jump to navigation

Lectura de la V Enquesta Sociolingüística al País Basc 3 abril 03UTC 2012

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

S’han presentat els resultats de la V Enquesta Sociolingüística al País Basc, i aviat es presentaran els resultats per a Navarra i Iparralde. En general els resultats són d’una llengua que es manté en una situació de fragilitat però amb dinàmiques internes que asseguren el seu manteniment i el seu creixement demogràfic.

De la població adulta, només el 32% declara saber parlar euskera, i un 49,2% l’entén.  Per territoris, a Guipuzkoa la meitat són parlants d’euskera, a Bizkaia una quarta part i a Àlava un de cada sis. El nombre de parlants d’euskera ha augmentat en nombres absoluts, fins les 600.050 persones que saben parlar-lo a la CAV, 181.000 més que fa 20 anys. La població més jove és on es visualitza millor aquest creixement. De la població de 16 a 24 anys, el 60% sap parlar basc. Fa 20 anys, en este grup i ben bé tots els grups d’edat de menys de 65 anys, només el 20% de la població sabia parlar basc.

La major part dels que saben parlar euskera l’han aprés a casa (6 de cada 10). L’alfabetització de l’escola i altes institucions no familiars no és massiva. Entre la població jove, la proporció no és molt diferent: 5 de cada 10 l’han aprés també a casa. Amb tot, fa 20 anys la població que sabia parlar euskera eren pràcticament només els parlants inicials.

On resideix la fortalesa sociolingüística és en la transmissió intergeneracional de les llengües. I en el cas de l’euskera, ben bé tots els parlants d’euskera amb fills de 2 a 15 anys el transmeten als fills (97%). Hi ha certa dispersió en el cas dels neoparlants i les parelles mixtes. Però les dades apunten que hi ha un manteniment de la transmissió.

El mateix informe fa menció de les xarxes socials com a via essencial per a passar de la competència a l’ús:

Pero el conocimiento del euskera y su uso no se han incrementado en la misma medida. Esta evolución se basa en los dos principales factores que inciden en el uso: la facilidad para utilizar la lengua y la red relacional.

Finalment, una qüestió de denominacions de la sociolingüística basca: a diferència de la sociolingüística catalana, als parlants de basc se’ls denomina bilingües. I als que no el saben,  erdaldun. Els parlants inicials d’euskera són euskaldun zaharras. I els parlants que no el tenen com a llengua inicial són els euskaldun berris.

La nota demogràficament diferencial és que, amb un 6,6% de població immigrada, consideren que és un tret característic, tant com l’envelliment de la població. Als territoris de llengua catalana el percentatge està entre el 15% (Catalunya i País Valencià) i el 21,8% (Illes Balears).

Informe vist gràcies a la informació d’Imanol Larrea.

Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV) 23 novembre 23UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja, sociologia.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Així, si comparem a la vegada el resultat a les eleccions de 2011, comparat amb el resultat de 2004, podem obtenir l’anàlisi més complex, però a la vegada més ric en informació. Aprofitant els dos anàlisis factorials anteriors en el Gràfic 4, i posicionant en l’eix horitzontal els resultats de 2011 i en el vertical el canvi respecte el de 2004, podem diferenciar fins a 4 tipologies de poblacions:
D’una banda hi ha les poblacions on el PP–PAR ja tenia una bossa molt important de votants, i en tot cas s’han mantingut o han crescut (a la part superior de la dreta), essent la força omnipresent, tal com passa a Ràfels o La Vall del Tormo. D’una altra, hi ha allà on el PP–PAR és la majoria històrica i no ha crescut perquè es troba en nivells molt alts  (a la part inferior de la dreta), com a La Portellada o Mont-roig, o fins i tot Torredarques, on es manté com a primera força majoritària, però ha tingut una baixada visible. Després hi ha les poblacions on el birpartidisme PP–PAR i PSOE es manté en uns nivells molt similars, i fins i tot hi ha hagut un decreixement del PP-PAR a favor del PSOE (a la banda inferior esquerra), on sobretot sobreïx Valljunquera. I finalment hi ha les poblacions on, a pesar del creixement del PP–PAR, han mantingut una important bossa de votants al PSOE, que manté a la vegada el bipartidisme PP–PAR i PSOE (a dalt a l’esquerra), com a Arenys de Lledó, Queretes, Torre del Comte o Calaceit.

Gràfic 4 – Resultats a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol (eix horitzontal) i diferències respecte els resultats de 2004 (eix vertical). Matarranya. Anàlisi factorial.
Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV)

Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III) 23 novembre 23UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja, sociologia.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Les eleccions de 2011 s’han convertit en una data clau, on el PSOE ha perdut una bossa importantíssima de vots, arribant al seu mínim històric de diputats. Les eleccions de 2004 van ser les que el PSOE va entrar al Govern d’Espanya amb un suport majoritari, desbancant el PP del poder. És per això que prenem estos dos moments claus de la política dels darrers anys com a referència dels canvis en el vot polític al Matarranya.

Si analitzem estos resultats a nivell municipal trobem que en primer lloc  hi ha una agrupació de poblacions on ha crescut el vot al PP–PAR (a la dreta del Gràfic 2), i a l’esquerra aquelles on ha decrescut, o ha crescut molt poquet, a favor de creixements de CHA –IU o el PSOE. El cas més exemplar seria el de Lledó,a la banda dreta, on el PP–PAR ha fet la pujada més important del Matarranya amb 9,4 punts, o Torredarques, a la banda esquerra, on el PSOE ha baixat 14,8 punts, i ha crescut 11,4 punts CHA–IU. A la part inferior del gràfic hi ha les poblacions on el PSOE ha baixat més, ja siga com a Fórnols que ha perdut 12,5 punts en vot al PSOE a favor sobretot de CHA–IU, o Arenys de Lledó, que ha perdut 12,4 punts en vot al PSOE a favor del PP–PAR. A la part superior hi ha les poques poblacions on el PSOE ha guanyat algun punt en votants, tals com Valljunquera (+3,3) o la Portellada (+1,8).

Gràfic 2 – Diferència en els resultat a les eleccions de 2011 i 2004 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.
Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III)

De fet, si comparem el vot que la coalició PP–PAR ha obtingut l’any 2011 (eix vertical) i el que van obtindre els dos partits l’any 2004 (eix horitzontal), podem fer una visió general dels canvis. És ben cert que hi ha una gran relació entre una dada i l’altra, amb una coincidència de fins al 71,4% en els valors (R quadrat). Però també és ben cert que els canvis no són negligibles. Totes les poblacions que se situen per damunt la línia perpendicular són aquells on la coalició ha obtingut més vots l’any 2011, que com cal esperar, són la majoria. Però a algunes el vot ha caigut d’una manera molt important, tals com Torredarques (–14,8 punts), La Portellada (–5,3), Valljunquera (–4,2) o Pena-roja (–3,9).

Gràfic 3 – Resulats del PP i el PAR a les eleccions de 2011 (eix vertical) i a les eleccions de 2004 (eix horitzontal). Matarranya.

Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III)

Eleccions al Congrés de Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) (II) 22 novembre 22UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja, sociologia.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Els resultats electorals al Matarranya en les eleccions de 2011 al Congrés espanyol dels diputats han portat una majoria de vots a la coalició del PP i el PAR, que ha sumat més de la meitat dels vots (56,6%). Un terç dels vots són els que ha pogut mantenir el PSOE (32,6%). I la coalició entre CHA i IU ha sumat fins a un 7% dels vots matarranyencs, que juntament amb els vots a la resta de partits sumen fins a un de cada deu vots del territori. En totes i cadascuna de les poblacions ha vençut la coalició PP–PAR, trobant la seua majoria més important a La Portellada (71,4%) i Ràfels (70,5%). Les majories del PP-PAR més ajustades són les de Valljunquera (46,8%), Arenys de Lledó (47,1%), Queretes (48,4%) o Torre del Comte (49,5%).

Per a ajudar a interpretar els resultats de totes les poblacions del Matarranya a nivell local hem efectuat una anàlisi factorial. Hi ha un grup de poblacions  (a la banda dreta del Gràfic 1) amb majoria molt important del PP-PAR, d’entre el 60% i 70%, i vot molt reduït al PSOE, al voltant del 20%. S’hi integren Ràfels, La Portellada, Mont-roig, Fondespatla o La Vall del Tormo. En oposició a este, hi ha una altra agrupació de poblacions que vindria marcada per les poblacions on el PP també ha vençut, però es manté amb força el PSOE i es manté amb força el bipartidisme, amb més del 40% del vot al PSOE (a la banda esquerra del Gràfic 1) tals com Arenys de Lledó, Valljunquera, Torre del Comte, Queretes o Calaceit. A la part inferior hi ha els partits que tenen una representació important de la tercera força amb la coalició IU i CHA, tals com Torredarques (18,2%), Fórnols (9,8%), Vall-de-roures (11%) o Pena-roja (10,5%).

Gràfic 1 – Resultat a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.
Eleccions al Congrés de Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N)

Eleccions al Congrés dels Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) 21 novembre 21UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, Matarranya, sociologia.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Els resultats del Matarranya a les eleccions al Congrés espanyol dels diputats de 2011 serà desgranat durant els propers dies en este i tres textos més. L’anàlisi s’ha realitzat amb la col·laboració de Ràdio Matarranya, que ens ha facilitat les dades de 2011 població per població:

PP-PAR PSOE IU-CHA ALTRES
Arenys de Lledó

47,1

46,4

4,3

2,2

Beseit

59,3

28,7

7,2

4,8

Calaceit

51,2

40,6

5,0

3,2

Fondespatla

67,4

21,2

7,6

3,8

Fòrnols

59,0

31,1

9,8

0,0

La Freixenda

58,1

30,4

5,5

6,0

La Portellada

71,4

23,6

3,7

1,2

La Vall del Tormo

69,9

26,2

0,5

3,3

Lledó

57,9

34,7

1,1

6,3

Massalió

61,0

29,7

5,0

4,3

Mont-roig

68,1

19,1

8,0

4,8

Pena-roja

52,3

32,1

10,5

5,1

Queretes

48,4

42,9

5,7

3,0

Ràfels

70,5

19,3

4,5

5,7

Torre del Compte

49,5

44,1

4,3

2,2

Torredarques

58,2

21,8

18,2

1,8

Vall-de-roures

55,0

30,1

11,0

3,9

Valjunquera

46,8

43,8

6,9

2,6

MATARRANYA

56,6

32,6

7,0

3,7

 

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 35 other followers

%d bloggers like this: