Hem presentat l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2010) i l’Enquesta d’Usos Lingüístics de Catalunya (2008) 30 novembre 30UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, sociologia.add a comment
Ahir vam presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya, de l’any 2008 (EULP08), i l’Informe sobre la situació de la llengua catalana de 2010, i també l’Informe de 2008/09. En la primera em vaig encarregar, juntament amb el Xavier Vila, de l’explotació sobre els usos lingüístics, així com dels grups sociolingüístics. En l’Informe sobre la situació a tots els territoris de llengua catalana em vaig ocupar de la coordinació i del capítol sobre dades demolingüístiques. Espero poder desgranar més informació en les properes setmanes. Mentre, us deixo amb l’enllaç de l‘EULP08 i els dos Informes ( i els anteriors).
Informes editats per l’Observatori de la llengua catalana. La Xarxa CRUSCAT-IEC s’ha encarregat de l’elaboració de l’Informe des del trienni 2005/07.
- Xarxa CRUSCAT (2011) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2010).Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. Funcions de coordinador, juntament amb Miquel Àngel Pradilla i Cardona. En línia.
- Xarxa CRUSCAT (2011) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2008 – 2009). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. Funcions de coordinador, juntament amb Miquel Àngel Pradilla i Cardona. En línia.
- Pons, Eva; Sorolla, Natxo (2009) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2005 – 2007). Elaborat per la Xarxa CRUSCAT – IEC, per encàrrec de l’Observatori de la Llengua Catalana. En línia.
- Pons, Eva; Vila, F. Xavier (2005) Informe sobre la situació de la llengua catalana (2003-2004). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. En línia.
Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008: anàlisi
Volum I. Les llengües a Catalunya: coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics
Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 8
Primer lliurament de l’anàlisi dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008. S’hi exposa la metodologia general de l’estudi i s’hi analitzen els coneixements lingüístics de la ciutadania, la diversitat de llengües que hi ha a Catalunya i el paper que tenen com a llengües habituals o d’identificació, la transmissió lingüística intergeneracional, els usos interpersonals i el consum mediàtic i cultural, els grups segons els usos lingüístics, les actituds i les representacions lingüístiques i els usos lingüístics dins l’estadística oficial. Es tanca amb unes conclusions que són, alhora, un resum dels elements més destacats del treball. El llibre es complementarà amb un segon volum centrat en els factors clau per a la política lingüística a la llum de l’enquesta.
Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008: anàlisi [PDF, 4,32 MB.]
Jornada sobre metodologies de xarxes ego-centrades i completes 30 novembre 30UTC 2011
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
Aquesta jornada està organitzada pel Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball – QUIT i el Laboratori de Xarxes Personals i Comunitats- Egolab-Grafo, i té com a objectiu l’intercanvi de resultats i problemàtiques d’investigació en xarxes socials, així com la difusió de resultats del projecte de recerca CASREDIN (Estudio comparado de casos sobre la influencia mutua entre el capital e integración sociales y la inserción, estabilidad, promoción y cualificación en el empleo). La jornada tindrà lloc al Seminari H de la Facultat de Sociologia i Ciències Politiques de la Universitat Autònoma de Barcelona el 2 de desembre. Per ampliar la informació podeu consultar el següent enllaç.
Font: Societat Catalana de Sociologia
Editorial de Temps de Franja sobre els fets de la Freixneda 28 novembre 28UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: Adell, algueró, català, freixneda, fresneda, Matarranya, par, pp, psoe, xapurriau. chapurreau
add a comment
La Freixneda: «parlo català perquè és la nostra llengua»
Els fets de la Freixneda tenen una rellevància cabdal per entendre què està passant a la Franja. Un alcalde nou emergeix d’una moció censura. L’alcalde vell, que fa ja 16 anys que governa la vila, arrela la seua cultura política en temps anterior, fins i tot anteriors a la democràcia. En plena democràcia aquest alcalde vell ha consolidat l’ús del castellà com la llengua pública de l’Ajuntament. Amb els seues corresponents catalanoparlants que, en actes públics, es parlen en castellà entre ells. Una desraó. Un poder que es veu capaç de jugar a corrompre la nostra normalitat com a catalanoparlants.
El nou representant de la voluntat del poble és jove. S’inicia una renovació de les velles costums i una actualització a la societat contemporània. Una societat cada vegada més multilingüe. Davant qui es nega a entendre la realitat, aclareix que parla català perquè és la nostra llengua. Cap novetat. Perquè sempre ho hem fet així, i continuarem fent-ho així. Però hi ha qui amaga la ràbia per la pèrdua del poder en una falsa guerra de noms. Que és capaç de polititzar coses tant serioses com el nom de la nostra llengua. Qualsevol observador extern dirà que hi ha un conflicte lingüístic. En realitat, i en aquell moment, el conflicte més important és el que s’està debatent: la pèrdua d’una alcaldia vella per l’entrada d’aires nous.
És agre veure dos matarranyencs discutint en la mateixa llengua sobre si parlen la mateixa llengua. Paradoxes que només es poden donar amb una de les parts marcant el territori de la incultura. «Hi ha gent a qui li molesta que es pense, parle o escriga en català; és la mateixa gent a qui li molesta que es pense, parle o escriga».
Mentre, a més altes esferes prioritzen una línia de combat identitària. Tot els anirà bé a partir del 20N si poden desviar els debats sobre les futures retallades. En la que està plovent, i no tenen cap altra prioritat que la modificació de la (descafeïnada) Llei de llengües. Fan reeixir eixe enemic que els signifiquem, perquè parlem llengües estranyes, i a més, paregudes a les del dimoni català. I com que ni PSOE, ni IU, van blindar el català i l’aragonès al nou Estatut, troben el camí pla per a treballar contra nosaltres.
No és previsible que la situació canvio. La política a Aragó només pot variar en dos colors: negre o gris . O hi ha un partit que materialitza l’oposició oberta al català, o el català és part de la diversitat molesta que no se sap bé com resoldre. Difícilment es consolidaran altres majories diferents. Si no volem desaparèixer, caldrà reinventar-nos com a activisme, ben independents d’este país monocromàtic. Los nous aires tindran dificultats per arribar a la Franja. Però és temps de treballar encara més, perquè tot govern vell acaba. Tot alcalde vell cau. I quan acaba, és moment d’arreplegar allò sembrat, siguen fruits (per a alguns) o tempestes (per a els altres).
Editorial de Temps de Franja, número de novembre de 2011.
Alcaldes jóvens al Matarranya 25 novembre 25UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.1 comment so far
Fa res que parlàvem d’alcaldes jóvens del Matarranya que s’obrin pas mantenint les tradicions que cal mantenir i renovant allò que cal renovar. Que redissenyen la comarca i l’obren al futur. Parlàvem de la Freixneda. I també podem parlar de Mont-roig. Mireu un reportatge sobre el Matarranya a TVE. Al segon minut expliquen la situació de frontera lingüística de la nostra zona. Endavant!
Les circunscripcions electorals afavoreixen el PP i el PSOE, no CiU o Amaiur 24 novembre 24UTC 2011
Posted by xarxes in sociologia.add a comment
Hi ha una falsa idea que circula cada vegada que hi ha eleccions al Congrés espanyol. La falsa idea remarca que amb 1,6 milions de vots, IU té 11 diputats, i amb 1 milió de vots, CiU en té 16. I que els partits perifèrics, lo perill etern de l’Espanya unitària, s’emporten més part del pastís de la que els toca.
I estes eleccions s’hi sumen tots els simpatitzants de UPyD, Equo, i qualsevol partit menut que es veu perjudicat pel sistema electoral de les circumscripcions. El més notable és que els roíns de la pel·lícula són CiU, i sobretot, Amaiur. El que no saben és que el gran beneficiat de la circumscripció provincial no són los partits menuts i perifèrics de l’estat, si no els dos grans: PP i PSOE. Mireu el resultat partit per partit. La forma més visual és la que ens dona La Información.
CiU només perdria un diputat, que guanyaria ERC. O Amaiur en perdria 2. Però qui seria el gran perdedor seria el PP, amb 26 diputats menys i pèrdua de la majoria absoluta, o el PSOE, amb 7 menys. Tindríem un parlament molt més segmentat del que tenim ara. PP i PSOE tindrien una majories més fràgils, i haurien de negociar les seues propostes en altres partits. Per exemple, el PP hauria d’aglutinar 16 diputats més fins la majoria absoluta, que hauria de negociar amb UPyD (17), per exemple. Però en legislatures més renyides, hi hauria encara més dificultats per sumar majories, i la cosa es faria més interessant. I a pesar del que pensen molts unitaristes, en eixe sistema haurien de “claudicar encara més amb les concessions als nacionalistes”. Clar, que una vegada canviada la llei, feta la trampa. I els unitaristes més radicals privarien de representació qualsevol partit amb menys del 3% del vot. L’objectiu inicial de cercar la major representativitat acabaria sent una excusa per atacar els partits que no els agraden: Amaiur, CiU, PNV… Tota una jugada “democràtica”.
Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV) 23 novembre 23UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja, sociologia.Tags: 2011, 20N, calaceit, congrés, eleccions, generals, Matarranya, rajoy, rubalcaba, vall-de-roures
add a comment
Així, si comparem a la vegada el resultat a les eleccions de 2011, comparat amb el resultat de 2004, podem obtenir l’anàlisi més complex, però a la vegada més ric en informació. Aprofitant els dos anàlisis factorials anteriors en el Gràfic 4, i posicionant en l’eix horitzontal els resultats de 2011 i en el vertical el canvi respecte el de 2004, podem diferenciar fins a 4 tipologies de poblacions:
D’una banda hi ha les poblacions on el PP–PAR ja tenia una bossa molt important de votants, i en tot cas s’han mantingut o han crescut (a la part superior de la dreta), essent la força omnipresent, tal com passa a Ràfels o La Vall del Tormo. D’una altra, hi ha allà on el PP–PAR és la majoria històrica i no ha crescut perquè es troba en nivells molt alts (a la part inferior de la dreta), com a La Portellada o Mont-roig, o fins i tot Torredarques, on es manté com a primera força majoritària, però ha tingut una baixada visible. Després hi ha les poblacions on el birpartidisme PP–PAR i PSOE es manté en uns nivells molt similars, i fins i tot hi ha hagut un decreixement del PP-PAR a favor del PSOE (a la banda inferior esquerra), on sobretot sobreïx Valljunquera. I finalment hi ha les poblacions on, a pesar del creixement del PP–PAR, han mantingut una important bossa de votants al PSOE, que manté a la vegada el bipartidisme PP–PAR i PSOE (a dalt a l’esquerra), com a Arenys de Lledó, Queretes, Torre del Comte o Calaceit.
Gràfic 4 – Resultats a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol (eix horitzontal) i diferències respecte els resultats de 2004 (eix vertical). Matarranya. Anàlisi factorial.
Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III) 23 novembre 23UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja, sociologia.Tags: 2011, 20N, calaceit, congrés, eleccions, generals, Matarranya, rajoy, rubalcaba, vall-de-roures
1 comment so far
Les eleccions de 2011 s’han convertit en una data clau, on el PSOE ha perdut una bossa importantíssima de vots, arribant al seu mínim històric de diputats. Les eleccions de 2004 van ser les que el PSOE va entrar al Govern d’Espanya amb un suport majoritari, desbancant el PP del poder. És per això que prenem estos dos moments claus de la política dels darrers anys com a referència dels canvis en el vot polític al Matarranya.
Si analitzem estos resultats a nivell municipal trobem que en primer lloc hi ha una agrupació de poblacions on ha crescut el vot al PP–PAR (a la dreta del Gràfic 2), i a l’esquerra aquelles on ha decrescut, o ha crescut molt poquet, a favor de creixements de CHA –IU o el PSOE. El cas més exemplar seria el de Lledó,a la banda dreta, on el PP–PAR ha fet la pujada més important del Matarranya amb 9,4 punts, o Torredarques, a la banda esquerra, on el PSOE ha baixat 14,8 punts, i ha crescut 11,4 punts CHA–IU. A la part inferior del gràfic hi ha les poblacions on el PSOE ha baixat més, ja siga com a Fórnols que ha perdut 12,5 punts en vot al PSOE a favor sobretot de CHA–IU, o Arenys de Lledó, que ha perdut 12,4 punts en vot al PSOE a favor del PP–PAR. A la part superior hi ha les poques poblacions on el PSOE ha guanyat algun punt en votants, tals com Valljunquera (+3,3) o la Portellada (+1,8).
Gràfic 2 – Diferència en els resultat a les eleccions de 2011 i 2004 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.
De fet, si comparem el vot que la coalició PP–PAR ha obtingut l’any 2011 (eix vertical) i el que van obtindre els dos partits l’any 2004 (eix horitzontal), podem fer una visió general dels canvis. És ben cert que hi ha una gran relació entre una dada i l’altra, amb una coincidència de fins al 71,4% en els valors (R quadrat). Però també és ben cert que els canvis no són negligibles. Totes les poblacions que se situen per damunt la línia perpendicular són aquells on la coalició ha obtingut més vots l’any 2011, que com cal esperar, són la majoria. Però a algunes el vot ha caigut d’una manera molt important, tals com Torredarques (–14,8 punts), La Portellada (–5,3), Valljunquera (–4,2) o Pena-roja (–3,9).
Gràfic 3 – Resulats del PP i el PAR a les eleccions de 2011 (eix vertical) i a les eleccions de 2004 (eix horitzontal). Matarranya.
Eleccions al Congrés de Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) (II) 22 novembre 22UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja, sociologia.Tags: 2011, 20N, calaceit, congrés, eleccions, generals, Matarranya, rajoy, rubalcaba, vall-de-roures
1 comment so far
Els resultats electorals al Matarranya en les eleccions de 2011 al Congrés espanyol dels diputats han portat una majoria de vots a la coalició del PP i el PAR, que ha sumat més de la meitat dels vots (56,6%). Un terç dels vots són els que ha pogut mantenir el PSOE (32,6%). I la coalició entre CHA i IU ha sumat fins a un 7% dels vots matarranyencs, que juntament amb els vots a la resta de partits sumen fins a un de cada deu vots del territori. En totes i cadascuna de les poblacions ha vençut la coalició PP–PAR, trobant la seua majoria més important a La Portellada (71,4%) i Ràfels (70,5%). Les majories del PP-PAR més ajustades són les de Valljunquera (46,8%), Arenys de Lledó (47,1%), Queretes (48,4%) o Torre del Comte (49,5%).
Per a ajudar a interpretar els resultats de totes les poblacions del Matarranya a nivell local hem efectuat una anàlisi factorial. Hi ha un grup de poblacions (a la banda dreta del Gràfic 1) amb majoria molt important del PP-PAR, d’entre el 60% i 70%, i vot molt reduït al PSOE, al voltant del 20%. S’hi integren Ràfels, La Portellada, Mont-roig, Fondespatla o La Vall del Tormo. En oposició a este, hi ha una altra agrupació de poblacions que vindria marcada per les poblacions on el PP també ha vençut, però es manté amb força el PSOE i es manté amb força el bipartidisme, amb més del 40% del vot al PSOE (a la banda esquerra del Gràfic 1) tals com Arenys de Lledó, Valljunquera, Torre del Comte, Queretes o Calaceit. A la part inferior hi ha els partits que tenen una representació important de la tercera força amb la coalició IU i CHA, tals com Torredarques (18,2%), Fórnols (9,8%), Vall-de-roures (11%) o Pena-roja (10,5%).
Gràfic 1 – Resultat a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.
Eleccions al Congrés dels Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) 21 novembre 21UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, Matarranya, sociologia.Tags: 2011, 20N, calaceit, congrés, eleccions, generals, Matarranya, rajoy, rubalcaba, vall-de-roures
1 comment so far
Els resultats del Matarranya a les eleccions al Congrés espanyol dels diputats de 2011 serà desgranat durant els propers dies en este i tres textos més. L’anàlisi s’ha realitzat amb la col·laboració de Ràdio Matarranya, que ens ha facilitat les dades de 2011 població per població:
| PP-PAR | PSOE | IU-CHA | ALTRES | |
| Arenys de Lledó |
47,1 |
46,4 |
4,3 |
2,2 |
| Beseit |
59,3 |
28,7 |
7,2 |
4,8 |
| Calaceit |
51,2 |
40,6 |
5,0 |
3,2 |
| Fondespatla |
67,4 |
21,2 |
7,6 |
3,8 |
| Fòrnols |
59,0 |
31,1 |
9,8 |
0,0 |
| La Freixenda |
58,1 |
30,4 |
5,5 |
6,0 |
| La Portellada |
71,4 |
23,6 |
3,7 |
1,2 |
| La Vall del Tormo |
69,9 |
26,2 |
0,5 |
3,3 |
| Lledó |
57,9 |
34,7 |
1,1 |
6,3 |
| Massalió |
61,0 |
29,7 |
5,0 |
4,3 |
| Mont-roig |
68,1 |
19,1 |
8,0 |
4,8 |
| Pena-roja |
52,3 |
32,1 |
10,5 |
5,1 |
| Queretes |
48,4 |
42,9 |
5,7 |
3,0 |
| Ràfels |
70,5 |
19,3 |
4,5 |
5,7 |
| Torre del Compte |
49,5 |
44,1 |
4,3 |
2,2 |
| Torredarques |
58,2 |
21,8 |
18,2 |
1,8 |
| Vall-de-roures |
55,0 |
30,1 |
11,0 |
3,9 |
| Valjunquera |
46,8 |
43,8 |
6,9 |
2,6 |
| MATARRANYA |
56,6 |
32,6 |
7,0 |
3,7 |
Alcaldes de futur – Viles i gents 17 novembre 17UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: Adell, algueró, català, chapurreau, Franja, freixneda, Matarranya, pp, psoe, xapurriau
1 comment so far
Alcaldes de futur
N. Sorolla
Quan vaig escomençar a escriure al Viles i gents me vaig proposar que no parlaria massa de llengua. Tot i que el tema m’ocupe de manera plena en altres parts de la vida, una columna en català a un diari editat a Alcanyís pot tractar tants altres temes igual o més importants per a les nostres comarques. Però mos queden per davant uns quants anys que haurem de guerrejar per mostrar allò evident. Tot se remunte a la moció de censura a A. Algueró, exalcalde de la Freixneda. Lo poder d’un alcalde en 16 anys a la vila ha forçat finalment una coalició que, en los moments actuals i de cara al que anem, és contranatura: PSOE i PAR desbanquen lo PP.
I entren nous aires al consistori. Aires que revitalitzen la realitat del dia a dia. A tots mos sone estrany eixe alcalde vell catalanoparlant contestant en castellà a les preguntes d’un locutor que li parle en català. Però els vicis del poder de tota la vida portaven a estes paradoxes. És per això que el nou alcalde parle en la nostra llengua als plens, i ha d’acabar defensant que parla català perquè és la nostra llengua. No és cap novetat que un alcalde parlo català a la gent del seu poble. Però hi ha qui no pot encaixar una comarca rejovenida i que intenta fer-se un espai d’una manera diferent a com ho ha fet fins ara. Lo Matarranya s’està reinventant, donant valor a allò que alguns consideraven cosa del passat. Perquè el Matarranya alçarà el seu futur en los solaments del seu passat.
No són pocs los alcaldes que han fet més que gestos positius cap a la llengua. Alguns renoven consistoris que estaven ja enquistats, com a Mont-roig. Altres tenen una llarga tradició, com a Favara. Altres han marcat diferències en les línies marcades des de dalt, com a Pena-roja. Tots ells treballen per fer normal i digna la llengua que hem heretat. Per a fornir un futur digne en allò del passat que val la pena que conservem. Per a mantindre la nostra identitat com a matarranyencs. Mos ham de felicitar tots perquè tenim representants que recorden allò que som, i saben quina Matarranya volem ser.
