Xarxes socials i llengües

Continuant en les visualitzacions  i els mapes i gràfics que faciliten l’explicació dels estudis complicats, veig a Lola como mola, los medios vistos desde Barcelona

com es fa ressó d’una mapificació de com veuen lo món als  diferents diaris i la blocòsfera:

Fora d’anàlisis en profunditat o d’interpretacions de taverna, és una manera interessant de representar-ho. Més informació aquí i aquí.

Acabo de jugar al Traveler IQ Challenge i haig arribat als 20.000 punts del 5è nivell. Ho proveu?

Reenvia per llengua i joves

Estic llegint a Vilaweb la història d’un autor que s’ha decidit per autoeditar-se el propi llibre per Internet. Ell estava escrivint sobre la dona a la que van cremar a un caixer automàtic uns crios de barri alt de Barcelona i cap editorial s’hi mostrava interessada. Així que va prendre la via de l’autoedició via lulu.com i ara es pot accedir a la publicació via web o la pots comprar el mateix llibre en paper a la web. Això, per al camp científic que el que vol és fer accessible el coneixement, o per al món associatiu, al que sobretot li interessa facilitar l’accés a les publicacions, li suposa un pas endavant molt important, i no tant destinar el 80% del pressupost al paper. Jo, de fet, fa temps que tinc alguna cosa feta i que no trobo la manera de publicar-ho. Començaré a pensar-hi. I no tos cregueu que el tema es queda editar llibres per Internet. Hi pots fer de tot, fins i tot muntar-te una botiga virtual de samarretes en los teus propis dissenys, i els consumidors trien los que li agraden i des d’Alemanya els fan l’enviament a casa. No és genial?

Estic llegint al Bloc de l’amic Carles Terès la seua propera columna del Viles i gents  , que eixirà el divendres a La Comarca . I tracta un tema que ja m’havia remogut fa algun temps. Sí tots som conscients que s’ha d’anar cap a un paradís d’energies renovables/netes, no m’acaba de quadrar per què hi ha tanta oposició als parcs eòlics… No hauria de ser el mateix ecologisme (o almenys algun sector) que promoguera i mentalitzara a la població sobre les bondats (o menors maldats) d’esta energia? També l’altre dia veia com uns repartien pamflets “contra la caça“. Així, en genèric, i coneixent el procés de fabricació d’un tros de carn en cultiu intensiu, per mal o molt mal que algú penso que està la costum de menjar carn, diria que és menys radical morir d’un tir en cahutivitat que viure tota la vida a una soll, i morir amb el mateix sistema. Altra cosa és la caça per trofeus, que no és possible per a la majoria de les burtxaques…En tot cas, em sumo a la demanda que Carles fa implícitament: algú m’ho pot explicar?

Foto de crossa

N’haig vist una de curiosa, avui! Al Matarranya estant, feen broma en un crio de 10 anys, que s’acabave de comprar una bossa de pataques. En un moment, lo crio li ha dit a un “te xafaré els morros” i allà la cosa s’ha posat més cruga, per a fer-li comprendre que la violència, ni de broma. I en los ulls humits perquè no li tornaven la bossa, ha soltat un insult de nivell: “Catalaniste!”.

La cosa s’ha quedat entre riure i plorar. Evidentment, als 10 anys lo crio no ha llegit massa coses sobre identitats. I evidentment, no hi ha un historial de catalanisme polític, estelades o res paregut al seu voltant per a que el crio comprengue res del que ha dit. Com a molt, ha pogut escoltar música d’Obrint Pas en son germà a casa. Però coneixent una mica els antecedents familiars, se m’ha fet una imatge dels discursos anticatalanistes materns. Hi ha gent que per mantenint un discurs de defensà del català a la Franja, i sense haver parlat mai d’independència o identitat catalana, se’ls atribuix segons quines coses que no els va a mida. En fi, qui en crios se gite, pixat s’eixeque :-D

Tinc un dubte seriós… Voto, i amb orgull, a la meua vila. A la meua vila li correspon votar per als 3 diputats de la província de Terol. Imagineu un tio que només entendria com a vot útil a un PSOE radicalment progressista (dins los paràmetres psoe, clar) i radicalment federalista (dins dels paràmetres psoe, clar). Este tio és més bé proper a IU en lo social i a la CHA en lo territorial. Però la realitat que li oferixen és la d’un PSOE que pactarà en lo senyor Duran, la democràcia cristiana.

A més, este tio vote a la província de Terol, i no hi ha possibilitat real de trencar lo bipartidisme PPSOE: tres diputats que es repartixen entre els 35.000 vots al PSOE i els 35.000 al PP. Diuen que el partit que s’emporta el tercer i darrer escó de Terol és el que guanya les eleccions estatals. Sempre ha estat així. Les darreres eleccions lo PSOE va traure 232 vots per damunt del PP i li va segrestar el tercer diputat. I estes eleccions és molt previsible que la cosa seguixque quedant molt ajustada entre els dos partits, si no hi ha algun efecte Pizarro (que diuen que és de la província;). Per tant, novament, lo tercer diputat s’entregarà per molt poc marge a un o altre partit.

I quina opció hi ha que entro un tercer partit a la disputa? Crugo ho té. Molt crugo. Qui té més possibilitats és la diputada a l’Aljaferia pel PAR, la María Herrero, que diu que si la gent votare el mateix a les aragoneses que a les estatals, serie diputada per Terol. Però el cas és que només 7.000 terolencs voten la tercera força, la xarxa d’interessos locals conservadora PAR. I per assolir el tercer diputat almenys haurie d’aconseguir la meitat de vots que la primera força: almenys 18.076 + 1 vot si es repetira l’empat de fa quatre anys. Ni de conya!

Ja no en parlem de Chunta, que el 2004 en va traure 4.463 i Esquerra Unida que en va fer 2.514 . Los primers és molt més que previsible que seguixquen en lo seu chuntacazo de les municipals, degut en bona mesura pel seu viratge cap al centre autonomista, democràtic i social, entre el que ha expressat moments de màxima repressió interna expulsant les seues joventuts més combatives. I perquè ja han retirat a Labordeta a la segona posició darrere de Bizen Fuster. Tot i que molta gent encara no sap que a Terol no poden votar a Labordeta, perquè es presente per la província de Saragossa. I finalment queda una Esquerra Unida que a nivell madrileny manté un Llamazares que ni emociona, ni marca el seu espai electoral fora de ser la crossa socialista, i a més, 3 dels seus 5 diputats són catalans i valencians, dels sectors més ecohippies. És possible que a Terol revisque en un efecte Amor Pacual, l’alcaldesa comunista d’Alcanyís, però el seu cap d’IU a Aragó, destacat per anar contra el multilingüisme a Aragó, diu fa pocs dies que hi ha la necesidad de que obtengan al menos cinco escaños para poder asegurar un gobierno nacional de izquierdas sin necesidad de pactos nacionalistas. Nacionalisme banal? A Aragón colonial vas!

Vot en blanc? No. Abstenció? Mai. Només queda el vot nul…

Imatge de Júbilo Haku

Acabo de rebre un correu d’una entitat sociolingüística fent una espècie de campanya a favor del multilingüisme. Fins aquí, tot normal. Me l’envien a mi i m’imagino que a un llistat infinit de correus que tenen a la seua base de dades. Però al final del correu apareix un avís de privacitat que prohibix difondre eixa campanya:

Avís de Confidencialitat
Aquest correu electrònic pot contenir informació estrictament confidencial i és de ús exclusiu del destinatari, queda prohibida a qualsevol altre persona la seva difusió, còpia, distribució, o l’exercici de qualsevol acció relacionada al seu contingut. Si ha rebut aquest correu electrònic per error, si us plau contesti al remitent, i posteriorment esborri’l del seu sistema. Qualsevol altre ús o acció podria ser contrària a la llei. Gràcies per la seva col·laboració.

És paregut a la situació que m’haig trobat amb una altra entitat que va decidir publicar los llibres que edita cada any en paper i en format electrònic. Perquè tot el que corria en format pdf, s’ho estauviava de pagar-ho ella impremtes. I per tant, quant més corregueren aquells llibres sense imprimir-los, millor. Però al pdf hi expressava clarament que

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial en base de dades i la consulta a través de xarxa telemàtica o d’Internet. Les infraccions d’aquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.

Vaig preguntar a la mateixa institució que com podien penjar un docuement en pdf a la seua web, quan estava rigorosament prohibit de consultar-la a través d’Internet. La resposta va ser que era el text legal habitual. En fi… espero que la intel·ligència de l’usuari d’Internet fora superior a la bur(r)ocràcia i els amants de la papiroflèxia.

Gràcies a aragoneame.com i purnas m’assabento que Renfe anuncia que Barcelona-Saragossa estaran separades per 2 hores i mitja i 17 €. Actualment la distància per a qualsevol mileurista i persona de bé és de 3 hores i mitja i uns 11 o 12 euros. Passe per Alsa, una companyia que , comparada en Renfe, és una genialitat de la puntualitat, el nombre de busos per hora i els bons preus. També permeten comprar bitllets per internet, deixar la tornada oberta i tancar-la per Internet. Ni una cua a taquilles. A Renfe, com a bona base burocràtica estatal que tenen, ni se’ls ha ocorregut això de les noves tecnologies. Alsa només han perdut posicions al ranking dels tranports públics des que fan parada tècnica de 15 minuts a l’altura de Lleida, i per tant, lo viatge s’allargue fins les 3 hores i 45 minuts en una parada del tot innecessària i que no apetix gens. (Nota: només la meitat dels viatges, aproximadament, tenen parada a meitat camí. Els altres continuen sent de  tres hores i mitja) Només los faltarie posar endolls de llum per a treballar en lo portàtil tranquil·lament, wi-fi i preus especials per a carnet jove. Si la promesa de Renfe és real, tenint en compte la crisi dels trens a Barcelona i que han de pujar els ànims als clients (dis-los clients, dis-los electors), als qui fan lo trajecte Barcelona - Saragossa els significaria una millora substancialíssima. I si a més ens adonem que les 2 hores i mitja són més ràpides que el cotxe, també afectaran al sector dels amants del fum de l’autopista, que perdran una raó per a agarrar el cotxe. Bé, i ja posats a reflexionar en clau Franja, Fraga es trobarà més a prop de Barcelona via l’estació de tren de Lleida. I l’hora i pico diària de cotxe que es xupa molt del professorat que em trobo darrerament als treballs de camp al Baix Cinca, que treballen a Fraga i dormen a Saragossa, no sé si anant a l’estació de Lleida veuran igualat/reduit el temps de trajecte, i amb suficients trens com per trobar la combinació que es necessita.

Com diu lo nou logotip de la ex-companyia estatal: Ten Fe.

PS: Nota: només la meitat dels viatges del bus d’Alsa, aproximadament, tenen parada a meitat camí. Els altres continuen sent de  tres hores i mitja.

Fa més de mig any, ben bé des del principi, que sóc usuari del Bicing, un servei de transport públic que consistix en deixar utilitzar bicicletes públiques als qui s’han adscrit a la tarifa plana anual que pagues per poder utilitzar el servei. L’agarres a una estació i van fins l’estació més propera al lloc a on vas i la deixes. No estic informat de a quina regidoria (i partit) de l’Ajuntament de Barcelona se li ha d’agrair la posada en marxa del sistema, però és molt útil. Me pareix útil sobretot per dos raons:

• Com a servei de tranport que em facilite els trajectes curts, com quan tinc que anar de Plaça Universitat al Carrer del Carme, per exemple
• Perquè, indiferentment de si Barcelona és plana o costeruda, si té o no té carrils bici, crec que la bici es un tema de “cultura” i si a una ciutat s’utilitze la bicicleta, qualsevol nou que hi arribe s’hi adapte. I els que van en cotxe o moto aprenen a respectar al “nou vehicle”. Si no hi ha bicicletes pels carres, qualsevol nova bicicleta fa nosa, molesta, per a rodar segura ha d’anar per les voreres, moleste als vianants… I en lo Bicing se potencie un cercle virtuós de més bicicletes al carrer, més ciclistes, més respecte… És una idea molt més útil que crear carrils bici. Perquè només estan a les àrees més turístiques i cèntriques de la ciutat. I indefectiblement estan ocupats per cotxe, contenidors…

Los problemes que li trobo al Bicing són alguns de menors. Com per exemple que vas a un lloc, fas un encàrrec, tornes a l’estació del Bicing i et dona un missatge explicant que has d’esperar 5 minuts entre que deixes una bicicleta i n’agarres una altra a la mateixa estació. O un altre i és que no trobo la manera de veure les estacions del Bicing en mapa sencer del Google Maps i amb totes les opcions de navegabilitat de l’aplicació. A més que els mapes, fins fa poc, no es podien veure en Firefox. Ni tinc una opció per veure el mapa d’estacions des d’un dispositu mòbil com la Blackberry, per poder triar les coses sobre la marxa. O que la informació que rebem los usuaris, a part que només en català ja en tindria suficient, i si tenen suficient espai per a altres llengües més servei faria l’anglès, és insuficient en la sitaució que m’ha motivat escriure este post. Des de principis d’any que no m’anava la targeta i em deia que si estava segur que l’havia activat. Fins que no haig trucat ningú m’havia avisat que la targeta Bicing està lligada a la targeta de crèdit i com que m’havien renovat la targeta de la caixa perquè havia caducat, el Bicing estava donat de baixa fins que no actualitzara les dades. Un correu electrònic o un missatge al meu espai Bicing m’haguera agilitzat la faena.

Foto de Catarrà

Estic en fase “mirant portàtils per a renovar el que tinc”. Ara tinc un Acer Aspire 1353LC (15′, AMD 2400, 512mb ram, 40gb disc dur) i és qui m’ha fet guanyar la confiança en la marca Acer. És una marca de gamma baixa, però per a preus barats, no tinc dubte en triar-la. Té uns 5 anys. Només haig tingut problemes en lo reproductor de DVD, que el vaig canviar i no torne a anar, i una tecla que es va desenganxar. I la bateria, que ja és esperable. Ara porto una bateria externa Ahtec que em va genial. Tenint en compte els anys del portàtil, la canya rebuda i el preu, tinc pocs dubtes. Seguix funcionant molt bé.

Per què canvio d’ordinador? Sobretot, pel volum i pes. Cada setmana el transporto a l’esquena entre cases, transports públics i cotxe. Si vaig deixar de transportar la roba i el menjar de la vila al treball i del treball a la vila, que és lo típic que fa qualsevol estudiant universitari a instàncies de sa mare, per què em poso a l’esquena una bossa amb portàtil, bateria externa i respectius transformadors?
Així que haig decidit que el nou ordinador ha de ser de 12 polzades (12′), de poc pes i bona bateria. En 12′ no es pot treballar habitualment. Per això el connectaré a una pantalla quan estiga a casa i arreglat.
L’Acer està desestimada perquè, com havia dit, és de gama baixa, i ara que ja sé les hores que passo davant un PC, que són una mitjana de 10 h al dia, me val la pena comprar-me alguna cosa de gama normaleta. Les marques que estic barallant són 3. Sony Vaio m’agrade perquè té una gama agradable de 13′ (la SZ) i de 11′ (TZ). I com diu la Lullaby, són monos :-D Però uns me pareixen molt grans i els altres molt menuts. Hauré d’anar a veure’ls físicament de nou, per saber si és lo que busco.

Los segons, a instàncies de la mateixa Lullaby, són los Toshiba, que diu tota conveçuda que són molt bons. Hi ha la línia dels Portégé que té els 12′, estos si que a mida exacta del que vull perquè em caben a la motxilla, i la serie R500 és ultralleugera, 1 kg. També hauré d’anar a veure’l físicament.

La tercera marca és la Dell. M’agrade el model de negoci que tenen. No inclouen lo Windows per defecte, i m’interesse perque la meua llicència la pague la Universitat. I ells me la cobren dos vegades. I venen a demanda i per internet. Però l’empresa no està en molt bons temps i si el demano i pete…

Al final de l’apunt poso una taula comparativa dels models que més gràcia em fan. Los dubtes que em queden per resoldre són:
- Quan duren les bateries? No ho pose enlloc, i no sé què s’ha de mirar. Los mAh (amperis)?
- Com són los transformadors? També els hauré de transportar, i si són com los que porto ara, seran més grans que el portàtil.
- És important que el Toshiba no és ampliable en RAM? 2gb seran suficients per a 5 anys de portàtil?
- Quina diferència hi ah entre una CPU a T7500 i una a U7500?

En definitiva, si algú de vosaltres m’oferix més possibilitats, més marques i més models, m’anirà genial per a anar decidint què necessito.

(L’apunt tinc que retocar-lo des de Explorer perquè hi ha dies que en Firefox no deixe editar en html)