Xarxes socials i llengües

El diari La Comarca ha dedicat quatre pàgines de l’edició d’avui a l’avantprojecte de Llei de llengües. En una ha publicat un article meu que fa un resum sobre la situació sociolingüística tant de català com aragonès. Apunto que la situació del català està estabilitzada entre la població adulta, però hem detectat greus pèrdues de parlants entre població escolar, que indiquen un inici de substitució. La situació de l’aragonès, a més, es troba ja en fase avançada de substitució. Tot i això, hem detectat que entre població escolar està tenint efectes tremendament importants la inclusió del català com a llengua vehicular d’alguna assignatura.

Baixar pdf

Baixar pdf

Baixar pdf

Baixar pdf

Llegiu l’article complet:

(more…)

“… i a Catalunya volen que siguen botiguers”. Recordo esta frase esterotipadora d’una classe de sociologia. Se me va quedar a la memòria. I us puc assegurar que la frase NO la deia un professor catalanista.  Evidentment, la frase anava acompanyada de la rigorositat acadèmica pertinent. Però el titular era efectiu, perquè encara el recordo.

A Wonkapistas han fet diversos gràfics sobre la proporció d’empleats públics per comunitats autònomes. Si voleu aprofundir-hi, aneu a la web original, on hi ha diferents índex. I a més, llegiu-ho críticament. La dada s’ha de contextualitzar amb multitud de variables. La primera, seria sobre qui és assalariat del sector públic i qui no ho és. També sobre la privatització del sector públic. I tantes altres. Així que si no eres especialista del tema (com tampoc ho sóc jo) millor no fer titulars.  Només gaudeix de les dades. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, els tres territoris de llengua catalana, obren el rànking amb el rati nombre de funcionaris, amb poc més del 10 %. Extremadura tanca el rànking amb el màxim, de prop del 25%. I a molta distància, hi ha Aragó, la segona comunitat amb més empleats públics, que se situen sobre el 17% dels ocupats.

Trobo la notícia per Directe.cat, que la treuen de Wonkapistas, que analitza críticament el que deia la Libertad Digital de Losantos.

El mapa número 300 de Strangemaps és el ja conegut com a Mapa político de España de 1850, amb l’Espanya uniforme, l’Espanya incorporada o assimilada (Corona d’Aragó), l’Espanya foral i l’Espanya col·lonial. Cliqueu al mapa i llegiu-ne l’explicació i també llegiu la transcripció dels textos del mapa al Menéame.

Vist a La Tafanera.

Per veure les cadenes que emeten en català és més fàcil que mai. Diversos programadors han creat “La Nostra TV“, un programa amb el que podem triar per veure TV3, Canal 9, IB3, Andorra Televisió o Catalan TV Alguer. Funciona! Expliquen algunes coses més a Racó Català.

El guió el coneixem de les successives entregues que ha tingut la Llei de llengües des de finals dels anys 90. L’Heraldo filtra el contingut de l’Avantprojecte de llei, i el dia després busca els enemics. Fixeu-vos en el titular d’avui. Diu El anteproyecto socialista de Ley de Lenguas suscita controversia y no satisface a casi nadie. I continua amb El borrador del texto normativo es criticado con dureza por la oposición y ni siquiera logra consenso en el PSOE. A partir del títol pareix que a ningú ha agradat l’avantprojecte i fins i tot al PSOE hi ha qui s’hi oposa.

Però al llarg de la notícia s’observa que els partits des de Saragossa es posicionen tal com s’espera: per a CHA no s’assumeixen les aspiracions de normalització i el PP nega que a la Franja es parla català. Els del PAR governamental parlen de consens i entreguen les claus de la Llei al PP. I IU segueix vacil·lant de banda a banda: la mateixa persona que va votar a favor de l’Estatut d’autonomia (tancava la porta a l’oficialitació de català i aragonès) ara exigeix la cooficialitzaciói.

Tot i això, l’Heraldo apunta que “El borrador… ni siquiera logra consenso en el PSOE”. I l’única part del text que explicita esta falta de suport és la que diu “ni siquiera concita unanimidad entre sus propias filas, donde hay representantes que no esconden su desapego al texto propuesto”. Sense credibilitat perquè el text no té cap referència a cap font, ni que siga anònima per algun motiu.

Molt en contra és en el PAR que s’observen discrepàncies amb la direcció, i precisament per alcaldes i representants comarcals que fugen d’ambigüitats sobre el nom de la llengua i demanen la seua normalització.

A favor:

• PSOE:
  • Osca (Vicenpresidència de la Diputació) i Areny (alcalde): Miguel Gracia
  • Terol (Diputat provincial) i Massalió (alcalde): Rafael Martí
  • La Llitera (President de la comarca) i Alcampell (alcalde): Josep Chauvell
  • Matarranya (Vicepresidència primera) i Calaceit (alcaldessa): Rosa Domenech
  • Matarranya (Conseller) i Beseit (alcalde): Alberto Moragrega
  • Favara: Francisco Domenech
  • Maella: Antonio Tudó
  • Tamarit de Litera: Francisco Mateo
• PAR:
  • Matarranya, President de la comarca: Carlos Fontanet
  • Matarranya (Conseller) i Pena-roja (alcalde): Francisco Esteve
  • Llitera (Conseller) i Castellonroi (alcalde): Antonio Fondevila
  • Saidí (alcaldessa): María Teresa Font

En contra

• PAR:
  • Matarranya (conseller) i Ràfels (alcalde): Fernando Cavero
  • Mont-roig: Andrés Cros
  • La Canyada de Beric: José Manuel Insa
• PP:
  • Ribagorça (Conseller) i Isàvena (alcalde): Alberto Lamora
  • Nonasp: Joaquín Llop

Els recomptes són senzills: 8 socialistes a favor (1 vicepresident i 1 diputat provincials, 1 president,  1 vicepresident i 1 conseller comarcals), 4 regionalistes a favor (1 president de comarca i 2 consellers), 3 regionalistes en contra (1 conseller) i 2 populars (1 conseller) en contra. Les fonts consultades per l’Heraldo són clares: les bases del PAR estan dividides a la Franja i no donen suport ple a la guerra de noms del seu partit.

Avui el Vilaweb parla dels principals resultats de l’Anuari 2008 de la Música i l’Espectacle als Països Catalans, fet pels d’Enderrock. És una obra de referència per veure les tendències comercials de la música en català. Diuen les dades que s’escolta més música que mai i es va a més concerts que mai. La música no està en crisi. Però a la vegada les indústries discogràfiques perden vendes i més vendes. Fins i tot anuncien la mort de les discogràfiques en dos anys. Realment, el panorama musical seria diferent sense les discogràfiques com a intermediàries entre la música i l’oient.

La presència de la música en català, amb tot, és molt baixa, tot i que creix l’oferta

Segons l’informe, més de mig milió de persones consumeix habitualment música en català, l’audiència de música en aquesta llengua als concerts arriba al 21,6% i la producció de discos en català s’ha incrementat un 10%, amb un nou rècord de 525 treballs produïts en català el 2007.

Els més venuts són:

1. Serrat & Sabina – Dos pájaros de un tiro: 160.000
2. El Disc de la Marató (TVC): 127.000
3. Lluís Llach - Verges 2007: 77.000
4. Benvinguts al Club (TVC): 42.975
5. Els Pets - Com anar el Cel i Tornar: 20.000
6. Antònia Font - Coser i cantar: 15.000
7. Lax’n'Busto – Relax: 15.000
8. Obrint Pas: 14.450

Els tres primers han acompanyat als principals diaris (Serrat a El Periódico, La Marató a diversos diaris i Lluís Llach a l’Avui). I dos són produccions musicals que neixen des de la televisió. Així, qui s’ha guanyat les vendes a pols ha estat a partir de la cinquena posició: Els Pets, Antònia Font, Lax’n'Buston i Obrint Pas. Dos de catalans, un de balear i uns valencians. La música en català, però, no copsa el panorama dels més venuts.

L’Heraldo anuncia avui per on anirà l’avantprojecte de Llei de llengües a Aragó. Cap novetat. Lo text es troba en la linia que el PSOE marca des de fa temps: no hi ha valentia per assegurar la pervivència de les llengües. Intentant contentar a sectors que mai es podran reconciliar i sense assegurar que la població sap utilitzar català o aragonès. El moviment es fa en la màxima ambigüitat. Intenta apaciguar qualsevol soroll al voltant del debat de llengües. Si hi ha soroll, perd força la majoria silenciosa. I és impossible mantenir sense soroll el debat, perquè el PAR, soci de govern, fa molt soroll amb les pitjors companyies que podia triar.

El punt clau de la política lingüística del català i l’aragonès és l’ensenyament. Ho defenso arreu. Si el català no entra a l’escola com a llengua vehicular, ens espera un procés de substitució lingüística entre la població que ara té menys de 20 anys de la Ribagorça, Llitera i fins i tot Baix Cinca. I la Llei de llengües diu molt poc sobre este tema. Alguna porta s’obre, però és excessivament laxa. El govern no assegurarà l’alfabetització en català i aragonès de tots els escolars: serà opcional. La classe que alfabetitza en la llengua pròpia serà tan opcional com les classes de religió catòlica. Però segons es diu es mantindrà el dret a l’ensenyament en català o en aragonès. Això serà positiu a Fraga, on podrien consolidar-se els projectes bilingües que ja funcionen i amb tant bons efectes. Però amb molta voluntat política per fer-ho. No només legislant-hi. I a la Llitera i la Ribagorça, on la llengua viu en situació més precària entre la població jove, la política real farà que desaparega el dret a aprendre en la llengua . Perquè a una vila no es faran dos línies escolars quan estan a punt de tancar-se algunes escoles. Una política d’ambigüitat seguirà sent letal.

La principal novetat d’este anunci és que no es dona cabuda a cap posició acientífica: les llengües son català, aragonès i castellà. Cap altre invent lingüístic com proposa el PAR. Peró se’ls fa una concessió : la delimitació de municipis catalanoparlants no ve per Llei (com es feia i de manera molt ben feta a l’anterior proposta, de 2001) si no que serà posterior. Per tant, la negociació de si a Fraga o a Vall-de-roures es parla el català o el castellà (o l’aragonès) entra dins de les possibilitats. A més, també es marquen les zones de recepció, com pot ser Montsó, Alcanyís, Casp o Saragossa, amb força parlants immigrats, els quals podrien gaudir d’alguns drets i reconeixement.

L’aragonès i el català no seran llengües oficials. Però ni ho pot fer una Llei ni és un tema cabdal. Tocava fer-ho als debats de l’Estatut. I només CHA va defensar fins el darrer moment eixa posició. Ni PSOE, ni PAR, ni PP, ni IU. I a Madrid, tampoc CiU, ni ERC, ni ICV. Però les relacions ciutadà-administració no poden canviar la situació del català ni de l’aragonès. No han fet fins ara, i no ho faran.

Novament apareix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó (amb nomenaments de 15 membres per part del Govern, el Parlament i la Universitat de Saragossa), que a més proposar línies d’actuació, també podria “elaborar las reglas de normalización del aragonés y el catalán“. En el cas del català, que compta amb l’IEC com entitat normativa de referència per al Govern Aragonès, això pot ser molt perillós i obrir les portes a vies poc clares.

En definitiva: la llei necessita centrar els debats menys en l’oficialitat i més en alfabetitzar tota la població de la Franja en català i de l’Alt Aragó en aragonès. Si no, la política lingüística no resoldrà l’incipient substitució de la Franja i les fases tan avançades en que es troba l’aragonès.

I res millor que celebrar-ho amb bones portades alternatives :-D

I en fa 5 del tancament d’Egunkaria per Garzón.

Amb les tires còmiques que portàvem estos dies los sociòlegs escomençàvem a estar una mica deprimits. Ara, almenys les sociòlogues, poden pujar-se la moral individualment durant l’estiu. Per 19 dolars (i el transport) podeu lluir una samarreta que diu “Besa’m. Sóc sociòloga”. Esperem que aviat n’apareguen per a els/les crítics/ques literaris/ries ;)

Vist per la Tretze

Tal com vaig dir, avui anava a a veure part de la Jornada sobre Nous models de divulgació científica mitjançant internet (a la sessió de 10 a 11 h). La presentació de la plataforma Recerca en Acció no ha estat el que m’esperava. Una web a on un comitè selecciona uns projectes amb els que es fa arribar a la gent els resultats de recerca. Però no hi ha res del que esperava. Pensava que hi hauria propostes de difusió 2.0, és a dir, que investigadors voluntaris fan difusió de la seua recerca i el portal (o la pròpia comunitat) filtren i potencien la difusió ben feta de les recerques ben fetes. Però no, és un plantejament totalment vertical: algú selecciona què es difon als usuaris.

El segon ha estat un projecte que, tot i que llunyà de les coses que em poden ser útils, era molt interessant. Nature’s Calendar és un projecte que arreplega dades de diferents voluntaris d’arreu de Gran Bretanya sobre la floració de plantes. A partir de les dades sobre floració a diferents parts del territori, treuen conclusions com que cada dècada l’estiu arriba 2,5 dies abans. Evidentment, tot lliga amb el escalfament de la Terra. Fins i tot parlaven de les dades no vàlides o de l’efecte dels capsdesetmana en l’arreplega de les dades.

Després haig fet una volta per les exposicions públiques del Congrés. Tot exclusivament a la part pública era sobre ciències naturals, incloses les dos xarrades a les que haig anat. La ciència social no arribar per a fer totes eixes innovacions ;)

PS: També cal dir que la Jornada no tenia el nom publicat a la web, estava a un lloc diferent d’on s’havia anunciat i els d’informació no sabien res dels canvis ni d’on s’havia d’anar. Però gràcies als horaris mediterranis, no m’haig perdut res ;)