Xarxes socials i llengües

A instàncies del que es comenta sobre una recomanació ministerial canadenca per a tancar la Blackberry en plegar de la faena i els capsdesetmana, de nou me fa vindre al cap les discussions sobre els protocols d’ús de la tecnologia. Recordo un nadal, que va ser cap a l’any 2001, en què marxar en tren va ser una qüestió de màrtirs. Perquè a totes les cases los reixos havien portat un telèfon mòbil. I el millor lloc per a fer les proves eren les 2 hores de Tortosa a Barcelona, mirant quina melodia del mòbil ere millor o cridant per telèfon a la filla per a dir-li “Laura, miraaaa, que aquí estic al tren en lo telèfon nou”, en un volum de veu que pareixie que estiguere sol al tren… Temps més tard quasi tots vam aprendre a utilitzar el mòbil en un volum correcte, sense molestar a qui tenim al costat, desactivant lo só en reunions i biblioteques… En tot cas, qui no ho fa sol tindre un perfil molt concret, d’edat i/o capacitat de donar la nota.

També, un temps més tard, la implantació del Messenger va significar que de cop tenies a totes les teues amistats a un click de distància. I clar, hi havia qui el feia servir per a dir “Ola, ktal? Estic avorrit. Xplikam algo”. I un servidor, que sempre el tenia per a treballar (i també com a ferramenta de treball, per a parlar amb companys de faena), va acabar posant-se com a no connectat per defecte. La ferramenta  no servie per al  que havia de servir. Finalment la cosa s’ha calmat, i actualment és possible tindre tota la llista de contactes accessible a un clik, però sense que ningú s’emprenyo perquè fa 1/2 minut que no li respons o perquè no pots contestar en aquell moment ni contar-li el capdesetmana.

Jo no l’haig viscut, però al seu temps la implantació dels cascos i els walkmans devie tindre els seus problemes. De fet, jo encara haig tingut amics als que parlava  i portaven los cascos posats. Una qüestió de protocols d’ús no compartits. Ara li toca el torn al correu electrònic als mòbils. Poc a poc tothom tindrà el seu correu a la burtxaca, sigue per blackberry o per qualsevol tarifa barata de dades mòbils . També tindrem lo google i la wikipedia per a consultar coses, lo google maps per a veure el carrer que mos interesse… Entre tots elaborem los protcols socials d’ús de la tecnologia. Mentre, qui innova primer ha de passar per sentir-se frases de l’estil de friqui, enganxat, viciat… i després haurà de suportar la gent que li envia correus amb fotos absurdes a tothora perquè el correu és gratuït. Qüestió de temps. I de fer-mos adults en la maquineta i els seus protocols.