La UAB organitza un seminari que fa molt bona pinta (pdf)

SEMINARI: CAPITAL SOCIAL, COHESIÓ-INTEGRACIÓ I XARXES SOCIALS

18 de Desembre 2009

9:15 h Obertura i benvinguda a la jornada. Fausto Miguélez, Director del Centre de Recerca QUIT

9:30 a 11:30 – Models conceptuals de Capital Social. En aquesta sessió es presenten tres intervencions entorn el model conceptual del Capital Social, centrant-se particularment en el pas dels aspectes conceptuals als indicadors i d’aquests als mètodes de recollida d’informació i anàlisi de dades.

Intervencions:

Josep Maria Masjuan, Helena Troiano, Marina Elias – GRET (Grup de Recerca en Educació i Treball), Dep. Sociologia UAB UPO DE
Formes de Capital Social dels estudiants universitaris

José Luis Molina – EgoLab (Laboratori de Xarxes Personals i Comunitats), Dep. Antropologia Social i Cultural, UAB. La distribució geogràfica de les Xarxes personals

Nuria García – CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), Generalitat de Catalunya. Resultats de l’enquesta de Percepció del Capital Social de Catalunya

12:00 a 14:00 – Desenvolupament del model reticular de Capital Social. Aquesta sessió es centra en la perspectiva reticular tant sociomètrica com de xarxes personals o Ego-centrades, aplicades a problemàtiques diverses. Es tracta de veure, a partir de les investigacions presentades, els mètodes de recollida d’informació, les possibilitats d’anàlisi i resultats, els avantatges i limitacions o inconvenients dels mètodes i programes d’anàlisi utilitzats.

Carlos Lozares – QUIT (Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball), Dep. Sociologia UAB. La perspectiva reticular del Capital Social en l’anàlisi de la Cohesió i Integració social per xarxes personals

Laia Jorba- Dep. Ciència Política i Dret Públic UAB. Capital Social, immigrants i xarxes associatives

Isidro Maya – LRPC (Laboratorio de Redes Personales y Comunidades), Dep. Psicología Social, Universidad de Sevilla. Movilidad, redes personales y sentido de comunidad.

14:15h Cloenda jornada. A càrrec de Carlota Solé, Directora del Departament de Sociologia.

Font: José Luís Molina

Google Streets és una extensió del Google Maps. Dona la possibilitat de cercar països, ciutats, poblacions, rutes… i fins i tot geolocalitzar rius, barrancs o masos. L’extensió de l’Streets, a més dels mapes, mostra una foto del punt que veus des del satel·lit.

Esta setmana Google ha fet públic un gran avall  de fotografia de carreteres, a on s’han inclòs les carreteres del Matarranya. Podem veure des de Pena-roja…

…fins a Favara o el campanar vell de Faió. Si tos fixeu en la zona que es pot explorar, veureu que el detall és màxim: apareixen fins i tot la pista asfaltada de Fondespatla a Ràfels o la que va de Valljunquera a La Vall del Tormo. Però també s’ha de dir que no apareix la Carretera de La Ginebrosa a Aiguaviva, la vila més occidental de llengua catalana.

A esta aplicació també li podem traure una utilitat sociolingüística. Es pot veure que la Comarca del Matarranya ha canviat los seus cartells a on apareix la denominació de la Comarca en català i en castellà, per uns a on només apareix en castellà, entros per Arnes o entros per Valljunquera.

També es poden veure les pintades reivindicatives de Torrent de Cinca: Franja Sí. Franja No. Aragó Sí. Aragó No. Oriental. Calanistes. Patriotes. Kintos/es 2000 o les d’Albelda. O el cartell de la Granja d’Escarp, que per art de l’esprai passe a ser la Granja d’Escarpe.

Vols que la teua recerca la conegue el major nombre de gent possible. I el format tradicional és enviar-lo a una revista i te’l publico. Però el camí natural en l’actualitat és penjar-lo (al moment, o al cap del temps) al teu bloc o la teua pàgina personal. Potser la revista que te l’ha publicat fa pagar per este servei. I tu no saps si el pots penjar directament. A Manzana Mecánica expliquen com buscar els drets del copyright de la revista. Com no, la base de dades és internacional, però podeu fer-hi una ullada a les revistes de sociologia.

¿Puedo re-publicar mi artículo en mi sitio web?

Vist per Fernand0, que ho havia vist a mig29x.

Un interessant mapa dels països segons de la mitjana d’edat en la primera relació sexual.

La font de les dades us apareix a la web original (references). Hi podeu trobar altres mapes sobre mortalitat en la maternitat, l’edat legal per a beure alcohol, mortalitat per accidents de cotxe…

De Charts Bin via La Tafanera

Dimecres vinent hi ha un acte interessant des del punt estadístic. Ens hi trobem?

DIMECRES 11 DE NOVEMBRE

▪ «Les possibilitats de fer diana amb trajectòries a l’atzar»

Marta Sanz Solé, professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona, inaugura amb aquesta ponència el curs de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC. Durant la intervenció, Sanz parlarà de si es pot estimar o no la probabilitat que les trajectòries d’un camí aleatori tinguin intersecció efectiva sobre un conjunt.

Lloc: Sala Turró de la Reial Acadèmia de Medicina (carrer del Carme, 47, de Barcelona) Data: 11 de novembre Horari: 18 hores Organització: Societat Catalana de Matemàtiques – IEC

I el dia després, una conferència amb interès sociològic. Salvador Cardús s’incorpora com a membre numerari de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC:

DIJOUS 12 DE NOVEMBRE

«Tres metàfores per a pensar un país amb futur»

El sociòleg Salvador Cardús oferirà aquesta conferència en la sessió de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Joan Estruch, membre numerari de la Secció, li respondrà. Presidirà l’acte Salvador Giner, president de l’IEC.

Lloc: Sala Prat de la Riba de l’IEC Data: 12 de novembre Horari: 19 hores Organització: Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC

Imatge de jonycunha

Política contaminada

N. Sorolla Categoria: Article Viles i Gents

Portem una bona temporada de destapament de corrupció als partits polítics: finançament immoral dels partits, emburxacament de diners, manteniment de la militància del partit a base de sous a empreses semipúbliques… Los partits són creats per ideòlegs. Gent que vol canviar el món sense rebre res a canvi. Però la pròpia idiosincràsia d’un partit per a estendre’s arreu del territori i de l’entramat social lo fa omplir de gent a qui interesse massa el poder, la notorietat, l’ego o els propis negocis… I la regla de tres és clara: a més poder i més anys amb càrrec, més s’embrute la situació.
Cada moviment busque el seu Obama. L’aragonesisme va trobar en Chunta Aragonesista una manera de fer arribar a la política los objectius dels moviments socials: trilingüisme, muntanya, esquerra forta… Anys més tard hi ha purgues d’aquella línia inicial i grapats de desencantats. L’Obama del catalanisme apareixie en Esquerra Republicana, verges de poder fins lo moment i esperança de regeneració després de 23 anys de pujolisme. Van tocar poder i el “mans netes” va quedar en eslògan.
Després va eixir un altre Obama amb Ciutadans, que volien regenerar la política catalana amb aires més espanyolistes. Poc temps després tenen més corrents al partit que diputats al Parlament. La UPyD de Rosa Díez també n’està aprenent molt, amb corrents que demanen més democràcia interna. I també passarà en lo catalanisme de Reagrupament, o les CUP de l’esquerra independentista.
Fins i tot Obama ha rebut ja només en 8 mesos de govern lo Nobel de la pau. Com és evident, Obama defraudarà. Hi ha partits millors que altres. Hi ha presidents millors que altres. Això segur. Però tampoc siguem més obamistes que Obama. Que el món que tenim no es canvie en quatre dies.

L’autor del bloc Onsera m’ha passat enllaços als resums relacionats amb la Franja del XV col·loqui de llengua i literatures catalanes, fet a Lleida. N’hi ha cinc. Tot i que partixen des d’un punt de vista filològic i lingüística la major part, no em deixen de ser interessants:

• FRANCESC BERNAT I BALTRONS: La frontera lingüística del català a l’Aragó segons Manuel Milà i Fontanals
• OLGA CUBELLS BARTOLOMÉ & PERE NAVARRO GÓMEZ: Paral·lelismes i interferències amb l’aragonès i l’espanyol
  en el català de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Matarranya
• JAVIER GIRALT: Arcaisme, etimologia popular i adaptació formal
  en la toponímia de la Llitera i el Baix Cinca (Franja d’Aragó)
  
• RICARDO VIRUETE ERDOZÁIN: Algunes consideracions sobre el lèxic del català de Tolba (Osca)
• MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS: Contacte de llengües en documentació medieval del Matarranya

L’Heraldo de Aragón del dissabte (24/10/09) té un article intitulat “Un investigador cuesta a la DGA 48.500 euros al año y genera beneficios por valor de 113.000“. Força descriptiu. Parla de la relació entre la inversió en un investigador d’alt rang i els beneficis que genera:

Los presupuestos de la DGA para investigación perderán cinco millones de euros, lo que significa que se pasará de los 16,6 millones de este ejercicio a los apenas 12 el próximo. El recorte se produce pese a que las cifras demuestran que invertir en I+D+i no solo es un valor de futuro, sino también un activo más que rentable. Cada investigador que el Gobierno de Aragón contrata -a través de la Fundación Agencia aragonesa para la investigación y el desarrollo (Araid)- cuesta de media 48.500 euros, mientras que el retorno que genera ese científico asciende a más de 113.000 euros al año, es decir, consigue un beneficio que triplica el gasto.

Pero, ¿cómo consiguen ese dinero? La producción científica se traduce en la concesión de ayudas nacionales o internacionales a sus trabajos, o en la asignación de proyectos, contratos de investigación o patentes. A esto hay que sumar las publicaciones en revistas especializadas y la labor que desarrollan llevando a cabo actividades docentes, dirigiendo tesis, con la difusión científica o con la transferencia de conocimiento al tejido productivo, además de otros valores difíciles de cuantificar.

Seria interessant fer el mateix tipus d’anàlisi per als investigadors de més baix rang: quina inversió hi ha i quins beneficis. Dels segons no en sé massa, però de la primera ja tos dic jo que molt menys de 48.500 euros anuals ;)

Avui haig estat a una xerrada sobre muntar-se la pròpia empresa com a sociòleg (o politòleg).

“VOLS TREBALLAR PEL TEU COMPTE? OPORTUNITATS DE NEGOCI PER SOCIÒLEGS I POLITÒLEGS”
Volem donar a conèixer les diferents oportunitats de negoci que actualment tenen els sociòlegs i politòlegs que vulguin treballar com a professionals autònoms o que vulguin constituir una empresa. Els factors que s’han de tenir en compte abans d’emprendre un projecte empresarial també seran objecte d’anàlisi.

M’interessa, no ja només per a instruir-me en com muntar una assessoria en sociologia. També per a lligar-ho en altres projectes de futur que ronden i ronden pel cap. Us apunto algunes coses que m’han cridat l’atenció:

• Buscar un nintxol de mercat a on som molt bons i som molt bons nomes natres. Per exemple si som menuts en assessoria sociològica ser conscients que la gran corporació assessora fa un projecte molt bo (ven la moto molt bé), però el desenvolupa el becari. Si em contracten a mi, ho faig JO i això li interessa al meu client. Vendre estos punts positius.
• Recerca d’oportunitats innovadores
• Viure amb risc, però risc calculat
• Les coses ben fetes. Però pensar que algunes vegades és millor entregar el que tenim que entregar tard.
• Persistència. Que no s’ha de confondre amb l’obstinació (persistència sense raó). Objectiu clar i buscar camins alternatius quan no funcionen els que utilitzem
• Planificació: si tenim 200 pàgines per a llegir en 20 dies, 10 pàgines per dia.
• Recerca d’informació i mantindre apuntats los contactes “per si…”
• Acomplir els objectius i saber què no es pot aconseguir

L’èxit de l’empresa és quan les notes vendes són iguals o majors al “punt d’equilibri” . Lo punt d’equilibri són la inversió inicial, los costos fixos i els variables:

• Costos fixos = local, Seguretat Social (pagant una mica més del mínim -250€- tenim 800€ quan estem de baixa) i sobretot lo nostre sou (treballem per x€), telèfon, publicitat i promoció…

• Inversió = PC i web (3000€) per a 4 anys. Recomana per a fer la web 1and1.es Cotxe… S’ha d’amortitzar el cost: enllestir 750€ cada any per a comprar el PC al 4at any (fer els deures).

• Cost variable (de cada projecte que desenvoluparem): què em costa desenvolupar cada projecte: transport, paper d’oficina…

• Preu: estipular el preu que cobraré al client per cada projecte.

• Lo marge és lo benefici. És la diferència entre el preu i el cost per projecte.
• A partir d’això calculem quants projectes tinc que fer per mes per a “ni guanyar ni perdre”. Hem de recordar que amb el ni guanyar ni perdre ja hi va el nostre sou.
• I si veiem factible desenvolupar X projectes al mes per a “ni guanyar ni perdre”, tirem endavant el projecte.

Si us interessa, la jornada continua en un curs. Encara hi sóu a temps.

Un vídeo sobre l’evolució de les llengües a la península des de l’any  1000 fins el 2000. No hi consta ni l’autor del vídeo, ni el seu origen.

Tampoc s’especifica si s’ha confeccionat per la historicitat de la llengua, l’oficialitat, la llengua majoritària… L’any 2000 la Franja apareix diferenciada de la resta de territoris de llengua catalana i amb major presència del castellà que l’any 1900, sense especificar des de quin punt de vista es fa esta diferenciació. En tot cas, la visió general que transmet el vídeo fa que pensar.

Difòs a la llista de la ICF per R. Castellanos