Xarxes socials i llengües

Este apunt és la continuació de Sabeu què? No mos cal Llei de Llengües (I) i Sabeu què? En una política d’educació ne teniu prou (II) .
Com deiem als anteriors apunts, el govern aragonès ha introduït l’ensenyament en anglès a les escoles sense que cap legislació tinga en compte esta llengua. I de moment, tot avenç ha estat congelat, des de l’any 1984, apel·lant a la carència de llei de llengües.

Si hi ha una situació com esta, en quina direcció cal treballar? No sabem si la Llei de Llengües se començarà a gestar (per fi) desprès de les eleccions estatals. O si els resultats d’estes mateixes eleccions l’avortaran (de nou). O potser que alguna mosca ha entrat a l’Aljaferia i ha despistat als parlamentaris. O que simplement s’han despistat pensant en un mono de corda que toca els plats com aquells que venien abans a les firetes. No importa. D’excuses per a no legislar n’hi ha hagut a grapats i de diferent qualitat. El que importa es que l’administració lidero d’una vegada per totes la política lingüística d’Aragó mitjançant lo Departament d’Educació. Tal com ho va fer l’exConseller Bada als anys 80. Que els programes bilingües siguen promocionats pels tècnics de l’administració aragonesa entre les AMPAs, equips directius i professorat. I si es l’administració que abraça els programes, la resta vindrà sol. Lo curs que ve. No és raonable permanèixer parats a l’espera d’una llei de llengües, quan lo Departament d’Educació ha liderat els projectes per introduir l’anglès a l’escola sense votacions ni dubtes.

En este objectiu l’Associació Cultural de Matarranya realitza la Jornada Català a l’ensenyament sense la llei de llengües?: Franja 2008/09 lo 15 de desembre a Calaceit (Matarranya). La Jornada comença amb José Bada, un exconseller socialista que l’any 1984 va introduir el català com a assignatura optativa a les escoles de la Franja. Després F. Xavier Vila presentarà la situació general del català als sistemes educatius als diferents territoris i Àngel Huguet explicarà els efectes de l’estudi del català a la Franja sobre l’alumnat.

A continuació de les visions més polítiques i acadèmiques, començarà la primera taula redona, amb la participació de Pietro Cucalón, Mario Sasot i Margarita Celma que ens explicaran com s’ha introduït el català en els contextos més difícils. I per la tarda, equips de direcció i professors dels centres amb programa bilingüe (Miguel Servet i José Calasanz de Fraga, i l’Intitut de Tamarit de Llitera) explicaran el procediment i les dificultats per a engegar estos projectes. També hi haurà els membres d’Escola Valenciana i la Bressola de la Catalunya Nord per avaluar la introducció del català en escoles públiques o en escoles privades amb governs adversos.

Per finalitzar, una taula redona agruparà l’associacionisme, l’administració i el professorat per a discutir els projectes de cara al curs vinent. La Jornada clourà am lo sopar de lliurament del I Premi Franja: Cultura i territori, amb el qual la Iniciativa Cultural de la Franja valora els projectes més capdavanters per la normalització del català a la Franja. La Jornada serà un bon marc per a debatre com aconseguir fer penetrar el català a l’escola de la Franja.

Llegiu lo programa.

Els posts relacionats amb este: Sabèu què? I / II / III

Este apunt és la continuació de Sabeu què? No mos cal Llei de Llengües.

Lo nucli de les polítiques lingüístiques s’inserix en les escoles i els instituts. Si l’escola fa competent en català a la població, la llengua es desenvolupe per un terreny sòlid i ple de futur. Perquè rebre la carta de la DGA en català o ser atesos per doctors bilingües és un objectiu secundari, que la futura llei de llengües podrà resoldre. Però el nucli de la política lingüística esta en l’ensenyament. L’objectiu és que qualsevol jove acabo l’escola podent-se expressar (també) en català, indiferentment del seu origen i del seu ús.

I en este sentit lo govern socialista d’Aragó ha demostrat que no cal legislar, perquè nomes cal treballar. És lo cas de Fraga a on s’ha implantat un centre bilingüe anglès−castellà. Ha estat liderat pel Departament d’Educació i s’està portant a terme de manera correcta. No s’ha votat per cap claustre. L’anglès no apareix a la Constitució ni de refiló. Ni apareix als debats del darrer Estatut. Ni tan sisquera és objecte de la Llei de Patrimoni Cultural. Cap llei ampara esta llengua. Però el govern aragonès ha mostrat que la seua política camina cap a la bilingüització anglès-castellà de la població de Fraga. Quin problema han trobat per a implantar-los? Cap.

A la vegada, este curs s’han estès los programes bilingües català−castellà. Existien a una escola publica de Fraga i enguany s’han estès a l’altra escola i a un Institut. Com s’ha arribat a poder impartir assignatures en català dins l’ensenyament? En la voluntat de l’equip directiu i els professors. Toquen aquí, demanen allà i redacten això i allò altre, a més de lluitar com a pares de les AMPAs i com a ciutadans integrats als seus pobles. I el Departament d’Educació què fa? Bàsicament, ni molesta ni recolza. La llibertat de tria del pare és supeditada a les majories dels professors, dels quals alguns no saben ni quants habitants té la vila. I intercepta cada pas endavant imposant votacions, i aixina s’asseguren que si la polèmica esquitxix, nomes embruto a l’equip directiu i a als professors, i a ells la camisa que els quedo blanca. Quins problemes han trobat per a implantar-se? A grapats.

Quina diferencia hi ha? Que els socialistes creuen en els programes en llengües estrangeres i els lideren. I que els mateixos socialistes, que tenen el mateix departament encarregat d’estos programes, no creuen en los programes bilingües en llengües històriques, i els deixen a la sort de les corrents socials i les polèmiques locals. Vaig sentir fa pocs dies com una professora explicava totes les polèmiques com a mare i professora havia tingut per a poder fer que la seua filla cursare assignatures en català, que han acabat crispant les relacions entre els pares i havent de canviar el fill d’escola. Si la llei de la memòria històrica evita deixar les polèmiques en pla local i visceral dels veïns, la política educativa i la llei de llengües ha de fer el mateix. Deixar les polèmiques per als parlaments.La política socialista ni es valenta ni es multicultural. Simplement, no té remeis per a resoldre el multilingüisme de la Franja.

Els posts relacionats amb este: Sabèu què? I / II / III