des de l’any 2000 havíem obtingut creixements de població, dels 46.075 h. que marcaven en aquell any. L’any passat vam marcar 47.236 h. Enguany doncs continua el creixement. La població per comarques i subcomarques (sempre només per a municipis catalanoparlants) és la següent:

• Mesquí i Bergantes: 1.871 h.
• Alt Matarranya: 8797 h.
• Baix Matarranya: 4.771 h.
• Baix Cinca: 19.402 h.
• Llitera: 9.088 h.
• Ribagorça: 3.757 h.

Imatge de Arenamontanus

Continua a Tot i la nova immigració, la Llitera s’ha despoblat

Tal com deia a l’anterior apunt, a la conferència havia de parlar de les dades demolingüístiques a la Franja. Així que dies abans vaig treballar amb les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2003). L’Institut Aragonès d’Estadística  me va facilitar la matriu de dades fa temps, quan ells encara no havie publicat les dades oficials. I ho van fer amb total complicitat, per a poder-les explotar al meu gust. Malauradament, esta complicitat aragonesa en recerca demolingüística no l’haig trobat a altres bandes. I amb aquelles dades dades bàsiques vaig publicar fa temps a la revista de la Ribagorça CERIb un article. Per a la presentació d’este dissabte volia donar-hi una imatge completa afegint les dades de la resta de territoris de llengua catalana, que ara ja estan publicades aQuerol, E. (coord) (2007) Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. I així es pot donar una imatge de com és la Franja, i una idea completa de com és lo territori comparant-lo en la “bona” situació andorrana o catalana i la finiquitació del català a l’Alguer o a la Catalunya del Nord. I no només això, si no que vaig aprofundir en l’anàlisi de les dades fent una anàlisi factorial, que simplifique la complexitat de les dades sociolingüístiques de la Franja en uns pocs eixos principals de comportament. I ho vaig complementar en una anàlisi de conglomerats, per tal de subdividir tota la població en grups que es diferencien pel seu comportament sociolingüístic. Principalment trobem 5 grups a la Franja:

• Grups definits sobretot pels usos lingüístics:
  • Los castellanoparlants: utilitzen lo castellà a la llar, lo transmeten molt solidament als seus fills, i parlen castellà fora de casa. Viuen en un univers castellanoparlant.
  • Los activistes: reconeixen la llengua que parlen com a català tres vegades per damunt de la mitjana de la població, i a més la utilitzen a casa i molt més que la resta fora de casa, també en àmbits amb poc pes del català, com el metge. Una quarta part del grup és de llengua inicial castellana.
• Grups definits per la comarca:
  • Los joves bilingüitzats del Baix Cinca: és el grup més jove, que se sol situar al Baix Cinca, i que utilitza amb més facilitat les dues llengües en diferents contextos. Se suposa que vien en els contextos amb major nombre de població castellanoparlant.
  • Los de la Llitera i la Ribagorça: població envellida que utilitza molt el català. Se suposa que viu en contextos fortament catalanitzats i el seu contacte social en lo castellà és molt bai.
  • Los matarranyencs: molt pareguts en comportament als de la Llitera i la Ribagorça, però molt rarament identifiquen la seua llengua com català.

La dinàmica general de la Franja  pareix vertebrar-se a partir d’una majoria silenciosa formada pels conglomerats de component comarcal, que adequa el seu comportament a les dinàmiques més potents dels dos conglomerats de component lingüístic: el creixement demogràfic del castellà a les capitalitats comarcals i el Baix Cinca, i l’activitat social a favor del català de l’activisme.

Sigue com sigue, tos dixo el powerpoint. Segurament que aviat m’estiraran les orelles des del Institut d’Estudis del Baix Cinca perquè volen que els redacta l’exposició. Espero que fins aleshores, s’haigue aconseguit fer un pacte amistòs amb Déu per a que amplio els dies a unes 34 hores i les setmanes a 10 dies. I ja de passada, la patronal dels sociolingüistes mos obsequio en habitatge, bitllets de tranport públic, un cotxe i assistències als compromisos socials, tot de bades. Estes demandes finals no són un tema de xarxes socials ni llengües, però el bloc està fen-se massa seriòs respecte els inicis i tu ja m’entens ;-)

[Este apunt és la segona part de  Repercussió mediàtica de la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga]

Este dissabte passat, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, juntament en lo Casal Jaume I de Fraga i Òmnium Cultural de Lleida, m’havien convidat a parlar a la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga. Ere un acte que em motivave especialment per una raó: moltes vegades t’aconviden a altres bandes i té una part d’exotisme, perquè imagino que un frangenc encara continue sent una cosa poc habitual, i de la Franja se’n parle tan poc arreu, que per poca informació que explicos i l’òbvia que et paregue, per a la gent ja és megaestrany i novedòs. Però esta vegada m’acovidaven des de Fraga, a on los aspectes exòtics no pareixen ser importants. Així que em va alegrar un munt saber que hi tenia alguna cosa a dir. En l’organitzador, Quim Gibert, vam explorar la possibilitat de fer una conferència sobre la temàtica central de la Jornada: la transgressió cívica a la Franja. Segur que algunes vivències en Los Draps o en grups secessionistes podrien ser interessats de comentar-les. Però finalment vam decidir que podia ser més interessant parlar del tema que fins ara haig treballat habitualment: les dades sociolingüístiques de la Franja.I bé, dissabte, vaig superar les dues horetes que em separen de la capital del Baix Cinca i vaig trobar vells coneguts que treballen per la Franja al Nord, i un auditori fragatí i lleidatà, que tenia una mitjana d’edat superior a la que esperava i en alguns casos un accent més oriental del què pensava. Hi havia una transversalitat territorial molt important. Imagino que molts esperaven trobar-se parlant a López Tena sobre la seua política transgressora judicialment. Però va aprofitar per a parlar de la Carta Europea de les Llengües i les seues conseqüències sobre la Franja i sobre la política espanyola tanmefotista sobre els acords internacionals signats.

Pep Labat me va presentar i em va fer ficar una mica roig. Però sobretot me va plantejar públicament una pregunta sobre el gentilici del meu poble que és extensible a la Franja: frangencs o franjolins? Si hi ha cap filòleg a la sala, que aprofito per a reflexionar-hi. En tot cas, vaig presentar les dades i, tot i que pensava que havia preparat una cosa excessivament tècnica, vaig explicar tot lo pedagògicament que puc (que és poc) gràfics, més gràfics, més gràfics i més gràfics. I em va sorprendre que al final hi va haver felicitacions i certa sinceritat dient que no havia estat massa de mates. Un descans per mi, que encara porto massa mal los marcs teòrics i la polèmica sociopolítica des de l’academicisme. Però avui m’ha sorprés veure que han tret les dades a la portada del Vilaweb, i un article al Diario del Altoaragón, a la Manyana, al Diari Segre i a Tribuna Catalana. Èxit mediàtic! Però què mal porto això d’acostumar-me a no tindre un espai mediàtic proper i afí al Matarranya. Al Baix Cinca ho tenen millor, se supose. I si les dades ja estaven publicades fa molt temps, un punt negatiu per a mi, per l’interès que desperten i la falta que fa publicitar-mos millor!

[Este post continue a Los castellanoparlants, los activistes i els jóvens del Baix Cinca]

Com veieu a la foto, los reixos també van passar pel Matarranya i a un familiar meu, que precisament està força relacionat en Vall-de-roures, li van deixar el Trivial Catalunya. És un regal que mai haguera fet ni m’haguera fet. Però vista la polseguera que va alçar el PP de Vall-de-roures perquè la vila eixie a la tapa del joc, me pareix un regal simpatiquíssim. Mireu, les xarlotades dels salvapàtries me desperten simpatia per la persona a qui les dirigixen.

Però quan vaig estar jugant en les tragetes una estona, vaig veure fins a quin punt los editors han volgut jugar tant tant taaant a voler agradar a tots que l’han cagat. Si deia a l’anterior post que el conflicte no haguera aparegut si s’haguera fet un Trivial dels Països Catalans (o Trivial en català o Trivial de la llengua catalana), ara veig que hi va haver tal desorientació en treure’l fins el punt que el joc és en bilingüe! Si estem acostumats a jugar al Trivial (Espanya) en les preguntes a una banda de les targetes i a l’altra mirar les respostes, a esta versió hi ha per una cara preguntes i respostes en català, i per l’altra preguntes i respostes en castellà. A qui se li ocorre fer un joc, a Catalunya, per a gent que té cert nivell educatiu, i que té certa vinculació en Catalunya, en castellà i català? Ja no dic que calgue fer una consulta a un sociolingüista… les evidències diuen que una persona en secundària feta i que té interès en saber la llegenda de l’origen de la quatribarrada sap català!

Ahir una amiga que viu a Saragossa m’explicave que este cap d’any a Saragossa l’ajuntament havie regalt raïms per a les campanades i que per una banda de la bosseta hi posave “Feliz año nuevo” i per l’altre “Feliç any nou”. Un error i avant, com és lògic. Però a Saragossa els temes del català són un rebombori per a segons quins sectors. Ja hi havie algunes cartes al director que es queixaven que nadamenos que a la Plaça del Pilar havie passat això. Aconseguim lo retall del diari a on hi ha una de les cartes a l’Heraldo i el text és per a agarrar-lo en pinzes (podeu ampliar clicant a la foto).

Lo senyor Rubén Abuin fa la introducció a la carta dient que, com a aragonès, cal mirar l’esperançador futur que s’obre el 2008 en objectius com Gran Scala, i a les tradicions, entre les que considere la missa. Davant d’esta presentació ideològica de la persona, poc més cal dir: Gran Scala i missa. Continue ja entrant en lo tema, que és que els raïms tenien una inscripció en català. Almenys reconeix la llengua. I és ara quan comence a buscar les obscures raons: que si els de l’Ajuntament se beneficien de les accions que puguen tindre a empreses catalanes del raïm, que si Belloch és bilingüe… Per sort, acabe el seu discurs tipista dient que almenys les hagueren pogut fer en aragonès. Cal donar-li tota la raó: lo més lògic a Saragossa és fer-les en aragonès. Però finalitza en aquella lògica lapidària que fa veure que el català i Aragó mai han tingut res a veure: “ya que yo vivo en Aragón y no tengo por qué saber nada de catalán“. Per sort, no ha recordat a Carod-Rovira i els bens de la Franja quan escrivia tot això… però jo crec que també tenie ganes de fer-los un repàs ;-) Tipical spanish (o segons em recomanen, tipical espanyolisme)!