L’aïllament de la Llei de llengües: el Ministre de Cultura afirma que el LAPAO és català [transcripció] 14 juny 14UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: Catalan language, català, Franja, la Franja, lapao, par, pp, serrat, wert
1 comment so far
El Ministres espanyol de Cultura, el sociòleg Wert, es ratificava avui en què la Franja és catalanoparlant. I també ha escenificat que el PP està en una situació complexa davant la Llei de llengües d’Aragó. Ha estat en una entrevista a Catalunya Ràdio, on l’entrevistador li ha preguntat sobre el LAPAO. El Ministre espanyol de Cultura s’ha ratificat en què a la Franja es parla català: “la zona de la Franja es una de las cunas del catalán”. Podeu escoltar l’Audio al diari Arredol. Disposeu de la transcripció de l’entrevista al final d’este apunt.
La posició de Wert ja es coneixia per afirmacions anteriors que havia fet en esta línia. A més, el seu distanciament respecte el PP d’Aragó mostrat la solitud amb que el Govern d’Aragó està fent front a la Llei de llengües de 2013 (PP-PAR).
Hem de tenir en compte que la Llei de llengües està aïllada interiorment, sense la defensa mediàtica habitual: ni tan sols l’Heraldo ha acompanyat amb una portada una de les primeres lleis del Govern aragonès . Compareu les portades de l’Heraldo i El Periódico de Aragón (10/5/2013). Esta solitud interior amb la que fa front el PP la Llei de llengües ha fet rectificar posicions: la pròpia Consellera de Cultura d’Aragó va afirmar que a la Franja és parla català!
Però és que a més el PP d’Aragó exteriorment també es queda sol en la negació de denominació al català i l’aragonès: el PP de Catalunya ja s’ha ratificat en diferents ocasions que la llengua de la Franja és lo català. I ara hi cal sumar la nova oposició pública del Ministre de Cultura espanyol.
Us deixem amb la transcripció de l’entrevista:
- Fuentes: La llengua cooficial que hi ha a Catalunya com es diu?
- Wert: Es diu català i ja ja ja… ja m’imagi…. deh… català
- Català
- Sí
- I el LAPAO què és?
- El LAPAO és res. És el… la Lengua Aragonesa Propia de Aragón Oriental.
- ¿Y un Ministro de Cultura cómo le tiene que llamar?
- Eh… Tradicionalment s’ha… s’ha…. nat [sic] la… la… la llengua de la Franja o català
- Per tant estem parlant del [...] llengua
- Pero a mi no me meta en lios con Aragón que ya sólo faltaba
- ¡Pero usted es el Ministro!
- ¿Eh? No, pero esto es una cuestión de legislación autonómica. Yo si con algo soy respetuoso, bueno, la verdad es que soy respetuoso con muchas cosas, pero una de ellas, una de ellas son las competencias de las Comunidades Autónomas. No, no, yo, yo sinceramente creo que con esto se ha creado un falso problema. Hablaba el otro día con la Consellera… con la Consejera, perdón [riures] que por cierto es catalana [riures]… que por cierto es catalana…
- ¿En Aragón?
- Sí, sí, claro, con la Consejera de Aragón, que por cierto es catalana, y me explicaba que, en fin, esto se ha sacado de madre. Ellos no pretenden que eso se llame LAPAO. Ellos símplemente han trazado un mapa de prevalencia lingüística en el que, y además yo creo que en esto estarán de acuerdo la mayor parte de los filólogos catalanes estarán de acuerdo… eh… la zona de la Franja, el Aragón oriental, y por otra parte ha dado políticos tan inminentes como Duran i Lleida, es decir que tampoco… pues es una.. es una de las cunas del catalán. Y entonces bueno, que hay unas modalidades específicas, hablas específicas, bueno que sucede en la Vall d’Arán con el aranés, y todo eso, y … pero vamos yo creo sinceramente que es un… que es un seudo conflicto, que no hay conflicto real en ese… y claro con esta historia del aragonés oriental nos hemos ido de la cuestión [continua parlant sobre la interpretació del Tribunal Constitucional respecte el català a l'ensenyament de Catalunya].
Demà dimecres, Jornada Sociolingüística a Lleida sobre la Franja i la Catalunya del Nord 3 juny 03UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, catalunya del nord, Franja, lleida, sociolingüística
1 comment so far
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha programat per a demà la Jornada Sociolingüística 2013, amb la participació de Gentil Puig, sobre la Catalunya del Nord, i una taula redona sobre el català a la Franja on hi participen Ramon Sistac (UdL i IEC), Alberto Moragrega, alcalde de Beseit (Matarranya) i exemembre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i Natxo Sorolla (Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB).
Viles i gents: Postureo LAPAO, riau riau! 31 maig 31UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, facao, Franja, lapao, maría herrero, Maria Dolores Serrat, par, pp
2 comments
Publicat a La Comarca el 31 de maig de 2013
Postureo LAPAO, riau riau!
N. Sorolla Categoria: Article Viles i GentsNingú en suficient capacitat d’abstracció pense que hi ha una frontera lingüística entre el que parlem los del Matarranya/Mesquí, i el que parlen los de la Terra Alta o els Ports. Los parlants no canvien de llengua en passar la frontera. Però hi ha cert sector obsessionat en pensar que el dimoni català saquejarà les nostres terres. Com si el nostre futur se decidire diàriament a Tortosa, Tarragona o Barcelona, i les Lleis de Saragossa i Madrid foren il·lusions òptiques. Però ni tan sols eixe sector creu que no parlem català. Tal com dirie un adolescent, tot això és postureo. I postureo és una nova paraula d’Internet que posa nom a una vella tradició: comportar-se més per imatge i aparença que per una motivació real.
La nostra Consellera (PP) ha encapçalat los sectors polítics als que els aterra la realitat catalanoparlant. I això ha acabat en què l’única forma de recordar la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma és dir-li LAPAO. Posteriorment Serrat es va trobar aïllada encapçalant este bunker boinarosca i va afirmar davant los mitjans que “en Aragón no se habla ‘lapao’ sino catalán, jo també parlo català”. Tanta volta per a arribar al mateix bancal?
Un altre cas més proper és lo de María Herrero (PAR). Defensava que “la noticia ha molestado bastante a algunos de nuestros vecinos porque no llamamos catalán a lo que ellos quisieran que lo fuera”. Però els fets són que Herrero realment no creu en esta obsessió segregacionista. Tos explicaré una anècdota. En època electoral participava als mitings locals que es fan al Matarranya, a on los representants locals se dirigixen a l’auditori en la llengua del poble. Maria Herrero s’aproximave als electors dient que l’entén, perquè va estudiar a Lleida. I la pregunta és: si realment creguere que parlem aragonès no veurie la contradicció de relacionar el català de Lleida en la nostra llengua? En definitiva, són postureos lingüístic per a emergir electoralment l’anticatalanisme. La pena és que entre postureo i postureo mos juguem la diversitat lingüística.
Lo LAPAO ja té entrada a la Wikipedia 17 maig 17UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües
2 comments
La LAPAO i el LAPAPYP ja tenen entrada a la Wikipedia en castellà. Des del dia 9 de maig l’article s’està editant, i el contingut és interessant. Lo text actual és este. Encara no hi ha traducció per a la Wikipedia en català ni en aragonès.
Via M. D. Gimeno
Lengua aragonesa propia del área oriental
(Redirigido desde «LAPAO»)Véase también: Lapao (desambiguación).La lengua aragonesa propia del área oriental (también conocida de forma extraoficial como LAPAO o lapao) es el glotónimo utilizado desde instancias oficiales en Aragón (España) para referirse al catalán hablado en la comunidad (catalán ribagorzano y valenciano de transición, dentro del catalán noroccidental), según la nueva Ley de Lenguas.1 Esta denominación se aprobó el 9 de mayo de 2013 en las Cortes de Aragón, y también se previó la creación de una Academia Aragonesa de la Lengua con el objeto de determinar los topónimos y nombres oficiales de la comunidad.2
Esta nueva denominación nació a raíz de una iniciativa del gobierno aragonés, el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y fue aprobado en el parlamento de Aragón con los votos favorables del PP y del PAR, pese a los votos en contra del PSOE, CHA e IU.3 CDC se ha manifestado en contra.4
Esta ley supone la derogación de la anterior Ley de Lenguas del año 2009. Sus promotores afirman que la antigua «dividía a los aragoneses, y que ni sus creadores cumplieron», que la aplicación de aquella supondría un gasto total de «cerca de 39 millones de euros» y que ha sido elaborada con «un criterio social y cultural». Sus opositores sostienen que esta denominación carece de «rigor académico» y la califican de «ridículo y bochorno». Todas las enmiendas presentadas por la oposición (73 de PSOE, 53 de CHA y 42 de IU) fueron rechazadas.5
La polémica generada comenzó ya antes de haberse aprobado.6 Parte de esta gira en torno al catalanismo y el anticatalanismo.7 8
Véase también
Referencias
-
↑ Artículo 5b de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
-
↑ Aragón aprueba llamar lapao al catalán que se habla en la Franja [Consultado: 09/05/2013] El Periódico de Catalunya
-
↑ El ‘lapao’ nace en Aragón [Consultado: 09/05/2013] La Vanguardia
-
↑ Concha Monserrat (9 de mayo de 2013). Las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ al catalán y ‘lapapyp’ al aragonés. Zaragoza. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». LibertadDigital. 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «La nueva ley de lenguas aragonesa desata la polémica en Twitter». Heraldo de Aragón (Zaragoza). 7 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Serrat niega que el lapao sea una lengua y lamenta la intromisión catalanista». Zaragoza: Diario del AltoAragón (10 de mayo de 2013). Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales ante críticas catalanistas». Diario del AltoAragón (Zaragoza). 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
Interès mediàtic del LAPAO 13 maig 13UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, facao, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp
2 comments
La setmana passada va saltar des de Twitter la polèmica sobre el LAPAO, i d’aquí als mitjans de comunicació. Com és habitual els moments en què la política lingüística a Aragó culmina un procés, desperta un gran interès als mitjans de comunicació, tant locals com exteriors. Malauradament les polèmiques venen quan tot està dat i beneït. Si la inconsistència del LAPAO haguera saltat unes setmanes abans haguera estat més productiu. Si esteu interessats en tots los temes de la Franja tos recomano que els seguiu a lafranja.net o a Twitter o a Facebook.
Aquí teniu algunes de les participacions que haig tingut estos dies:
Participació, amb Ramon Sistac, a L’Entrevista al Canal 3/24
Entrevista a BarcelonaTV
Ràdio Matarranya (8/5/2013)Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va parlar sobre este fenomen per a Ràdio Matarranya…
Llegiu més a Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
La Comarca (10/5/2013) PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Si el sociolingüista de Peñarroya de Tastavins, Natxo Sorolla, ironizaba sobre la posibilidad …
Llegiu més a PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Tribuna de Natxo Sorolla a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (10/5/2013)
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas.
Continuar llegint: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”
La Comarca (8/5/2013) La ley de Lenguas tensa la polémica a un día de su aprobación
Mañana tendrá lugar una mesa redonda que debatirá la situación en todos los territorios de habla catalana y en la que participará el sociolingüista de Peñarroya y columnista de este medio, Natxo Sorolla.
Entrevista de l’Agència Catalana de Notícies (11/5/2013) Vídeo. Natxo Sorolla: “El PP disgrega una comunitat lingüística perquè no comparteixi producció cultural ni mitjans de comunicació”. . Estudiosos de la llengua catalana alerten dels atacs que rep l’idioma arreu dels Països Catalans
El sociòleg i autor del bloc ‘Xarxes socials i llengües’ reitera que el debat sobre el català a la Franja “està superat”
Gara (10/5/2013): Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Pero según el sociólogo Natxo Sorolla, del Matarranya (Franja de Ponent), «la cuestión se ha centrado mucho en el nombre, tapando la discusión real que se debía hacer sobre el papel del catalán en la educación, en la Administración o en otros ámbitos».
Seguiu llegint Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Entrevista a RAC 1 (8/5/2013)
I amb tot, és una pena que la sociolingüística de la Franja siga notícia per això :-(
Tribuna a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” 10 maig 10UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, Franja, lapao, llei de llengües, Matarranya
2 comments
Publicat al periòdic La Comarca
Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental
Natxo Sorolla
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas. Es tal la omnipresencia del castellano en la mentalidad del legislador que llegó a omitir su oficialidad única en Aragón, que ya venía dada por la Constitución.
Son años de renacimiento del catalán y del aragonés. Después de la oscuridad cultural del franquismo aparecen movimientos culturales comarcales en el Matarranya (ASCUMA) y a lo largo de toda la Franja. Empieza un proceso de reconocimiento y dignificación del catalán y del aragonés, produciendo dos de nuestras figuras más reconocidas, tanto dentro como fuera: Desideri Lombarte, que universaliza las raíces antropológicas de nuestro Matarranya, o Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas con su sociedad fluvial de Mequinensa. Son años en que alcaldes de todo el territorio reclaman el reconocimiento del catalán (Declaración de Mequinensa, 1984) y la labor insistente del Consejero fabarol José Bada (PSOE) acaban por introducir lentamente, pero de manera consistente, el catalán como asignatura optativa en nuestros colegios.
Inmediatamente recogen el testigo los gobiernos del PP y PAR, a partir de 1987. Hay quien piensa que la dinámica puede cambiar de dirección, pero muy al contrario, las clases de catalán no hacen más que crecer, la producción cultural en catalán o en aragonés llegan a sus máximos históricos, y esta primera etapa de renacimiento corona su primera cima en 1996, con la reforma del Estatuto donde se habla ya de “las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón” y un mandato claro para desarrollar una Ley de lenguas: “se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón”. La segunda y última cima de la etapa de renacimiento tiene lugar en 1999, con la aprobación de la Ley de Patrimonio Cultural que sentencia “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón”. Una aprobación que se produce sin ningún voto en contra, y con todos los grupos reconociendo la existencia del catalán y la necesidad de prestigiarlo. Este reconocimiento pleno incluye al PP y el PAR, que asumen con naturalidad lo que la investigación académica reconoce de forma universal. Esta etapa constituye un proceso muy lento de reconocimiento, pero con una dirección clara.
Pero es a partir de estas fechas que se inicia una segunda etapa en la política lingüística aragonesa, que conocemos como radicalización conservadora. PSOE y PAR gestan consensos para el reparto del poder autonómico que se alargarán a lo largo de toda la década del 2000. La base electoral de los dos partidos es diferenciada, y eso les permite tomar votos de un amplio espectro político de centroizquierda y centroderecha. Pero siempre con la debida radicalización del discurso en precampaña electoral para repescar al propio electorado, acompañado de consensos programáticos en el momento de creación de gobiernos. La timidez socialista y la radicalización regionalista retardan tanto el mandato estatutario de aprobación de la Ley de lenguas que no es hasta su último gobierno que se ésta se aprueba. Ya con los vientos de precampaña azuzando en las filas del PAR, asume las tesis secesionistas más incoherentes para retomar a su electorado más anticatalanista, se acaba aprobando por PSOE y CHA una Ley de lenguas tímida (2009) que no hace más que ratificar los acuerdos de los años 90 y lo que ya de facto es una realidad: la existencia del catalán y del aragonés, y su enseñanza voluntaria. Los dos grandes pilares.
Es en este panorama que el PP asume el Gobierno de Aragón de nuevo, y muy al contrario de los años 90, asume con su socio de gobierno el PAR las tesis más radicales del anticatalanismo: en Aragón no se habla catalán. Y se debe perseguir todo aquello que huela a catalán. Ayer, 9 de mayo de 2013, PP y PAR culminaron la cima de su radicalización: en el Matarranya se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental y en Ansó se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica. Dos invenciones para el hazmereir general: LAPAO y LAPAPYP.
El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 1 maig 01UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, cha, Franja, iu, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp, psoe
1 comment so far
Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.
Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats: I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).
PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN
- Legislatura: VIII
- Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012
- Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
- Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)
Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107
- Informe de Ponencia pendiente
- Dictamen de la Comisión pendiente
- En Tramitación
Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès 22 abril 22UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, cha, facao, Franja, iu, llei de llengües, maría herrero, par, pp, psoe
3 comments
Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua. El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.
L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)
AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013
26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.
2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
Enmiendas presentas al proyecto de ley.
3. Ruegos y preguntas.
Font: Agenda de les Corts d’Aragó, via Moviment Franjolí per la Llengua.
El català, entre les 7 llengües amb més atracció d’Europa 9 gener 09UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: Catalan language, català, English language, eurobaròmetre, europa, europe, language, llengües
2 comments
El català és la 16a llengua més coneguda de l’Europa dels 27. Esta informació, i més, es pot extreure d’una interessantíssima aplicació per jugar amb les estadístiques de l’Eurobaròmetre 2012: Language knowledge in Europe.
A part d’una excel·lent posició, és remarcable que el català el coneix l’1,6% de la població de l’Europa dels 27. Però també és molt interessant la possibilitat de diferenciar les dades segons el nombre de parlants inicials o el nombre de parlants que la tenen com a segona llengua. El català és una llengua amb un fort poder d’atracció de nous parlants.
Ja ha estat ratificat en múltiples ocasions (Informe 2011) que l’ha tenen com a llengua primera (familiar) 4,5 milions, mentre que la saben parlar prop de 10 milions. Però és que a més este fet destaca a nivell europeu! En el rànquing del nombre de parlants com a segona llengua, el català només té 6 llengües davant. I totes 6 llengües són llengües de demografia molt més important que no pas el català: l’anglès, el francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià. El català encapçala la llista de les llengües mitjanes, que a nivell d’atracció de nous parlants li venen darrere: suec, neerlandès, xec, portuguès…
A nivell estatal, el català és conegut pel 15,7% de la població de l’Estat espanyol (pel 18,2% entre la població jove). Més que l’anglès (11,7%). I en la resta d’Estats el català és conegut (sempre per sota del 1% de la població) a Àustria, Portugal, Finlàndia, Polònia, Luxemburg, Regne Unit o Frància. Pel coneixement entre la població jove sobreixen, amb nivells propers del 1%, Luxemburg, Polònia i Portugal.
Pel que fa a l’Estat espanyol, el 93,9% de la població coneix el castellà. I per tant, el 6,1% de la població de l’Estat declara no saber parlar en castellà (!), en una distribució similar entre les diferents generacions. Només el 81,6% de la població de l’Estat té el castellà com a llengua inicial. Entre les llengües de la immigració de l’Estat, el romanès està per davant de l’àrab (a l’inrevés que a Catalunya, però similar al País Valencià).
A l’about de la pàgina, a més d’explicar qui l’ha fet, hi ha unes informacions interessants. Sobretot en l’apartat que intenta explicar per què alguns països tenen més coneixement de llengües estrangeres que altres. Bàsicament, diu que els països que subtitulen les pel·licules, i no les doblen, tenen més competències en altres llengües. “Subtitular la televisió és l’escola de llengües més barata”. L’altre factor que explica el coneixement de llengües estrangeres és la mida de la llengua nativa: quan més gran és esta llengua, menys llengües estrangeres es coneixen.
Arribem a l’aplicació per via de Joan Solé i Camardons
Anàlisi sociolingüística en temps real: el català ocupa la posició 19 a Twitter 7 gener 07UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: anàlisi, català, internet, metodologia, sociolingüística, twitter
add a comment
La facilitat de mesurar Internet ens dona la possibilitat de mesurar les “societats” i les “llengües” a temps real. Fa un temps era inimaginable una mesura de l’activitat humana a este nivell. Amb totes les precaucions que s’ha de tenir sobre qui usa Internet, per a què l’usa, etc. ja apareixen els primers estudis sociolingüístics sobre les persones a la xarxa. N’hi ha dos de nous, un sobre contacte de llengües, amb informació molt interessant del català, i un altre sobre la difusió de noves paraules a twitter.
The Twitter of Babel: Mapping World Languages through Microblogging Platforms (enllaç) [El Twitter de Babel: mapejant les llengües del món a través de les plataformes de microblogging] és un article (prepint a arXiv) d’investigadors nordamericans,
francesos i italians que analitza l’homogeneïtat lingüística de diferents estats i pot arribar a analitzar els patrons turístics estacionals (amb les seues llengües) a partir de les dades de Twitter. L’estudi permet destacar que el català es troba en la posició número 19 de les llengües del món segons les piulades geolocalitzades, i que en la mapificació, és un dels casos excepcionals de llengua sense Estat propici que apareix visiblement representada (en groc al segon gràfic). El treball destaca que a Catalunya el català i el castellà estan altament mesclats, a diferència d’altres territoris amb contacte de llengües, sobretot a Barcelona. Hi ha un 28,2% de piulades geolocalitzades en català i un 49% en castellà, i en destaquen que la distància entre una i altra és major que la distància en la llengua habitual declara (EULP08). Fan saber que, amb tot, que les dades són properes, i que els censos no tenen en compte el turisme, i que els usos lingüístics a Twitter poden estar mediats per llengües amb més audiència, i per tal de confirmar-ho aporten les dades de presència de l’anglès al Twitter de Catalunya. Finalment, els investigadors destaquen que el català és més usat a l’àrea central i nord de Catalunya, en comparació a l’eix costaner Barcelona – Tarragona. Esta distribució territorial del català la destacàvem també a l’últim Informe sobre la situació de la llengua catalana 2011 (enllaç).
Les dades que s’analitzen a nivell de ciutats són les de Montreal i Nova York. Però si ampliem els gràfics de Barcelona, podem arribar a detectar alguns patrons. Comptant que el gràfic només visualitza la presència del català i el castellà (caldria confirmar-ho), la ciutat té alguns eixos amb major presència del català (groc), que són els eixos econòmics i comercials, com la Diagonal, la Gran Via, i eixos verticals que podrien ser Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan o Plaça Espanya. També es destaquen ciutats contraposades, com Sant Cugat (més catalanoparlant) i Rubí (castellanoparlant). O nuclis urbans amb forta presència del català (i el castellà), com el de Terrassa o Granollers, una primera corona molt més castellanitzada, i una perifèria catalanoparlant. Com recorda als cercles de l’Escola de Chicago!
L’altre article és Mapping the geographical diffusion of new words (enllaç) [mapejant la difusió geogràfica de paraules noves], que també explora les possibilitats d’utilitzar Twitter en el camp de la sociolingüística, però en este cas, del variacionisme. El treball dels investigadors nordamericans manifesta que, malgrat el que s’afirma sobre el poder dels mitjans socials per connectar a les persones de tot el món, molts neologismes es restringeixen a zones geogràficament compactes, estenent-se de ciutat a ciutat. S’estudia la xarxa d’influència lingüística entre les ciutats nord-americanes, i els factors socials que poden impulsar la innovació lèxica.
Articles a Xarxes socials i llengües relacionats: (more…)
