Xarxes socials i llengües

Començo a pensar en les coses més importants que es poden explicar sobre la demolingüística, per a transmetre-les a una classe de postgrau per a gent que no té per què estar interessada en la sociolingüística. La línia central consistirà en com es poden llegir les enquestes i els seus resultats. I sobretot, en com es pot llegir críticament la premsa i alguns acadèmics quan parlen de dades demolingüístiques. Per exemplificar-ho, tinc los ulls més oberts que mai quan parlen d’enquestes. I em trobo articles que tenen la clau per a ajudar-me:

Las personas con apellidos poco comunes tienen un nivel socioeconómico mayor

Ho deia ahir 20 minutos, que explica periodísticament els resultats de l’estudi Surnames and social status in Spain d’investigadors d’Alacant, Múrcia i Madrid. La metodologia utilitzada consistix en relacionar els cognoms de la guia telefònica “general” i els de la guia de pàgines grogues, tenint en compte les professions (indicatiu d’estatus), tals com farmacèutic/a o advocat/ada. I evidentment, el titular (no els investigadors) destaca una relació entre cognoms poc comuns i nivell socioeconòmic. De fet, els resultats que s’hi apunten indiquen clarament això:

Los investigadores encontraron que en las profesiones prestigiosas el número de personas que las ejercen y que portan apellidos comunes es un 20 por ciento menor que en otras profesiones.

Evidentment, quan hi ha relació, el següent pas és veure d’a on ve esta relació (la direccionalitat de l’associació).

• No és factible la interpretació de què tindre un poder adquisitiu superior et crea un cognom menys comú. Perquè sabem que el cognom s’hereta, i a més, en un ordre ben establert que en pocs casos es canvia.
• Sí que és factible, però erroni, interpretar que tindre un cognom poc comú et dona més possibilitat per a ser més ric. Això, de fet, és el que podria estar intentant transmetre inconscientment la notícia.

“Hay menos García, Alonso, López y otros apellidos comunes entre las personas con mayor estatus social que lo que debería observarse si no existiera el sesgo que aquí detectamos”, afirma Ortuño que pone como ejemplo los apellidos de los profesores universitarios españoles que “presentan este sesgo de forma significativa”.

• El més cautelós és incorporar l’efecte de terceres variables. Qüestions que no es tracten a l’article de 20 minutos interferixen l’anàlisi, i si no es tenen en compte ens poden portar a conclusions simplistes i errònies. Si incorporàrem a l’anàlisi la variable “professió dels pares“, “estatus socioeconòmic dels pares” i/o “estudis dels pares” (que són dades no disponibles a la guia de telèfons, també ho sabem) la relació entre cognom i estatus socioeconòmic s’esbandiria quasi al complet. El cognom, per si sol, no aporta facilitats per a exercir de farmacèutic. El que realment importa és el llinatge social i econòmic. La capacitat dels pares per pagar una (bona) universitat al fill. I sobretot en els professionals de més edat, quan la universitat era un distintiu encara més fort de classe. El cognom és més un marcador d’eixe llinatge distingit (herència generació rere generació de l’antic règim) que una variable dependent per si mateixa. Tot això, és clar, s’ha de comprovar. I és difícil amb els instruments de mesura disponibles.

A l’estudi també incorporen l’anàlisi dels cognoms dels electes a les llistes dels partits polítics. Inidiquen que tant els estatalistes (PP i PSOE) com els nacionaliste perifèrics (on no distingeixen progressistes de conservadors) tenen una clara distància amb la realitat dels cognoms espanyols. Qui té distàncies més importants és el PP. I amb menor distància, hi ha els nacionalistes, i també el PSOE. Qui no té diferències significatives és Esquerra Unida.

El Foto de nava1963