«Les possibilitats de fer diana amb trajectòries a l’atzar» 6 Novembre 06UTC 2009
Posted by xarxes in estadística.add a comment
Dimecres vinent hi ha un acte interessant des del punt estadístic. Ens hi trobem?
DIMECRES 11 DE NOVEMBRE
▪ «Les possibilitats de fer diana amb trajectòries a l’atzar»
Marta Sanz Solé, professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona, inaugura amb aquesta ponència el curs de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC. Durant la intervenció, Sanz parlarà de si es pot estimar o no la probabilitat que les trajectòries d’un camí aleatori tinguin intersecció efectiva sobre un conjunt.
Lloc: Sala Turró de la Reial Acadèmia de Medicina (carrer del Carme, 47, de Barcelona) Data: 11 de novembre Horari: 18 hores Organització: Societat Catalana de Matemàtiques – IEC
I el dia després, una conferència amb interès sociològic. Salvador Cardús s’incorpora com a membre numerari de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC:
DIJOUS 12 DE NOVEMBRE
«Tres metàfores per a pensar un país amb futur»
El sociòleg Salvador Cardús oferirà aquesta conferència en la sessió de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Joan Estruch, membre numerari de la Secció, li respondrà. Presidirà l’acte Salvador Giner, president de l’IEC.
Lloc: Sala Prat de la Riba de l’IEC Data: 12 de novembre Horari: 19 hores Organització: Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC
Imatge de jonycunha
Anàlisi de les llengües a la Wikipedia, demà a la Viquitrobada 2009 2 Octubre 02UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística, sociologia.Tags: anàlisi, anglès, català, estadística, languages, lenguas, llengües, sociolingüística, trobada, viquipèdia, wikipedia, xinès
1 comment so far
Demà presentem a la trobada de Wikipedistes en català (Viquitrobada 2009) els primers resultats sobre la relació entre les variables socials i el desenvolupament de les llengües a la Wikipedia (abstract inicial). Volem trobar les raons per les que el xinès té a dia d’avui 274.271 articles (posició 12) i el català 201.945 (posició 15) (estadístiques). A ningú escapa la situació diferent del xinès i la del català. El primer té pràcticament 1.000 milions de parlants i el segon poc més de 9 milions. El primer es desenvolupa en una comunitat lingüística de contrastos socioeconòmics i el segon en una comunitat lingüística sòlidament assentada en la societat de la informació. El primer és oficial a una potència mundial i el segon només és cooficial en alguns territoris. I amb tot, tenen un número similar d’articles a la Wikipedia. Intentarem buscar resposta a la pregunta. I sobretot… ens trobarem moltíssimes preguntes més per a respondre.
Les ciències “exactes” també tenen les seues errades d’estimació 30 Setembre 30UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociologia.add a comment
Que un enginyer o un físic passional descobrixca que t’interessa la sociologia pot fàcilment acabar amb una discussió a on ataca la teua especialitat perquè ni pronostica, ni és exacta, ni és massa cosa més que literatura. Crec que ja m’he bastit de suficients arguments de barra de bar que van força bé per a rebatre tan primàriament com solen transcórrer estes discussions. Per exemple, la pregunta del milió: és la capacitat de pronòstic de la metereologia el que la convertix en una ciència o la deixa de convertir en allò tan elevat? Siga com siga, la base està en que la ciència social, i més la macrosocial, no pot experimentar. No pot controlar tots els factors socials que donen peu a una situació. I no pot decidir “ara pujem les taxes d’immigració de la Franja al nivell d’Andorra” o “poso una dictadura feixista a la Catalunya del Nord durant 40 anys” i veure què passa.
Estos comentaris em venen al cap a rail de l’article de Público “Un salmón muerto reacciona a fotos“, a on s’explica una possible inconsistència dels escàners que mesuren l’activitat cerebral, denunciada per un científic que ha trobat activitat cerebral coherent en un salmó mort que va comprar al mercat i a qui mostrava diferents fotografies de persones. I li preguntava al salmó què sentia davant aquella imatge. Segons expliquen al diari, l’anàlisi dels resultats dona falsos positius, a partir del “soroll” de l’aparell, l’atzar i el mètode d’anàlisi.
Morir d’un rellàmpec té causes socials 28 Setembre 28UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, personal.add a comment
“Un 82 per cent de les persones als que toca un rellàmpec durant una tempesta són hómens, enfront d’un 18 per cent que són dones. La raó no és fisiològica ni de conductivitat … és pura qüestió de comportament: los hómens tendeixen a fer cas omís de les senyals de perill i no abandonen l’activitat que estan realitzant (pesca, golf, passejar, etc).
Futbol, ideologia i selecció als territoris de llengua catalana i Aragó (III) 3 Agost 03UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, personal, sociologia.Tags: aragó, aragón, barça, cataluña, catalunya, competició, comunidad valenciana, esport, futbol, madrid, país valencià, saragossa, valencià, zaragoza
1 comment so far
Amb este apunt tanco la sèrie sobre futbol i ideologies. Centro l’anàlisi en los resultats per a Catalunya, el País Valencià i Aragó.
Utiltzarem l’escala ideològica (1=extremaesquerra i 10=extremadreta), afició per la selecció espanyola 1=molt, 2=bastant, 3=poc i 4=gens) i partit votat a les eleccions de 2004 del Congrés de l’estat . Els resultats de les eleccions es poden consultar aquí.
Catalunya
- El 76% dels aficionats és del Barça, el 12% del Madrid i el 5% de l’Espanyol.
- La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 225, 34 i 14 enquestats de cada equip.
- El Nàstic té el 1% dels aficionats.
- No hi ha diferències significatives en l’eix dreta-esquerra entre el Barça (4,1), el Madrid (4,3) i l’Espanyol (4,2).
- Els aficionats del Barça tenen poc interès per la selecció espanyola (2,7), els del Madrid bastant (1,9) i els de l’Espanyol se situen en un punt intermig (2,3).
- Tot i que en proporcions no massa distants, l’afició del Barça es distingeix per estar per sobre de la mitjana en votants de CiU i ERC i la del Madrid amb els votants del PSC. En ambdós aficions són majoria els enquestats que declaren haver votat el PSC l’any 2004.
- No hi ha suficients mostra d’aficionats de l’Espanyol per extreure dades significatives estadísticament.
País Valencià
- El 46% dels aficionats és del València, el 21% del Barça i el 20% del Madrid.
- La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 84, 38 i 36 enquestats de cada equip.
- El Vila-real té el 1% dels aficionats
- L’afició del València és molt més conservadora (5,6) que la del Barça (4,1), i la del Madrid obté un resultat intermedi, proper a la del València (5,2).
- L’afició barcelonista al País Valencià és la que té menor interès per la selecció espanyola (2,5), però amb més interès que la barcelonista a Catalunya. Tan la del València com la del Madrid tenen bastant interès en la selecció (2 i 2,1 respectivament).
- La meitat dels aficionats al València vàren votar el PP i un terç al PSOE.
- La meitat dels aficionats del Barça van votar el PSOE i un terç al PP.
- Els aficionats al Madrid voten en similar proporció al PP i al PSOE, amb certa avantatge per al PP.
- Només s’aprecien votants d’Esquerra Unida al Barça.
- Tant el València com el Barça tenen una bossa d’una dècima part de votants d’altres partits, que possiblement són votants del Bloc.
Aragó
- La major part dels aragonesos són saragossistes (71,9%) quedant la resta dividits en dos terços de madridistes (15,8%) i barcelonistes (7%).
- La mostra (n) compta respectivament amb 41, 9 i 4 enquestats de cada equip. Esta mostra és molt reduïda per a confiar amb suficient confiança en els resultats.
- Tot i que les dades apunten que l’afició del Saragossa és més progressista (4,9) que la del Madrid(5,6), la mostra no és suficient potent per a confirmar-ho. La més progressista és la del Barça (4,5).
- Tant les aficions del Madrid com del Barça estan bastant interessades en la selecció (1,6 i 1,8 respectivament), mentre que la del Saragossa tenen menor interès (2,4). (la diferència és signficativa estadísticament).
Les Illes Balears no tenen suficient mostra per a poder comparar les ideologies i vot dels aficionats al Mallorca, Barça i Madrid
Nou número de Llengua i ús 45 24 Juliol 24UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: sociolingüística
add a comment
Ja ha eixit lo número 45 de la revista Llengua i ús. Hi ha un article molts interessant sobre els primers resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya (2008):
- Les llengües a Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la població 2008
Secretaria de Política Lingüística
També hi ha dos estudis més, un sobre la llengua a les empreses de serveis i l’altre a l’administració de justícia:
- Comportament lingüístic a les empreses de serveis de Catalunya 2004-2007 Òscar Prieto Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya Jordi Pujol Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya Joan Solé Camardons Secretaria de Política Lingüística Anna Torrijos Secretaria de Política Lingüística
- Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008 Josep M. Codinach ICC Consultors Culturals SL Ignasi Genovès Secretaria de Política Lingüística
Finalment, un article interessant sobre la llengua en els grups d’edat més jóvens:
- Per una política lingüística per als Joves Albert Bastardas i Boada Universitat de Barcelona Ignasi Genovès Secretaria de Política Lingüística Joan Solé Camardons Secretaria de Política Lingüística
La resta d’articles:
Futbol, identitat i territori 21 Juliol 21UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, personal, sociologia.Tags: autonomias, autonomies, barça, equipos, equips, espanya, esport, futbol, identitat, madrid, nacional
6 comments
Fins ara desconeixia cap estudi sobre la identificació amb els equips de futbol a l’Estat. I gràcies al bloc del Pati al descobert arribo a un baròmetre del CIS (maig de 2007) a on incloien esta i moltes més preguntes sobre l’esport. També he trobat que en parlava El Mundo.
Com que les dades es poden baixar des de fa algun temps, les he tractat amb el SPSS per fer la taula de creuament la de Comunitat Autònoma i l’equip de futbol dels qui en són seguidors d’algun.
- On hi ha menys dispersió en l’equip és a Navarra, on ben bé tots els aficionats són de l‘Osasuna (91%).
- A una distància considerable, la segueixen en homogeneïtat Catalunya amb el Barça (76%) i Aragó amb el Saragossa (72%).
- Destaquen l’afició a l’Athletic de Bilbao a Euskadi (64%) i al Ràcing de Santander a Cantàbria (60%).
- El Reial Madrid té almenys la meitat dels seguidors de Castella la Manxa (67%), Múrcia (64%), Madrid (60%), Castella i Lleó (51%) i Extremadura (50%).
- Al País Valencià, el 46% són valencianistes, el 21% barcelonistes i 20% de madridistes.
- A les Illes Balears un 36% són madridistes, un 29% del Mallorca i un 26% del Barça.
- A Aragó el 72% són del Saragossa, el 16% madridistes i el 7% barcelonistes.
- El 33% de ciutadans a l’estat són madridistes i el 26% barcelonistes. Una proporció de 1,3 madridistes per cada a (1) barcelonista.
- La major avantatge dels madridistes es produix a Madrid (7,6 a 1). Només el 8% són barcelonistes. A este índex no es té en compte el 21% de l’Athletico de Madrid.
- Cantàbria i Castella la Manxa compten amb índex de 5 i 4,5, respectivament.
- Només hi ha més barcelonistes que madridistes a Catalunya (0,2 madridistes per cada barcelonista), Canàries (0,8) i al País Valencià (0,9). A la Rioja uns i altres estan equilibrats.
- Els territoris amb major dispersió de les seues aficions són
- Galícia: Celta (29%), Deportivo (28%), Reial Madrid (26%) i Barça (10%)
- Canàries: Barça (37%), Reial Madrid (29%), Tenerife (15%) i Las Palmas (14%)
- Andalusia: Reial Madrid (40%), Barça (17%), Betis (17%) i Sevilla (11%).
Espero poder aprofundir més en estes dades tan interessants.
Edito: afegixco les dades del País Valencià, Illes Balears i Aragó.
Torno a editar: recomenat l’apunt que complementa l’anàlis de Vent d Cabylia (més…)
Sobre la situació de la llengua catalana (2005/07) 11 Juny 11UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: alguer, andorra, balears, carxe, catalana, català, catalunya, cruscat, de, del, demolingüística, Franja, iec, illes, la, llengua, natxo, nord, observatori, país, sociolingüística, sorolla, valencià, xarxa
1 comment so far
Ahir vam presentar als mitjans de comunicació l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005-07) (pdf)
La conclusió (a mode de titulars per a periodista;) es pot resumir en 4 punts:
- Creixement poblacional molt important arreu dels territoris de llengua catalana
- Basat en la immigració
- 9 milions saben parlar català
- Però només la meitat l’han aprés a la llar. La restà incorpora el català al llarg de la seua vida (escola, carrer…)
- Per tant, el català atrau nous parlants
- Però trobem algunes àrees on la situació és de risc:
- A part de les que ja coneixíem, com la Catalunya del Nord i l’Alguer, s’incorporen les notes d’anteció a les zones urbanes del País Valencià (sobretot l’Àrea metropolitana de València)
Síntesi de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya 8 Juny 08UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: adolescents, anglès, castellà, català, catalunya, escola, institut, llengües, llengua, secundària, sociolingüística
add a comment
Divendres passat, 5 de juny de 2009, es va presentar l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya. Me’n vaig encarregar de presentar els resultats de l’estudi, que es poden resumir en 7 punts:
- Arrelament territorial de de la mostra: alumnes i pares
Però…. diversitat en la llengua d’origen - Creixement de les combinacions de català i castellà
- Tendència a la transmissió familiar dels castellanoparlants i els catalanoparlants
Però… major transmissió dels catalanoparlants - L’escola funciona en català
- I universalitza la competència de català i castellà
- El pati funciona en la llengua inicial de l’alumne
- El consum cultural en català es baix
Baixeu-tos la presentació: Estudi sociolingüístic secundària
Resultats de l’estudi
- Article resum: Sorolla, Natxo [2009] «Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s’acaben les classes. Síntesi i anàlisi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya» dins NovesSL, Hivern 2009 Barcelona: Generalitat de Catalunya.
- Accés a l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006.
Quants vots costa traure el darrer eurodiputat? 25 Maig 25UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, personal.4 comments
Divendres passat escomençaven les eleccions europees, i tenia interès en jugar una estona amb les regles del sistema electoral de les europees. Així que unes notes ràpides:
- La circumscripció és única i estatal
- Los escons se repartixen per la regla d’Hondt
- Les passades eleccions (2004) se repartien 54 escons. A les actuals (2009) se’n repartixen 50.
- L’any 2004 hi va haver una abstenció del 54,06% i els resultats van ser els següents:
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- Amb els mateixos resultats del 2004 però assignant 50 eurodiputats que es reparteixen enguany i no 54 com fa 5 anys, afectaria als dos partits estatalistes majoritaris i als sobiranistes conservadors: PSOE perdria 2 escons, el PP en perdria 1 i GalEusCa en perdria 1. IU mantindria els 2 europarlamentaris i els sobiranistes progressistes es mantindrien en 1.
- El darrers Eurodiputat se va assignar a GalEusCa, amb 263.350 vots. El penúltim al PSOE, amb 264.863 vots. L’anterior al PP amb 274.578 vots.
- L’Eurodiputat dels sobiranistes progressistes, que només en van traure un, va costar alguns vots més: 380.095.
- La candidatura extraparlamentària que més prop va estar de traure un diputat va ser la Coalició Europea, de regionalistes conservadors (entre ells, el PAR). Tenia 184.575 vots. Per tant, li faltaven 78.776 vots per a superar els 263.350 que li va costar a GalEusCa el darrer eurodiputat triat.
- Amb 50 eurodiputats a triar, el darrer eurodiputat seria més car, ja que fa 5 anys li haguera costat 287.059 vots.
.
