Xarxes socials i llengües

Eixa és una de les futures possibilitats de recerca amb aparells com els que veieu a la foto. Cada “participant” de l’experiment en porta un, i el sistema arreplega per infrarojos qui es relaciona amb qui, en quin moment, quanta estona… Sociometria en estat pur. A la web que ho expliquen, diuen que l’experiment l’han fet a un congrés amb unes 70 persones, i a més s’hi han afegit uns microfons als participants per a seguir la tipologia de les converses, que en sociolingüística seria essencial.

Expliquen possibles aplicacions en diferents camps, però em pareix molt, molt, interessant en el del comportament sociolingüístic en l’oci juvenil, com una discoteca. Qui parla amb qui, qui coneix i presenta a qui, en quina llengua, com canvia… En el fons, és l’origen d’una gran part de les parelles. I veure com els grups i els individus gestionen les relacions és tremendament interessant (i rellevant). Variables com amics compartits, o lloc de residència han de tenir una pes importantíssim. I amb elles, les variables sociolingüístiques. Seguirà sent un camp de molt difícil accés, perquè l’oci se suposa que és el pilar de la llibertat individual, i per tant, difícilment monitoritzable. Evidentment, la sensació de Gran germà s’ha de fer desaparéixer amb el consentiment dels participants, la transparència amb les dades arreplegades i la seua anàlisi, el rigoròs respecte per l’anonimat estadístic, supervisió d’agents externs a la recerca… Llegit a al bloc de José González que a la vegada ho havia vist a Technology Review.

Lo Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orientada de la Universitat Autònoma de Barcelona farà el dimarts 29 d’abril un seminari sobre les identitats bòsnia i sèrbia després de Iugoslàvia. Si us interessa el tema identetitari, teniu un programa molt complet des de les 9.15 h del matí. Però a mi sobretot m’interessa de 15h a 16h, on presentaran les seues recerques la Claudia Aguilar i Rodrigo Araya, tots dos de l’Autònoma:

15:00 – 15:30. Networks of Identification among Bosnian Youth. Claudia Aguilar, Universitat Autònoma de Barcelona.
15:30 - 16:00. Multitudes and Networks in the Fall of Milosevic. Rodrigo Araya Dujisin, Universitat Autònoma de Barcelona

Coordina el programa José Luís Molina, que no només és especialista en l’anàlisi de xarxes socials, si no que a més n’és entusiasta i ha potenciat multitud de projectes per a difondre este tipus d’anàlisi, com la web, llista de difusió i revista Redes i el grup de recerca de l’Autònoma Egoredes, des d’on podreu assabentar-vos d’actes interessants a l’àrea de Barcelona.

Un vídeo explicatiu de què és una xarxa social mediada per internet.

Si voleu que tos diga, ho trobo optimista, molt optimista. A mi, personalment, encara no m’han demostrat cap utilitat les xarxes com Facebook.

Estic buscant un lloc per a penjar articles acadèmics en sociolingüística, escrits en català i/o en anglès. Estic barallant diferents possibilitats que m’han recomenat, i encara no sé quina triar… Si en coneixeu alguna d’estes, o alguna altra, deixeu-ho als comentaris:

• E-prints in library and information science. És el que millor s’adequa al que necessito. Hi tenen coses de sociolingüística.
• SciVee: està molt més encarat a penajr-hi presentacions en vídeo que a posar-hi articles. En vaig parlar.
• Aps.arXiv.org. els temes no són precisament sociolingüístics: física, matemàtiques, ciències no línials, ciències computacionals, biologia quantitativa i estadística
• Plos One: és mol més ampli que l’anterior, però la temàtica també és de ciències.
• OLAC: Open Language Archives Community

Foto de Chotda

Suposo que haureu sentit parlar de les webs de filtratge de notícies, com Digg (anglès) o Menéame (castellà). Qualsevol pot penjar l’enllaç a una notícia o un apunt d’un bloc i els usuaris la voten. Les més votades passen a la portada i prenen una especial rellevància. Així, notícies que no tenen canals de difusió a mà, però són interessants potencialment, prenen rellevància, fins i tot per als periodistes de mitjans de comunicació tradicionals. A mi el menéame se m’està fent gran perquè, a més d’estar plagat d’usuaris que voten negativament qualsevol cosa a favor del català, hi ha moltíssima informació i només puc seguir les notícies etiquetades amb determinades categories. Per contra, m’estic sentit més còmode a Aragoneame i La Tafanera, que són les dos versions més properes a La Franja.

Ara els estic demanant unes dades dels usuaris per a fer unes anàlisis d’aquí un temps. I mentre busco bibliografia del que vull fer, haig trobat estos mapes semàntics, a partir de les categories que s’assignen a cada notícia, i les que hi estan relacionades. Al gràfic de més a dalt, les relacions semàntiques per a la paraula “crisi”. Vivenda+bombolla+españa+economia d’una banda. Energergia+petroli d’una altra. Economia+internacional+PP de l’altra… Una fotografia de l’estat d’ànims del moment. Si fan anàlisis longitudinals la cosa té una rellevància suprema! Havia vist anàlisis de xarxes semàntiques. Però al nivell de representativitat i sistematització (tan barata) que poden arribar amb coses com els filtres socials de notícies, crec que no. Podeu aprofundir-hi aquí.

A l’Emule si poseu a baixar un arxiu habitualment trobeu diferents arxius per a baixar-se. Les altres persones que poden tindre l’arxiu que busques solen estar entre les 400 fonts en els casos dels més buscats, als arxius que només té una o dos persones. Però algunes vegades, sobretot quan ningú té aquell arxiu, de repent t’apareixen uns arxius amb ben bé 1000 fonts. Si els proveu a baixar, habitualment són coses que no tenen res a veure i que suposo que són spam, arxius per a enganyar, i que entren a la cerca manipulant l’emule. Sigue com sigue avui m’haig trobat en la situació i si tos fixeu, l’últim és “sexe gratuit.wmv“. Podeu confirmar que no hi estava buscant sexe, eh! ;) Entre les 24 llengües en que podeu baixar-tos l’emule, una és lo català… Això no és estrany perquè el català és punta de llança en noves tecnologies, en comparació a la seua situació social. Però si ja tenim timadors en línia que funcionen en català, no em direu que no és una bona notícia?

PS: Em comenten que cap la possibilitat que “sexe gratuit” no siga en català, si no en francès… és ben possible…

PS2: No ho puc confirmar perquè no el conservo, però fa pocs dies també vaig rebre un correu spam (el primer) en català. No recordo si m’oferia viagra, allargar el penis, o sexe gratuït… però per allà ha passat ;)

Estava fent un comentari a l’apunt de Amb certa calma, però com que l’extensió anava prenent cos i cos, la el comentari anirà per aquí… S’ha acabat lo Sociolinguistics Symposium 17 a Amsterdam. I si voleu veure una avaluació general, millor aneu a Amb certa calma.

La sensació que em deixen congrés rere congrés és que no hi trobo “el meu espai”. Potser tinc molt altes expectatives. Espero eixir en moltíssimes idees i a mi em costa. La sensació que em queda és que hi havia moltíssim variacionisme. Molt. I vaig trobar a faltar la demolingüística, i experiències properes al nostre camp d’estudi: belgues, irlandesos, bascos, gallecs… Per això vaig fer monogràfics dels demolingüistes, els irlandesos de la línia Padraig O Ríagáin, que ja coneixia, i vaig descobrir el Rudi Janssens i el grup de Brusel·les. Trobo a faltar, molta més materia. I també demolingüística catalana. Però la raó és clara: l’accés i explotació de les dades demolingüístiques no només no està potenciat, si no que està altament restringit i filtrat. Així, no hi ha cap investigador que s’haigue agarrat les dades davall lo braç i les analitzo a fons, temàticament…

A tall personal, ja, no trobo tampoc el meu lloc en l’anàlisi de xarxes socials. No trobo cap referent, cap bona idea, cap aprofundiment en l’anàlisi de xarxes socials… Habitualment la xarxa social és una cosa abstracta que s’analitza com una suma de relacions de l’enquestat.. però mai es pren la xarxa com la unitat d’anàlisi, amb els individus com a component. Clar, així obrir via és sempre novedòs, però també es falten a trobar mestres i referents.

Via la categoria “lenguas” del Menéame arribo a la notícia que la nova película de Woody Allen rodada a Barcelona se programarà en català i versió original. Havia sentit la notícia a la ràdio. I clar, la notícia és d’impacte, vista la pobresa de pel·lícules que es passen en català. Però fixeu-tos que El Periódico ahir deia al titular

“La pel·lícula de Woody Allen rodada a Barcelona només es projectarà a Catalunya en català i en anglès”

Eixe “només” és un exemple de manual de nacionalisme banal. Se suposa que fer una película en català, que entén el 95% de la població, i en versió original, és poc. Se suposa que allò que espera el redactor és que, “evidentment”, també es face en castellà. Avui la notícia ja té un titular més normalitzat:

“Catalunya veurà la pel.lícula d’Allen en català i anglès”

Però no només de titulars viu un diari, i si el primer dia es deia al cos de la notícia que “La nova pel·lícula de Woody Allen (…) només es projectarà a Catalunya en català o en versió original subtitulada.“

El segon dia xuplen de la mateixa banalització de l’evidència suprema que a Catalunya les pel·lícules són en castellà i a més, deixen entreveure el risc econòmic d’una decisió contracorrent: “a Catalunya no es projectarà en castellà, únicament doblada al català i en versió original subtitulada (…) “no crec que es perdi públic per estrenar-la en català“, va insistir Roures. Warner, la distribuïdora de la pel.lícula, no va voler fer ahir cap comentari sobre el projecte de no programar la versió doblada al castellà en sales catalanes. El cert és que encara no s’han assegut a parlar de la distribució.” En fi!

Imatge de El Periódico.

A Vilaweb fan referència a un mapa de llengües amenaçades del món, del National Geographic. Feu-hi una ullada.

Aragón Televisión té el seu propi Polònia i així retraten l’eixida d’Aragó pel conflicte en lo govern català pels bens de la Franja.

Vídeo que m’arriba gràcies a Purnas