Xarxes socials i llengües

Sí, és un joc de paraules bastant fàcil, i no massa bo. Però des de desembre de 2007 Aragó és l’únic territori que seguix les dinàmiques dissenyades al més pur estil imperial, en la intenció d’homogeneïtzar tots los seus ciutadans. És l’únic territori del seu voltant que no ha desplegat una legislació específica per a protegir i normalitzar la seua diversitat lingüística. Ja s’alçave en este honor a nivell de tot l’Estat, des de fa un temps.

• Lo gallec té la seua pròpia legislació a Galícia i Astúries
• L’asturià a Astúries
• Lo basc a Euskadi i Navarra
• Lo català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears
• L’occità a la Vall d’Aran
• Però ni el català ni l’aragonès són llengües oficials i en Llei de llengües a Aragó.

I amés, avui ham descobert que fins i tot la democràcia més homogeneïtzador de les que mos envolten, la República Francesa, mitjançant lo Consell Regional dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del català. Fixeu-tos que a la imatge apareix d’una vella escola de la República a on hi diu Parleu francès. Sigueu nets.

A efecte reals, per a un fragenc de a peu signifique que han aprovat la Llei de llengües de la Catalunya Nord. I Marcelino Iglesias, polític clau durant la declaració de Mequinensa i que fins i tot s’havia allistat al PSC, va a la seua protegint lo patrimoni cultural d’Aragó, parlant en los morts si cal. S’oferix a protagonitzar les polèmiques que calgue per als bens dels capellans. Però en totes les seus legislatures no ha aprovat una simple Llei de llengües per a Aragó, ni ha deixat per escrit a l’Estatut d’Aragó que s’hi parle català i aragonès.

En tot cas, en sabre la notícia que la Catalunya del Nord ja tenie la seua Llei , m’haig posat a buscar informació, sense massa èxit, de quins territoris de llengua catalana queden per tindre Llei de llengües. La web de Bibiloni m’ha ajudat. I com que la Wikipedia no tenie la informació centralitzada, haig creat l’article de Dret lingüístic del català. Podeu completar-lo si voleu (també el del Marc Belzunces, que demana que completem de la traducció de la Carta). En definitiva, tots los territoris tenen legislació sobre el català.

Una vegada tancat m’ha escomençat a vindre un escaufret, tal com anava descomptant territoris que no tenen Llei de llengües. M’haig quedat en la Franja sola. I si voleu, hi podeu afegir els 700 habitants del Carxe. Aquí a la Franja només tenim un Estatut que té modalitats lingüístiques sense nom, i una llei de patrimoni cultural que té nom per a les llengües no oficials, sense arribar a desenvolupar mesures de normalització lingüística. Aragó, primera posició en lo ranking del temorics i homogeneïtzadors.

Un trist honor per al Partit Socialista a Aragó.

(Este apunt és publivilescat al diari La Comarca el divendres 15 de febrer de 2008. Viles i gents.)

Per qüestions de faena i també d’interès, vaig seguint l’actualitat sobre el català, les notícies, les polèmiques, les noves polítiques, los avenços o els retrocessos. No llixgo ben bé mai la premsa escrita (ni de pagament ni gratuïta) perquè m’és impossible posar-la al capdavant de les meues prioritats, tampoc tinc televisions a l’abast a les hores dels informatius i potser a primera hora del matí em poso una ràdio per a seguir quina és l’actualitat que els mitjans de comunicació dicten com a “important”. La manera d’informar-meLo que si faig és traure tota la brossa informativa que no m’interesse i seguir l’actualitat filtrada a partir de temàtiques prioritàries i aprofundint-hi via els RSS: en una web personalitzada s’agrupen totes les novetats de noticiaris, blocs, filtres socials de notícies o qualsevol web que ha actualitzat alguna informació.

El que si que faig periòdicament és repassar diferents fonts d’informació sobre la situació del català de manera exhaustiva. Utilitzo indefectiblement l’Infomigjorn que hem d’agrair al voluntarisme d’Eugeni Reig. Sempre obert a que li enviem una notícia o una informació per a difondre-la arreu. També em fa un bon servei el recull de premsa de l’IEC, que té una secció especialitzada en llengua i una altra en ciències socials. Repesco alguna notícia solta a l’Infozefir, encara que allà la llista és més especialitzada en els professionals de la llengua. I també hi ha la base de dades de premsa de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Però allà l’objectiu és mantenir una base de dades històrica de premsa i fer cerques per la informació que ens interessa. Però és més difícil seguir l’actualitat dia a dia. Finalment haig de dir que per a les notícies de la Franja seguixco Franja.tk. Però el seguixco de manera més directa, perquè és el que té ser l’autor: el vaig construint dia a dia de tota tipologia de notícies que m’arriben sobre este territori.

I fa temps que tenia al lector de RSS les actualitzacions de normalitzacio.cat. Mai li havia fet massa cas. Finalment avui, en veure que havia recopilat 350 notícies, m’haig decidit a revisar-lo i netejar-ho. I no penseu que és una bestialitat tindre tantes notícies per llegir. En lo RSS no és gens estrany deixar-lo de la mà unes setmanes i trobar-te 2000 capçaleres per revisar. Evidentment, la lectura en diagonal és un sistema molt recomanable en estos casos. Però avui haig descovert que té multitud de notícies balears o valencianes que pels altres sistemes no arribo a recopilar. Lo servei és realitzat per l’Àrea de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de l’Alcúdia (Balears). M’ha paregut que seguix l’actualitat des d’una visió policèntrica (no principatina, per tant), i això m’interesse molt. Per tant, incloc una nova font de notícies sociolingüístiques a la meua cartera.

Avui presentem l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra que vam publicar fa algun temps. L’acte el teniu anunciat a la web de la Xarxa CRUSCAT. Presentaré els resultats del capítol sobre els grups lingüístics. Va ser un capítol amb el que vaig treballar molt, però ha estat dels que més m’ha agradat. Perquè vaig aprendre a treballar amb anàlisi de conglomerats i anàlisi factorial. Després hi vaig treballar molt més, durant un estiu, per a presentar-lo al meu Diploma d’Estudis Avançats de Sociologia (la tesina). I estic intentant de publicar-lo a alguna revista. De moment, enganxo la presentació del que presento d’aquí unes horetes.

(Continua des del primer apunt: Tanco la Jornada “El català a l’ensenyament sense llei de llengües”)

I pel que fa a l’avaluació general dels objectius que m’havia marcat per a la Jornada, n’hi ha de tots los colors. Un des objectius inicials que m’havia marcat era el de crear un motiu per a la interrelació de la gent de l’activisme de la Franja, i que la jornada fore realment territorial de la Franja i no comarcal. A mida que vaig avançar en l’organització, vaig veure el llarga que és la Franja, i sobretot, la distància psicològica que mos separe. Quan cridava per telèfon trobava moltes respostes del tipus “m’agradarie baixar, però es que Calaceit està molt lluny”. Això amb gent que està a una hora i mitja o dos. Esta distància costa menys de fer si en lloc de Calaceit, parlem de Saragossa o Barcelona. Lo dia abans de la Jornada ja tenia clar que l’objectiu principal de la Jornada havia de ser de transmetre les experiències frangenques al Matarranya. I la meua sorpresa final va ser veure un munt de gent de Fraga o fins i tot de la Ribagorça. Així que l’objectiu inicial es va complir. També patia les hores abans de la Jornada per l’assistència. Perquè de difusió se n’havia fet tanta com havia pogut (mireu lo resultat al final d’este apunt). I entre la gent “del ram” que consulta assíduament fonts d’informació sobre el tema, havia hagut de rebre-ho per multitud de llocs. Així que la publicitat de la societat horitzontal a Internet s’havia més que exprimit. I es va notar: en l’hora punta, abans de dinar, unes 50 persones d’assistents. Molts més dels que pensàvem que vindrien. Però pel que fa al tema qualitatiu dels assistens és on caldria buscar la manera de millorar-lo: un dels principals motius que em podie consolar amb la potencial falta d’assistens (que no va ser així) podie ser que és una Jornada sobre un tema que interessa a una minoria de minories. Per tant, lo més important és que gent interessada en això i que està dins del sistema educatiu participare i prenguere nota dels projectes bilingües a Fraga, experiències i formes d’organitzar-se a altres bandes… I que nasquere un nucli dur de gent amb l’objectiu d’estendre les experiències del Baix Cinca arreu de la Franja. Este nucli essencialment ha de ser gent que treballe dins les nostres escoles. Però la premsa comarcal, tot i que ens havia confirmat que en faria difusió prèvia, i a més per la nit rebien lo premi de la ICF, lo divendres anterior mos van fer el buit i no vam traure al diari. En definitiva, els matarranyencs que no es mouen en certa xarxa o són socis d’Ascuma, no se’n van enterar. Sort que vam enviar carta a socis, escoles i regidors de cultura de tota la comarca, i la ràdio La Veu del Baix Matarranya se’n van fer ressó. Però quan los mitjans són tan poc propers a estos temes, ho tens difícil. Només pots crear un mitjà nou o enfadar-te. En este aspecte la Jornada no serà un salt qualitatiu per introduir projectes bilingües als centres del Matarranya, perquè no vaig veure directors d’escoles o massa professors de la zona, que són los que han de liderar-ho. Però potser d’aquí uns anys algú les recorde com “sí, aquella vegada que es van fer aquelles jornades a Calaceit…”. De totes maneres, l’altra cara de l’avaluació (qualitativa) de la Jornada, que fa referència a la participació entre ponents i públic, va ser molt i molt positiva. Es va parlar molt i es va compartir moltes experiències. Com diu Jaime Sorolla al bloc, hi va haver molt bones idees i molt optimisme respecte a les experiències de Fraga, València o la Catalunya Nord. Finalment, crec que l’objectiu final que m’havia marcat s’ha complert. Almenys parcialment. La idea de la jornada era veure què podem fer sense llei de llengües. Partint del principi que encara no hi ha llei de llengües, i que la situació pot ser molt (molt!) llarga, vehicular un discurs comú de l’associacionisme sobre la necessitat de polítiques reals en l’ensenyament és essencial. I realment el delegat del departament d’ensenyament del Govern d’Aragó es va encarregar de consolidar esta via. Poca gent li va demanar per la Llei de llengües, perquè la desconfiança en que el govern la trague és ja de sentit comú. Quan va parlar que al març de 2008 hi haurà llei de llengües, la gent s’ho prenia a conya. I quan l’alcaldessa de Calaceit (PSOE) va confirmar que segons les darreres notícies, hi hauria llei de llengües, i a més va confirmar que seria descafeïnada, en paraules textuals seues, la cosa ja va consolidar sobre què fer sense llei de llengües. Per acabar de deixar sol a l’associacionisme, el delegat va refermar que el Departament no donarà suport a la població civil per a que optativament se difonguen los projectes bilingües arreu de la Franja. Així que, una vegada més, el govern socialista deixa en mans de l’associacionisme i el professorat l’entrada del català a les escoles. Seguirem lluitant per fer perviure el català a la Franja, no hi patiu.

(Continua des del primer apunt: Tanco la Jornada “El català a l’ensenyament sense llei de llengües”)

PS: Crec que esta ha estat la primera jornada al Matarranya que que ha aprofitat la publicitat per la web 2.0 i ha funcionat molt bé:

(more…)

A hores d’ara encara estic repassant les tasques que m’ha produït la jornada Català a l’ensenyament sense llei de llengües: Franja 2008/09. Estic posant la majoria de coses en la categoria de “completat”. Però encara em toque preparar les justificacions dels ajuts que l’han fet possible i els pagaments de la gent que hi va vindre, etc. En una de les justificacions me demanen un “informe valoratiu”, així que aprofitaré per a fer-lo aquí al bloc i després a veure que n’aprofito per al tema burcràtic. El programa de la Jornada es va desenvolupar amb plena normalitat, excepte en els horaris que van ser excessivament mediterranis. Si haguera d’avaluar la logística de la jornada fotria una bona nota, perquè em feie temor allò de que t’escomencen a aparéixer problemes i coses en què no havies pensat i que et xafen a radera hora tots los preparatius. No és la primera jornada que organitzo pràcticament sol, però si la primera en la que la darrera responsabilitat recau únicament en mi. No tenia a ningú per damunt. I la veritat és que no se m’han passat les ganes. La cosa va anar molt bé logísticament i vag comptar en l’ajut de la Célia de l’Associació Cultural del Matarranya que en les faenes més administratives i que necessitaven la presència de personal a Calaceit va ajudar molt. Pel que fa a com va anar el desenvolupament del programa, podeu llegir el resum que ha fet Jaime Sorolla de Queretes al seu bloc. Un parèntesi: vaig poder conèixer en persona a Jaime Sorolla, i va ser molt positiu. Lo coneixia de cara, de fa alguns anys a l’Institut de Vall-de-roures. Però si no haguere segut que mos vam trobar pels nostres blocs i ell va estar a la Jornada i en vam parlar, seguiríem sent un desconegut per a l’altre. Ara ja conec algú més amb qui compatixco molts interessos, i gràcies a Internet. Cada dia crec més en los estudis que tomben la idea que Internet fa que la gent no se socialitzo. Tot lo contrari. Continuaré al proper apunt fent l’autoavaluació.

Este apunt és la continuació de Sabeu què? No mos cal Llei de Llengües (I) i Sabeu què? En una política d’educació ne teniu prou (II) .
Com deiem als anteriors apunts, el govern aragonès ha introduït l’ensenyament en anglès a les escoles sense que cap legislació tinga en compte esta llengua. I de moment, tot avenç ha estat congelat, des de l’any 1984, apel·lant a la carència de llei de llengües.

Si hi ha una situació com esta, en quina direcció cal treballar? No sabem si la Llei de Llengües se començarà a gestar (per fi) desprès de les eleccions estatals. O si els resultats d’estes mateixes eleccions l’avortaran (de nou). O potser que alguna mosca ha entrat a l’Aljaferia i ha despistat als parlamentaris. O que simplement s’han despistat pensant en un mono de corda que toca els plats com aquells que venien abans a les firetes. No importa. D’excuses per a no legislar n’hi ha hagut a grapats i de diferent qualitat. El que importa es que l’administració lidero d’una vegada per totes la política lingüística d’Aragó mitjançant lo Departament d’Educació. Tal com ho va fer l’exConseller Bada als anys 80. Que els programes bilingües siguen promocionats pels tècnics de l’administració aragonesa entre les AMPAs, equips directius i professorat. I si es l’administració que abraça els programes, la resta vindrà sol. Lo curs que ve. No és raonable permanèixer parats a l’espera d’una llei de llengües, quan lo Departament d’Educació ha liderat els projectes per introduir l’anglès a l’escola sense votacions ni dubtes.

En este objectiu l’Associació Cultural de Matarranya realitza la Jornada Català a l’ensenyament sense la llei de llengües?: Franja 2008/09 lo 15 de desembre a Calaceit (Matarranya). La Jornada comença amb José Bada, un exconseller socialista que l’any 1984 va introduir el català com a assignatura optativa a les escoles de la Franja. Després F. Xavier Vila presentarà la situació general del català als sistemes educatius als diferents territoris i Àngel Huguet explicarà els efectes de l’estudi del català a la Franja sobre l’alumnat.

A continuació de les visions més polítiques i acadèmiques, començarà la primera taula redona, amb la participació de Pietro Cucalón, Mario Sasot i Margarita Celma que ens explicaran com s’ha introduït el català en els contextos més difícils. I per la tarda, equips de direcció i professors dels centres amb programa bilingüe (Miguel Servet i José Calasanz de Fraga, i l’Intitut de Tamarit de Llitera) explicaran el procediment i les dificultats per a engegar estos projectes. També hi haurà els membres d’Escola Valenciana i la Bressola de la Catalunya Nord per avaluar la introducció del català en escoles públiques o en escoles privades amb governs adversos.

Per finalitzar, una taula redona agruparà l’associacionisme, l’administració i el professorat per a discutir els projectes de cara al curs vinent. La Jornada clourà am lo sopar de lliurament del I Premi Franja: Cultura i territori, amb el qual la Iniciativa Cultural de la Franja valora els projectes més capdavanters per la normalització del català a la Franja. La Jornada serà un bon marc per a debatre com aconseguir fer penetrar el català a l’escola de la Franja.

Llegiu lo programa.

Els posts relacionats amb este: Sabèu què? I / II / III

Este apunt és la continuació de Sabeu què? No mos cal Llei de Llengües.

Lo nucli de les polítiques lingüístiques s’inserix en les escoles i els instituts. Si l’escola fa competent en català a la població, la llengua es desenvolupe per un terreny sòlid i ple de futur. Perquè rebre la carta de la DGA en català o ser atesos per doctors bilingües és un objectiu secundari, que la futura llei de llengües podrà resoldre. Però el nucli de la política lingüística esta en l’ensenyament. L’objectiu és que qualsevol jove acabo l’escola podent-se expressar (també) en català, indiferentment del seu origen i del seu ús.

I en este sentit lo govern socialista d’Aragó ha demostrat que no cal legislar, perquè nomes cal treballar. És lo cas de Fraga a on s’ha implantat un centre bilingüe anglès−castellà. Ha estat liderat pel Departament d’Educació i s’està portant a terme de manera correcta. No s’ha votat per cap claustre. L’anglès no apareix a la Constitució ni de refiló. Ni apareix als debats del darrer Estatut. Ni tan sisquera és objecte de la Llei de Patrimoni Cultural. Cap llei ampara esta llengua. Però el govern aragonès ha mostrat que la seua política camina cap a la bilingüització anglès-castellà de la població de Fraga. Quin problema han trobat per a implantar-los? Cap.

A la vegada, este curs s’han estès los programes bilingües català−castellà. Existien a una escola publica de Fraga i enguany s’han estès a l’altra escola i a un Institut. Com s’ha arribat a poder impartir assignatures en català dins l’ensenyament? En la voluntat de l’equip directiu i els professors. Toquen aquí, demanen allà i redacten això i allò altre, a més de lluitar com a pares de les AMPAs i com a ciutadans integrats als seus pobles. I el Departament d’Educació què fa? Bàsicament, ni molesta ni recolza. La llibertat de tria del pare és supeditada a les majories dels professors, dels quals alguns no saben ni quants habitants té la vila. I intercepta cada pas endavant imposant votacions, i aixina s’asseguren que si la polèmica esquitxix, nomes embruto a l’equip directiu i a als professors, i a ells la camisa que els quedo blanca. Quins problemes han trobat per a implantar-se? A grapats.

Quina diferencia hi ha? Que els socialistes creuen en els programes en llengües estrangeres i els lideren. I que els mateixos socialistes, que tenen el mateix departament encarregat d’estos programes, no creuen en los programes bilingües en llengües històriques, i els deixen a la sort de les corrents socials i les polèmiques locals. Vaig sentir fa pocs dies com una professora explicava totes les polèmiques com a mare i professora havia tingut per a poder fer que la seua filla cursare assignatures en català, que han acabat crispant les relacions entre els pares i havent de canviar el fill d’escola. Si la llei de la memòria històrica evita deixar les polèmiques en pla local i visceral dels veïns, la política educativa i la llei de llengües ha de fer el mateix. Deixar les polèmiques per als parlaments.La política socialista ni es valenta ni es multicultural. Simplement, no té remeis per a resoldre el multilingüisme de la Franja.

Els posts relacionats amb este: Sabèu què? I / II / III

Sóc col·laborador habitual de Viles i gents, una col·lumna que ix setmanalment al diari La Comarca. La columna té poc d’especial, excepte que el diari és d’Alcanyís i en castellà i la columna és (l’única del diari i primera d’Aragó) en català. Com no, des dels 10 anys que fa que va la cosa, s’ha parlat molt de la situació sociolingüística. Jo haig intentat evitar el tema tant com haig pogut. Però evidentment, no sempre es pot. En la darrera que haig fet, escrivint i escrivint, se m’ha fet una cosa molt més llarga de les 300 paraules que tenim de límit. Res de nou. Però aprofito per a extendre-m’hi, i de pas, soltar una mica més el que portava dins.

Espero que la eixida que faig de la línia marcada per les associacions des de temps immemorials sigue més comprensible: lo meu objectiu a curt termini no és la llei de llengües. Sr. Marcelino Iglesias, PSOE i demés: no cal una llei de llengües. Amb una política educativa clara és suficient.

Perdoneu per la personalització. Ho sé. Lo govern del país es del PSOE-PAR. Però hi ha un soci de govern que en temes lingüístics ni n’entén, ni vol normalitzar el català a la Franja. Conec ferms defensors de la llengua al PAR. Però les polítiques del partit les dirigeixen Biel i Boné. I estos defensen lo que defensen. Boné, tot i ser catalanoparlant i format, diu públicament que ell “parla xapurreau en lloc de català i hi ha que respectar-ho“. No s’amaguen de res, i criden des de la caverna. Si a més mirem l’expresident regionalista, Gómez de las Roces, és dramàtic.

Però els socialistes sempre diuen estar en la defensa de la llengua. Becana (fragatí del PSOE) deia a les Jornades Culturals del Matarranya de 2006 que preferirie estar entre el públic que a la taula (com a representant del partit) defensant la política lingüística del partit. Be, l’opció de la renuncia a dur endavant lo programa pel que t’has presentat sempre esta oberta. Però mantenint el càrrec, te voten per a portar a terme les promeses electorals del partit, no les de l’oposició.

Els posts relacionats amb este: Sabèu què? I / II / III

Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:

• La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
• L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
• Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
• Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
• Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.

A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.