Lo LAPAO ja té entrada a la Wikipedia 17 maig 17UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües
2 comments
La LAPAO i el LAPAPYP ja tenen entrada a la Wikipedia en castellà. Des del dia 9 de maig l’article s’està editant, i el contingut és interessant. Lo text actual és este. Encara no hi ha traducció per a la Wikipedia en català ni en aragonès.
Via M. D. Gimeno
Lengua aragonesa propia del área oriental
(Redirigido desde «LAPAO»)Véase también: Lapao (desambiguación).La lengua aragonesa propia del área oriental (también conocida de forma extraoficial como LAPAO o lapao) es el glotónimo utilizado desde instancias oficiales en Aragón (España) para referirse al catalán hablado en la comunidad (catalán ribagorzano y valenciano de transición, dentro del catalán noroccidental), según la nueva Ley de Lenguas.1 Esta denominación se aprobó el 9 de mayo de 2013 en las Cortes de Aragón, y también se previó la creación de una Academia Aragonesa de la Lengua con el objeto de determinar los topónimos y nombres oficiales de la comunidad.2
Esta nueva denominación nació a raíz de una iniciativa del gobierno aragonés, el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y fue aprobado en el parlamento de Aragón con los votos favorables del PP y del PAR, pese a los votos en contra del PSOE, CHA e IU.3 CDC se ha manifestado en contra.4
Esta ley supone la derogación de la anterior Ley de Lenguas del año 2009. Sus promotores afirman que la antigua «dividía a los aragoneses, y que ni sus creadores cumplieron», que la aplicación de aquella supondría un gasto total de «cerca de 39 millones de euros» y que ha sido elaborada con «un criterio social y cultural». Sus opositores sostienen que esta denominación carece de «rigor académico» y la califican de «ridículo y bochorno». Todas las enmiendas presentadas por la oposición (73 de PSOE, 53 de CHA y 42 de IU) fueron rechazadas.5
La polémica generada comenzó ya antes de haberse aprobado.6 Parte de esta gira en torno al catalanismo y el anticatalanismo.7 8
Véase también
Referencias
-
↑ Artículo 5b de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
-
↑ Aragón aprueba llamar lapao al catalán que se habla en la Franja [Consultado: 09/05/2013] El Periódico de Catalunya
-
↑ El ‘lapao’ nace en Aragón [Consultado: 09/05/2013] La Vanguardia
-
↑ Concha Monserrat (9 de mayo de 2013). Las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ al catalán y ‘lapapyp’ al aragonés. Zaragoza. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». LibertadDigital. 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «La nueva ley de lenguas aragonesa desata la polémica en Twitter». Heraldo de Aragón (Zaragoza). 7 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Serrat niega que el lapao sea una lengua y lamenta la intromisión catalanista». Zaragoza: Diario del AltoAragón (10 de mayo de 2013). Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales ante críticas catalanistas». Diario del AltoAragón (Zaragoza). 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
Tribuna a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” 10 maig 10UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, Franja, lapao, llei de llengües, Matarranya
2 comments
Publicat al periòdic La Comarca
Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental
Natxo Sorolla
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas. Es tal la omnipresencia del castellano en la mentalidad del legislador que llegó a omitir su oficialidad única en Aragón, que ya venía dada por la Constitución.
Son años de renacimiento del catalán y del aragonés. Después de la oscuridad cultural del franquismo aparecen movimientos culturales comarcales en el Matarranya (ASCUMA) y a lo largo de toda la Franja. Empieza un proceso de reconocimiento y dignificación del catalán y del aragonés, produciendo dos de nuestras figuras más reconocidas, tanto dentro como fuera: Desideri Lombarte, que universaliza las raíces antropológicas de nuestro Matarranya, o Jesús Moncada, Premio de las Letras Aragonesas con su sociedad fluvial de Mequinensa. Son años en que alcaldes de todo el territorio reclaman el reconocimiento del catalán (Declaración de Mequinensa, 1984) y la labor insistente del Consejero fabarol José Bada (PSOE) acaban por introducir lentamente, pero de manera consistente, el catalán como asignatura optativa en nuestros colegios.
Inmediatamente recogen el testigo los gobiernos del PP y PAR, a partir de 1987. Hay quien piensa que la dinámica puede cambiar de dirección, pero muy al contrario, las clases de catalán no hacen más que crecer, la producción cultural en catalán o en aragonés llegan a sus máximos históricos, y esta primera etapa de renacimiento corona su primera cima en 1996, con la reforma del Estatuto donde se habla ya de “las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón” y un mandato claro para desarrollar una Ley de lenguas: “se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón”. La segunda y última cima de la etapa de renacimiento tiene lugar en 1999, con la aprobación de la Ley de Patrimonio Cultural que sentencia “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón”. Una aprobación que se produce sin ningún voto en contra, y con todos los grupos reconociendo la existencia del catalán y la necesidad de prestigiarlo. Este reconocimiento pleno incluye al PP y el PAR, que asumen con naturalidad lo que la investigación académica reconoce de forma universal. Esta etapa constituye un proceso muy lento de reconocimiento, pero con una dirección clara.
Pero es a partir de estas fechas que se inicia una segunda etapa en la política lingüística aragonesa, que conocemos como radicalización conservadora. PSOE y PAR gestan consensos para el reparto del poder autonómico que se alargarán a lo largo de toda la década del 2000. La base electoral de los dos partidos es diferenciada, y eso les permite tomar votos de un amplio espectro político de centroizquierda y centroderecha. Pero siempre con la debida radicalización del discurso en precampaña electoral para repescar al propio electorado, acompañado de consensos programáticos en el momento de creación de gobiernos. La timidez socialista y la radicalización regionalista retardan tanto el mandato estatutario de aprobación de la Ley de lenguas que no es hasta su último gobierno que se ésta se aprueba. Ya con los vientos de precampaña azuzando en las filas del PAR, asume las tesis secesionistas más incoherentes para retomar a su electorado más anticatalanista, se acaba aprobando por PSOE y CHA una Ley de lenguas tímida (2009) que no hace más que ratificar los acuerdos de los años 90 y lo que ya de facto es una realidad: la existencia del catalán y del aragonés, y su enseñanza voluntaria. Los dos grandes pilares.
Es en este panorama que el PP asume el Gobierno de Aragón de nuevo, y muy al contrario de los años 90, asume con su socio de gobierno el PAR las tesis más radicales del anticatalanismo: en Aragón no se habla catalán. Y se debe perseguir todo aquello que huela a catalán. Ayer, 9 de mayo de 2013, PP y PAR culminaron la cima de su radicalización: en el Matarranya se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental y en Ansó se habla la Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica. Dos invenciones para el hazmereir general: LAPAO y LAPAPYP.
El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 1 maig 01UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, català, cha, Franja, iu, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp, psoe
1 comment so far
Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.
Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats: I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).
PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN
- Legislatura: VIII
- Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012
- Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
- Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012
- Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)
Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107
- Informe de Ponencia pendiente
- Dictamen de la Comisión pendiente
- En Tramitación
Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès 22 abril 22UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, cha, facao, Franja, iu, llei de llengües, maría herrero, par, pp, psoe
3 comments
Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua. El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.
L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)
AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013
26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.
2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
Enmiendas presentas al proyecto de ley.
3. Ruegos y preguntas.
Font: Agenda de les Corts d’Aragó, via Moviment Franjolí per la Llengua.
El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües 29 octubre 29UTC 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragón, aragonès, catalan, català, consejo de europa, consell d'europa, council of europe, Franja
add a comment
L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.
Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.
Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.
La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.
En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.
Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents: (more…)
“Eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio”. 16 octubre 16UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, catalan, català, diputación, Franja, José Manuel Larqué, lapao, par, pp, zaragoza
1 comment so far
El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).
Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.
El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.
Demà presentem el “Mapa lingüístic d’Aragó” 28 setembre 28UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: altaragó, aragó, aragonès, català, Franja, lingüístic, mapa
add a comment
Demà dissabte es presenta a les Jornades del Cinga Fòrum, a Fraga, el mapa lingüístic d’Aragó. Us enganxo la informació feta per Ligallo de Fablans, i més endavant us aniré desbrossant més informació.
PRESENTACIÓN DEL MAPA LINGÜÍSTICO DE ARAGÓN
El próximo sábado, 29 de septiembre, en el Palau Montcada de Fraga, se realizara la presentación del Mapa Lingüístico de Aragón. Tendrá lugar en el marco de la Jornada “Cinga Fórum 2012” organizada por el Institut d’Estudis del Baix Cinca (Instituto de Estudios Altoaragoneses).
Tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón prescriben la necesidad de declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) Coordinado por José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López y Natxo Sorolla. Edita Aladrada Ediciones con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.Publicado por O Lupo
Lo Govern d’Aragó deroga la Llei de llengües 31 juliol 31UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llei de llengües, par, pp, serrat
add a comment
Podeu llegir-ho a la nota de premsa del Govern, a Arredol, a Vilaweb, o a Menéame
Avui no mos podem estendre. Ja ham parlat extensament sobre esta derogació de l’actual Llei de llengües: perquè s’imposa la línia dura del PP, perquè la conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal, és redundant recordar la multitud d’avals internacionals per a la denominació de “català”, i a més la negació del català esclata a les mans del PP i el PAR.
Com que la Llei s’acabarà aprovant al setembre, espero poder fer una anàlisi en profunditat de tots els aspectes de la Llei que canvien.
La negació del català esclata a les mans del PP i el PAR 30 juliol 30UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, llengua, oposició, par, pp, rudi, serrat, vadillo
3 comments
Lo PP d’Aragó va iniciar una maniobra per a instigar el conflicte lingüístic a la Franja i negar la major, via Llei de llengües: a la Franja no es parla català.
La proposta partix d’un gran principis que es forja a la seu del PP de Saragossa. Pensen que a Aragó hi ha un sentiment anticatalà que donarà rèdit electoral si se sap aprofitar, ja sigue en format de Llei de llengües o en format de Bens de la Franja. De fet, la campanya que el PP va fer contra la Llei de llengües no tenia en compte els pobles que parlen català o aragonès, si no el centre simbòlic d’Aragó, la Plaça del Pilar. I això té les seues conseqüències posteriors. Perquè al territori no només rep un rebuig generalitzat, si no que a més hi ha un debat importantíssim entre les bases del PAR, i en menor mesura, també del PP.
En només un mes han rebut una importantíssima reacció d’oposició des del propi territori catalanoparlant. Les reaccions apareixen només celebrar-se els plens de comarques i ajuntaments. Dos comarques han fet públics manifestos en defensa del català i la seua protecció, tant al Matarranya com a la Llitera, i a tots dos en vots de consellers del PAR, a pesar de les directrius de Saragossa. Alcaldes de la Ribagorça també s’han unit per defensar l’ensenyament del català. Al Baix Aragó-Casp, que agrupa 4 pobles catalanoparlants del Baix Matarranya, la qüestió lingüística està entre els 14 punts que s’han posat damunt la taula per a mantenir el PAR en la presidència de la Comarca. A la Consellera Serrat se li ha posat en dificultats visitar protocolàriament algun poble de la Franja, PAR i PP de Mequinensa voten una moció favorable al català, l’alcalde del PP de Calaceit declara que “a Calaceit se parle lo català tot lo dia i a totes hores” i no voten en contra de la moció, Areny de Noguera és favorable al català… Senadors de la Franja, valencians, balears i catalans han unit forces en la defensa del català, així com un ampli arc parlamentari de partits catalans de tendències molt diverses i Ajuntaments de diferent composició. Lo Consell Escolar d’Aragó rebutja la intenció de derogar el català. Europa ha cridat d’atenció al Govern per la proposta d’esborrar el català. S’ha représ la unitat de les entitats de defensa del català i l’aragonès.
Pareix que el missatge que rep lo Govern d’Aragó és Vencereu, però no convencereu. I no és clar que es veiguen en cor de véncer, a pesar de disposar de les majories parlamentàries.
El 3% d’ofertes laborals d’Aragó requereixen el català 20 juliol 20UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, lapao, lapapyp, llengua, requisiti lingüístic
1 comment so far
Adecco és una empresa de treball temporal que elabora anualment uns informes sobre la tipologia de les ofertes de treball que gestiona. Pel que fa al requisit lingüístic del català, a Catalunya és present al 36% de les ofertes, a les Balears al 10%, al País Valencià al 6% i a Aragó al 3%. Esta dada ens ha sorprés, de nou.
Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán
Lo requisit del català a Aragó pot tindre dos fonts de demanda: d’una banda, empreses de la Franja, que agrupe prop del 4% de la població d’Aragó, i de l’altra, l’Aragó aragonesoparlant i castellanoparlant, que per proximitat en los territoris de llengua catalana, requerix de treballadors que coneguen la llengua. Un fet gens estrany, donat la potencialitat del català fora de les fronteres territorials. Però que no té cap punt de similitud en altres àrees frontereres, per exemple, amb el basc: la Rioja i Cantàbria requereix lo basc en part dels seus treballs, però són el 1% de les ofertes.
En tot cas, una nova notícia que contrasta amb les polítiques del Govern d’Aragó per a la promoció del LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i el LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Que per cert, no apareixen en les ofertes laborals.
