Participació en la tertúlia d’El Punt Avui 17 octubre 17UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: catalunya, Franja, independència, països catalans, territoris de llengua catalana
add a comment
A la revista Presència de diumenge passat podeu trobar publicada la meua participació en una tertúlia amb els periodistes Vicent Partal, Vicent Sanchis i Esteve Valls, i els escriptors Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Joan-Lluís Lluís. La intenció era posar sobre la taula com es viu als territoris de llengua catalana l’efervescència soberanista de Catalunya, i quines conseqüències hi pot tenir.
Vaig defensar que la Franja és un territori de frontera per complet, i tots els pobles tenen la frontera administrativa a molt pocs kilòmetres. Explicava que abans del procés autonòmic les fronteres entre la Franja i Catalunya eren poc evidents, i gran part del Matarranya tenia com a capital comercial Tortosa, que era també on s’anava de doctors, a nàixer… El procés autonòmic va potenciar la capitalitat d’Alcanyís i va deixar obsoletes les comunicacions interautonòmiques. Ara és esta població castellanoparlant que fa de capital econòmica del Matarranya. Un procés autonòmic, positiu per a les llibertats, va fer menys permeable la frontera que tan afecta a la Franja.
Per tant, un procés sobiranista tan intens com el que s’està gestant a Catalunya aniria acompanyat d’una intensificació de les fronteres. Sigue quina sigue la resolució del procés. Perquè el procés obert pot acabar amb una recentralització de l’Estat espanyol o una independència de Catalunya. Però les confiances entre una banda i l’altra es ressentiran. TV3 es deixaria de veure a la Franja, perquè els acords Aragó-Catalunya desapareixerien i ara sí que no es pot emetre fora de les directrius del poder. Els exàmens de català tindrien més dificultats per a fer-se a Fraga. Les infraestructures entre una banda i l’altra s’aturarien per anys i requeririen encara més acords d’alt nivell… I tot el conflicte entre una banda i altra s’interpretaria per a la gent de la Franja única i exclusivament sota el prisma de mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. No hi hauria dobles lectures.
La meua és una posició minoritària. En sóc conscient. Perquè hi ha un corrent de pensament majoritari que creu que el procés no només és positiu per a Catalunya, si no també per a la resta de territoris de llengua catalana. Evidentment, tota esta qüestió no ha d’afectar les decisions preses a Catalunya. Prou complex és entrar en un procés de l’envergadura com la que s’anuncia en plena campanya electoral. Altra qüestió serà com evoluciona el nivell de conflicte, si es copsarà les il·lusions que s’han format… I aquí crec que ni els més grans analistes polítics es veuen amb cor de jugar-se-la.
“Eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio”. 16 octubre 16UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, catalan, català, diputación, Franja, José Manuel Larqué, lapao, par, pp, zaragoza
1 comment so far
El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).
Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.
El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.
Demà presentem el “Mapa lingüístic d’Aragó” 28 setembre 28UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: altaragó, aragó, aragonès, català, Franja, lingüístic, mapa
add a comment
Demà dissabte es presenta a les Jornades del Cinga Fòrum, a Fraga, el mapa lingüístic d’Aragó. Us enganxo la informació feta per Ligallo de Fablans, i més endavant us aniré desbrossant més informació.
PRESENTACIÓN DEL MAPA LINGÜÍSTICO DE ARAGÓN
El próximo sábado, 29 de septiembre, en el Palau Montcada de Fraga, se realizara la presentación del Mapa Lingüístico de Aragón. Tendrá lugar en el marco de la Jornada “Cinga Fórum 2012” organizada por el Institut d’Estudis del Baix Cinca (Instituto de Estudios Altoaragoneses).
Tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón prescriben la necesidad de declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) Coordinado por José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López y Natxo Sorolla. Edita Aladrada Ediciones con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.Publicado por O Lupo
AragónTV: com fer un programa a la Franja esquivant lo nom de la llengua (Bien dicho) 28 setembre 28UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: aragóntv, aragonès, bien dicho, català, Franja
3 comments
AragónTV és la Televisió capaç de fer un programa complet sobre les llengües d’Aragó, al Matarranya, sense dir la paraula català. Ni qualitat, ni servei públic, són definicions dignes d’esta decisió política. Ni és una qüestió acadèmica, ni és una qüestió televisiva, ni és una qüestió de desconeixement, ni deu ser un problema dels professionals que hi treballen. Ha de ser una decisió política presa per la direcció d’AragónTV.
M’estic referint al programa de Bien Dicho emès lo 27 de setembre, amb una part dedicada a les conserves fetes al Mas d’Aragonès a Pena-roja (Matarranya). Cliqueu per a veure el vídeo. Apareixen talls al llarg de tot el vídeo, però sobretot és interessant a partir del minut 3.35. Un Mas que és també Casa Rural, i que tos recomano si voleu visitar un lloc autèntic de la Franja, i menjar molt bé i casolà.
Bien Dicho és un programa ben muntat, amé, que mostra sense problemes converses en català (entrevistats) i castellà (presentador). Que explica les paraules, i el seu origen, i ho fa de manera divertida. Que compta amb l’assessorament d’especialistes. Però que és capaç de emmudir la paraula tabú per al PP i el PAR: llengua catalana. S’ha de tindre en consideració l’habilitat per a fer un programa sobre llengües d’Aragó sense dir-ne el nom. S’ha d’insuflar un dirigisme polític molt potent als professionals de la televisió per a emmudir el que les Universitats han investigat.
Evidentment, no és només culpa de la coalició de govern actual. També el PSOE ha tingut responsabilitats a la casa durant 5 anys, en els quals el seu Director, Ramón Tejedor (PSOE), va destacar per fer cap acció favorable a les dues llengües pròpies (via Carles Barrull):
El director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión, Ramón Tejedor, aseguró el martes en Fraga que no se plantean en principio, producir y emitir programas en catalán o en aragonés
De fet, ja en aquell moment (2008) es gestava el programa Bien dicho.
señaló que tienen `la intención de emitir una versión aragonesa del programa de TV3 `Caçador de paraules“
Quedaven encara 3 anys de govern socialista, per fer un servei públic. Però el programa no es va explotar fins l’etapa de govern del PP.
PS: Una nota lingüística. Al programa acaben dient que han aprés què són “los bledas”. Los blets que apareixen al programa no són pas bledes ;-)
Article “La investigació dels usos lingüístics en los territoris de llengua catalana” en euskera 21 setembre 21UTC 2012
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: catalana, euskera, sociolingüística
add a comment
L’any 2004 vam publicar amb en F. Xavier Vila un article sobre “La investigació dels usos lingüístics en els territoris de llengua catalana” a la revista BAT, del Soziolinguistika Klusterra, en euskera. L’article ja és accessible en línia:
Sorolla, Natxo; Vila, F. Xavier (2004) Katalanez egiten duten lurraldeetako hizkuntza erabileren ikerketa dins BAT Soziolinguistika aldizkaria (pp. 113-127). 2004ko abendua (Desembre de 2004 – nº 53). Andoain: Soziolinguistika klusterra. En línia.
Katalanez egiten duten lurraldeetako hizkuntza erabileren ikerketa
Xavier Vila, Natxo SorollaHizkuntza errealitatea konplexua eta dimentsio anitzekoa da, eta, horrenbestez, zaila da hari ikuspegi global batetik heltzea. Linguistikaren zati handi batek nahiago izan du arreta guztia haren alderdietako batean jartzea: hizkuntza sistematzat hartzen duen alderdian, alegia. XX. mendean zehar, egiturazko diziplinak gainerakoak baino gehiago garatu dira. (more…)
El model bilingüe del PP d’Aragó 20 setembre 20UTC 2012
Posted by xarxes in sociolingüística.add a comment
Mentre perilla el reconeixement del català i l’aragonès a Aragó per una política excloent del PP i el PAR, Rudi ha mostrat què és el bilingüsime ben entés a Aragó:
Dentro de este apartado también ha destacado que en el primer trimestre de 2013 el Gobierno presentará el modelo de bilingüismo de Aragón. Un modelo basado en tres niveles, dependiendo de las posibilidades de los centros, que permitirá impartir algunas materias en lengua extranjera.
Font: Rudi anuncia ayudas fiscales para emprendedores, libros y vivienda social.
Més informació, a l’Heraldo
Natxo Sorolla: “La nostra llengua és un patrimoni que s’ha de defensar” 17 agost 17UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.add a comment
Entrevista a Ràdio Matarranya
El projecte de la nova Llei de Llengües d’Aragó que es carrega la denominació de la parla de les comarques de la Franja com ‘català’ ha estat aprovada pel Consell de Govern de la DGA. El text, molt criticat per Esquerra Unida i Chunta i que ha trobat una forta oposició política i social en les comarques orientals d’Aragó (com el Matarranya) suprimeix la normalització de l’ús del català i distingeix una zona amb modalitats lingüístiques pròpies en aquesta regió. Llum verda a una Llei de Llengües sense nom que xoca amb els criteris lingüístics i científics que reconeixen la parla del Matarranya com ‘català’.
Natxo Sorolla, sociòleg del Matarranya especialitzat en sociolingüística, va explicar que “l’anunci s’ha produït durant l’estiu”, i per tant està seguint els tràmits previstos. Sorolla va concretar que “a Saragossa ho tenen bastant clar”. Però aquí, “des d’ajuntaments i també comarques, al PP però sobretot al PAR, ha hagut molta divisió”. De fet, Sorolla va apuntar que “ha hagut declaracions de rebuig a nivell local i comarcal i en defensa de reconèixer el català i l’aragonès”. Gent que s’ha manifestat des de la Llitera, el Matarranya, Baix Cinca, i municipis com Areny de Noguera (Ribagorça), Mequinensa o el mateix Calaceit.
Per al sociòleg del Matarranya, allò realment perillós “és que s’està desviant la discussió sobre la llengua i el paper que han de fer les llengües en la societat. El problema en sí no és la denominació o no hauria de ser-ho, sinó quin paper ha de tindre aquesta llengua”. Cal decidir “si volem que sigui una llengua de futur, que s’aprengui a llegir i escriure a l’escola i si volem que tota la gent que tenim als nostres pobles pugui expressar-se amb les dos llengües”. Sorolla va recordar que “tenim un problema afegit amb la llengua a l’escola”, i no és altre que “ho fan com una activitat extraescolar”.
Precisament, la Comarca del Matarranya va aprovar una moció en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó, i en la seua intervenció, el president del Consell, Francisco Esteve, va recordar que l’Estatut d’Autonomia d’Aragó diu que “la nostra llengua ha de ser igual que la castellana”. Per la seua banda, Natxo Sorolla va destacar que “la nostra llengua és un patrimoni que s’ha de defensar, que hem de continuar utilitzant. És un patrimoni viu”. A més, va afegir que tot i que al Matarranya no es veuen símptomes evidents de substitució lingüística, això sí que s’està produint en les comarques centrals de la Franja.
Lo Govern d’Aragó deroga la Llei de llengües 31 juliol 31UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llei de llengües, par, pp, serrat
add a comment
Podeu llegir-ho a la nota de premsa del Govern, a Arredol, a Vilaweb, o a Menéame
Avui no mos podem estendre. Ja ham parlat extensament sobre esta derogació de l’actual Llei de llengües: perquè s’imposa la línia dura del PP, perquè la conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal, és redundant recordar la multitud d’avals internacionals per a la denominació de “català”, i a més la negació del català esclata a les mans del PP i el PAR.
Com que la Llei s’acabarà aprovant al setembre, espero poder fer una anàlisi en profunditat de tots els aspectes de la Llei que canvien.
La negació del català esclata a les mans del PP i el PAR 30 juliol 30UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, llei de llengües, llengua, oposició, par, pp, rudi, serrat, vadillo
3 comments
Lo PP d’Aragó va iniciar una maniobra per a instigar el conflicte lingüístic a la Franja i negar la major, via Llei de llengües: a la Franja no es parla català.
La proposta partix d’un gran principis que es forja a la seu del PP de Saragossa. Pensen que a Aragó hi ha un sentiment anticatalà que donarà rèdit electoral si se sap aprofitar, ja sigue en format de Llei de llengües o en format de Bens de la Franja. De fet, la campanya que el PP va fer contra la Llei de llengües no tenia en compte els pobles que parlen català o aragonès, si no el centre simbòlic d’Aragó, la Plaça del Pilar. I això té les seues conseqüències posteriors. Perquè al territori no només rep un rebuig generalitzat, si no que a més hi ha un debat importantíssim entre les bases del PAR, i en menor mesura, també del PP.
En només un mes han rebut una importantíssima reacció d’oposició des del propi territori catalanoparlant. Les reaccions apareixen només celebrar-se els plens de comarques i ajuntaments. Dos comarques han fet públics manifestos en defensa del català i la seua protecció, tant al Matarranya com a la Llitera, i a tots dos en vots de consellers del PAR, a pesar de les directrius de Saragossa. Alcaldes de la Ribagorça també s’han unit per defensar l’ensenyament del català. Al Baix Aragó-Casp, que agrupa 4 pobles catalanoparlants del Baix Matarranya, la qüestió lingüística està entre els 14 punts que s’han posat damunt la taula per a mantenir el PAR en la presidència de la Comarca. A la Consellera Serrat se li ha posat en dificultats visitar protocolàriament algun poble de la Franja, PAR i PP de Mequinensa voten una moció favorable al català, l’alcalde del PP de Calaceit declara que “a Calaceit se parle lo català tot lo dia i a totes hores” i no voten en contra de la moció, Areny de Noguera és favorable al català… Senadors de la Franja, valencians, balears i catalans han unit forces en la defensa del català, així com un ampli arc parlamentari de partits catalans de tendències molt diverses i Ajuntaments de diferent composició. Lo Consell Escolar d’Aragó rebutja la intenció de derogar el català. Europa ha cridat d’atenció al Govern per la proposta d’esborrar el català. S’ha représ la unitat de les entitats de defensa del català i l’aragonès.
Pareix que el missatge que rep lo Govern d’Aragó és Vencereu, però no convencereu. I no és clar que es veiguen en cor de véncer, a pesar de disposar de les majories parlamentàries.
El 3% d’ofertes laborals d’Aragó requereixen el català 20 juliol 20UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, català, Franja, lapao, lapapyp, llengua, requisiti lingüístic
1 comment so far
Adecco és una empresa de treball temporal que elabora anualment uns informes sobre la tipologia de les ofertes de treball que gestiona. Pel que fa al requisit lingüístic del català, a Catalunya és present al 36% de les ofertes, a les Balears al 10%, al País Valencià al 6% i a Aragó al 3%. Esta dada ens ha sorprés, de nou.
Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán
Lo requisit del català a Aragó pot tindre dos fonts de demanda: d’una banda, empreses de la Franja, que agrupe prop del 4% de la població d’Aragó, i de l’altra, l’Aragó aragonesoparlant i castellanoparlant, que per proximitat en los territoris de llengua catalana, requerix de treballadors que coneguen la llengua. Un fet gens estrany, donat la potencialitat del català fora de les fronteres territorials. Però que no té cap punt de similitud en altres àrees frontereres, per exemple, amb el basc: la Rioja i Cantàbria requereix lo basc en part dels seus treballs, però són el 1% de les ofertes.
En tot cas, una nova notícia que contrasta amb les polítiques del Govern d’Aragó per a la promoció del LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i el LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Que per cert, no apareixen en les ofertes laborals.
