Via XT

Ja tenim data per al pròxim Franja Rock 2012: lo 27 i 28 d’abril de 2012. En concerts, trobada de gaiters i activitats diverses. Tots aquells que aprofiteu lo Franja Rock per a visitar el Matarranya, recordeu que el primer de maig és lo dia dels treballadors, i festiu. Aixina que ja podeu començar a programar lo Franja Rock a la vostra agenda. Ja portem 12 edicions! Aquí va un vídeo de l’edició de l’any passat.

Font: Franja Rock

La Chacón té un pla

Carme Chacón (Mireia Portas) està deprimida perquè a Barcelona és massa espanyolista i a Madrid, massa catalanista, però té un pla que la traurà del pou. O no.

Via Tarongeta

Entre les cent llengües. El Punt Avui.

El coneixement i l’avaluació de les dinàmiques del català en els seus territoris són fonamentals per formular i adoptar les polítiques més convenients amb vista a la seva normalització

Aquesta primera dècada del XXI deixarà marques considerables en el mapa de la llengua catalana. D’entrada, la població dels territoris del català ha crescut en més de dos milions a causa de la immigració. Avui, els habitants de l’àrea catalonòfona d’Europa sumem uns 13,6 milions de persones. En termes demogràfics seríem una de les nacions mitjanes de la Unió. En termes sociolingüístics, amb els 9,7 milions de catalanoparlants i els 12,7 que declaren entendre el català, la nostra se situa entre les cent llengües més parlades del món. No és gens trivial.

En el quadre de la nova ecologia de les llengües, situar-se com a llengua de rang mitjà té uns valors i unes potencialitats indiscutibles. Sobretot si es donen unes condicions polítiques i socioculturals favorables. La primera qüestió que planteja un canvi demogràfic del volum mencionat és sobre la capacitat d’integració de la nova immigració en la llengua d’acollida. Cosa que seria més fàcil d’abordar si aquesta llengua, el català, disposés d’un estatus, d’un reconeixement i d’unes competències i recursos similars a la resta de llengües europees de rang mitjà. Sabem que no és així. I d’això plora i gemega la nostra criatura.

El coneixement i l’avaluació de les dinàmiques del català en els seus territoris –les dinàmiques dites de dalt a baix o de baix a dalt– són fonamentals per formular i adoptar les polítiques més convenients amb vista a la seva normalització. Sortosament disposem els últims anys d’una entitat que ha anat fent el seguiment sociolingüístic de la llengua amb rigor científic i sistemàtic. És l’Observatori de la Llengua Catalana (www.observatoridelallengua.cat), que posa a disposició en el web propi els seus estudis i activitats. L’Observatori, organisme independent sostingut per diverses institucions de tot el domini, treballa en estreta col·laboració amb la Xarxa CRUSCAT, xarxa científica de l’Institut d’Estudis Catalans creada per estudiar l’evolució del català.

L’Observatori acaba de publicar l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2010). Un informe que, com els anteriors, és imprescindible per a tots els interessats –de l’acadèmia, de la política o de la societat civil– en l’estat del català, les tendències i les perspectives de futur. És imprescindible per qui vulgui superar tòpics fàcils sobre la bona o mala salut de la llengua i prefereixi formar-se una idea ponderada sobre aspectes com la complexitat dels comportaments lingüístics o la necessitat ineludible de mantenir l’activisme per la llengua. Sota la coordinació científica de Miquel Àngel Pradilla i de Natxo Sorolla, l’informe del 2010 aporta un conjunt de dades i d’avaluacions de gran interès tant per a cada regió del domini com per al conjunt de la comunitat lingüística.

Entre les múltiples i agudes conclusions per al 2010, en destacaria algunes. Primera, que malgrat el canvi demogràfic, els parlants del català han crescut en 500.000, i ens situem a la frontera dels 10 milions. Segona, que el creixement dels coneixements del català descansa sobre el sistema educatiu allí on és llengua vehicular. Tercera, que mentre que Andorra, Catalunya i Balears són els territoris amb més vitalitat, el País Valencià i Catalunya Nord presenten evolucions de clara minorització. Quarta, que l’obstacle principal contra la vertebració de l’espai del català i la seva normalització rau en les polítiques de l’Estat espanyol que continuen orientades a legitimar la desigualtat lingüística en lloc de garantir la igualtat entre llengües a l’Estat i a Europa. I última, que tot i les dificultats d’assolir un espai comunicatiu propi –la persecució de TV3 al País Valencià n’és una mostra–, la llengua catalana va aconseguint altes cotes de visibilitat a internet i al ciberespai.

Darrera actualització ( Dissabte, 21 de gener del 2012 02:00 )

21/01/12 02:00 - JOSEP GIFREU

Enllaços relacionats: www.observatoridelallengua.cat

Ha mort Txillardegi

Este tipus de plantejaments, per senzills que puguen paréixer, no són habituals en recerca sociolingüística internacional. I van ser publicats per Txillardegi l’any 1984 en basc (i en castellà l’any 2002).

Per casualitat, Txillardegi ha mort pocs dies abans que Manuel Fraga. És de gran valor comparar el què diuen d’un i altre la premsa espanyola. En el cas de recorreguts polític tan amples al llarg de la vida, i en el cas de Txillardegi, sobretot marcat més per la carrera literària i acadèmica que per la política, és curiós que només es recorda els seus inicis. Com que de notícies poc amples de la personalitat de Txillardegi en podreu trobar a totarreu, prefereixo enganxar aquí una de molt ampla de Noticias de Navarra.

PS: També podeu visitar el perfil que dibuixa la Viceconsellera de Política Lingüística del Govern Basc. Txillardegui: una vida entregada al euskera

Fallece ‘Txillardegi’, figura esencial de la política y la cultura vasca contemporánea

A França també són molt curioses les excepcions. Vegeu-les al següent gràfic o el vídeo. El Rosselló parla poc amb Llenguadoc. Tot i que seria díficil trobar raons lingüístiques, donada la situació sociolingüística del català i l’occità a la regió Llenguadoc-Rosselló. El nord d’Aquitània parla poc amb el sud, tot i que el límit no se situa a Bayona i també seria difícil pensar en una frontera lingüística a l’Iparralde bascòfon.

Té cert interès metodològic l’algoritme que apliquen, donat que es tracta d’un algoritme de conglomeració que ha de facilitar el treball amb xarxes tremendament grans. Això facilita el treball també amb xarxes de Twitter, Facebook, etc.

Seria interessant veure com queda el mapa a l’Estat espanyol, i quina interrelació hi ha entre les fronteres lingüístiques i les administratives. Evidentment, caldria posar la lupa a les àrees a on les dues fronteres no encaixen, i la Franja tindria un interès molt important. Aposto que el Matarranya s’encaixaria sobretot per les  fronteres administratives, per tindre una capitalitat comarcal a Vall-de-roures i una de regional a Alcanyís, i este continuum s’allargaria fins Nonasp o Faió, mentre que a partir de Mequinensa es visualitzaria la importància de la capitalitat comarcal de Fraga i la capitatitat regional de Lleida, i el Baix Cinca molt possiblement estaria encaixat a la frontera lingüística per les relacions en Lleida.

Font: Le Monde - Le mobile, reflet des frontières françaises, via Purnas en o zierzo

El que desconec és si les pintades tenen algun interès històric. Hi ha cap historiador a la sala?

Historia: Esta villa padeció bastante en la última guerra civil en el mes de abril del año 1840 ocupaban su fuerte las tropas carlistas; pero el general Espartero mandó al general León hiciese por apoderarse de dicho fuerte, en el que todavía trabajaban sus defensores. Este general se dirigió á Peñaroya con 6 batallones, 2 escuadrones y 4 baterías de montaña.

A su aproximación dispararon los carlistas algunos cañonazos, repitiéndolos constantemente desde que los sitiadores estuvieron al alcance. Tales disposiciones exigían que León verificase un ataque que tuvo lugar, ocupando el pueblo á la carrera 2 compañías de cazadores de la segunda brigada, mientras que una sección de la batería de montaña contestaba el fuego de los carlistas y se dirigían 2 batallones á envolver la posición del fuerte.

Los carlistas evacuaron la plaza descolgándose por los muros; y perseguidos por 2 compañías de cazadores y escolta de León, se rindieron prisioneros 1 capitán, 2 tenientes y 21 individuos de tropa. Los de la reina, al ocupar el fuerte, hallaron en él un cañón de a 8, otros efectos de guerra y todas las municiones v víveres.

Villa con ayuntamiento en la provincia de Teruel (a 46 leg.), partido judicial de Valderrobres (a 2 1/2 leg.), audiencia territorial y diócesis de Zaragoza (a 24 leg.) y capitanía general de Aragón.

Situación: en la margen derecha del rio Tastavins, en el declive de un monte muy pendiente cuya cumbre es una peña roja.

El clima es frio, pero sano.

Se compone de 280 casas de mediana construcción, entre ellas la del ayuntamiento, una escuela de instrucción primaria, iglesia parroquial (Santa María la Mayor), servida por un cura de entrada y de provisión ordinaria, 2 ermitas con culto público y un cementerio en buena situado.

Confina el término por el N. con el de Fuentespalda; por el este Benifasá, provincia de Castellón; por el sur con el anterior y Hervés, y por el oeste con Torre de Arcas. Pasa por él el precitado rio de Tastavins, procedente de Hervés, con cuyas aguas se riegan algunos trozos de tierra y recibe impulso un molino harinero, yendo las restantes al Matarraña; hay en este término hasta 91 masías ó casas de campo diseminadas.

El terreno participa de monte y llano, siendo de secano en su generalidad, pues tan solo se riegan algunos jornales de tierra.

Los caminos pasan uno de carril en dirección de Monroyo, siendo los restantes de herradura.

El correo se recibe de la cabecera del partido.

Producción: cereales, vino, aceite, almendra, nueces y otras frutas; hay ganado lanar y caza menor.

Industria: la agrícola y algunos telares de lienzos de lino y cáñamo.

Población: 377 vecinos, 1,507 almas.

Historia: Esta villa padeció bastante en la última guerra civil en el mes de abril del año 1840 ocupaban su fuerte las tropas carlistas; pero el general Espartero mandó al general León hiciese por apoderarse de dicho fuerte, en el que todavía trabajaban sus defensores. Este general se dirigió á Peñaroya con 6 batallones, 2 escuadrones y 4 baterías de montaña.

A su aproximación dispararon los carlistas algunos cañonazos, repitiéndolos constantemente desde que los sitiadores estuvieron al alcance. Tales disposiciones exigían que León verificase un ataque que tuvo lugar, ocupando el pueblo á la carrera 2 compañías de cazadores de la segunda brigada, mientras que una sección de la batería de montaña contestaba el fuego de los carlistas y se dirigían 2 batallones á envolver la posición del fuerte.

Los carlistas evacuaron la plaza descolgándose por los muros; y perseguidos por 2 compañías de cazadores y escolta de León, se rindieron prisioneros 1 capitán, 2 tenientes y 21 individuos de tropa. Los de la reina, al ocupar el fuerte, hallaron en él un cañón de a 8, otros efectos de guerra y todas las municiones v víveres.

Font i altres pobles al diccionari Madoz