Iglesias tampoc aprovarà la Llei de llengües a la seua radera legislatura 17 Setembre 17UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, biel, Franja, iglesias, ley de lenguas, llei de llengües, par, psoe
1 comment so far
Marcelino Iglesias, president d’Aragó, ha intervingut avui al Debat de Política General amb 50 compromisos per a la que serà la seua darrera legislatura. No ha mencionat en cap moment la normalització del català i l’aragonès. Ahir mos preguntàvem on havia quedat esta llei en les negociacions entre regionalistes i socialistes. Com es veu, a quedat del bàndol regionalista. És la seua tercera i darrera legislatura que promet i incomplix lo compromís d’aprovar-la.
Via Purnas
A Aragó, los cristos i les marededéus tenen més valor que les llengües vives 16 Març 16UTC 2009
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragó, aragón, bens, bienes, Franja, lenguas, llengües
4 comments
Actualitzo diàriament Franja.tk, a on s’ha creat un repositori de l’actualitat sobre la Franja, el català, lo multilingüisme a Aragó, les relacions amb Catalunya i el País Valencià… Mos trobem en una etapa a on l’allau de notícies sobre els bens de la Franja m’ha fet decidir que no val la pena penjar cada notícia que es fa. I abans haig hagut de rebre canya per part dels lectors, pel temps que requeria llegir cada titular. Si costa llegir-ho, imagineu el què és penjar les notícies! Però això no és res, perquè la majoria les rebo ja triades. Imagineu què és haver-ho de seleccionar com ho seleccionen els del Casal Jaume I de Fraga (als que aprofito per a agrair-los la faena que fan!). Només amb un resum de titulars com el que haig fet avui, amb notícies eixides este capdesetmana, sumen 27 notícies.
Si la premsa aragonesa (i lleidatana) mostraren una dècima part d’interès per la situació del català (i l’aragonès) com a patrimoni lingüístic d’ús habitual al territori, i en desenvoluparen un argumentari de defensa tan travat com lo dels bens de la Franja, segur que hauríem de patir menys pel futur del català i l’aragonès. La premsa aragonesa no posa en dubte que els bens de la Franja “han de tornar a Aragó”. Però no posen lo dit a la llaga preguntant si els bens de la Franja tornaran a les seues viles, o novament es trobaran a l’exili, a Barbastre. De capital a capital, que per a alguna cosa els bens són “nostres”.
Tot sigue perquè d’aquí 100 anys es puga fer un Museu d’interpretació de la llengua aragonesa amb panells explicatius i vídeos d’allò que parlaven lo segle passat, i unes Jornades d’exaltació de les darreres dones de la faldeta que (encara) parlen català, amb parlaments públics de les dones que encara van aprendre el català a casa. Lo patrimoni històric sempre desperta més passions que el que està viu. Sobretot si serveix per a polemitzar amb Catalunya.
PS: Perdoneu la simplesa dels arguments, però Mals temps aquells en què és necessari explicar allò evident
Imatge de 21rs
“Protofilólogos contra el catalán” al Diario del Altoaragòn 29 Gener 29UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, aragón, català, facao, Franja, secessionisme
add a comment
Avui el Diario del Altoaragón ha publicat un article meu que els lectors de Xarxes socials i llengües ja identificareu el seu esbós en un apunt d’este bloc:
Oscuros tiempos aquellos en los que debe explicarse lo evidente. Y a eso están condenando a este país algunos protofilólogos y políticos que han decidido anteponer la política a la ciencia. Las Universidades han afirmado, afirman y afirmarán que la lengua histórica de la Ribagorza, la Litera, el Bajo Cinca y el Matarraña es el catalán. Otra discusión es el reconocimiento político de esta lengua, su protección legal y su uso institucional. Pero la presencia del catalán en la Franja no ha sido discutida por ningún departamento universitario, ni por ninguna ley. La única ley que por el momento ha puesto nombre a las “modalidades lingüísticas” de Aragón ha sido la Ley de Patrimonio Cultural, donde el PAR jugó un papel esencial en defensa de estas denominaciones. Y tal como era de esperar, las teorías exóticas sobre el nombre y la naturaleza de nuestras lenguas fue apartado: “El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración”. No podían utilizarse unas denominaciones más claras. Aun así, algunos políticos aragoneses se obcecan en aliarse con teorías macabras. Pueden discutir qué tipo de políticas protegen mejor la lengua de estas comarcas, o incluso poner en duda la necesidad de proteger éste o cualquier otro patrimonio, pero se han obsesionado en negar la palabra de los más importantes catedráticos.
En el País Valenciano a la lengua propia se la denomina valenciano, y tal como la Acadèmia Valenciana de la Llengua, su máxima autoridad lingüística, dictaminó, “la lengua propia e histórica de los valencianos es también la que comparten las comunidades autónomas de Cataluña y de las Islas Baleares y el Principado de Andorra. Así mismo, es la lengua histórica y propia de otros territorios de la antigua Corona de Aragón (la franja oriental aragonesa, la ciudad sarda del Alguer y el departamento francés de los Pirineos Orientales)”. No sólo confirma la extensión de los límites lingüísticos universalmente conocidos, sino que destaca que esta lengua se extiende a la Franja.
Y ese reconocimiento legal del catalán se sucede en todos y cada uno de los territorios de lengua catalana. Dice el Estatuto balear que “la lengua catalana, propia de las Islas Baleares, tendrá, junto con la castellana, el carácter de idioma oficial”. En Francia dice la Ley Deixonne, de 1951, que “se autoriza la enseñanza facultativa de ciertas lenguas regionales: el vasco, el bretón, el catalán y el occitano”. En Andorra dice la constitución que “La lengua oficial del Estado es el catalán”. Y para el Alguer dice la “Ley de promoción de la cultura y la lengua de la Sardeña” que “el mismo valor asignado a la cultura y la lengua de la Sardeña es reconocido para la cultura y la lengua catalana del Alguer”.
Podemos preocuparnos profundamente por conocer cuál es la mejor política que protegerá nuestro patrimonio, cómo consolidar el uso de las lenguas propias y los derechos de sus hablantes, pero raramente los políticos deberían poner en duda la naturaleza lingüística de las hablas de la Franja. El político que niega que en la Franja se habla, se escribe y se piensa en catalán es el mismo que preferiría que en la Franja no quedase rastro de la diversidad lingüística.
Natxo SOROLLA
Sociólogo
29/01/2009
Un manifestòmetre per a la FACAO i Aragón Digital 26 Gener 26UTC 2009
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragó, aragón, català, facao, Franja
4 comments
Cada dia és més evident que el PAR alimenta el secessionisme radical a Aragó per a negar que a la Franja es parla català. Aragón Digital publica la nota de premsa de la FACAO, sobre un acte d’unió a Montsó dels secessionistes radicals i el PAR, que només il·lustren amb la taula dels ponents: representants del PAR, Éctor Castro i Lorenzo Pastor (dissenyador de mobles). Diuen:
La sede del Partido Aragonés (PAR) de Monzón se quedó pequeña para acoger a las más de 120 personas que se dieron cita la noche del pasado viernes 23 de enero para asistir a la conferencia
Com és evident, la mateixa cura que tenen en la seua anàlisi científica de la realitat la manten per a l’anàlisi dels assistens. I la fotografia del Diario del Altoaragón del mateix acte mostra el públic assistent: no ixen més de 44 caps, que sumats als 3 de la taula fan 47. L’anàlisi científica és peculiar, la ortografia pròpia i les seues matemàtiques, com veiem, també són molt originals. Exòtics en estat pur!
A Purnas en o zierzo també parlen d’este dades
Edito: a la fotografia de la nota de premsa del PAR es veu millor tot el públic assistent, i no queden punts morts de visió.
Acaben de descobrir dues noves llengües estrangeres: “lo maeia” i el “lliteral” 13 Desembre 13UTC 2008
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, català, enquestes, Franja, maella, sociolingüística, xapurriau
add a comment
Aprofundint sobre dades sociolingüístiques de la Vall d’Aran haig fet una gran troballa: hi ha dues llengües que no són ni occità, ni català, ni castellà, ni romanès, ni berber… apareixen codificades a l’enquesta com “lo maeia” i el “lliteral” i estan agrupades com a “altres llengües”. A Catalunya només tenen un parlant cadascuna, que viuen al sud i a l’oest. I curiosament són nascuts a “Aragó”. Estos aborígens parlen “lo maeia” i el “lliteral” en sos pares i en sos germans. A més, també entenen lo català, el saben parlar, el saben llegir… però no el saben escriure. Per a mi em que tot això me sone una mica ;-)
Foto de Ibán
L’evolució sociolingüística sense llei de llengües. El català a la Franja. 2 Juliol 02UTC 2008
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.Tags: aragó, baix cinca, catalunya, fraga, Franja, franja ponent català sociolingüística sociolinguisti, illes balears, llitera, Matarranya, país valencià, ribagorça, sociolingüística
add a comment
Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja. I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.
Votar al llunyà oest (Terol power) 8 Març 08UTC 2008
Posted by xarxes in Franja, personal.Tags: amor pascual, aragó, aragón, cha, chobenalla, eleccions, iu, labordeta, par, pp, psoe, terol, teruel
1 comment so far
Tinc un dubte seriós… Voto, i amb orgull, a la meua vila. A la meua vila li correspon votar per als 3 diputats de la província de Terol. Imagineu un tio que només entendria com a vot útil a un PSOE radicalment progressista (dins los paràmetres psoe, clar) i radicalment federalista (dins dels paràmetres psoe, clar). Este tio és més bé proper a IU en lo social i a la CHA en lo territorial. Però la realitat que li oferixen és la d’un PSOE que pactarà en lo senyor Duran, la democràcia cristiana.
A més, este tio vote a la província de Terol, i no hi ha possibilitat real de trencar lo bipartidisme PPSOE: tres diputats que es repartixen entre els 35.000 vots al PSOE i els 35.000 al PP. Diuen que el partit que s’emporta el tercer i darrer escó de Terol és el que guanya les eleccions estatals. Sempre ha estat així. Les darreres eleccions lo PSOE va traure 232 vots per damunt del PP i li va segrestar el tercer diputat. I estes eleccions és molt previsible que la cosa seguixque quedant molt ajustada entre els dos partits, si no hi ha algun efecte Pizarro (que diuen que és de la província;). Per tant, novament, lo tercer diputat s’entregarà per molt poc marge a un o altre partit.
I quina opció hi ha que entro un tercer partit a la disputa? Crugo ho té. Molt crugo. Qui té més possibilitats és la diputada a l’Aljaferia pel PAR, la María Herrero, que diu que si la gent votare el mateix a les aragoneses que a les estatals, serie diputada per Terol. Però el cas és que només 7.000 terolencs voten la tercera força, la xarxa d’interessos locals conservadora PAR. I per assolir el tercer diputat almenys haurie d’aconseguir la meitat de vots que la primera força: almenys 18.076 + 1 vot si es repetira l’empat de fa quatre anys. Ni de conya!
Ja no en parlem de Chunta, que el 2004 en va traure 4.463 i Esquerra Unida que en va fer 2.514 . Los primers és molt més que previsible que seguixquen en lo seu chuntacazo de les municipals, degut en bona mesura pel seu viratge cap al centre autonomista, democràtic i social, entre el que ha expressat moments de màxima repressió interna expulsant les seues joventuts més combatives. I perquè ja han retirat a Labordeta a la segona posició darrere de Bizen Fuster. Tot i que molta gent encara no sap que a Terol no poden votar a Labordeta, perquè es presente per la província de Saragossa. I finalment queda una Esquerra Unida que a nivell madrileny manté un Llamazares que ni emociona, ni marca el seu espai electoral fora de ser la crossa socialista, i a més, 3 dels seus 5 diputats són catalans i valencians, dels sectors més ecohippies. És possible que a Terol revisque en un efecte Amor Pacual, l’alcaldesa comunista d’Alcanyís, però el seu cap d’IU a Aragó, destacat per anar contra el multilingüisme a Aragó, diu fa pocs dies que hi ha la necesidad de que obtengan al menos cinco escaños para poder asegurar un gobierno nacional de izquierdas sin necesidad de pactos nacionalistas. Nacionalisme banal? A Aragón colonial vas!
Vot en blanc? No. Abstenció? Mai. Només queda el vot nul…
Imatge de Júbilo Haku
Entre “França” i “Franja” hi ha una lletra i una llei de més 4 Febrer 04UTC 2008
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, catalan, català, catalunya del nord, frança, llei de llengües, llengua, sociolingüística, sociolinguistics
2 comments
Sí, és un joc de paraules bastant fàcil, i no massa bo. Però des de desembre de 2007 Aragó és l’únic territori que seguix les dinàmiques dissenyades al més pur estil imperial, en la intenció d’homogeneïtzar tots los seus ciutadans. És l’únic territori del seu voltant que no ha desplegat una legislació específica per a protegir i normalitzar la seua diversitat lingüística. Ja s’alçave en este honor a nivell de tot l’Estat, des de fa un temps.
- Lo gallec té la seua pròpia legislació a Galícia i Astúries
- L’asturià a Astúries
- Lo basc a Euskadi i Navarra
- Lo català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears
- L’occità a la Vall d’Aran
- Però ni el català ni l’aragonès són llengües oficials i en Llei de llengües a Aragó.
I amés, avui ham descobert que fins i tot la democràcia més homogeneïtzador de les que mos envolten, la República Francesa, mitjançant lo Consell Regional dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del català. Fixeu-tos que a la imatge apareix d’una vella escola de la República a on hi diu Parleu francès. Sigueu nets.
A efecte reals, per a un fragenc de a peu signifique que han aprovat la Llei de llengües de la Catalunya Nord. I Marcelino Iglesias, polític clau durant la declaració de Mequinensa i que fins i tot s’havia allistat al PSC, va a la seua protegint lo patrimoni cultural d’Aragó, parlant en los morts si cal. S’oferix a protagonitzar les polèmiques que calgue per als bens dels capellans. Però en totes les seus legislatures no ha aprovat una simple Llei de llengües per a Aragó, ni ha deixat per escrit a l’Estatut d’Aragó que s’hi parle català i aragonès.
En tot cas, en sabre la notícia que la Catalunya del Nord ja tenie la seua Llei , m’haig posat a buscar informació, sense massa èxit, de quins territoris de llengua catalana queden per tindre Llei de llengües. La web de Bibiloni m’ha ajudat. I com que la Wikipedia no tenie la informació centralitzada, haig creat l’article de Dret lingüístic del català. Podeu completar-lo si voleu (també el del Marc Belzunces, que demana que completem de la traducció de la Carta). En definitiva, tots los territoris tenen legislació sobre el català.
Una vegada tancat m’ha escomençat a vindre un escaufret, tal com anava descomptant territoris que no tenen Llei de llengües. M’haig quedat en la Franja sola. I si voleu, hi podeu afegir els 700 habitants del Carxe. Aquí a la Franja només tenim un Estatut que té modalitats lingüístiques sense nom, i una llei de patrimoni cultural que té nom per a les llengües no oficials, sense arribar a desenvolupar mesures de normalització lingüística. Aragó, primera posició en lo ranking del temorics i homogeneïtzadors.
Un trist honor per al Partit Socialista a Aragó.
(Este apunt és publivilescat al diari La Comarca el divendres 15 de febrer de 2008. Viles i gents.)
Desde la Plaza del Pilar os deseamos “Feliç any nou” 5 Gener 05UTC 2008
Posted by xarxes in Franja.Tags: any nou, aragó, aragón, català, Franja, pilar, saragossa, zaragoza
8 comments
Ahir una amiga que viu a Saragossa m’explicave que este cap d’any a Saragossa l’ajuntament havie regalt raïms per a les campanades i que per una banda de la bosseta hi posave “Feliz año nuevo” i per l’altre “Feliç any nou”. Un error i avant, com és lògic. Però a Saragossa els temes del català són un rebombori per a segons quins sectors. Ja hi havie algunes cartes al director que es queixaven que nadamenos que a la Plaça del Pilar havie passat això. Aconseguim lo retall del diari a on hi ha una de les cartes a l’Heraldo i el text és per a agarrar-lo en pinzes (podeu ampliar clicant a la foto).

Lo senyor Rubén Abuin fa la introducció a la carta dient que, com a aragonès, cal mirar l’esperançador futur que s’obre el 2008 en objectius com Gran Scala, i a les tradicions, entre les que considere la missa. Davant d’esta presentació ideològica de la persona, poc més cal dir: Gran Scala i missa. Continue ja entrant en lo tema, que és que els raïms tenien una inscripció en català. Almenys reconeix la llengua. I és ara quan comence a buscar les obscures raons: que si els de l’Ajuntament se beneficien de les accions que puguen tindre a empreses catalanes del raïm, que si Belloch és bilingüe… Per sort, acabe el seu discurs tipista dient que almenys les hagueren pogut fer en aragonès. Cal donar-li tota la raó: lo més lògic a Saragossa és fer-les en aragonès. Però finalitza en aquella lògica lapidària que fa veure que el català i Aragó mai han tingut res a veure: “ya que yo vivo en Aragón y no tengo por qué saber nada de catalán“. Per sort, no ha recordat a Carod-Rovira i els bens de la Franja quan escrivia tot això… però jo crec que també tenie ganes de fer-los un repàs ;-) Tipical spanish (o segons em recomanen, tipical espanyolisme)!
Amb este apunt tanco la sèrie sobre futbol i ideologies. Centro l’anàlisi en los resultats per a Catalunya, el País Valencià i Aragó.
País Valencià
