Txirigol (La Codonyera – Massalió) penja els seus vídeos 22 Setembre 22UTC 2009
Posted by xarxes in Matarranya, música.1 comment so far
Un grup nascut entre la vessant del Matarranya i la del Mesquí, en lletres cantades per veu femenina de pur accent de la Codonyera, rock amb tints gòtics… no pot deixar de sorprendre-mos:
Facilitat per produir música: rap de Bola de drac 28 Agost 28UTC 2009
Posted by xarxes in música, sociolingüística.3 comments
Coneixíeu lo Rap de Bola de Drac? És de Porta, jove músic de Barcelona, que canta en castellà, per a qui Internet ha servit com a plataforma de llançament. Ara fa un rap comercial amb un èxit important, i el porta una multinacional…
I si veieu com grava, entendreu per què les multinacionals de la música tenen cada dia un paper més postís , així com la SGAE i tota la vella indústria de la música. Un amic, un ordinador, un micro i a triomfar…
Aprofitant lo comentari musical, si torneu al segon 15 del primer vídeo veureu què ha significat per una generació una bona programació en català:
Vegeta, Son Goku
Rivalidades Saiyan
Allargat Bastó!
Y es que en castellano RallaMola mas en Catalán
Prefiero Nubol kinton
El canvi de lloc instantani
Al verlo me flipó
Un altre bon enllaç amb el que reflexionar és la doble traducció al català-valencià (i doble despesa) que tenim en Bola de Drac. Gràcies a les polítiques secessionistes!
Tota esta reflexió naix a partir d’enllaços proporcionats per Cuxaro.
Tots portem un músic dintre nostre 21 Agost 21UTC 2009
Posted by xarxes in música.1 comment so far
Tot això va passar al congrés World Science Festival 2009 i no pareix que el públic fore especialment musical. Fet per Bobby McFerrin, autor de Don’t Worry, Be Happy. Difusió de la ciència? Difusió de la música?
Música, matemàtiques i… Belfast 1 Agost 01UTC 2009
Posted by xarxes in Belfast, música.1 comment so far
Arribo pels Microsiervos a Música y matemáticas. La afinación pitagórica. El origen de la escala cromática. Un interessant article a partir del qual haig descobert coses tècniques de la música:
- Les octaves de la música occidental se dividixen en 7 tons (do, re, mi, fa, sol, la i si) i 12 semitons (les 7 anteriors més do#, re#, fa#, sol#, la#).
- Però hi ha diferents corrents que han propugnat traure partit dels microintervals musicals per a explotar millor la capacitat musical. Això seria aprofitar els sons que hi ha entre les tecles del piano.
- Per exemple s’han proposat instruments amb 96 intervals dintre d’una octava. Això seria com dividir cada semitó en 8 microtons. Al piano, posar-li 6 tecles més entre el do i el do#.
- Les freqüències dels sons se mesure per l’hertz. Un hertz únicament és “una freqüència cada segon”.
- L’octava mesura una proporció d’hertzs entre dos notes. La nota més aguda representa una freqüència al doble d’hertz que la nota més baixa. Per tant, el do de la 5a octava té 880 Hz i el de do de la 4a octava té 440 Hz.
I això què té a veure amb Belfast? Pos res i molt. Ahir, fent una pinta de Harp al Kellys va seure en nosaltres un xic. Parlant sobre què estudiave, em va descobrir que estave fent Tecnologia Musical, una carrera que només es fa a Belfast (la millor, segons ell) California i a alguna banda d’Àsia. Entre les enginyeries i la música. Assignatures?
- Tècniques d’estudi
- Tècniques de gravació
- Electroacústica
- Programació musical
- Processament del senyal
Quan acaba d’arredonir les xarxes socials i les llengües, a la propera vida, em dedicaré a este camp ;)
Per a tancar, un vídeo interessant sobre com funciona un Moog
Matarranya: lo poder dels projectes menuts per al reconeixement i manteniment del català 7 Juny 07UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, Pena-roja, música, personal, sociolingüística.Tags: azero, la codonyera, mesquí, mezquín
1 comment so far
Fa pocs dies explicava com s’entremesclave els projectes de base ben fets en l’internet 2.0 per a fer reeixir la normalització de les llengües: un vídeo a Youtube d’un assaig de bateria damunt d’unes lletres de Desideri Lombarte, gran figura de la Franja, gràcies a un projecte de Sons del Matarranya amb la participació de Mallacán, gran grup aragonès.
I avui trobo un altre bon exemple: Azero, grup amic de les poblacions més occidentals de llengua catalana (La Codonyera), a on, com en la resta de tram fronterer de la Franja, en els propers anys podria canviar de dinàmica d’atracció de parlants. Una de les qüestions a tractar és la gran densitat de relacions amb les poblacions castellanoparlants (comercials, socials, parelles mixtes…) que, en conseqüència, es convertixen en una intensitat de relació molt fluixa amb les poblacions catalanoparlants. Any rere any, generació rere generació, es debilita l’únic que manté la llengua a la Franja: la solidesa demolingüística del català, que és traduix en “al cafè tots parlen català”. Si això falla, la resta (transmissió intergeneracional, atracció de nous parlants…) va caent. Per això accentuem sempre la importància d’introduir el català a les escoles de la Franja. Perquè la situació no és sostenible per molts anys, com es veu en altres part del territori.
Un bon exemple són les composicions sociolingüístiques dels grups de rock. Als dos principals grups del Matarranya-Mesquí hi ha membres matarranyencs que han tingut lo castellà com a llengua familiar i que actualment són catalanoparlants plens perquè la dinàmica històrica es continua reproduint. O almenys tot apunta que ho feia amb les generacions dels anys 80.
I retornant al motiu de l’apunt, tot i que Azero produix la seua música en castellà, amb un notable èxit musical a tot Aragó, van gravar Marihuana en català amb motiu del disc Sons del Matarranya que dirigia Marc Martí amb el suport de l’Associació Cultural del Matarranya. I aquí en teniu una rèplica indirecta:
Vídeo clip de Marihuana, tema extraído del disco Guillotina y mezclado con imagenes del concierto realizado en el centro cívico delicias de 2006.
Grapats de saragossans que no tenen perquè ser ni conscients que a la Franja es parla català, ni que els Azero parlen català entre ells, assistixen a un concert amb música en català amb naturalitat. Gaudiu-lo!
Mallacán, Matarranya, 2.0… 14 Maig 14UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, música, personal.1 comment so far
Desideri Lombarte va escriure fa més de dos dècades Lluny de tu.
L’Associació Cultural del Matarranya, en extrema dedicació M. Martí, va traure un disc de Sons del Matarranya. Objectiu: reunir grups del Matarranya o en alguna vinculació en lo territori, en l’únic compromís de fer-ho en català.
Mallacán, grup punter d’Aragó, i que té la major part del repertori en aragonès, hi inclou una cançó que es diu Lluny de tu.
Mirant les notícies de la presentació que fa avui Mallacán del seu darrer disc i del videoclip, me trobo en un vídeo que penja esonocabe mostrant les seues dots de bateria, i acompanyant Lluny de tu, les lletres de Desideri Lombarte.
No és genial?!
Videoclip del nou disc de Mallacán 21 Abril 21UTC 2009
Posted by xarxes in música.add a comment
Hauria d’estar tancant a escape una presentació que tinc d’aquí tres hores i mitja a Tarragona, però m’arribe d’improvist lo videoclip del nou disc de Mallacán. Lo millor grup en llengua aragonesa des de fa temps, sens dubte. I el 23 de maig toquen a Massalió, juntament amb Los Draps. No puc estar-me de penjar el vídeo abans de marxar!
La taxonomia del heavy metal 26 Gener 26UTC 2009
Posted by xarxes in música.Tags: heavy
3 comments
Els 5 pilars dels noms dels grups de heavy metal són la mort, els fets mortals, la religió, els animals i els errors ortogràfics. Els 5 creen una estrella satànica en al·legoria al cap de cabró satànic.
Així es representa al gràfic taxonòmic dels noms de grup heavy metal. Es completa amb conceptes com l’ocultisme dels White Zombie, l’obscuritat dels Darkness, la mort dels Megadeth, les demandes d’ajuda dels Suicidal Tendences i els Paranoid,el medievalisme als Dragonforce, la religió als Black Sabbath i els Judas Preist, els fets bíblics als Babylon, el satanisme als Crippled Lucifer, el metal als Metallica o els animals als Scorpions i els Iron Butterfly. La capça dels errors ortogràfics té des dels Def Leppard, que evita el nom original de Deaf Leopard (Leopard Sord) per allunyar-se del punk, fins els que juguen amb “hell” (infern) com els Helloween. Els Led Zeppelin es van posar el nom en resposta a un cometari negatiu del bateria dels The Who, que va dir que la nova banda cauria com un Zeppelin de Plom (Lead Zeppelin), però finalment van suprimir una a per a dir-se Led Zeppelin.
Vist a la Duke Listens!
Presentem la revista de Pena-roja 16 Gener 16UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, música.4 comments
Permeteu-me un anunci local. Fa uns mesos que preparem la revista de Pena-roja: Pinna-rubea. Si hi feu una ullada i penseu en la població de la vila, poc més de 500 habitants, potser enteneu la força interna d’un nucli com este. La revista és temàtica i esperem traure-hi aixina el màxim d’informació possible de molts altres temes: masos, fútbol, economia, gent, arquitectura, excursions… És un acte d’amor propi per a territoris en fluxos de despoblació. A on no sempre és fàcil trobar recursos per a viure-hi. Des del punt de vista sociolingüístic la revista ha pres la decisió que els articles se publicarien en la llengua triada pels articulistes i es facilitaria la traducció. I els resultats los podeu veure a l’índex. La part que personalment m’ha agradat més és l’article històric de les bandes locals: la banda de La Bota a la República, que dieun que només va poder tocar l’Himno de Riego, himne republicà, o Ritmo y melodía, orquestra que els més jóvens no ham vist mai, però les anècdotes dels seus músics han acompanyat a totes les noves generacions de músics que ha produït la vila. Si esteu prop del Matarranya este capdesetmana, espero que mos veiguem:
Dissabte 17 de gener de 2009, a les 19 h, al Centre Polivalent de Pena-roja de Tastavins.
Revista de l’associacionisme de Pena-roja (Matarranya). Número 1. Tema principal: la música a Pena-roja.Continguts:
- Los Draps celebren 15 anys
- Naix una nova història cultural
- La Mare de Déu de la Font, l’enclau mudèjar
- 2008, un any ple d’activitats de l’Associació Cultural Tastavins
- L’excursió de Sant Jordi
- Estiu Cultural i lo Julibeu
- Bandes de música històriques: De l’himne de riego als balls de Ritmo y melodía
- Franja Rock, la festa més alternativa de Pena-roja
- La jota, l’esperit de la música més tradicional que ballen totes les edats
- Banda Peñarbés, la escuela musical de nuestro pueblo
- La festa popular, a ritme dels tabals i les dolçaines
- Llarga vida a la xaranga
- Missatge de l’Ajuntament de Pena-roja
- Pena-roja estrene lo seu equip de futbol a la Primera Regional
- Així està la lliga
- De la prehistòria al segle XIII d. C.
- Maties Pallarés i Desideri Lombarte: institucions pena-rogines
- Excursió: la mirada de les Masmut
- Avui cuinem… rotllets de paella



