Xarxes socials i llengües

(Continua des del primer apunt: Tanco la Jornada “El català a l’ensenyament sense llei de llengües”)

I pel que fa a l’avaluació general dels objectius que m’havia marcat per a la Jornada, n’hi ha de tots los colors. Un des objectius inicials que m’havia marcat era el de crear un motiu per a la interrelació de la gent de l’activisme de la Franja, i que la jornada fore realment territorial de la Franja i no comarcal. A mida que vaig avançar en l’organització, vaig veure el llarga que és la Franja, i sobretot, la distància psicològica que mos separe. Quan cridava per telèfon trobava moltes respostes del tipus “m’agradarie baixar, però es que Calaceit està molt lluny”. Això amb gent que està a una hora i mitja o dos. Esta distància costa menys de fer si en lloc de Calaceit, parlem de Saragossa o Barcelona. Lo dia abans de la Jornada ja tenia clar que l’objectiu principal de la Jornada havia de ser de transmetre les experiències frangenques al Matarranya. I la meua sorpresa final va ser veure un munt de gent de Fraga o fins i tot de la Ribagorça. Així que l’objectiu inicial es va complir. També patia les hores abans de la Jornada per l’assistència. Perquè de difusió se n’havia fet tanta com havia pogut (mireu lo resultat al final d’este apunt). I entre la gent “del ram” que consulta assíduament fonts d’informació sobre el tema, havia hagut de rebre-ho per multitud de llocs. Així que la publicitat de la societat horitzontal a Internet s’havia més que exprimit. I es va notar: en l’hora punta, abans de dinar, unes 50 persones d’assistents. Molts més dels que pensàvem que vindrien. Però pel que fa al tema qualitatiu dels assistens és on caldria buscar la manera de millorar-lo: un dels principals motius que em podie consolar amb la potencial falta d’assistens (que no va ser així) podie ser que és una Jornada sobre un tema que interessa a una minoria de minories. Per tant, lo més important és que gent interessada en això i que està dins del sistema educatiu participare i prenguere nota dels projectes bilingües a Fraga, experiències i formes d’organitzar-se a altres bandes… I que nasquere un nucli dur de gent amb l’objectiu d’estendre les experiències del Baix Cinca arreu de la Franja. Este nucli essencialment ha de ser gent que treballe dins les nostres escoles. Però la premsa comarcal, tot i que ens havia confirmat que en faria difusió prèvia, i a més per la nit rebien lo premi de la ICF, lo divendres anterior mos van fer el buit i no vam traure al diari. En definitiva, els matarranyencs que no es mouen en certa xarxa o són socis d’Ascuma, no se’n van enterar. Sort que vam enviar carta a socis, escoles i regidors de cultura de tota la comarca, i la ràdio La Veu del Baix Matarranya se’n van fer ressó. Però quan los mitjans són tan poc propers a estos temes, ho tens difícil. Només pots crear un mitjà nou o enfadar-te. En este aspecte la Jornada no serà un salt qualitatiu per introduir projectes bilingües als centres del Matarranya, perquè no vaig veure directors d’escoles o massa professors de la zona, que són los que han de liderar-ho. Però potser d’aquí uns anys algú les recorde com “sí, aquella vegada que es van fer aquelles jornades a Calaceit…”. De totes maneres, l’altra cara de l’avaluació (qualitativa) de la Jornada, que fa referència a la participació entre ponents i públic, va ser molt i molt positiva. Es va parlar molt i es va compartir moltes experiències. Com diu Jaime Sorolla al bloc, hi va haver molt bones idees i molt optimisme respecte a les experiències de Fraga, València o la Catalunya Nord. Finalment, crec que l’objectiu final que m’havia marcat s’ha complert. Almenys parcialment. La idea de la jornada era veure què podem fer sense llei de llengües. Partint del principi que encara no hi ha llei de llengües, i que la situació pot ser molt (molt!) llarga, vehicular un discurs comú de l’associacionisme sobre la necessitat de polítiques reals en l’ensenyament és essencial. I realment el delegat del departament d’ensenyament del Govern d’Aragó es va encarregar de consolidar esta via. Poca gent li va demanar per la Llei de llengües, perquè la desconfiança en que el govern la trague és ja de sentit comú. Quan va parlar que al març de 2008 hi haurà llei de llengües, la gent s’ho prenia a conya. I quan l’alcaldessa de Calaceit (PSOE) va confirmar que segons les darreres notícies, hi hauria llei de llengües, i a més va confirmar que seria descafeïnada, en paraules textuals seues, la cosa ja va consolidar sobre què fer sense llei de llengües. Per acabar de deixar sol a l’associacionisme, el delegat va refermar que el Departament no donarà suport a la població civil per a que optativament se difonguen los projectes bilingües arreu de la Franja. Així que, una vegada més, el govern socialista deixa en mans de l’associacionisme i el professorat l’entrada del català a les escoles. Seguirem lluitant per fer perviure el català a la Franja, no hi patiu.

(Continua des del primer apunt: Tanco la Jornada “El català a l’ensenyament sense llei de llengües”)

PS: Crec que esta ha estat la primera jornada al Matarranya que que ha aprofitat la publicitat per la web 2.0 i ha funcionat molt bé:

(més…)

A hores d’ara encara estic repassant les tasques que m’ha produït la jornada Català a l’ensenyament sense llei de llengües: Franja 2008/09. Estic posant la majoria de coses en la categoria de “completat”. Però encara em toque preparar les justificacions dels ajuts que l’han fet possible i els pagaments de la gent que hi va vindre, etc. En una de les justificacions me demanen un “informe valoratiu”, així que aprofitaré per a fer-lo aquí al bloc i després a veure que n’aprofito per al tema burcràtic. El programa de la Jornada es va desenvolupar amb plena normalitat, excepte en els horaris que van ser excessivament mediterranis. Si haguera d’avaluar la logística de la jornada fotria una bona nota, perquè em feie temor allò de que t’escomencen a aparéixer problemes i coses en què no havies pensat i que et xafen a radera hora tots los preparatius. No és la primera jornada que organitzo pràcticament sol, però si la primera en la que la darrera responsabilitat recau únicament en mi. No tenia a ningú per damunt. I la veritat és que no se m’han passat les ganes. La cosa va anar molt bé logísticament i vag comptar en l’ajut de la Célia de l’Associació Cultural del Matarranya que en les faenes més administratives i que necessitaven la presència de personal a Calaceit va ajudar molt. Pel que fa a com va anar el desenvolupament del programa, podeu llegir el resum que ha fet Jaime Sorolla de Queretes al seu bloc. Un parèntesi: vaig poder conèixer en persona a Jaime Sorolla, i va ser molt positiu. Lo coneixia de cara, de fa alguns anys a l’Institut de Vall-de-roures. Però si no haguere segut que mos vam trobar pels nostres blocs i ell va estar a la Jornada i en vam parlar, seguiríem sent un desconegut per a l’altre. Ara ja conec algú més amb qui compatixco molts interessos, i gràcies a Internet. Cada dia crec més en los estudis que tomben la idea que Internet fa que la gent no se socialitzo. Tot lo contrari. Continuaré al proper apunt fent l’autoavaluació.