Lo LAPAO ja té entrada a la Wikipedia 17 maig 17UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües
1 comment so far
La LAPAO i el LAPAPYP ja tenen entrada a la Wikipedia en castellà. Des del dia 9 de maig l’article s’està editant, i el contingut és interessant. Lo text actual és este. Encara no hi ha traducció per a la Wikipedia en català ni en aragonès.
Via M. D. Gimeno
Lengua aragonesa propia del área oriental
(Redirigido desde «LAPAO»)Véase también: Lapao (desambiguación).La lengua aragonesa propia del área oriental (también conocida de forma extraoficial como LAPAO o lapao) es el glotónimo utilizado desde instancias oficiales en Aragón (España) para referirse al catalán hablado en la comunidad (catalán ribagorzano y valenciano de transición, dentro del catalán noroccidental), según la nueva Ley de Lenguas.1 Esta denominación se aprobó el 9 de mayo de 2013 en las Cortes de Aragón, y también se previó la creación de una Academia Aragonesa de la Lengua con el objeto de determinar los topónimos y nombres oficiales de la comunidad.2
Esta nueva denominación nació a raíz de una iniciativa del gobierno aragonés, el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y fue aprobado en el parlamento de Aragón con los votos favorables del PP y del PAR, pese a los votos en contra del PSOE, CHA e IU.3 CDC se ha manifestado en contra.4
Esta ley supone la derogación de la anterior Ley de Lenguas del año 2009. Sus promotores afirman que la antigua «dividía a los aragoneses, y que ni sus creadores cumplieron», que la aplicación de aquella supondría un gasto total de «cerca de 39 millones de euros» y que ha sido elaborada con «un criterio social y cultural». Sus opositores sostienen que esta denominación carece de «rigor académico» y la califican de «ridículo y bochorno». Todas las enmiendas presentadas por la oposición (73 de PSOE, 53 de CHA y 42 de IU) fueron rechazadas.5
La polémica generada comenzó ya antes de haberse aprobado.6 Parte de esta gira en torno al catalanismo y el anticatalanismo.7 8
Véase también
Referencias
-
↑ Artículo 5b de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
-
↑ Aragón aprueba llamar lapao al catalán que se habla en la Franja [Consultado: 09/05/2013] El Periódico de Catalunya
-
↑ El ‘lapao’ nace en Aragón [Consultado: 09/05/2013] La Vanguardia
-
↑ Concha Monserrat (9 de mayo de 2013). Las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ al catalán y ‘lapapyp’ al aragonés. Zaragoza. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». LibertadDigital. 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «La nueva ley de lenguas aragonesa desata la polémica en Twitter». Heraldo de Aragón (Zaragoza). 7 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Serrat niega que el lapao sea una lengua y lamenta la intromisión catalanista». Zaragoza: Diario del AltoAragón (10 de mayo de 2013). Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales ante críticas catalanistas». Diario del AltoAragón (Zaragoza). 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès 22 abril 22UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, cha, facao, Franja, iu, llei de llengües, maría herrero, par, pp, psoe
3 comments
Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua. El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.
L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)
AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013
26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.
2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
Enmiendas presentas al proyecto de ley.
3. Ruegos y preguntas.
Font: Agenda de les Corts d’Aragó, via Moviment Franjolí per la Llengua.
El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües 29 octubre 29UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragón, aragonès, catalan, català, consejo de europa, consell d'europa, council of europe, Franja
add a comment
L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.
Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.
Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.
La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.
En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.
Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents: (more…)
“Eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio”. 16 octubre 16UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, catalan, català, diputación, Franja, José Manuel Larqué, lapao, par, pp, zaragoza
1 comment so far
El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).
Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.
El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.
Demà presentem el “Mapa lingüístic d’Aragó” 28 setembre 28UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: altaragó, aragó, aragonès, català, Franja, lingüístic, mapa
add a comment
Demà dissabte es presenta a les Jornades del Cinga Fòrum, a Fraga, el mapa lingüístic d’Aragó. Us enganxo la informació feta per Ligallo de Fablans, i més endavant us aniré desbrossant més informació.
PRESENTACIÓN DEL MAPA LINGÜÍSTICO DE ARAGÓN
El próximo sábado, 29 de septiembre, en el Palau Montcada de Fraga, se realizara la presentación del Mapa Lingüístico de Aragón. Tendrá lugar en el marco de la Jornada “Cinga Fórum 2012” organizada por el Institut d’Estudis del Baix Cinca (Instituto de Estudios Altoaragoneses).
Tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón prescriben la necesidad de declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) Coordinado por José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López y Natxo Sorolla. Edita Aladrada Ediciones con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.Publicado por O Lupo
AragónTV: com fer un programa a la Franja esquivant lo nom de la llengua (Bien dicho) 28 setembre 28UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: aragóntv, aragonès, bien dicho, català, Franja
3 comments
AragónTV és la Televisió capaç de fer un programa complet sobre les llengües d’Aragó, al Matarranya, sense dir la paraula català. Ni qualitat, ni servei públic, són definicions dignes d’esta decisió política. Ni és una qüestió acadèmica, ni és una qüestió televisiva, ni és una qüestió de desconeixement, ni deu ser un problema dels professionals que hi treballen. Ha de ser una decisió política presa per la direcció d’AragónTV.
M’estic referint al programa de Bien Dicho emès lo 27 de setembre, amb una part dedicada a les conserves fetes al Mas d’Aragonès a Pena-roja (Matarranya). Cliqueu per a veure el vídeo. Apareixen talls al llarg de tot el vídeo, però sobretot és interessant a partir del minut 3.35. Un Mas que és també Casa Rural, i que tos recomano si voleu visitar un lloc autèntic de la Franja, i menjar molt bé i casolà.
Bien Dicho és un programa ben muntat, amé, que mostra sense problemes converses en català (entrevistats) i castellà (presentador). Que explica les paraules, i el seu origen, i ho fa de manera divertida. Que compta amb l’assessorament d’especialistes. Però que és capaç de emmudir la paraula tabú per al PP i el PAR: llengua catalana. S’ha de tindre en consideració l’habilitat per a fer un programa sobre llengües d’Aragó sense dir-ne el nom. S’ha d’insuflar un dirigisme polític molt potent als professionals de la televisió per a emmudir el que les Universitats han investigat.
Evidentment, no és només culpa de la coalició de govern actual. També el PSOE ha tingut responsabilitats a la casa durant 5 anys, en els quals el seu Director, Ramón Tejedor (PSOE), va destacar per fer cap acció favorable a les dues llengües pròpies (via Carles Barrull):
El director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión, Ramón Tejedor, aseguró el martes en Fraga que no se plantean en principio, producir y emitir programas en catalán o en aragonés
De fet, ja en aquell moment (2008) es gestava el programa Bien dicho.
señaló que tienen `la intención de emitir una versión aragonesa del programa de TV3 `Caçador de paraules“
Quedaven encara 3 anys de govern socialista, per fer un servei públic. Però el programa no es va explotar fins l’etapa de govern del PP.
PS: Una nota lingüística. Al programa acaben dient que han aprés què són “los bledas”. Los blets que apareixen al programa no són pas bledes ;-)
Lo Govern d’Aragó deroga la Llei de llengües 31 juliol 31UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llei de llengües, par, pp, serrat
add a comment
Podeu llegir-ho a la nota de premsa del Govern, a Arredol, a Vilaweb, o a Menéame
Avui no mos podem estendre. Ja ham parlat extensament sobre esta derogació de l’actual Llei de llengües: perquè s’imposa la línia dura del PP, perquè la conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal, és redundant recordar la multitud d’avals internacionals per a la denominació de “català”, i a més la negació del català esclata a les mans del PP i el PAR.
Com que la Llei s’acabarà aprovant al setembre, espero poder fer una anàlisi en profunditat de tots els aspectes de la Llei que canvien.
Entrevista a Vilaweb: Natxo Sorolla ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’ 19 juny 19UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llei de llengües
add a comment
Entrevista realitzada per Vilaweb sobre la supressió de la Llei de llengües
Natxo Sorolla 18.06.2012
Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’
De les diferents línies que podia prendre el govern d’Aragó ha pres la més dura, la de substituir la denominació ‘català’ per ‘aragonès oriental’, que van idear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat algunes polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té gens d’implantació històrica ni de reconeixement acadèmic ni institucional.
A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia l’aragonès o no, ara diuen que l’aragonès existix, però qüestionen que això que es parla a la part oriental sigui català; diuen ara que és una parla aragonesa que anomenarem aragonès oriental.
El PP d’Aragó, a més, ha volgut confondre el fet de fer classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara hi ha llibertat de fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l’ensenyament del català o de l’aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s’hauria d’assegurar la incorporació en l’ensenyament. Aquest debat fa falta, però s’ha desviat amb el debat de les denominacions.
Som en una etapa molt important, històrica, perquè, si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta de la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català és una llengua d’ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l’escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o en algunes altres parts del territori.
Fins ara s’havia conservat la llengua perquè la societat era d’una manera concreta, en què la llengua d’intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l’efecte dels mitjans de comunicació, de l’ensenyament, de l’arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l’etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per a conservar-la com a llengua habitual de comunicació de la població de la Franja.
Natxo Sorolla és sociòleg, i autor del bloc Xarxes socials i llengües
«En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro» 13 abril 13UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: alustey, aragonès, baix aragó, baix matarranya, casp, català, facao, oriental, par
1 comment so far
L’afirmació l’ha fet el president de la Comarca del Baix Aragó-Casp. La web de la comarca, que abans deia que era aragonès oriental i ara ja diu que és català, va millorar pel pacte de govern PSOE-PAR-CHA. En vam parlar al post La Comarca del Baix Aragó-Casp en defensa del català al Baix Matarranya. Tot i això, el seu president, del PAR i castellanoparlant, senta càtedra afirmant «En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro»
Amb poc més de 20 paraules concorre amb múltiples incorreccions i barbaritats. Les llengües no s’estudien amb opinions de gent que no les parla, si no amb recerca científica. I la recerca científica diu, sense cap escissió, que a Maella, Favara, Nonasp i Faió es parla català. L’aragonès es parla actualment a uns quants kilòmetres, al Pirineu, i no al Baix Matarranya. Pot discutir si en època medieval es parlava aragonès, català o una parla de transició al seu poble, Casp, però no al Baix Matarranya.
Diu que és la llengua materna. No només descuida per complet que és un terme sexista i incorrecte: “la denominació llengua materna és esbiaixada ideològicament i inadequada conceptualment”. A més, també es descuida que el castellà també és la llengua inicial de molta gent, com totes les llengües que es transmeten, que són les llengües inicials dels seus parlants.
Però a més, diu que no s’escriu. Com que no s’escriu? Que desconeix per complet tota la literatura en català de la Franja? Que desconeix
que el capellà de Maella Guillem Nicolau traduïa del llatí al català l’any 1387? Finalment, per sumar-se a les contradiccions habituals, acaba afirmant que és distinta al català pur. Lo parlar de Batea és distint del català pur, lo parlar de Barcelona és distint del català pur, i el parlar de Maó també. Com lo seu parlar també és distint del castellà pur. Simplement perquè no hi ha llengües pures.
La llengua aragonesa té ~25.000 parlants (i el català a la Franja, 42.000) 13 març 13UTC 2012
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: aragón, aragonès, aragonesa, català, demolingüística, fabla, Franja, hablantes, luenga, número, parlants
add a comment
El nombre de parlants d’aragonès és de ~25.000 persones, i el de parlants inicials de 13.000 persones. És la dada dada més actual de la que es disposa a partir del darrer i millor estudi demolingüístic sobre la situació de la llengua aragonesa. Amb elaboració pròpia.
Equipo Euskobarometro (informe no publicat) Estudio sociolingüístico de las hablas del Alto Aragón. Informe. Informe per al Govern d’Aragó.
Fa un temps vam actualitzar el nombre de parlants de català als 9,6 milions de persones en tots els territoris de llengua catalana, a partir de la replica dels darrers estudis, publicant-ho a l’Informe sobre la situació de la llengua catalana de l’any 2010. Per la necessitat de comptar amb la mateixa xifra per a l’aragonès, hem revisat el nombre de parlants d’aragonès publicat en diferents espais, i hem vist que continua sense haver-hi una actualització.Tot i que l’any 2009 vam actualitzar a la Wikipedia en català la xifra als ~25.000 parlants, amb referència inclosa a l’Informe de l’Euskobarometro (2000), continua havent-hi un ball de xifres en diferents informes i espais solvents que gens afavoreix l’anàlisi sociolingüístic d’esta llengua.
Per a comptabilitzar el nombre de parlants d’aragonès hem treballat de la següent manera. L’estudi demolingüístic més recent i complet sobre la llengua aragonesa és l’Informe més amunt referenciat. L’estudi s’elabora en una àmplia àrea territorial que engloba una població de 129.964 persones, segons el Cens de 1991. Cobreix des de la Vall d’Ansó a la banda més occidental, fins Benasc i la vall de l’Éssera a la banda oriental. En la seua extensió cap al sud, l’estudi és clarament expansiu, amb la intenció de recollir la llengua aragonesa en tot el seu possible territori. Inclou fins a quatre grans poblacions urbanes: Osca, Jaca, Sabiñánigo i Barbastre.
Les dades de comptència lingüística apareixen a la pàgina 89. Fent els càlculs pertinents obtenim que declara que sap parlar l’aragonès fins a un 18,6% de la població adulta. Els càlculs llancen una xifra de 24.173 parlants. A més, 59.004 que l’entenen, 10.787 que el sap llegir i 5.978 que el saben escriure.
La xifra de parlants inicials és de 9,9%, que llença 12.866 parlants inicials d’aragonès. Una xifra que agrupa els parlants inicials d’aragonès, i també alguns bilingües inicials.
Algunes notes metodològiques sobre aquestes xifres:
- L’estudi és obert a les diferents denominacions que els propis parlants donen a la llengua. Per tant, no pot presentar excessius problemes pel que fa al conflicte de denominacions.
- Tot fa pensar que la xifra total de població de l’Alt Aragó que maneja l’Informe, de 129.964 enquestats, és el del total de població. Amb tot, l’enquesta es fa a població de 15 i més anys.
- Pel que fa a la distribució de les competències lingüístiques segons l’edat, la distribució sí que es veu afectada, i bastant, per l’edat: entre la població de 60 i més anys la competència oral és de fins a 24,2%. En totes les cohorts d’entre 59 i 20 anys la competència és de 17 i 18 punts percentuals. En el grup més jove, de 15 a 19 anys, la competència observa una reducció ben important: sap parlar l’aragonès el 8,5%. Per tant, les xifres no s’ajusten de manera rígida,donat que inferim la proporició de competents entre la població adulta a les dades absolutes de la població de totes les edats. Amb tot, la xifra no pot variar molt, donat que:
- La població menor de 15 anys és molt poca. L’any 2011 era menys del 15% de la població de la província d’Osca. El seu pes, i possible nivell de competència més baix, no pot fer variar massa, a la baixa ,el percentatge total de població parlant d’aragonès.
- Per contra, hi ha força parlants d’aragonès fora de l’Alt Aragó. D’una banda, població gran parlant patrimonial que va emigrar sobretot a Saragossa, però també a altres ciutats, com Binèfar o Montsó. D’una altra, els neoparlants, població més jove, que també té una activitat important sobretot en grans nuclis urbans. Aquesta població competent faria variar, a l’alça, el nombre total de parlants d’aragonès.
- Entre els estudis amb base empírica de què es disposa fora del territori analitzat per l’Informe de l’Euskobaròmetro hi ha l’estudi a la ciutat de Montsó que va fer l’Ajuntament l’any 1997. En aquesta vila el nombre de parlants d’aragonès se situava en els 957 parlants. És per això que un cens total de parlants d’arag0nès fàcilment depassaria, almenys a finals dels anys 90, els 25.000 parlants.
En tot cas, la incorporació de dades sociolingüístiques a Aragó en el Cens de 2011 fa preveure que finalment obtindrem uns recomptes de parlants que actualitzaran els ~25.000 parlants d’aragonès i els 42.000 parlants de català a la Franja (Font: ‘Informe 2010, pàgina 12).
