“Catalunya i la teoria del caos” 27 setembre 27UTC 2012
Posted by xarxes in ciència.add a comment
Un bon article que reflexiona sobre la teoria de caos, la capacitat analítica i predictiva de les ciències socials, i l’evolució dels aconteixements a Catalunya:
Catalunya y la Teoría del Caos
Jaume Grau
BiólogoEn la década de los sesenta el matemático y meteorólogo norteamericano Edward Lorenz intentó modelizar el comportamiento de las masas de aire de la atmósfera y se dio cuenta, gracias a un pequeño error en la introducción del valor de una variable, de la extraordinaria diferencia que ese cambio suponía en el resultado. Este hecho casual le despertó el interés por la Teoría del Caos, que afecta a sistemas dinámicos, complejos, como la predicción del tiempo, en la que intervienen muchas variables y en la que cualquier pequeño cambio en las condiciones iniciales repercute enormemente en el resultado final. Este proceso es conocido popularmente como el efecto mariposa, el aleteo de la cual puede provocar un huracán a miles de kilómetros de distancia. Esta teoría, que se aplica a muchos sistemas naturales, hizo que se tambaleara el determinismo que dominaba el pensamiento científico desde los tiempos de Newton, por la imposibilidad de conocer con exactitud las condiciones iniciales de un sistema y, por tanto, el resultado final esperado.
Curs gratuït d’iniciació a R ( segona sessió) 5 juliol 05UTC 2012
Posted by xarxes in ciència, estadística.Tags: català, curs, estadística, programari lliure, r, r-help, r-project
1 comment so far
Si us agrada l’anàlisi estadística i esteu interessats en el programari lliure, este curset està més que recomanat. Més informació a RUGBCN.
Si us va agradar la primera sessió, aquesta encara serà millor!!! Amb temes concrets però necessaris per anar avançant en l’ús de l’R.
Com us podeu imaginar amb el títol, continuem amb la segona part del curs gratuit d’introducció a l’R. Iniciativa conjunta de doctorants de sociologa de la Universitat de Barcelona i del Grup d’usuaris d’R de Barcelona (RUGBCN) per tal de difondre i ajudar a adoptar l’R pel tractament de dades i estadística.
Si us vareu perdre la primera podeu veure aquí com va anar, de que es va parlar, l’script i les dades d’introducció tractat. Si no vau poder assistir a la sessió inicial creiem que us podeu enganxar a la propera reunió, tot i que no es farà ni la instal·lació ni la introducció de l’R.
Lloc de la segona sessióFacultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (Av. Diagonal, 690. Barcelona)http://g.co/maps/af63c
Falta confirmar disponibilitat d’aula per part de la UB però en principi no hauria cap problema. Un cop ens ho confirmin s’actualitzarà l’entrada o se’n farà una de nova amb més detalls de la reunió.
DataDesprés de molts correus entre els organitzadors de la reunió i els ponents, el dia que s’ha decidit és el
dimecres 11 de juliol de 2012, de 19 a 21h. És a dir, la setmana que ve.Falta confirmar disponibilitat d’aula per part de la UB però en principi no hauria cap problema. Un cop ens ho confirmin s’actualitzarà l’entrada o se’n farà una de nova amb més detalls de la reunió.
Programa de la segona sessió
- Objectes bàsics d’R per Aleix Ruiz de Villa en català
- Importar i exportar dades per Jilbert Urbina en castellà
- Gràfiques per Roger Borras en català
Requisits i inscripció
- Cal que adreceu un correu electrònic a gestiorugbcn@gmail.com per comprovar que no hi hagin problemes d’aformant
- Voluntat per aprendre o millorar en el software R
- En el cas de que l’aula no sigui d’ordinadors s’haurà de portar el propi portàtil. (A confirmar per part de la UB, s’avisarà pel bloc tant aviat com es sàpiga.)
- L’opció d’anar d’oient es vàlida i pot ser igualment útil.
Organitza
- Doctorants de Sociologia de la Universitat de Barcelona
- R User Group Barcelona http://rugbcn.wordpress.com/
Predicció sociològica i predicció metereològica 11 juny 11UTC 2012
Posted by xarxes in ciència, sociologia.Tags: ciència, metereologia, sociologia
add a comment
A la sociologia i les ciències socials se’ls sol atacar per la baixa “cientificitat” de la seua recerca, i sobretot, per la incapacitat per predir i entendre el món social. La crítica prové de la gent de les ciències “dures”. Evidentment, les crítiques són ben poc fonamentades, perquè les ferramentes d’anàlisi de les que es disposa són les mateixes per a tota la recerca, des de la ciència social fins la física. L’únic que canvia és l’objecte d’estudi. I evidentment, no es coneix investigadors en ciències “dures” que siguen capaços de millorar de manera generalizada la recerca en ciències socials. Ni ningú torpedeja la línia de flotació de la meteorologia a pesar del seu nivell d’error en la predicció. Simplement, els objectes d’estudi són ben diferents, i l’experimentació no és possible en sociologia, per posar un exemple, com tampoc ho és en meteorologia. És per això que esta vinyeta comparant la sociologia i la meteorologia crec que és interessant.
Via Imanol Larrea
La sociologia no és perfecta
La naturalesa humana investigada a través de l’enquesta de sis estudiants universitaris rics nord-americans .
Però es mereix la inversió. La climatologia també és difícil, però t’agrada conèixer la previsió del temps. (70% de probabilitat de pluja – Posa’t una jaqueta càlida).Imagina rebre un pronòstic de la sociologia: 80% de probabilitat de gilipolles – Posa’t punxes (more…)
Les tesis doctorals dels territoris de llengua catalana 20 març 20UTC 2012
Posted by xarxes in ciència, tesi.add a comment
Us recomano la lectura d’este article sobre les tesis doctorals aprovades els darrers anys. El darrer curs se n’han aprovat 1.703 Catalunya, 813 al País Valencià i 27 a les Illes Balears.
Quina recerca fan els nostres investigadors novells?
Les causes (i les conseqüències) amb dades observades 16 març 16UTC 2012
Posted by xarxes in ciència, estadística, sociologia.add a comment
No saber parlar una llengua del nostre entorn motiva que en tinguem actituds més negatives? O tenir actituds negatives cap a una llengua ens allunya d’aprendre-la? Els castellanoparlants monolingües no han aprés el català perquè en tenen unes actituds negatives, o tenen unes actituds negatives cap al català perquè són monolingües i això els converteix en perifèrics a la pròpia societat? En el fons d’aquesta pregunta que m’haig trobat amb la tesi hi ha el concepte de la causa i l’efecte.
La causalitat ha estat un dels problemes més importants en les ciències socials que no són experimentals. Si no pots fer experiments amb el teu objecte d’estudi, ho tens complicat per a definir què causa què. I què és conseqüència de què. En referència a esta qüestió, la Universitat Pompeu Fabra fa el curset “Statistical methods for policy evaluation and causal inference in observational studies”:
RECSM presents the short course “Statistical methods for policy evaluation and causal inference in observational studies”The course will be held at Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) in March 28-29, 2012. It will be dictated by Dr. Bruno Arpino, Professor at Universitat Pompeu Fabra and member of RECSM. Registration deadline is March 16. For detailed information, click here.
Entrevista sobre el poder de les xarxes socials a James Fowler, per Punset 8 març 08UTC 2012
Posted by xarxes in ciència, xarxes.1 comment so far
Punset té una entrevista amb James Fowler (més informació), investigador de la Universitat de Califòrnia, sobre el poder de les xarxes socials. Tot i que l’entrevista s’inicia amb algunes dades sensacionalistes, el tema va agarrant profunditat fins que es tracten temes com la importància de l’individu, la societat i l’engranatge de les xarxes. Fins i tot amb una crítica a l’homo economicus. Una entrevista molt divulgativa. I que enllaça amb el llibre que publica amb Nicholas A. Christakis, Connected: The Surprising Power of Our Social Networks and How They Shape Our Lives.
Com és evident, hi ha investigadors contraris al que afirmen Christakis i Fowler. Una de les vies més interessants és la del dubte entre homofília o contagi.
Entrevista via Cristina Illamola
PS: És una pena que RTVE no facilito la forma d’incrustar els seus vídeos a altres webs com esta. Hem de recórrer a youtube per a poder-ho fer.
Fronteres lingüístiques i fronteres administratives en les interaccions per mòbil 11 gener 11UTC 2012
Posted by xarxes in ciència, estadística, Franja, internet, sociolingüística, xarxes.1 comment so far
A França, les persones parlen pel mòbil segons les fronteres administratives, i a Bèlgica ho fan segons les fronteres lingüístiques entre flamencs i valons. Així ho expliquen els investigadors de la Universitat de Lovaina (Flandes), l’Institut Massachusetts de Tecnologia (EU) i l’Orange Labs de l’operadora de telecomunicacions. A partir de les interaccions entre els mòbils de França, apliquen algoritmes per a descobrir els límits de les comunitats que s’hi dibuixen, i les seues conclusions són que el límit principal a França és l’administratiu i a Bèlgica el lingüístic. És més, expliquen que esperaven trobar que el límit més important a França seria la regió, i el que més els crida l’atenció és que el límit més important és el departament, que té unes competències administratives molt menors. Evidentment, els sociòlegs expliquen que no és la frontera administrativa en sí qui marca les interaccions telefòniques, si no el poder de l’Estat que vehicula a través de la seua administració. Dirigeix la població a unes escoles i instituts concrets, a unes universitats concretes, dibuixa unes carretes i no unes altres, uns hospitals, etc. Cal dir, i a l’article no ho explica, que les fronteres lingüístiques belgues són també fronteres administratives, i en ocasions molt més importants. En un mateix estat cohabiten dos administracions en dos llengües, arribant a haver-hi batallons de l’exèrcit dividits segons si els soldats són flamencs o francòfons.
A França també són molt curioses les excepcions. Vegeu-les al següent gràfic o el vídeo. El Rosselló parla poc amb Llenguadoc. Tot i que seria díficil trobar raons lingüístiques, donada la situació sociolingüística del català i l’occità a la regió Llenguadoc-Rosselló. El nord d’Aquitània parla poc amb el sud, tot i que el límit no se situa a Bayona i també seria difícil pensar en una frontera lingüística a l’Iparralde bascòfon.
Té cert interès metodològic l’algoritme que apliquen, donat que es tracta d’un algoritme de conglomeració que ha de facilitar el treball amb xarxes tremendament grans. Això facilita el treball també amb xarxes de Twitter, Facebook, etc.
Seria interessant veure com queda el mapa a l’Estat espanyol, i quina interrelació hi ha entre les fronteres lingüístiques i les administratives. Evidentment, caldria posar la lupa a les àrees a on les dues fronteres no encaixen, i la Franja tindria un interès molt important. Aposto que el Matarranya s’encaixaria sobretot per les fronteres administratives, per tindre una capitalitat comarcal a Vall-de-roures i una de regional a Alcanyís, i este continuum s’allargaria fins Nonasp o Faió, mentre que a partir de Mequinensa es visualitzaria la importància de la capitalitat comarcal de Fraga i la capitatitat regional de Lleida, i el Baix Cinca molt possiblement estaria encaixat a la frontera lingüística per les relacions en Lleida.
Font: Le Monde - Le mobile, reflet des frontières françaises, via Purnas en o zierzo
L’anàlisi de la llengua permet veure l’estat anímic de la societat 30 setembre 30UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, estadística, internet, sociologia, xarxes.Tags: anímic, any, ànims, dia, estat, facebook, google, mes, sociologia, twitter
1 comment so far
Feu una ullada a estos gràfics. Mostren l’estat d’ànim al llarg dels dies de la setmana i al llarg de les hores del dia.
La recerca feta per sociòlegs de la Universitat nordamericana de Cornell, publicada a Science, es fa amb textos publicats a twitter al llarg de dos anys, i per tant, amb un perfil de població força concret. I a partir de l’aparició de certes paraules imputen estats d’ànim potitius o negatius. Però hi diuen coses interessants, que almenys fan reflexionar:
- Avui divendres comencem una escalada de benestar anímic que no s’aturarà fins diumenge al final del dia.
- Dilluns continua la baixada fins el mínim setmanal, que es troba en dimarts.
- Pel matí predomina l’estat d’ànim positiu, que va caient fins la tarda, que torna a dibuixar una corba ascendent.
- L’estat d’humor bé relacionat amb l’horari de treball, però hi ha l’aspecte biològic i els cicles de son que s’hi relacionen, perquè les corbes es continuen veient en cap de setmana, a pesar que no es treballa.
- Països com els Emirats Àrabs Units, que treballen de diumenge a dijous, tenen el pitjor dia en dilluns. Per tant, aquí sí que hi ha un component de laboral i convencions socials.
- Les millors èpoques de l’any són les que s’allarga el dia (hivern i primavera) i les pitjors les que s’acursa (estiu i tardor).
- La recerca investiga per separat els estats d’ànim positius i els negatius, perquè s’ha desmostrat que funcionen de manera independent. No estar alegre no vol dir estar enfadat. De fet, les emocions positives tenen molta fluctuació, però les negatives són molt persistents.
Tot i que la recerca és atributiva, i no relacional, un apunt final de l’article de la Vanguardia dóna veu als marcs teòrics de les xarxes socials, ja que parlen d’anàlisi de les plataformes de xarxes socials:
“Las interacciones humanas son lo que estudiamos los científicos sociales”, declara Michael Macy. “Personas de todo el mundo se están comunicando entre ellas con dispositivos que registran estas interacciones. Es un momento extraordinariamente estimulante para las ciencias sociales y del comportamiento”.
Així que aprofiteu i xaleu d’esta pujada dels ànims, fins diumenge tarda :)
Font: La Vanguardia, “El martes es el peor día para los usuarios de Twitter”
“L’altra sociologia” (XIII): Boudon i l’homo sociologicus 31 agost 31UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, sociologia, tesi.add a comment
CINQUENA PART – Explicació per mecanismes: la lògica d’allò social
L’intencionalisme–racionalisme metodològic: Raymond Boudon
Boudon veu de l’escola empírica anglosaxona (rigor tècnic i control estadístic + incorporació de supòsits substantius per a la interpretació causal de l’estructura empírica) i de l’escola teòrica alemanya, sobretot de Weber, l’explicació intencional, que evoca als motius i raons de l’acció com a principis de significació a la vegada que com a causa de l’agència humana. Als inicis treballa en qüestions de mètode, regressió i senders (en la via de Lazarsfeld–Merton i Simon–Duncan). Per camins diferents, arriba com Jon Elster a un model de comportament intencional, individualisme metodològic de l’elecció racional i damunt les ferramentes analítiques de la teoria de jocs. Es desenvolupa sota els principis de l’homo sociologicus actiu. Per explicar els fenòmens socials cal partir de les accions–decisions d’agents intencionals (individualisme metodològic) circumscrit a un sistema interactiu (paradigmes interactius), allunyant-se de la sociologia de les causes socials o no psicològiques, dels “fets socials”, distanciant-se de l’homo sociologicus passiu i de l’homo economicus. Els fenòmens socials deixen de veure’s com a simples reflexos de la societat i de la cultura, i passen a presentar-se com resultats de la capacitat humana de raonar i decidir. La teoria de jocs li va donar la possibilitat d’introduir una dimensió causal als models estadístics. S’oposa a la lògica col·lectivista de Durkheim i la cerca d’estructures estadístiques o regularitats agregades com a responsables dels “fets socials”. Boudon hi oposa la creença que qualsevol regularitat social pot ser interpretada dels fets intencionals, d’accions i decisions humanes. Encara que les taxes de suïcidi per grups se mantinguen estables, al cap i a la fi qui es suïcida és una persona per uns motius. També creu que les decisions de tercers afecten les decisions pròpies, el que el distancia de l’individualisme metodològic estàndard de la racionalitat paramètrica, ja que tendeix cap a la racionalitat interactiva i estratègica. És així com els sistemes interactius passen a ser la molècula bàsica de l’anàlisi social, sent el context de la decisió interdependent el marge dins el qual s’integra l’acció intencional dels agents decisors. Boudon no és atomista, és interaccionista. Per a Boudon l’agent social fa coses ja no per les preferències, si no per inèrcia o per la costum, els valors o altres condicionaments socials, culturals, ètics… Aprofundeix en les qüestions de l’homo sociologicus.
“L’altra sociologia” (XIV): Boudon i els processos microsociològics 31 agost 31UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, tesi.add a comment
XIV. Processos microsociològics i efectes de composició: el ric treball artesanal de Raymond Boudon
S’expliquen alguns casos relacionats amb la teoria de l’estratègia (jocs). La invitació de la sociologia analítica és fer una cerca de mecanismes provats que puguen contribuir a l’enriquiment d’antecedents explicatius en camps específics. És el paper dels mecanismes en la construcció de teories menudes.
Boudon troba tres mecanismes parcials generadors de desigualtat social en relació a l’escola: a) les diferents subcultures d’èxit, on les classes baixes perceben que tenen una baixa capacitat d’increment social; b) el dèficit cognitiu, on les classes baixes tenen un llenguatge més simple i les altes més abstracte i al·legòric; i c) la inversió en educació, on les classes baixes solen estimar que perden molt ara si estudien, perquè perden un sou, i que guanyarien molt poc més en un futur per haver estudiat. Boudon intenta concatenar eixos mecanismes parcials en una miniteoria de la desigualtat d’oportunitats, que ha d’aspirar a excloure qualsevol possible contradicció amb les dades, i explicar el màxim de variància observada. I per tal que siga consistent amb la perspectiva teòrica, tenen que tractar-se de mecanismes explícitament intencionals i no estructurals. La interpretació ha de respondre a la aparent paradoxa del desajustament entre democratització de l’educació i baixa mobilitat social. La interpretació lliga amb les dades, visualitzant que el baix rendiment escolar no afecta a la continuïtat en el sistema educatiu de les famílies benestants, però sí que afecta, i molt, en els casos de baix rendiment de les classes populars.
