Xarxes socials i llengües

Ahir explicàvem que la Franja ha estabilitzat lo seu creixement demogràfic que venia experimentant des de l’any 2000. Aprofundint en les dades, sergregades per comarques i població, i mirant la seua evolució des de l’any 2000, on la Franja toca el seu sostre de despoblació, veig que la població ha augmentat en 1611 habitants en els darrers 7 anys, que és un 3 % de creixement.  Podeu veure el gràfic aquí.

Des de l’any 2000 els creixements poblacionals se concentren a la part central de la Franja, mentre que la despoblació ho fa en la part prepirinenca. L’única comarca que ha fet creixements de població molt importants ha estat el Baix Cinc, amb una pujada del 9 % en 7 anys. El Mesquí i Bergantes han pujat el seu cens, però de manera més moderada: 6 %. En oposició, tant el Baix com l’Alt Matarranya i la Ribagorça estabilitzen la seua població, amb creixements molt reduïts durant els darrers 7 anys. I finalment, La Llitera, és l’única que perd població, de l’ordre del -4 %. Podeu veure el gràfic de l’evolució poblacional per comarques aquí.

Els majors creixements del cens des de l’any 2000 s’observen a  un únic nucli, que és l’originari de Marcelino Iglesias: Bonansa (Ribagorça). Passa de 76 a 97 h. Això significa un augment del cens del 28 %.  Però amb creixement d’entre el 10 i el 20 % hi ha un seguit de pobles. Entre ells el nucli major, Fraga, que creix un 14 %. I també Vall-de-roures, Aiguaviva, Castigaleu, Pont de Montanyana,  Isàvena, la Sorollera i la Freixneda

A pesar de l’etapa de creixement generalizat, també trobem entre l’any 2000 i el 2007 alguns nuclis de despoblació: Ràfels, Valldellou, Sant Esteve de Llitera i Areny de Noguera. Tots ells en recessions d’entre el 10 i el 15 % de població.

Comarcalment, cal remarcar que totes les viles de la Llitera s’han despoblat durant l’època de creixement poblacional. I també la major part de les altmatarranyenques. Però estes darreres han vist créixer, per una altra banda, el pol de  Vall-de-roures/Freixneda, que a nivell comarcal han compensat la resta de valors negatius. Les altres comaruqes es troben equilibrades entre les poblacions  que guanyen i les que perden habitants. Els creixements venen impulsats per certes poblacions, com Aiguaviva al Mesquí-Bergantes, Faió al Baix Matarranya, Fraga i Saidí al Baix Cinca i alguns petits nuclis esmentats abans a la Ribagorça.

El darrer any els creixements més notables han estat els de Pont de Montanyana, que ha passat de 88 a 152 empadronats , i Torredarques, que ha pujat de 93 a 112h. Mentre, també trobem 3 poblacions que han superat el valor de 5% de pèrdua de població en un any: Bonansa, Torrent de Cinca i La Torre de Vilella

Per comarques, durant el darrer any el creixement de la població pareix estabilitzar-se, sobretot al Matarranya i a la Llitera. Per contra, el Baix Cinca i la Ribagorça continuen atraient població amb resultats positius.

Taules de població dels municipis de la Franja. Font: elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística d’Aragó.

Un breu apunt per a dir que acabo d’actualitzar les dades de població de la Franja a la Wikipedia. Me calen per a quantificar la població dels territoris de llengua catalana. I sempre són les més complicades. Perquè no hi ha un territori que aparegue als recomptes estadístics que es digue Franja. Ni tan sols és una suma de comarques. Així que ja ho tinc automatitzat: demano les dades de població d’Aragó municipi per municipi(recopilades en un únic excel). Les passo a una plantilla a on ja tinc los mateix municipis de tot Aragó ordenats de la mateixa manera. També té una segona columna que indica quins municipis són de la Franja i la seua comarca. I només cal ordenar tot l’excel per eixa columna de comarca. I els 61 municipis de la Franja apareixen ordenats en la seua població. Sumes el total i dona el que vols:

Ha pujat em 450 habitants respecte l’any 2006, el que a efectes reals, per la baixa quantitat del canvi, significa un creixement moderat. Des de l’any 2000 havíem obtingut creixements de població, dels 46.075 h. que marcaven en aquell any. L’any passat vam marcar 47.236 h. Enguany doncs continua el creixement. La població per comarques i subcomarques (sempre només per a municipis catalanoparlants) és la següent:

• Mesquí i Bergantes: 1.871 h.
• Alt Matarranya: 8797 h.
• Baix Matarranya: 4.771 h.
• Baix Cinca: 19.402 h.
• Llitera: 9.088 h.
• Ribagorça: 3.757 h.

Imatge de Arenamontanus

Continua a Tot i la nova immigració, la Llitera s’ha despoblat