jump to navigation

Editorial de Temps de Franja sobre els fets de la Freixneda 28 novembre 28UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

La Freixneda: «parlo català perquè és la nostra llengua»

 Els fets de la Freixneda tenen una rellevància cabdal per entendre què està passant a la Franja. Un alcalde nou emergeix d’una moció censura. L’alcalde vell, que fa ja 16 anys que governa la vila, arrela la seua cultura política en temps anterior, fins i tot anteriors a la democràcia. En plena democràcia aquest alcalde vell ha consolidat l’ús del castellà com la llengua pública de l’Ajuntament. Amb els seues corresponents catalanoparlants que, en actes públics, es parlen en castellà entre ells. Una desraó. Un poder que es veu capaç de jugar a corrompre la nostra normalitat com a catalanoparlants.

El nou representant de la voluntat del poble és jove. S’inicia una renovació de les velles costums i una actualització a la societat contemporània. Una societat cada vegada més multilingüe. Davant qui es nega a entendre la realitat, aclareix que parla català perquè és la nostra llengua. Cap novetat. Perquè sempre ho hem fet així, i continuarem fent-ho així. Però hi ha qui amaga la ràbia per la pèrdua del poder en una falsa guerra de noms. Que és capaç de polititzar coses tant serioses com el nom de la nostra llengua. Qualsevol observador extern dirà que hi ha un conflicte lingüístic. En realitat, i en aquell moment, el conflicte més important és el que s’està debatent: la pèrdua d’una alcaldia vella per l’entrada d’aires nous.

És agre veure dos matarranyencs discutint en la mateixa llengua sobre si parlen la mateixa llengua. Paradoxes que només es poden donar amb una de les parts marcant el territori de la incultura. «Hi ha gent a qui li molesta que es pense, parle o escriga en català; és la mateixa gent a qui li molesta que es pense, parle o escriga».

Mentre, a més altes esferes prioritzen una línia de combat identitària. Tot els anirà bé a partir del 20N si poden desviar els debats sobre les futures retallades. En la que està plovent, i no tenen cap altra prioritat que la modificació de la (descafeïnada) Llei de llengües. Fan reeixir eixe enemic que els signifiquem, perquè parlem llengües estranyes, i a més, paregudes  a les del dimoni català. I com que ni PSOE, ni IU, van blindar el català i l’aragonès al nou Estatut, troben el camí pla per a treballar contra nosaltres.

No és previsible que la situació canvio. La política a Aragó només pot variar en dos colors: negre o gris . O hi ha un partit que materialitza l’oposició oberta al català, o el català és part de la diversitat molesta que no se sap bé com resoldre. Difícilment es consolidaran altres majories diferents. Si no volem desaparèixer, caldrà reinventar-nos com a activisme, ben independents d’este país monocromàtic. Los nous aires tindran dificultats per arribar a la Franja. Però és temps de treballar encara més, perquè tot govern vell acaba. Tot alcalde vell cau. I quan acaba, és moment d’arreplegar allò sembrat, siguen fruits (per a alguns) o tempestes (per a els altres).

Editorial de Temps de Franja, número de novembre de 2011.

Alcaldes de futur – Viles i gents 17 novembre 17UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Alcaldes de futur

N. Sorolla

Quan vaig escomençar a escriure al Viles i gents me vaig proposar que no parlaria massa de llengua. Tot i que el tema m’ocupe de manera plena en altres parts de la vida, una columna en català a un diari editat a Alcanyís pot tractar tants altres temes igual o més importants per a les nostres comarques. Però mos queden per davant uns quants anys que haurem de guerrejar per mostrar allò evident. Tot se remunte a la moció de censura a A. Algueró, exalcalde de la Freixneda. Lo poder d’un alcalde en 16 anys a la vila ha forçat finalment una coalició que, en los moments actuals i de cara al que anem, és contranatura: PSOE i PAR desbanquen lo PP.
I entren nous aires al consistori. Aires que revitalitzen la realitat del dia a dia. A tots mos sone estrany eixe alcalde vell catalanoparlant contestant en castellà a les preguntes d’un locutor que li parle en català. Però els vicis del poder de tota la vida portaven a estes paradoxes. És per això que el nou alcalde parle en la nostra llengua als plens, i ha d’acabar defensant que parla català perquè és la nostra llengua. No és cap novetat que un alcalde parlo català a la gent del seu poble. Però hi ha qui no pot encaixar una comarca rejovenida i que intenta fer-se un espai d’una manera diferent a com ho ha fet fins ara. Lo Matarranya s’està reinventant, donant valor a allò que alguns consideraven cosa del passat. Perquè el Matarranya alçarà el seu futur en los solaments del seu passat.
No són pocs los alcaldes que han fet més que gestos positius cap a la llengua. Alguns renoven consistoris que estaven ja enquistats, com a Mont-roig. Altres tenen una llarga tradició, com a Favara. Altres han marcat diferències en les línies marcades des de dalt, com a Pena-roja. Tots ells treballen per fer normal i digna la llengua que hem heretat. Per a fornir un futur digne en allò del passat que val la pena que conservem. Per a mantindre la nostra identitat com a matarranyencs. Mos ham de felicitar tots perquè tenim representants que recorden allò que som, i saben quina Matarranya volem ser.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 39 other followers

%d bloggers like this: