Xarxes socials i llengües

Institut Gallec d’Estadística té a la seua web diferents possibilitats d’analitzar les preguntes sociolingüístiques del cens de 2001 i una enquesta posterior que han fet, a l’estil de les enquestes d’usos lingüístics d’aquí. Però el que em cride l’atenció és que tenen preguntes de coneixement, com al País Valencià, Catalunya i les Balears (i no a Aragó), però també d’usos lingüístics. I els queden mapes segmentats a nivell municipal com este tant interesssant:

Els nuclis de població que diu no parlar mai gallec són La Corunya i Ferrol pel nord, i Vigo al sudoest. Fixeu-vos quines diferències amb la situació del català, perquè els punts obscurs marquen que se supera el 20% de població que mai parla gallec. En el cas català, si el límit fora el 20% hi hauria grans extensions del mapa pintades en blau obscur. Podeu veure el mapa a la pàgina 13 d’este pdf.

Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:

• La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
• L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
• Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
• Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
• Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.

A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.