Xarxes socials i llengües

Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja.  I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.

L’Ivan Tubau és reconegut entre els ideòlegs del partit Ciudadanos. I fa alguns dies va escriure, com qui fa articles com a xurros, unes quantes frases de nivell:

(…) a mi el català no em fa nosa, ans al contrari, a l’hora de parlar o escriure francès, espanyol o italià. El meu ús del català és no tan sols millor que el del president de Catalunya (a qui ja li han dit que el del president de l’Aragó és molt millor que el seu) sinó que -la falsa modèstia és una hipocresia lletja- també es més competent que el de gairebé tots els patriotes lingüístics catalans.

Indiferentment de com avaluem si el català de Marcelino és millor que el de Montilla, Tubau obvia a consciència que el primer és parlant inicial de català i el segon no. Perquè el primer és nascut a Bonansa, a la Ribagorça de la Franja. Omet conscientment este fet perquè unes línies més amunt amb consciència deixa els límits lingüístics del català a Catalunya, Andorra i la Catalunya del Nord. A la Franja hauríem de suposar que es parla altres llengües, com l’orienaragonés.

¿On es pot anar amb el català? A Andorra amb prou feines (hi és oficial, però en l¿ús dels habitants queda molt enrere d’espanyol, portuguès i francès). Ni per anar a Perpinyà serveix: allí tothom parla francès i el català ve a ser una relíquia folclórica.

Tampoc estaria de més que Tubau repassara les estadístiques abans de perpetrar un article:

2.1. Població major de 15 anys segons la llengua inicial. Andorra, 2004.

1. Castellà: 23.454 parlants (35,9 %)
   
2. Català: 20.555 parlants (31,4 %)
   
3. Portuguès: 9.611 parlants (14,7 %)
   
4. Francès: 5.071 parlants (7,8 %)
   
5. Altres: 5.697 parlants (8,7 %)
   
6. Igual català que castellà: 1.012 parlants (1,5 %)

A Internet corren diferents biografies sucoses de Tubau, com de la major part de blaveros recalcitrants. Podeu llegir esta però també la d’un alumne que no acaba de veure la seua faceta pública i explica los continguts de les seues classes.

Eixa és una de les futures possibilitats de recerca amb aparells com els que veieu a la foto. Cada “participant” de l’experiment en porta un, i el sistema arreplega per infrarojos qui es relaciona amb qui, en quin moment, quanta estona… Sociometria en estat pur. A la web que ho expliquen, diuen que l’experiment l’han fet a un congrés amb unes 70 persones, i a més s’hi han afegit uns microfons als participants per a seguir la tipologia de les converses, que en sociolingüística seria essencial.

Expliquen possibles aplicacions en diferents camps, però em pareix molt, molt, interessant en el del comportament sociolingüístic en l’oci juvenil, com una discoteca. Qui parla amb qui, qui coneix i presenta a qui, en quina llengua, com canvia… En el fons, és l’origen d’una gran part de les parelles. I veure com els grups i els individus gestionen les relacions és tremendament interessant (i rellevant). Variables com amics compartits, o lloc de residència han de tenir una pes importantíssim. I amb elles, les variables sociolingüístiques. Seguirà sent un camp de molt difícil accés, perquè l’oci se suposa que és el pilar de la llibertat individual, i per tant, difícilment monitoritzable. Evidentment, la sensació de Gran germà s’ha de fer desaparéixer amb el consentiment dels participants, la transparència amb les dades arreplegades i la seua anàlisi, el rigoròs respecte per l’anonimat estadístic, supervisió d’agents externs a la recerca… Llegit a al bloc de José González que a la vegada ho havia vist a Technology Review.

A l’Emule si poseu a baixar un arxiu habitualment trobeu diferents arxius per a baixar-se. Les altres persones que poden tindre l’arxiu que busques solen estar entre les 400 fonts en els casos dels més buscats, als arxius que només té una o dos persones. Però algunes vegades, sobretot quan ningú té aquell arxiu, de repent t’apareixen uns arxius amb ben bé 1000 fonts. Si els proveu a baixar, habitualment són coses que no tenen res a veure i que suposo que són spam, arxius per a enganyar, i que entren a la cerca manipulant l’emule. Sigue com sigue avui m’haig trobat en la situació i si tos fixeu, l’últim és “sexe gratuit.wmv“. Podeu confirmar que no hi estava buscant sexe, eh! ;) Entre les 24 llengües en que podeu baixar-tos l’emule, una és lo català… Això no és estrany perquè el català és punta de llança en noves tecnologies, en comparació a la seua situació social. Però si ja tenim timadors en línia que funcionen en català, no em direu que no és una bona notícia?

PS: Em comenten que cap la possibilitat que “sexe gratuit” no siga en català, si no en francès… és ben possible…

PS2: No ho puc confirmar perquè no el conservo, però fa pocs dies també vaig rebre un correu spam (el primer) en català. No recordo si m’oferia viagra, allargar el penis, o sexe gratuït… però per allà ha passat ;)

A Vilaweb fan referència a un mapa de llengües amenaçades del món, del National Geographic. Feu-hi una ullada.

Institut Gallec d’Estadística té a la seua web diferents possibilitats d’analitzar les preguntes sociolingüístiques del cens de 2001 i una enquesta posterior que han fet, a l’estil de les enquestes d’usos lingüístics d’aquí. Però el que em cride l’atenció és que tenen preguntes de coneixement, com al País Valencià, Catalunya i les Balears (i no a Aragó), però també d’usos lingüístics. I els queden mapes segmentats a nivell municipal com este tant interesssant:

Els nuclis de població que diu no parlar mai gallec són La Corunya i Ferrol pel nord, i Vigo al sudoest. Fixeu-vos quines diferències amb la situació del català, perquè els punts obscurs marquen que se supera el 20% de població que mai parla gallec. En el cas català, si el límit fora el 20% hi hauria grans extensions del mapa pintades en blau obscur. Podeu veure el mapa a la pàgina 13 d’este pdf.

La revista Llengua i ús, que edita la Generalitat de Catalunya, serà per darrera vegada en paper i de pagament. A partir del proper número, ens informa el Diari per a tècnics lingüístics, que podrem accedir-hi per Internet i de manera gratuïta. Moltes felicitats!

Estic treballant amb enquestes sociolingüístiques de tots els territoris de llengua catalana i estic arribant a les anàlisis per regions. Així, em trobo amb tres delimitacions urbanes d’importància cabdal: la de Barcelona i la de València, i en menor mesura, la de Palma. Aquesta darrera és la que pareix que es troba dividida de la millor manera: Palma d’una banda, la seua Badia d’una altra, i finalment, la resta de Mallorca.

Però tinc dubtes sobre les equivalències i la similitud entre la divisió barcelonina i la valenciana:

• Els primers es troben encabits a l’Àmbit Metropolità de Barcelona, a on s’estudia conjuntament Barcelona ciutat i la resta del Barcelonès amb el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, el Garraf, el Maresme i el Vallès Occidental i Oriental. El que habitualment s’ha dividit entre ciutat, primera corona i segona corona.
• Els segons s’estudien conjuntament amb, Àrea Metropolitana de València, que inclou València ciutat i les Hortes Nord, Oest i Sud.

Vaig demanar ajuda al sociòleg urbà de Changing Cities sobre com puc comparar les dues àrees. I em serveix de gran suport el seu apunt. Ara continuo buscant maneres d’aprofundir en l’àrea metropolitana valenciana… Es pot comparar Torrent amb Badalona? Si el Llobregat inclou primera i segona corona, les Hortes inclouen primera i segons corona? València té primera i té segona corona? Les té Tarragona? Les té Palma o Castelló? Serveixen els blocs per a resoldre dubtes? Problemes de sociolingüista de despatx!

La imatge de les àrees metropolitanes de Barcelona i València s’ha fet amb Google Earth gràcies als mapes del domini lingüístic de Marc Belzunces

Tot bé a compte de què ahir va fer 7 anys que es va obrir la Wikipedia en català! I a la vegada, ahir, i sense ser-ne conscients (i en diumenge i també dissabte fins a altes hores!), vam estar tancant una proposta de comunicació de la Moonydoodle sobre les llengües a la Wikipedia. I redactant i buscant informació em vaig quedar molt sorprés que el català va ser la tercera llengua de la Wikipedia: primer l’anglès, i als pocs mesos s’obria al multilingüisme amb l’alemany i el català. Així que ahir vaig llegir la data de creació de la Viquipèdia en català, però no vaig caure que era l’aniversari. Avui veig a L’home dibuixat  que celebrem el setè aniversari. I aportava informació més interessant: les persones clau d’aquella edició catalana primerenca  i la primera portada.
Però continuem en lo nostre projecte, per a estudiar els factors que situen una llengua amb més o menys articles a la Wikipedia. Tot neix d’un apunt de la Moonydoodle al seu bloc, lamentant-se que de vegades es queda badant davant l’ordinador, però no bada, és que pensa. I reflexionava de quins factors fan que una llengua tinga més o menys articles a la Wikipedia. Per exemple, l’edició en català se situa en les primeres posicions d’entre les 250 i més llengües que compten amb Wikipedia. Un estat de normalitat excepcional en comparació amb la situació de la llengua en altres àmbits. Al moment de llegir lo seu apunt, vaig començar a veure en somnis la matriu de dades posada al SPSS amb el nombre d’articles de la Wikipedia, editors, nombre de parlants, ordinadors per cada 1000 habitants i tantes altres dades. Anàlisi factorial, anàlisi de conglomerats… I em vaig oferir a fer de màquina per al projecte, si ella coordinava el treball i feia la part interpretativa. Hem començat a treballar i també hem acabat formant equip amb aquell que pensa que la vida s’ha de prendre Amb certa calma, que incorporarà tota la part teòrica que ens faltava. Si hi sumem que el projecte ha nascut entre el Matarranya, la vila de Gràcia i Amsterdam, mitjançant gTalk i Google Docs, la blocòsfera, la web 2.0 i la vida mòbil en general m’està deixant una mica fora de lloc.
Les anàlisi preliminars que haig fet fins ara, amb les edicions de la Wikipedia amb més de 100.000 articles, ja apunten coses molt interessants. El principal factor de diferenciació entre edicions és la quantitat d’articles, i no només això, si no també de persones que l’editen. Algunes compten amb moltíssims articles editats per poques persones. El segon, seria el nombre d’articles de la Wikipedia per cada parlant d’esta llengua. Algunes grans llengües amb pocs articles tenen ratis extremadament reduïts, com és el cas del xinès. I en tercer lloc quedaria el factor que es mostra més interessant: l’estrès de cada edició de la Wikipedia. Algunes Wikipedies compten amb un rati molt alt d’usuaris per parlant, possiblement per trobar-se en un estat avançat de difusió de les noves tecnologies i la seua integració dins la cultura popular. Però altres compten amb pocs usuaris que editen molts articles. I aquí hi ha segurament l’èxit del català. Si el comparem amb altres llengües de demografia mitjana, veiem que el noruec i el finlandès compten amb més de 14 editors de la Wikipedia per cada 1000 parlants. El català només té 2 editors per cada 1000 parlants. Però aquests darrers editen 9 articles per cap, i els nòrdics només arriben a 2. En parlarem amb més profunditat més endavant. De moment, anys i anys, per molts anys!

Tal com deia a l’anterior apunt, a la conferència havia de parlar de les dades demolingüístiques a la Franja. Així que dies abans vaig treballar amb les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2003). L’Institut Aragonès d’Estadística  me va facilitar la matriu de dades fa temps, quan ells encara no havie publicat les dades oficials. I ho van fer amb total complicitat, per a poder-les explotar al meu gust. Malauradament, esta complicitat aragonesa en recerca demolingüística no l’haig trobat a altres bandes. I amb aquelles dades dades bàsiques vaig publicar fa temps a la revista de la Ribagorça CERIb un article. Per a la presentació d’este dissabte volia donar-hi una imatge completa afegint les dades de la resta de territoris de llengua catalana, que ara ja estan publicades aQuerol, E. (coord) (2007) Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. I així es pot donar una imatge de com és la Franja, i una idea completa de com és lo territori comparant-lo en la “bona” situació andorrana o catalana i la finiquitació del català a l’Alguer o a la Catalunya del Nord. I no només això, si no que vaig aprofundir en l’anàlisi de les dades fent una anàlisi factorial, que simplifique la complexitat de les dades sociolingüístiques de la Franja en uns pocs eixos principals de comportament. I ho vaig complementar en una anàlisi de conglomerats, per tal de subdividir tota la població en grups que es diferencien pel seu comportament sociolingüístic. Principalment trobem 5 grups a la Franja:

• Grups definits sobretot pels usos lingüístics:
  • Los castellanoparlants: utilitzen lo castellà a la llar, lo transmeten molt solidament als seus fills, i parlen castellà fora de casa. Viuen en un univers castellanoparlant.
  • Los activistes: reconeixen la llengua que parlen com a català tres vegades per damunt de la mitjana de la població, i a més la utilitzen a casa i molt més que la resta fora de casa, també en àmbits amb poc pes del català, com el metge. Una quarta part del grup és de llengua inicial castellana.
• Grups definits per la comarca:
  • Los joves bilingüitzats del Baix Cinca: és el grup més jove, que se sol situar al Baix Cinca, i que utilitza amb més facilitat les dues llengües en diferents contextos. Se suposa que vien en els contextos amb major nombre de població castellanoparlant.
  • Los de la Llitera i la Ribagorça: població envellida que utilitza molt el català. Se suposa que viu en contextos fortament catalanitzats i el seu contacte social en lo castellà és molt bai.
  • Los matarranyencs: molt pareguts en comportament als de la Llitera i la Ribagorça, però molt rarament identifiquen la seua llengua com català.

La dinàmica general de la Franja  pareix vertebrar-se a partir d’una majoria silenciosa formada pels conglomerats de component comarcal, que adequa el seu comportament a les dinàmiques més potents dels dos conglomerats de component lingüístic: el creixement demogràfic del castellà a les capitalitats comarcals i el Baix Cinca, i l’activitat social a favor del català de l’activisme.

Sigue com sigue, tos dixo el powerpoint. Segurament que aviat m’estiraran les orelles des del Institut d’Estudis del Baix Cinca perquè volen que els redacta l’exposició. Espero que fins aleshores, s’haigue aconseguit fer un pacte amistòs amb Déu per a que amplio els dies a unes 34 hores i les setmanes a 10 dies. I ja de passada, la patronal dels sociolingüistes mos obsequio en habitatge, bitllets de tranport públic, un cotxe i assistències als compromisos socials, tot de bades. Estes demandes finals no són un tema de xarxes socials ni llengües, però el bloc està fen-se massa seriòs respecte els inicis i tu ja m’entens ;-)

[Este apunt és la segona part de  Repercussió mediàtica de la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga]