Autovia del Matarranya – Viles i Gents 16 Setembre 16UTC 2009
Posted by xarxes in Matarranya.Tags: castelló, castellón, cataluña, catalunya, Matarranya, país valencià, saragossa, tarragona, terres de l'ebre, valencià, zaragoza
1 comment so far
(Publicat el 17 de setembre de 2009 al diari La Comarca)
Aragó, Catalunya i el País Valencià han discutit sobre el recorregut de l’Autovia 68. Saragossa és un pol d’atracció menor, però central, entre la costa catalana, la “Y basca” i la capital del regne. Lo recorregut entre Saragossa i Alcanyís no s’ha discutit. Però en arribar a les Ventes de Valdealgorfa los de la Corona d’Aragó no es posen d’acord. I no es posen d’acord perquè és històric, esperable, habitual i pronosticable que mai mos posarem d’acord.
Les elits polítiques valencianes diuen “’eixida per Vinaròs”. Per tres raons de pes: perquè Vinaròs és valencià, perquè el govern valencià és del PP i perquè fent defensar posicions contràries a dos govern autonòmics socialistes pot fer la pinça al govern estatal. Catalunya diu “eixida per Tarragona”. Per dues raons: perquè Tarragona és catalana i perquè Catalunya és catalana. I el tercer en disputa, Aragó, diu “eixida per Vinaròs”. Tant clar ho té que suma quatre raons: perquè Vinaròs no és català, perquè Tarragona és catalana, perquè el govern valencià no és català i perquè el govern català és català. Com dirie Sabina, “nos sobran los motivos”. Fora conyes, tot l’arc parlamentari aragonès, des de la seua ala dreta espanyolista fins l’ala esquerra aragonesista, no vol fer passar l’autovia per Salou. Com s’entén que no vulguen baixar rapidet a l’apartament de la platja?
Des del Matarranya, m’encante la idea d’obrir un nou pol d’atracció econòmica a les abandonades Terres de l’Ebre, i obrir-me el món passant per Morella. La potencialitat econòmica de Vinaròs –Amposta – Tortosa és forta. A més, lo govern català està reparant lo greuge històric en que havie deixat la carretera Vall-de-roures – Tortosa. Així que escomencen a construir-se unes Terres de l’Ebre potents que enllaçon millor Castelló en Tarragona, València en Barcelona, i per tant, lo Matarranya en lo món.
Autovia del Matarranya
Futbol, ideologia i selecció als territoris de llengua catalana i Aragó (III) 3 Agost 03UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, personal, sociologia.Tags: aragó, aragón, barça, cataluña, catalunya, competició, comunidad valenciana, esport, futbol, madrid, país valencià, saragossa, valencià, zaragoza
1 comment so far
Amb este apunt tanco la sèrie sobre futbol i ideologies. Centro l’anàlisi en los resultats per a Catalunya, el País Valencià i Aragó.
Utiltzarem l’escala ideològica (1=extremaesquerra i 10=extremadreta), afició per la selecció espanyola 1=molt, 2=bastant, 3=poc i 4=gens) i partit votat a les eleccions de 2004 del Congrés de l’estat . Els resultats de les eleccions es poden consultar aquí.
Catalunya
- El 76% dels aficionats és del Barça, el 12% del Madrid i el 5% de l’Espanyol.
- La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 225, 34 i 14 enquestats de cada equip.
- El Nàstic té el 1% dels aficionats.
- No hi ha diferències significatives en l’eix dreta-esquerra entre el Barça (4,1), el Madrid (4,3) i l’Espanyol (4,2).
- Els aficionats del Barça tenen poc interès per la selecció espanyola (2,7), els del Madrid bastant (1,9) i els de l’Espanyol se situen en un punt intermig (2,3).
- Tot i que en proporcions no massa distants, l’afició del Barça es distingeix per estar per sobre de la mitjana en votants de CiU i ERC i la del Madrid amb els votants del PSC. En ambdós aficions són majoria els enquestats que declaren haver votat el PSC l’any 2004.
- No hi ha suficients mostra d’aficionats de l’Espanyol per extreure dades significatives estadísticament.
País Valencià
- El 46% dels aficionats és del València, el 21% del Barça i el 20% del Madrid.
- La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 84, 38 i 36 enquestats de cada equip.
- El Vila-real té el 1% dels aficionats
- L’afició del València és molt més conservadora (5,6) que la del Barça (4,1), i la del Madrid obté un resultat intermedi, proper a la del València (5,2).
- L’afició barcelonista al País Valencià és la que té menor interès per la selecció espanyola (2,5), però amb més interès que la barcelonista a Catalunya. Tan la del València com la del Madrid tenen bastant interès en la selecció (2 i 2,1 respectivament).
- La meitat dels aficionats al València vàren votar el PP i un terç al PSOE.
- La meitat dels aficionats del Barça van votar el PSOE i un terç al PP.
- Els aficionats al Madrid voten en similar proporció al PP i al PSOE, amb certa avantatge per al PP.
- Només s’aprecien votants d’Esquerra Unida al Barça.
- Tant el València com el Barça tenen una bossa d’una dècima part de votants d’altres partits, que possiblement són votants del Bloc.
Aragó
- La major part dels aragonesos són saragossistes (71,9%) quedant la resta dividits en dos terços de madridistes (15,8%) i barcelonistes (7%).
- La mostra (n) compta respectivament amb 41, 9 i 4 enquestats de cada equip. Esta mostra és molt reduïda per a confiar amb suficient confiança en els resultats.
- Tot i que les dades apunten que l’afició del Saragossa és més progressista (4,9) que la del Madrid(5,6), la mostra no és suficient potent per a confirmar-ho. La més progressista és la del Barça (4,5).
- Tant les aficions del Madrid com del Barça estan bastant interessades en la selecció (1,6 i 1,8 respectivament), mentre que la del Saragossa tenen menor interès (2,4). (la diferència és signficativa estadísticament).
Les Illes Balears no tenen suficient mostra per a poder comparar les ideologies i vot dels aficionats al Mallorca, Barça i Madrid
Com arribar a Belfast 22 Juliol 22UTC 2009
Posted by xarxes in Belfast.Tags: aerlingus, barcelona, Belfast, catalonia, catalunya, dublin, girona, irelanda, irlanda del nord, lleida, northem ireland, reus, tarragona
2 comments
Si estàs a Catalunya o al sud de la Franja, tens diverses possibilitats per a arribar a Irlanda (companyies de baix cost):
- Barcelona – Belfast amb Aerlingus o Easyjet
- Reus o Girona – Dublin amb Ryanair
- Et pots plantejar volar a una altra ciutat diferent a la que vols arribar si el vol és més barat. Pots desplaçar-te per no més de 10 pounds amb bus:
Imatge de El blog del vuelo
Apunts relacionats:
Sobre la situació de la llengua catalana (2005/07) 11 Juny 11UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: alguer, andorra, balears, carxe, catalana, català, catalunya, cruscat, de, del, demolingüística, Franja, iec, illes, la, llengua, natxo, nord, observatori, país, sociolingüística, sorolla, valencià, xarxa
1 comment so far
Ahir vam presentar als mitjans de comunicació l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-07) (pdf)
La conclusió (a mode de titulars per a periodista;) es pot resumir en 4 punts:
- Creixement poblacional molt important arreu dels territoris de llengua catalana
- Basat en la immigració
- 9 milions saben parlar català
- Però només la meitat l’han aprés a la llar. La restà incorpora el català al llarg de la seua vida (escola, carrer…)
- Per tant, el català atrau nous parlants
- Però trobem algunes àrees on la situació és de risc:
- A part de les que ja coneixíem, com la Catalunya del Nord i l’Alguer, s’incorporen les notes d’anteció a les zones urbanes del País Valencià (sobretot l’Àrea metropolitana de València)
Síntesi de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya 8 Juny 08UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: adolescents, anglès, castellà, català, catalunya, escola, institut, llengües, llengua, secundària, sociolingüística
add a comment
Divendres passat, 5 de juny de 2009, es va presentar l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya. Me’n vaig encarregar de presentar els resultats de l’estudi, que es poden resumir en 7 punts:
- Arrelament territorial de de la mostra: alumnes i pares
Però…. diversitat en la llengua d’origen - Creixement de les combinacions de català i castellà
- Tendència a la transmissió familiar dels castellanoparlants i els catalanoparlants
Però… major transmissió dels catalanoparlants - L’escola funciona en català
- I universalitza la competència de català i castellà
- El pati funciona en la llengua inicial de l’alumne
- El consum cultural en català es baix
Baixeu-tos la presentació: Estudi sociolingüístic secundària
Resultats de l’estudi
- Article resum: Sorolla, Natxo [2009] «Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s’acaben les classes. Síntesi i anàlisi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya» dins NovesSL, Hivern 2009 Barcelona: Generalitat de Catalunya.
- Accés a l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006.
L’evolució sociolingüística sense llei de llengües. El català a la Franja. 2 Juliol 02UTC 2008
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.Tags: aragó, baix cinca, catalunya, fraga, Franja, franja ponent català sociolingüística sociolinguisti, illes balears, llitera, Matarranya, país valencià, ribagorça, sociolingüística
add a comment
Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja. I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.
Entrevista a COMRàdio 4 Octubre 04UTC 2007
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: balears, catalan, català, catalunya, demolingüística, demolinguistics, entrevista, Franja, language, llengua, país valencià, ràdio, sociolingüística, sociolinguistics, territoris de llengua catalana, valencià
1 comment so far
Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:
- La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
- L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
- Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
- Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
- Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.
A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.
