La llei de llengües és el problema prioritari del PP d’Aragó 31 octubre 31UTC 2011
Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, aragonès, català, Franja, llengua, pp, vadillo
add a comment
Dos notícies apunten que el PP d’Aragó prioritzarà una línia de combat identitària. Possiblement per a intentar desviar el debat que s’obrirà amb les retallades que vindran a partir dle 20N. Des del rang més alt del Govern anuncien que la primera acció que desenvoluparan serà la modificació de la llei de llengües. La notícia va acompanyada d’una elctura feta per l’ABC, explicant les operacions de neteja del “catalanisme” que fa el PP a Aragó.
En situacions de crisi i retallades reinventen l’enemic exterior català que s’apropia de la que ells consideren “identitat aragonesa”. Així es pot aprofitar per a desviar els debats. I la millor manera és vendre-ho com una operació autonomista de millora de l’Estatut. De fet, tenen raó. PSOE i IU tampoc van blindar el català i l’aragonès al nou Estatut, i només CHA es va mostrar contrari a està pèrdua històrica. Era de caixó que la Llei de llengües cauria si interessava al PP i el PAR.
No és previsible que en mitja dècada o en una dècada la situació canvio. La llargada del govern conservador a Aragó dependrà de si es fa transvassament de l’Ebre. I els catalanoparlants serem l’enemic intern per a cridar l’atenció en l’enemic exterior. La situació política a Aragó només pot variar en dos colors: negre o gris . O hi ha un partit que materialitza l’oposició oberta al català (PP), o el català és part de la diversitat molesta que no se sap bé com resoldre (PSOE). Altres situacions no s’han experimentat mai, i tenen força punts per a implosionar si es posen en acció. La diversitat a Aragó és, com a la major part dels Estats-nació, una molèstia. En l’agreujant que Aragó no és tampoc un Estat, i per al Govern és un front més per a fer més una Espanya homogènia. Si no volem desaparèixer, caldrà reinventar-mos com a activisme, ben independents del cromatisme possible d’Aragó. No se mos ajusten a realitat que imaginem.
Presenten la publicació sobre “La llengua catalana i Andorra” 31 octubre 31UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: andorra, català, llengua, sociolingüística
add a comment
El 15 de novembre presentaran la publicacio dels 4s Debats de Recerca sobre La llengua catalana i Andorra, on vaig participar explicant la recerca sociolingüística que he dut a terme sobre Andorra.
Presentació: Recull de Conferències 2009
Dimarts 15 de novembre. Es presentarà a les 7 de la tarda a la sala d’actes de Banca Mora el llibre
Recull de Conferències 2009: 200 anys del naixement de Darwin i 150 anys de l’Origen de les espècies/ 4s Debats de Recerca : La llengua catalana i Andorra,amb la presència de la ministra d’Educació, MI Sra. Roser Suñé, i junt amb una miniconferència a càrrec de Joan Domènec Ros, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre l’actualitat de l’evolució genètica.
El per què del corredor mediterrani i el tràfic USA – Europa – Xina 28 octubre 28UTC 2011
Posted by xarxes in sociologia.add a comment
Explicat per Vicent Partal.
La Franja a la XI Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari (Mequinensa) 19 octubre 19UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, sociologia.Tags: Franja, gibert, gifreu, moret, natxo, sasot, sistac, sociolingüística, sorolla, xambó
add a comment
L’11, 12 i 13 de novembre de 2011 es farà la Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari a Mequinensa. La conferència inaugural és a càrrec de Ramon Sistac, a qui sempre recomano per a fer-se una bona idea general de com està el català, fora de tòpics. Dissabte al matí hi ha la presència de dos grans personalitats en temes d’espai comunicatiu, com són Gifreu i Xambó. També els dos altament recomanables. I finalment, per la tarda hi ha 4 tallers, sobre producció cultural, psicologia, literatura i sociolingüística, a càrrec de Sasot, Gibert, Moret i jo mateix, Sorolla.
La jornada és altament interessant per a entendre la Franja en el seu context històric i territorial, així com l’actualitat més actual.
Les tries lingüístiques del cantant de Sopa de Cabra amb la parella i els fills 18 octubre 18UTC 2011
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: català, convidat, el convidat, gerard, quintana, tv3, yerar, yerard
2 comments
El programa de El Convidat (TV3) consisteix en posar el presentador (Albert Om) a casa d’un famós (Gerard Quintana, cantant de Sopa de Cabra) durant un capdesetmana. Un reality show d’èxit. La sorpresa generalitzada han estat les tries lingüístiques familiars de l’excantant de Sopa de Cabra. Ja no tant amb la seua dona, monolingüe (de Barcelona), si no amb los seus fills, que també són monolingües, i del que es dedeuix una tranmissió lingüística intergeneracional del castellà.
Vaig seguir la polèmica via Twitter (@natxosorolla) a partir del hashtag #elconvidat, i les reaccions tenen interès per a veure coses sobreideologies lingüístiques. Els que critiquen les tries lingüístiques d’una icona de la cançó en català, els que ironitzen, els que defensen les tries “lliures”, els que defensen que els parla “la llengua de la mare” oblidant que no saben la del pare, els que defensen la seua activitat per la llengua catalana, els independentistes que defensen que la llengua no és important… Una selecció:
- albertcoscolin Menudo subidón que la mujer del cantante de Sopa de Cabra sea mas española que Carrero Blanco
#elconvidat- Boncopdefail Només hi ha 3 motius pels quals Gerard Quintana pot haver accedit a sortir a
#elconvidat 1)Suïcidi social 2)Inconsciència 3)Demanar ajuda- Jeroni_Soler Un bon
#elconvidat podria ser José Maria Aznar…almenys parla català en la intimitat…- Mireiagalindo ”Gerard Quintana educa fills en castellà.” El defensen: “Pot parlar castellà a casa”. Manipulacio subtil: “als fills” > “a casa”
#elconvidat@rafagarridov:#YerarQuintana diu que els seus pares li van deixar de parlar. Ara que el coneguem més tots, els entenem#elconvidat- gerardrius Els meus pares em van posar Gerard pel Gerard Quintana… La meva mare m’acaba de dir si em vull canviar el nom…
#sopafail#elconvidat- aplanaguma m’imagino a gerard quintana assegut davant del mac llegint tota la rajamenta de tweets que li dediquen… quan de cop s’adorm
#elconvidat- Simee10 Lástima que en Valencia no veamos TV3 ya que algún listillo lo ha prohibido! Los lunes con
#elconvidat y Crackòvia son una pasada!!
Edito: Gerard Quintana ha publicat uan resposta a El Periódico: Vull viure en un país lliure amb gent lliure. No hi estic d’acord. Potser Gerard Quintana viu dins una patum de la que no vol r€nunciar, però que tampoc li va a mida. Segurament.
P. Mayans: La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu (UOC) 11 octubre 11UTC 2011
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: cultural, diversitat, gestió, lingüística, mayans, pere, postgrau, uoc
add a comment
Aquí teniu un vídeo recent eixit de Pere Mayans, cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en la presentació del seu treball final en la primera edició del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural. Haig tingut l’oportunitat de fer el seguiment de Pere Mayans en diferents espais, i entendreu que hi ha moments que hi ha dubtes si és l’alumne o el professor. Si esteu interessats en el Postgrau, amb un important contingut sociolingüístic, i que es pot fer en línia en català o en castellà, encara queden disponibles algunes places.
Feu una ullada als vídeos de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC que tenen un important fons sobre la gestió del multilingüisme.
Ments brillants, tecnologia, Steve Jobs, infrastructura, marxisme i Weber 6 octubre 06UTC 2011
Posted by xarxes in sociologia.Tags: infrastructura, jobs, marx, marxisme, steve, tecnologia, weber
1 comment so far
Un bon article sobre Steve Jobs a Materias grises novament em fa pensar sobre la importància de la infrastructura i la tecnologia en la manera en què es desenvolupa la societat. Per a l’autor, Steve Job és un geni. Però tant ell, com Bill Gates, com altres, són una anomalia històrica. Segons l’autor, no eren comuns els grans hòmens que aixequen una companyia revolucionària del no res i fan grans fortunes. En els darrers 200 anys no s’havia vist cap generació d’hòmens en este perfil empresarial.
Ho compara amb una altra generació, la dels Rockefeller o Morgan, que van nàixer la dècada de 1830.
Esta generació estava la dècada dels 1860 llesta per a menjar-se el món, en un moment on podien desenvolupar la seua intel·ligència en 4 dècades posteriors a la Guerra Civil americana amb un increïble potencial creixement tecnològic: segona revolució industrial, naixement del nou sistema financer, ferrocarril, expansió a l’oest, vapor, turbines, telègraf. Segons l’article, “és el moment exacte per a que algú amb talent, ambició i capacitat immenses construisca un imperi”.
Tot això em porta a la discussió sobre on i per què apareix el capitalisme. Per a Marx, el capitalisme naix allà on la infrastructura (la tecnologia, els mitjans de producció) permet el seu naixement. Per a Weber, per contra, el capitalisme naix allà on una nova filosofia religiosa, l’ètica protestant, estableix un estil de vida en el que es basa el desenvolupament de l’esperit capitalista. Dos maneres oposades d’entendre l’origen del capitalisme, i dos maneres oposades d’entendre l’evolució de les societats. Steve Jobs és un geni casualitat de la seua època, o l’època que vivim és conseqüència de genis com Steve Jobs. Dies com avui, el debat està encara més obert. L’article clou amb una frase demoledora:
Tres segles abans, probablement hauríem vist un pintor o arquitecte del munt
Disclaimer: Mai haig treballat amb cap producte Apple.
22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja 3 octubre 03UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.1 comment so far
Avui fa 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, el 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent, en molta gent. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri Lombarte només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.
Anys més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Sap escriure sobre herbetes mentre fa poesia, sap escriure d’història mentre explica com estan los masos, sap explicar llegendes mentre explique relats d’amor i mort…
Fa temps que vaig darrere de la publicació d’una gran obra local que va deixar ben avançada sobre els masos de Pena-roja. Una cosa tan local, i tan universal, com la vida en habitat disseminat, en la duresa del segle XIX i el seu final als inicis del XX, lo treball de la terra, la bellesa d’allò rústic. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. Per què no un acte de reflexió sobre la seua obra, per què no una excursió, per què no…?
D’ell m’apassione la recerca antropològica local i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Un gran exemple són les Bruixetes de Pena-roja, que si a més les canten Túrnez i Sesé… Bufff! O escolteu Ara vindrà, que parle de la temor a la mort que va regnar l’obra de Desideri Lombarte. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar.
Ah, si alguna vegada teniu ganes de conéixer Desideri Lombarte al seu hàbitat, no hi ha res com fer la ruta guiada.
Informació recordada per Manuel Trujillo, que l’enllaça a la Wikipedia en aragonès.
El PP d’Aragó suprimeix els programes de promoció del català a l’escola 1 octubre 01UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragonès, català, escola, Franja, jesús moncada, llengües, pp, projecte, serrat, vadillo
3 comments
L’ensenyament del català no està universalitzat a la Franja, a diferència del País Valencià, les Balears o Catalunya. Al llarg dels pràcticament 30 anys d’Autonomia Aragonesa, liderats per socialistes i populars, i sempre acompanyats pels regionalistes conservadors, només s’ha arribat a implantar el català com a assignatura optativa, alguna assignatura en català optativa allà on hi ha hagut més pressió i més població. A més, hi havia el projecte cultural de suport i difusió de la cultura popular en català, el projecte ”Jesús Moncada“.
La novetat és que el PP pareix que enceta una línia d’oposició clara a l’ensenyament del català, i la Consellera d’Ensenyament, d’origen català Serrat, ha comunicat el tancament del projecte. Transpirant cert contingut ideològic en la decisió, i no només econòmic com caldria pensar, referint-se al “Projecte d’Animació a les escoles de la Francha”, utilitzant una denominació en una normativa catalana no reconeguda, i sense esmentar ”Jesús Moncada”. Diferents personalitats implicades en este projecte havien demanat d’entrevistar-se amb els responsables, abans d’esta decisió, però no n’havien rebut resposta. A més, el Govern del PP també ha anunciat que el projecte en aragonès “Luzia Dueso” es suprimirà el curs vinent.
Així, queda tancat el projecte que fa arribar a les escoles la literatura popular en català, la relació de l’escola en lo territori on es desenvolupa, la que fa arribar als alumnes els autors locals… No podran veure actuacions com esta, on autors locals expliquen històries del nostre territori:
El Projecte Moncada va començar el curs 200-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules, escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions, tallers, etc. en català, apropant la cultura feta en la nostra llengua als alumnes de les nostres comarques. Així mateix, mercès als convenis signats entre els governs d’Aragó i Catalunya, els alumnes de les terres catalanes frontereres de Lleida i Tarragona (Anton Abad, La Chaminera, Duo Recapte, Susanna Antolí, Hèctor Moret, etc.) amb el projecte han pogut gaudir de la visita dels nostres escriptors i músics populars i han pogut vindre a les escoles de la Franja escriptors de l’alçada de l’Emili Teixedor, Maria Barbal, Josep Coll, Màrius Serra, Enric Larreula, etc… En aquests onze anys que ha durat el projecte s’han fet unes 800 activitats que han recorregut una cinquantena d’escoles d’Infantil, Primària, Secundària, Adults, Biblioteques…i una vintena de pobles de Catalunya.
