Pena-roja i Vallibona, pobles germans. 13 juny 13UTC 2012
Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.Tags: 2012, els ports, excursió, maestrat, Matarranya, Pena-roja, rogativa, vallibona
2 comments
Article reportatge a Temps de Franja digital, número 4.
Pena-roja i Vallibona, pobles germans.
Natxo Sorolla
Vallibona i Pena-roja són pobles germans. Un miler de persones van recórrer el camí que unix Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, i Pena-roja, al Matarranya. Poques tradicions han pogut conservar en tanta vitalitat set segles d’història. Lo 19 de maig se va celebrar la que, possiblement, és la Rogativa entre Vallibona i Pena-roja número 96. Cada set anys la gent de Vallibona emprèn camí cap a Pena-roja a punta de dia, amorzant al Mas de Prades, creuant la Tinença de Benifassà, dinant a Coratxà, per a, en arribar al Cingle de Sant Jaume, ataüllar les terres del Matarranya. Des d’allà, i ja en sabor matarranyenc, vorejar la Creu del Llop, saludar les Roques de Masmut, i només arribar a Pena-roja, los dos pobles rebre en emoció la salutació: Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans!
Un recorregut de 27,7 kilòmetres, que salva un desnivell des dels 650m fins els 1300m, i que supera fronteres que els llaços humans mantenen en nexes d’unió. L’inici de la Rogativa es remunta al segle XIV, possiblement l’any 1.347, quan la pesta negra deixa sense dones la vila de Vallibona. La plaga colpeja feroçment tot el continent, i mor un terç de la població europea. La llegenda explica que set fadrins vallibonencs, observant la greu situació, visiten Pena-roja per a trobar set mosses amb les que es casaran i reviscolaran la vila fins avui dia. En agraïment, los vallibonencs visiten Pena-roja cada set anys.
Des de l’any 1984 l’esdeveniment compta en un al·licient més. Desideri Lombarte va escriure l’obra teatral Vallibona i Pena-roja, pobles germans, que és representada pels veïns de les dues viles en una excel·lent figuració històrica dels fets i els sentiments del moment. Jóvens i grans de les poblacions representen los papers dels empestats i la mort, los set fadrins, les set mosses, Mossèn Pinyol i Mossèn Bruno, la Tia Maria que explique la història en l’actualitat a dos xiquets…
L’any 1991, en l’expectativa que estaven perillant les sendes de la Rogativa, es va iniciar una prèvia, fent lo camí invers los pena-rogins uns mesos abans cap a Vallibona per a senyalitzar la ruta. La història del segle XX de les Rogatives es va mostrar en una exposició que recuperava fotografies i vídeos de les successives trobades. Estos anys van veure refermar la història d’agermanament de les poblacions amb alguns casaments entre pena-rogencs i vallibonenques.
La festa clou sempre en una cena de germanordels tradicionals fesols en abadejo, enguany per a 900 persones, i ball. Diumenge arribava el moment d’acomiadar-se, perquè els vallibonencs emprenen camí cap a Herbers i Vallibona.
Set anys són simbòlics per a ajudar a veure passar el temps a les nostres viles, los canvis que hi ha, la gent que ja no hi està i la gent nova que ha arribat. Set segles són simbòlics per a recordar com ha estat la nostra vida aquí, com ha evolucionat tot, i per a relativitzar lo pas de només set anys.
