Xeic! trien lletres de Desideri Lombarte per a gravar el proper videoclip 15 febrer 15UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, rural.2 comments
Los Xeic! són un grup de les Terres de l’Ebre que al seu darrer disc van incloure lletres de Desideri Lombarte. Ho explicàvem a este apunt: Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec!
I han anunciat que en lo tema Pàtria menuda, que sorgix d’un poema de Desideri, han gravat lo seu darrer videoclip. Ja en van gravar un en la lletra del poeta matarranyenc Amics treballadors. Esperem poder-lo sentiri veure molt prompte. La nostra pàtria són los nostres amics!
NOU VIDEOCLIP..
Este cap de setmana passat ens vam estar gelant de fred mentres gravabem el que serà el nostre proper videoclip. El tema escollit ha estat pàtria menuda de l’últim treball Sirga. El video ens passejarà per diferents indrets de la nostra comarca, la nostra petita pàtria, llocs com el castell de Miravet, el poble vell de Corbera d’Ebre, etc…
Competir col·laborant 30 desembre 30UTC 2011
Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, rural, sociologia, xarxes.3 comments
Viles i gents publicat el 30 de desembre de 2011 a La Comarca
Competir col·laborant
Natxo SorollaEl contacte fa enemics i ja sabeu com van les coses entre veïns. No és estrany veure tensió en els partits entre Queretes i Calaceit, o entre Calaceit i Vall-de-roures. O les relacions són històricament complicades entre Beseit i Vall-de-roures, entre Pena-roja i Fondespatla, o entre Maella i Favara. Res trau que entre pobles que tenen un nivell important d’animadversió, també hi haigue bones amistats personals. Però el veïnatge entre pobles moltes vegades fa enemics.
I esta dinàmica no és només pròpia del Matarranya. Al futbol, que deixa córrer les baixes passions, allò més comú és la competència entre veïns, com s’observa entre el Saragossa i l’Osasuna, entre l’Espanyol i el Barça, entre l’Atlético i el Real Madrid, o entre la Real Sociedad i l’Athletic de Bilbao. Però també es veu entre equips de territoris potencialment competidors, encara que no siguen veïns, tals com lo Barça i el Madrid, o l’Athletic i el Madrid.
Tot este joc d’enemistats i amistats va lligat en que tots los recursos són escassos, des de les terres per a treballar i els diners, fins les lligues i les copes. I per a adquirir-los cal competir. El triangle màgic diu que «els amics dels meus amics són, també, els meus amics». I la seua tergiversació diu allò contrari: «els enemics dels meus enemics són els meus amics». Perquè molts agents són amics perquè coincideixen a tenir un enemic comú. Passa amb l’Espanyol i el Real Madrid, o passa amb l’Atletico i el Barça.
En un camp molt llunyà, però no menys interessant, com és el de la guerra entre navegadors d’Internet, ocorren coses similars. Los tres principals navegadors són Internet Explorer de Windows, lo Firefox de programari lliure i el Chrome de Google. Los tres competeixen per obtenir la màxima quota de mercat, però un dels navegadors, lo Firefox, és finançat en part per la seua competència, Google. Esta acció, que aparentment és il·lògica, s’entén si s’interpreta que els navegadors en bona part són màquines que determinen quin buscador d’Internet s’utilitza. I tant Firefox com Chrome utilitzen el buscador de Google. I l’empresa Google té en el buscador la base principal del seu negoci, ja que des d’aquí capta l’atenció dels usuaris a la publicitat que gestiona en les búsquedes, i que al final mantenen el seu negoci. La realitat econòmica fa que a aquells que aparentment els interessa competir pels recursos escassos, en realitat els interesse més col·laborar per tenir més força de cara al competidor real.
Els enemics dels nostres enemics són els nostres amics. I si traslladem l’exemple dels navegadors i dels equips de futbol, com a Matarranyencs tindrem una bona base per a repensar les relacions de col·laboració i competència entre matarranyencs. L’economia del Matarranya és ben diferent d’aquella en què va gestar la competència entre pobles. Lo Matarranya és, ara més que mai, una mota de pols en un Univers tremendament gran i intercomunicat. I a eixe Univers és a on està la seua competència real, a on ha de vendre la seua producció agroalimentària de la terra o des d’a on han de vindre els visitants que òmpliguen los seus establiments turístics. La guerra per fer-se en los recursos no és una guerra entre natres, si no una guerra contra altres. Fer més gran lo nom de Matarranya mos fa més forts davant eixa competència real exterior. Les xarxes estructuren activitats col·laboratives i competitives per a repartir els recursos escassos. La competència i la col·laboració són inherents a un sistema social. I el sistema social és molt més gran que el Matarranya. Promoure la competència entre natres només mos farà més dèbils. Col·laborar mos farà més forts per a competir junts contra aquells que són la competència real.
Viles i gents: Economies de subsistència 13 juny 13UTC 2011
Posted by xarxes in personal, rural.add a comment
Article publicat al Viles i Gents de La Comarca
A la Tinença hi havie un masover vell que, corrent ja els raders anys dels masos, va veure caure una gran nevada. Va caure neu i més neu. I la neu no va marxar. Dies i dies tot nevat. Setmanes i setmanes l’hivern s’anave allargant. Fins que no li va quedar res i va decidir baixar a la «civilització». Expliquen que l’animal del que anave acompanyat, en lo llarg camí cap a la vila, no va poder resistir la penúria i es va aturar. Lo masover el va desferrar, se va quedar l’única propietat que es podie emportar a la terra promesa, i el va deixar morir. Setmanes més tard, camí avant, van trobar el masover mort. I al sarronet portave encara les ferradures, la única propietat que encara no havie perdut.
Lo masover tingué un fill nascut a la terra promesa. L’aigua xorrave de les aixetes, la llum de casa s’encenie com si fore de dia clar, la carn se mantenie fresqueta a la nevera lluny de mosques i mosquits i podie anar a la visita del doctor en mitja horeta com qui baixe al toll a bregar.
Cròniques del carrer diuen d’uns nets del masover que es van comprar un pisset allà baix a on hi ha tan d’arròs, un auto que els baixave en ple estiu a temperatura de bodega i que inclús havien rehabilitat lo Maset de la Tinença per a passar els ratos morts. Tots los nets del masover vell se van comprar una segona residència, s’hi van avear i en menys no podien passar. La cosa es va unflar i unflar fins que per més no va poder passar.
Cròniques més noves expliquen que el masover de la Tinença ja compte en besnéts que molt joves ja s’han acostumat a pagar 3€ pel gasoil, a produir tal com manen los xinos i a pedalar si se volen passejar.
Franja Rock 2011 lo capdesetmana que ve 8 maig 08UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, rural.1 comment so far
Los dies 13 i 14 de maig (2011) se farà a Pena-roja (Matarranya) el 10è Franja Rock. En una recepta ja tradicional que no és fàcil de trobar al Matarranya: rock i trobada de gaiters. La idea va nàixer l’any 2001 com a principal motor de l’Associació de Jóvens de Pena-roja. Un dels objectius ere fer una festa fora de les èpoques fortes de l’any (estiu, pasqua, nadal) per a donar un motiu de treball en una capdesetmana diferent per a que tots los jóvens del poble, molts desperdigolats pel món. I el seu esperit ha continuat. Abans que escomençon los exàmens, s’emprengue la temporada de terrassetes, les festes dels pobles, los carreres plens d’estiuejants… calen motius per a ambientar-se. I aixina ho continuem vivint.
Enguany hi actuaran Los Draps, nascuts a Pena-roja. Igual que el grup, que ha vist evolucionar els components i ha mantingut l’esperit, l’Associació de Jóvens i el Franja Rock han vist com van canviant les generacions que el lideren, però la il·lusió i l’esperit cada vegada són més forts. Per molts anys, Franja Rock i Los Draps!
Esteu tots convidats!
17:00 Trobada de dolçainers, gaiters i grallers dels Països Catalans i Aragó.
21.30 Cena popular
00.00 Concert de Los Draps (Matarranya), Trast ( Barcelona), Termofrigidus (País Valencià) i Extracto de Lúpulo(Tarragona).
Event al Facebook
Tranquils, però sense ajuntament 3 maig 03UTC 2011
Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, rural.1 comment so far
Article a Viles i gents de La Comarca del 29/4/2011
Natxo Sorolla
Lo «Círculo de Empresarios» ha publicat l’Informe «Administraciones Territoriales: propuestas para la mejora de la eficiencia y de la unidad de mercado». La proposta estrella ha estat la de suprimir els municipis més menuts, obligant-los a unificar-se en municipis de 10.000 i 20.000 habitants.
La lectura de la proposta és bastant simple: ara que hi ha crisi, cal suprimir los costos de l’administració municipal. Proposen la fal·làcia encoberta que els mals de l’economia actual provenen de la dispersió territorial. Cal fer veure a la població disseminada els avantatges de domiciliar-se al Paseo de la Castellana.
És un despropòsit que el Cercle d’Empresaris pretengue fer pagar la crisi econòmica als pobles menuts. La crisi té l’origen en l’especulació immobiliària. I el cercle d’empresaris pretén tirar pilotes fora i passar el problema a la població dispersa.
Un municipi se compose d’una representació política democràtica i un cos administratiu. Evidentment, lo cos administratiu pot racionalitzar-se compartint serveis. Hi estem acostumats en los Centres Rurals Agrupats a les escoles, metges, capellans, manescals o serveis socials. Però pretendre la supressió de la part essencial d’un poble, que és la representació política, és una aberració. Lo Consistori és l’essència de la política. I per tant, l’essència de les decisions locals, que no es poden alienar. Perquè la política local té una lògica local.
Potser certa visió centralista és incapaç de veure que eixe consistori treballa pel seu poble de manera gratuïta. Que té un cost zero. Un cost que no serie assumit en un municipi de 10.000 habitants. I que al final dels quatre anys de mandat, si no hi ha un esperit de servei pel poble, lo balanç personal del polític serie negatiu. Només se pot entendre en base a una identitat local, que és la que pretenen carregar-se.
Tranquils, però sense ajuntament
L’origen de les crisis econòmiques està en la dispersió territorial 26 abril 26UTC 2011
Posted by xarxes in personal, rural.1 comment so far
Lo Círculo de Empresarios opina que sobren molts ajuntaments de pobles menuts, que el cos administratiu dels pobles no treballa i el de les ciutats, sí. Per això han de desaparéixer tan secretaris com alcaldes com regidors improductius. Tenim una crisi econòmica, i la causa no l’especulació immobiliària com molts diuen, si no la mania d’alguns per viure a pobles “menuts”.
És a dir, que el fet que cada poble tingue el seu ajuntament és una despesa que la situació econòmica actual no pot admetre. Per a este Cercle d’Empresaris un Ajuntamente no és més que un forat negre a on s’enterren los diners. Desconeix potser que als pobles menuts los alcaldes no cobre, treballen pel poble, que el cos administratiu és un secretari, que eixe secretari moltes vegades no és únicament d’un poble, que altres membres del cos administratiu com aparelladors se repartixen en tota una comarca, que un secretari d’un poble pot fer més de 35 hores que la jornada laboral l’obliga… Los pobles menuts podrien arribar a opinar que els xarlatans directius de ciutat sobren. Però no arriben a ser tan demagògics com lo Cercle d’Empresaris ;-)

El Círculo de Empresarios reclama la desaparición de miles de municipios (more…)
L’activitat frenètica d’un “poble tranquil” 5 abril 05UTC 2011
Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, rural, sociolingüística.Tags: Matarranya, peñarroya, Pena-roja, tastavins
add a comment
Quan parlo irònicament de la tranquil·litat dels pobles molts m’entendreu. Altres pensareu que no tinc gens de raó. Siga com siga, al Periódico de Aragón parlen de l’activitat cultural de Pena-roja (Matarranya). Dis-li “moguda”, dis-li “estrès”.
Peñarroya de Tastavins.
La ´movida´ cultural del Matarraña
Con poco más de 500 habitantes, el municipio turolense desarrolla una abrumadora actividad de ocio durante todo el año, con siete asociaciones que agrupan a todos los inquietos colectivos de la localidad.
03/04/2011 F. M. H.
Pez que se duerme, se lo lleva la corriente. Bien lo saben en Peñarroya, y no se trata de un desbordamiento del río Tastavins. Los vecinos no se resignan a que su tiempo libre transcurra entre la televisión y la videoconsola, y se han propuesto no dar tregua al calendario en cuanto a actos culturales y deportivos. Cuentan con nada menos que siete asociaciones para apenas 500 habitantes.La frenética actividad se refleja hasta en su alcalde, Francisco Esteve. “Somos tan pocos que tenemos que hacer todos de todo; yo no estoy en la asociación de jóvenes porque ya no lo soy, ni en la de Hípica porque no tengo caballo, ni en la de mujeres, claro”, explicaba, riendo, “pero sí en todas las demás”.
La más veterana es la Asociación Cultural Tastavins, que lleva más de diez años gestionando el Museo Etnológico Lo Masmut. Prácticamente la mitad de Peñarroya, más de 200 personas, la integran. “Para el museo colaboró todo el mundo aportando y restaurando elementos de la vida tradicional que tenían”, cuenta Ricardo Blanc, su presidente. “Pero además organizamos actos todo el año, hacemos charlas, montamos excursiones en San Jorge…”.
No se olvidan de ninguna franja de edad, contando también con actividades infantiles y actuaciones. “En julio se organiza el Mes Cultural con aún más actividades, como una excursión nocturna, la subida a la ermita de la Virgen del Carmen o actuaciones en el puente gótico. La respuesta de la gente incita a hacer más cosas”, afirma Blanc.
Lo mismo opinan los jóvenes, desde la Associació de Jóvens de Peñarroya. Hace diez años que se pusieron a la tarea de conseguir un ocio interesante para ellos, “una excusa para reunirnos todos, los que estudian o viven fuera, y dar un poco de visibilidad a nuestras inquietudes”, como explica Nacho Sorolla, de los que están “desde el principio”.
Nacho, como otros compañeros, está pasando el relevo a las nuevas generaciones, pero sigue involucrado. “Siempre nos hemos centrado mucho en el Franja Rock“, cuenta, “que intenta traer grupos de música joven que es difícil que se oigan aquí. Intentamos potenciar lenguas minoritarias como el catalán que se habla aquí –con los Draps como buque insignia–, o el aragonés”.
Con sus 35 miembros como media, organizan presentaciones de libros y charlas “sobre despoblación rural, cooperación internacional u otros temas que nos puedan interesar”. Sus actividades se van diversificando también por la buena acogida, como la Trobada de Gaiters, encuentro de dulzaineros, en realidad. “La gente de fuera alucina de la participación juvenil”, presume.
Lo de las mujeres en casa viendo el culebrón tampoco casa con la filosofía de Peñarroya. La asociación de mujeres de la Dona Peñarrogina, con sus casi 60 socias, no so solo organizan cursillos de encaje de bolillos o patchwork, sino que se ponen teatreras. Han organizado un grupo dramático, La Quiquereta, que como explicaba Dolores Beltrán “empezó como distracción, pero ya nos han llamado de pueblos de alrrededor”. Y es que se reunieron hasta 600 personas para ver a los artistas en el pabellón, representando tanto obras clásicas como de nueva creación, como La suerte de la fea, la guapa la desea.
La asociación musical Peñarbes pone la banda sonora. Surgida hace 15 años por la inquietud de los vecinos de Peñarroya y Herbés (Castellón), de los que tomó el nombre, hoy en día cuenta con 45 miembros en la banda, “una barbaridad para un pueblo de 500 habitantes”, como explica la directora, Ana Reyes Palos. Al principio se apuntaron todos los chicos del colegio, se contrataron profesores y se compraron instrumentos… Hoy, el impulso sigue solo en una banda joven, de 20 años de media, con cantera y clases de música.
El club de fútbol, que en solo tres años consigue reunir a cien forofos como local, o el club de Hípica, que comienza a expandir sus redes por la comarca, son otros ejemplos del trabajo en equipo que caracteriza al pueblo. Pero quizá lo que mejor lo simboliza son Los Calatravos. “Cada tres años, organizamos una recreación de la visita de los caballeros de la Orden de Calatrava para recaudar impuestos desde Alcañiz”, explican desde el pueblo. En esta especie de mercado medieval colaboran todos: Las mujeres organizan talleres de oficios, los jóvenes aportan música y teatro por la noche… De todo menos aburrirse, casi al contrario. “Los jóvenes me decían en fiestas que entre música por la mañana, niños por la tarde y conciertos de noche, habrá que ir dejando cosas porque no dan abasto”, contaba el alcalde, riendo.
Un, dos, tres, Pena-roja i res més!
La Cabra Salvatge als Ports de Beseit 17 novembre 17UTC 2010
Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, rural.Tags: beseit, cabra, capra, hispànica, Pena-roja, pirinenca, ports, pyrenaica, salvatge
2 comments
Us explicava la història de la foto a una cria de Cabra Salvatge. La foto està presa el 16 maig de 2010, durant l’època de cria de les cabres. Actualment Los Ports de Beseit tenen una bona població de cabra hispànica (Capra pyrenaica hispanica). No és gens difícil trobar exemplars pels boscos encara que no es prengue massa atenció. Però l’espècie va patir un alt risc de desaparició durant lo segle XX. Conseqüència del creixement de població humana al seu voltant i l’aparició de l’arma de foc, als Ports la van concentrar arraconada a les parts més inaccessibles. La pressió cinegètica encara va ser més insuportable per a l’espècie quan la seua cornamenta va prendre uns valors desorbitats per a les elits econòmiques, en una intensa pressió de caçadors vinguts d’Europa. Les zones de roca i cingles són especialment protectores per a la cabra, que accedix a espais impensables .
La pressió va ser tan forta durant lo segle XX que dos de les quatre subespècies de la Cabra Salvatge han estat erradicats per la pressió humana durant lo segle XX: la pirenàica i la lusitana. La que ha pogut superar els excessos humans és la hispànica, que actualment ja ha eixit dels seus enclaus rocosos a repoblar zones més accessibles. És especialment dramàtic lo final de la pirenàica, coneguda sobretot per la seua denominació en aragonès de Bucardo:
Cap a l’any 1900 ja s’havia extingit a França, mentre que a la vessant sud dels Pirineus només hi restava un reduït grup d’una cinquantena d’exemplars, massa petit com per a ser viable a llarg termini. A més, la protecció estatal no va arribar fins a 1973 i la declaració del Parc Nacional d’Ordesa i el Monte Perdido, única zona on resistia, va ser insuficient per a la seua supervivència. Altres mesures com la cria en captivitat i el posterior alliberament al medi natural, que podien haver minvat les possibilitats d’extinció, no es van prendre fins 1996, quan es va capturar una femella que va morir poc després en captivitat sense arribar a reproduir-se.
Malgrat tot, la població va mantenir-se estable per damunt de la trentena fins a 1981. no se sap massa bé per què, va minvar fins a 10 exemplars en 1993 i tan sols 2 en 1997. el darrer mascle va morir en 1999 a causa de l’avançada edat, deixant una sola femella coneguda com a Cèlia. Cèlia va morir en gener de 2000 quan li va caure a sobre un arbre que li destrossà el crani. Font: Viquipèdia.
Seguint los camins de Desideri Lombarte en l’Escola d’Estiu de la Franja 13 setembre 13UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, rural.add a comment
Este divendres seguirem lo camí de Desideri Lombarte en los professors de català de la Franja. Pujarem pel camí de Vallibona, abraçarem les Roques de Masmut, seguirem les paces del xiquet mort a la Creu del Llop, veurem lo recorregut del Cingle de Sant Jaume… i tot en la Literatura de Desideri Lombarte.
XIV Escola d’Estiu a la Franja
Dijous 16 de setembre
Lloc: Palau Montcada
9:30 Recepció de participants al Palau Montcada10:00 Inauguració
10:30 Cafè
11:00 Ponència: “La planificació de l’ensenyament de les llengües en currículums multilingües”. Oriol Guash, Professor Titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
12:30 Ponència: “El tractament de les llengües a l’Escola Andorrana” Anna Oliva Albiach, Cap de l’Àrea d’Innovació Pedagògica del Departament de Suport a l’Ensenyament i Inspecció Educativa, Ministeri d’Educació i Cultura, Govern d’Andorra.
14:00 Dinar16:00 Experiència: “Àmbit lingüístic de l’Institut Montgròs: un exemple d’implementació de currículum integrat de llengües” Susanna Soler i Laura Becerra, professores de l’IES Montgròs de Sant Pere de Ribes, Barcelona.
17:30 Descans i cafè
17:45 – 19:15 Taula rodona: “Projectes lingüístics: l’ensenyament castellà-català a l’Aragó” Professors de centres amb projectelingüístic.
Divendres 17 de setembre
VISITA A PENA-ROJA, MATARRANYA
08:30 Sortida des de l’estació d’autobusos de Fraga.
11:00 Visita guiada a Pena-roja repassant l’obra literària de Desideri Lombarte i els seus racons: “Desideri Lombarte i la seua literatura vist des de Pena-roja” Natxo Sorolla, llicenciat en Sociologia per la Universitat de Barcelona.
14:00 Dinar. Restaurant Virgen de la Fuente, Pena-roja.
16:00 Tornada a FragaInformació i inscripcions: Enviar a: Centre de Professors • C/ Airetas, 17 • 22520 Fraga (Huesca) • Tel. 974 47 29 00 Fax: 974 47 23 47 • cprfraga@educa.aragon.es
Sociòlegs emprenedors de negoci 22 octubre 22UTC 2009
Posted by xarxes in rural, sociologia.3 comments
Avui haig estat a una xerrada sobre muntar-se la pròpia empresa com a sociòleg (o politòleg).
“VOLS TREBALLAR PEL TEU COMPTE? OPORTUNITATS DE NEGOCI PER SOCIÒLEGS I POLITÒLEGS”
Volem donar a conèixer les diferents oportunitats de negoci que actualment tenen els sociòlegs i politòlegs que vulguin treballar com a professionals autònoms o que vulguin constituir una empresa. Els factors que s’han de tenir en compte abans d’emprendre un projecte empresarial també seran objecte d’anàlisi.
M’interessa, no ja només per a instruir-me en com muntar una assessoria en sociologia. També per a lligar-ho en altres projectes de futur que ronden i ronden pel cap. Us apunto algunes coses que m’han cridat l’atenció:
- Buscar un nintxol de mercat a on som molt bons i som molt bons nomes natres. Per exemple si som menuts en assessoria sociològica ser conscients que la gran corporació assessora fa un projecte molt bo (ven la moto molt bé), però el desenvolupa el becari. Si em contracten a mi, ho faig JO i això li interessa al meu client. Vendre estos punts positius.
- Recerca d’oportunitats innovadores
- Viure amb risc, però risc calculat
- Les coses ben fetes. Però pensar que algunes vegades és millor entregar el que tenim que entregar tard.
- Persistència. Que no s’ha de confondre amb l’obstinació (persistència sense raó). Objectiu clar i buscar camins alternatius quan no funcionen els que utilitzem
- Planificació: si tenim 200 pàgines per a llegir en 20 dies, 10 pàgines per dia.
- Recerca d’informació i mantindre apuntats los contactes “per si…”
- Acomplir els objectius i saber què no es pot aconseguir
L’èxit de l’empresa és quan les notes vendes són iguals o majors al “punt d’equilibri” . Lo punt d’equilibri són la inversió inicial, los costos fixos i els variables:


