Marc Belzunces comenta a l’Holocé Estant que l’edició catalana de la Wikipedia ha escalat una posició i se situa en la 15a posició. S’han assolit els 124.192 articles. Darrere del català es manté l’ucraïnès, amb molta força i a poca distància (123.423 articles per a una llengua amb estat), i la llengua artificial Volapük. I al davant, però a distància, hi ha el finès (173.438 articles).

Entre el català i el finès o el noruec, per exemple, hi ha grans diferències. No pels 50.000 articles que els separen. Si no per l’estrès dels wikipedistes. Amb una quantitat similar d’articles, els finesos i els noruecs fàcilment multipliquen per 5 o per 6 el nombre d’usuaris que editen a la wikipedia. Això fa que l’edició catalana tingue molta dependència de l’alta activitat dels “pocs” (16.577) que l’editen. El mateix li passa, també, a l’ucraïnès: molts articles per a pocs editors. En contraposició, hi ha un model oposat al de les wikipedies estressades: les edicions calmades. Xina podria ser-ne la capdavantera: força articles (12a posició amb 201.218 articles), però amb moltíssims editors (482.076). També comparteix l’estil l’edició turca, en 19ª posició.

Per Escolar.net arribo a la notícia que s’ha comprovat que els usuaris del Messenger estan separats per 6.6 graus de distància.

La teoria havia nascut amb la intenció de saber quants intermediaris calen per connectar dos persones qualsevol del planeta. Dos persones que mantenen un llaç estan a un grau de distància. L’amic d’un amic nostre està a 2 graus de distància. I així consecutivament.

Evidentment, els 6,6 graus de distància són una mitjana. Algunes persones estan a distàncies molt superiors, mentre que altres ho estan a només 1.

L’estudi ha establert que entre dos contactes qualsevol es crea un llaç quan han intercanviat una conversa (de text). Una manera molt més correcta de fer-ho del què ho han fet altres amb el Facebook. Perquè allà el llaç entre dos persones és més dubtós, donat que dos contactes poden no haver intercanviat mai una conversa, ni saber qui és l’altre.

Pareix que les successives proves que s’han fet per comprovar els graus de distància entre totes les persones del planeta, ja siga per correu postal o per correu electrònic, se situen entre els 6 i els 7 graus de mitjana. És clar, mesurant-ho amb correu electrònic, xarxes socials en línia o missatgeria instantània, queda exclosa la major part de la humanitat. Per exemple, els meus pares no tenen cap connexió amb mi, segons l’experiment. I això que hem compartit alguna menjada ;) Suposo que els graus de distància de la generació messenger són molts menys que els de la generació dels seus pares. Així que en realitat el valor de 6,6 deu ser molt superior… Però val la pena veure estudis així.

• Notícia original al Washington Post: Instant-Messagers Really Are About Six Degrees from Kevin Bacon
• Notícia molt ben explicada a Alt1040
• Notícia a RTVE: El Messenger demuestra la teoría de los seis grados (Vigileu, a la notícia parlen de la teoria dels sis graus com d’una llegenda urbana)

Foto de BigBlue

Purnas en o zierzo m’ha fet veure que els de les notícies de la Televisió Catalana han penjat una foto meua per a il·lustrar la proposta de llei del PP per a dificultar l’oficialitat de les llengües minoritzades a l’Estat. La foto es va prendre davant de Mequinensa mentres feia el (primer) treball de camp de la tesi. El cartell que indica com arribar a La Granja està a una punta del pont que uneix Mequinensa en la Granja d’Escarp, a la banda catalana del Segre. Algú no estava massa d’acord en que La Granja al seu propi país no fora d’Escarp i hi va afegir la “e” de La Granja d’Escarp(e). Segur que era algú a qui la pluralitat de llengües li costava d’entendre, fins i tot a aquella banda de riu. Vaig prendre la foto i la vaig penjar al Flickr. En Creative Commons.  Per tant, de lliure còpia, distribució i obra derivada. Amb només dos drets reservats: no s’utilitzarà amb finalitats comercials i se’n citarà la font. I així ha estat. Davall de la foto de la notícia del Telenotícies.cat hi han citat la font: El PP vol garantir que qualsevol espanyol, visqui on visqui, conegui el castellà. (Font: Xarxes socials i llengües). És un bon final per a una foto. Pel Creative Commons ells han trobat una foto per a il·lustrar aquella notícia i jo haig vist que la meua foto no es quedava a la targeta de memòria de la càmera. La notícia: El PP ultima una llei que garanteixi l’ús del castellà davant les traves que té en llocs com Catalunya

La Revista Redes està especialitzada en l’anàlisi de xarxes socials i ha publicat sobretot en castellà, encara que també hi ha articles en altres llengües. En el número 14, que acaba d’eixir, trobem fins a 10 articles, entre els que destaco:

• Una reflexió sobre la importància de saber què estem estudiant i com ho hem de mesurar, a més d’utilitzar bones eines d’anàlisi:Jorge Miceli:Los problemas de validez en el análisis de redes sociales: algunas reflexiones integradoras [html] [pdf]
• Un estudi sobre un departament universitari. conclouen que el càrrec ocupat acadèmicament poc té a veure en la importància dintre del departament: José Manuel Gaete Ficciella y Jorge Ignacio Vásquez: Conocimiento y estructura en la investigación académica: una aproximación desde el análisis de redes sociales [html] [pdf]
• Un d’anàlisi de blocs: Sergio Gabriel Guerrero:Aplicación del análisis de redes sociales al estudio de la estructura y desarrollo de una red de blogs económicos políticos en Argentina. [html] [pdf]

L’Herois quotidians parla de l’IEC amb humor. I algunes coses que de rerefons diu no van del tot desencaminades. Els acadèmics, amb la seua edat, visiten els punts més dinàmics de la societat per a veure l’estat de la llengua: una discoteca, un gimnàs o un prostíbul.

L’Acadèmia de la Llengua Catalana

Assistim a la reunió anual dels membres de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. Veurem com s’elabora el nostre diccionari i sabrem de qui depèn la supervivència de la nostra llengua.

Veure el vídeo

Vist per Ixent

El diari La Comarca ha dedicat quatre pàgines de l’edició d’avui a l’avantprojecte de Llei de llengües. En una ha publicat un article meu que fa un resum sobre la situació sociolingüística tant de català com aragonès. Apunto que la situació del català està estabilitzada entre la població adulta, però hem detectat greus pèrdues de parlants entre població escolar, que indiquen un inici de substitució. La situació de l’aragonès, a més, es troba ja en fase avançada de substitució. Tot i això, hem detectat que entre població escolar està tenint efectes tremendament importants la inclusió del català com a llengua vehicular d’alguna assignatura.

Baixar pdf

Baixar pdf

Baixar pdf

Baixar pdf

Llegiu l’article complet:

(more…)

“… i a Catalunya volen que siguen botiguers”. Recordo esta frase esterotipadora d’una classe de sociologia. Se me va quedar a la memòria. I us puc assegurar que la frase NO la deia un professor catalanista.  Evidentment, la frase anava acompanyada de la rigorositat acadèmica pertinent. Però el titular era efectiu, perquè encara el recordo.

A Wonkapistas han fet diversos gràfics sobre la proporció d’empleats públics per comunitats autònomes. Si voleu aprofundir-hi, aneu a la web original, on hi ha diferents índex. I a més, llegiu-ho críticament. La dada s’ha de contextualitzar amb multitud de variables. La primera, seria sobre qui és assalariat del sector públic i qui no ho és. També sobre la privatització del sector públic. I tantes altres. Així que si no eres especialista del tema (com tampoc ho sóc jo) millor no fer titulars.  Només gaudeix de les dades. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, els tres territoris de llengua catalana, obren el rànking amb el rati nombre de funcionaris, amb poc més del 10 %. Extremadura tanca el rànking amb el màxim, de prop del 25%. I a molta distància, hi ha Aragó, la segona comunitat amb més empleats públics, que se situen sobre el 17% dels ocupats.

Trobo la notícia per Directe.cat, que la treuen de Wonkapistas, que analitza críticament el que deia la Libertad Digital de Losantos.

El mapa número 300 de Strangemaps és el ja conegut com a Mapa político de España de 1850, amb l’Espanya uniforme, l’Espanya incorporada o assimilada (Corona d’Aragó), l’Espanya foral i l’Espanya col·lonial. Cliqueu al mapa i llegiu-ne l’explicació i també llegiu la transcripció dels textos del mapa al Menéame.

Vist a La Tafanera.

Per veure les cadenes que emeten en català és més fàcil que mai. Diversos programadors han creat “La Nostra TV“, un programa amb el que podem triar per veure TV3, Canal 9, IB3, Andorra Televisió o Catalan TV Alguer. Funciona! Expliquen algunes coses més a Racó Català.

El guió el coneixem de les successives entregues que ha tingut la Llei de llengües des de finals dels anys 90. L’Heraldo filtra el contingut de l’Avantprojecte de llei, i el dia després busca els enemics. Fixeu-vos en el titular d’avui. Diu El anteproyecto socialista de Ley de Lenguas suscita controversia y no satisface a casi nadie. I continua amb El borrador del texto normativo es criticado con dureza por la oposición y ni siquiera logra consenso en el PSOE. A partir del títol pareix que a ningú ha agradat l’avantprojecte i fins i tot al PSOE hi ha qui s’hi oposa.

Però al llarg de la notícia s’observa que els partits des de Saragossa es posicionen tal com s’espera: per a CHA no s’assumeixen les aspiracions de normalització i el PP nega que a la Franja es parla català. Els del PAR governamental parlen de consens i entreguen les claus de la Llei al PP. I IU segueix vacil·lant de banda a banda: la mateixa persona que va votar a favor de l’Estatut d’autonomia (tancava la porta a l’oficialitació de català i aragonès) ara exigeix la cooficialitzaciói.

Tot i això, l’Heraldo apunta que “El borrador… ni siquiera logra consenso en el PSOE”. I l’única part del text que explicita esta falta de suport és la que diu “ni siquiera concita unanimidad entre sus propias filas, donde hay representantes que no esconden su desapego al texto propuesto”. Sense credibilitat perquè el text no té cap referència a cap font, ni que siga anònima per algun motiu.

Molt en contra és en el PAR que s’observen discrepàncies amb la direcció, i precisament per alcaldes i representants comarcals que fugen d’ambigüitats sobre el nom de la llengua i demanen la seua normalització.

A favor:

• PSOE:
  • Osca (Vicenpresidència de la Diputació) i Areny (alcalde): Miguel Gracia
  • Terol (Diputat provincial) i Massalió (alcalde): Rafael Martí
  • La Llitera (President de la comarca) i Alcampell (alcalde): Josep Chauvell
  • Matarranya (Vicepresidència primera) i Calaceit (alcaldessa): Rosa Domenech
  • Matarranya (Conseller) i Beseit (alcalde): Alberto Moragrega
  • Favara: Francisco Domenech
  • Maella: Antonio Tudó
  • Tamarit de Litera: Francisco Mateo
• PAR:
  • Matarranya, President de la comarca: Carlos Fontanet
  • Matarranya (Conseller) i Pena-roja (alcalde): Francisco Esteve
  • Llitera (Conseller) i Castellonroi (alcalde): Antonio Fondevila
  • Saidí (alcaldessa): María Teresa Font

En contra

• PAR:
  • Matarranya (conseller) i Ràfels (alcalde): Fernando Cavero
  • Mont-roig: Andrés Cros
  • La Canyada de Beric: José Manuel Insa
• PP:
  • Ribagorça (Conseller) i Isàvena (alcalde): Alberto Lamora
  • Nonasp: Joaquín Llop

Els recomptes són senzills: 8 socialistes a favor (1 vicepresident i 1 diputat provincials, 1 president,  1 vicepresident i 1 conseller comarcals), 4 regionalistes a favor (1 president de comarca i 2 consellers), 3 regionalistes en contra (1 conseller) i 2 populars (1 conseller) en contra. Les fonts consultades per l’Heraldo són clares: les bases del PAR estan dividides a la Franja i no donen suport ple a la guerra de noms del seu partit.