Xarxes socials i llengües

Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja.  I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.

Tal com deia a l’anterior apunt, a la conferència havia de parlar de les dades demolingüístiques a la Franja. Així que dies abans vaig treballar amb les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2003). L’Institut Aragonès d’Estadística  me va facilitar la matriu de dades fa temps, quan ells encara no havie publicat les dades oficials. I ho van fer amb total complicitat, per a poder-les explotar al meu gust. Malauradament, esta complicitat aragonesa en recerca demolingüística no l’haig trobat a altres bandes. I amb aquelles dades dades bàsiques vaig publicar fa temps a la revista de la Ribagorça CERIb un article. Per a la presentació d’este dissabte volia donar-hi una imatge completa afegint les dades de la resta de territoris de llengua catalana, que ara ja estan publicades aQuerol, E. (coord) (2007) Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. I així es pot donar una imatge de com és la Franja, i una idea completa de com és lo territori comparant-lo en la “bona” situació andorrana o catalana i la finiquitació del català a l’Alguer o a la Catalunya del Nord. I no només això, si no que vaig aprofundir en l’anàlisi de les dades fent una anàlisi factorial, que simplifique la complexitat de les dades sociolingüístiques de la Franja en uns pocs eixos principals de comportament. I ho vaig complementar en una anàlisi de conglomerats, per tal de subdividir tota la població en grups que es diferencien pel seu comportament sociolingüístic. Principalment trobem 5 grups a la Franja:

• Grups definits sobretot pels usos lingüístics:
  • Los castellanoparlants: utilitzen lo castellà a la llar, lo transmeten molt solidament als seus fills, i parlen castellà fora de casa. Viuen en un univers castellanoparlant.
  • Los activistes: reconeixen la llengua que parlen com a català tres vegades per damunt de la mitjana de la població, i a més la utilitzen a casa i molt més que la resta fora de casa, també en àmbits amb poc pes del català, com el metge. Una quarta part del grup és de llengua inicial castellana.
• Grups definits per la comarca:
  • Los joves bilingüitzats del Baix Cinca: és el grup més jove, que se sol situar al Baix Cinca, i que utilitza amb més facilitat les dues llengües en diferents contextos. Se suposa que vien en els contextos amb major nombre de població castellanoparlant.
  • Los de la Llitera i la Ribagorça: població envellida que utilitza molt el català. Se suposa que viu en contextos fortament catalanitzats i el seu contacte social en lo castellà és molt bai.
  • Los matarranyencs: molt pareguts en comportament als de la Llitera i la Ribagorça, però molt rarament identifiquen la seua llengua com català.

La dinàmica general de la Franja  pareix vertebrar-se a partir d’una majoria silenciosa formada pels conglomerats de component comarcal, que adequa el seu comportament a les dinàmiques més potents dels dos conglomerats de component lingüístic: el creixement demogràfic del castellà a les capitalitats comarcals i el Baix Cinca, i l’activitat social a favor del català de l’activisme.

Sigue com sigue, tos dixo el powerpoint. Segurament que aviat m’estiraran les orelles des del Institut d’Estudis del Baix Cinca perquè volen que els redacta l’exposició. Espero que fins aleshores, s’haigue aconseguit fer un pacte amistòs amb Déu per a que amplio els dies a unes 34 hores i les setmanes a 10 dies. I ja de passada, la patronal dels sociolingüistes mos obsequio en habitatge, bitllets de tranport públic, un cotxe i assistències als compromisos socials, tot de bades. Estes demandes finals no són un tema de xarxes socials ni llengües, però el bloc està fen-se massa seriòs respecte els inicis i tu ja m’entens ;-)

[Este apunt és la segona part de  Repercussió mediàtica de la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga]

Este dissabte passat, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, juntament en lo Casal Jaume I de Fraga i Òmnium Cultural de Lleida, m’havien convidat a parlar a la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga. Ere un acte que em motivave especialment per una raó: moltes vegades t’aconviden a altres bandes i té una part d’exotisme, perquè imagino que un frangenc encara continue sent una cosa poc habitual, i de la Franja se’n parle tan poc arreu, que per poca informació que explicos i l’òbvia que et paregue, per a la gent ja és megaestrany i novedòs. Però esta vegada m’acovidaven des de Fraga, a on los aspectes exòtics no pareixen ser importants. Així que em va alegrar un munt saber que hi tenia alguna cosa a dir. En l’organitzador, Quim Gibert, vam explorar la possibilitat de fer una conferència sobre la temàtica central de la Jornada: la transgressió cívica a la Franja. Segur que algunes vivències en Los Draps o en grups secessionistes podrien ser interessats de comentar-les. Però finalment vam decidir que podia ser més interessant parlar del tema que fins ara haig treballat habitualment: les dades sociolingüístiques de la Franja.I bé, dissabte, vaig superar les dues horetes que em separen de la capital del Baix Cinca i vaig trobar vells coneguts que treballen per la Franja al Nord, i un auditori fragatí i lleidatà, que tenia una mitjana d’edat superior a la que esperava i en alguns casos un accent més oriental del què pensava. Hi havia una transversalitat territorial molt important. Imagino que molts esperaven trobar-se parlant a López Tena sobre la seua política transgressora judicialment. Però va aprofitar per a parlar de la Carta Europea de les Llengües i les seues conseqüències sobre la Franja i sobre la política espanyola tanmefotista sobre els acords internacionals signats.

Pep Labat me va presentar i em va fer ficar una mica roig. Però sobretot me va plantejar públicament una pregunta sobre el gentilici del meu poble que és extensible a la Franja: frangencs o franjolins? Si hi ha cap filòleg a la sala, que aprofito per a reflexionar-hi. En tot cas, vaig presentar les dades i, tot i que pensava que havia preparat una cosa excessivament tècnica, vaig explicar tot lo pedagògicament que puc (que és poc) gràfics, més gràfics, més gràfics i més gràfics. I em va sorprendre que al final hi va haver felicitacions i certa sinceritat dient que no havia estat massa de mates. Un descans per mi, que encara porto massa mal los marcs teòrics i la polèmica sociopolítica des de l’academicisme. Però avui m’ha sorprés veure que han tret les dades a la portada del Vilaweb, i un article al Diario del Altoaragón, a la Manyana, al Diari Segre i a Tribuna Catalana. Èxit mediàtic! Però què mal porto això d’acostumar-me a no tindre un espai mediàtic proper i afí al Matarranya. Al Baix Cinca ho tenen millor, se supose. I si les dades ja estaven publicades fa molt temps, un punt negatiu per a mi, per l’interès que desperten i la falta que fa publicitar-mos millor!

[Este post continue a Los castellanoparlants, los activistes i els jóvens del Baix Cinca]