L’anàlisi de la llengua permet veure l’estat anímic de la societat 30 setembre 30UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, estadística, internet, sociologia, xarxes.Tags: anímic, any, ànims, dia, estat, facebook, google, mes, sociologia, twitter
add a comment
Feu una ullada a estos gràfics. Mostren l’estat d’ànim al llarg dels dies de la setmana i al llarg de les hores del dia.
La recerca feta per sociòlegs de la Universitat nordamericana de Cornell, publicada a Science, es fa amb textos publicats a twitter al llarg de dos anys, i per tant, amb un perfil de població força concret. I a partir de l’aparició de certes paraules imputen estats d’ànim potitius o negatius. Però hi diuen coses interessants, que almenys fan reflexionar:
- Avui divendres comencem una escalada de benestar anímic que no s’aturarà fins diumenge al final del dia.
- Dilluns continua la baixada fins el mínim setmanal, que es troba en dimarts.
- Pel matí predomina l’estat d’ànim positiu, que va caient fins la tarda, que torna a dibuixar una corba ascendent.
- L’estat d’humor bé relacionat amb l’horari de treball, però hi ha l’aspecte biològic i els cicles de son que s’hi relacionen, perquè les corbes es continuen veient en cap de setmana, a pesar que no es treballa.
- Països com els Emirats Àrabs Units, que treballen de diumenge a dijous, tenen el pitjor dia en dilluns. Per tant, aquí sí que hi ha un component de laboral i convencions socials.
- Les millors èpoques de l’any són les que s’allarga el dia (hivern i primavera) i les pitjors les que s’acursa (estiu i tardor).
- La recerca investiga per separat els estats d’ànim positius i els negatius, perquè s’ha desmostrat que funcionen de manera independent. No estar alegre no vol dir estar enfadat. De fet, les emocions positives tenen molta fluctuació, però les negatives són molt persistents.
Tot i que la recerca és atributiva, i no relacional, un apunt final de l’article de la Vanguardia dóna veu als marcs teòrics de les xarxes socials, ja que parlen d’anàlisi de les plataformes de xarxes socials:
“Las interacciones humanas son lo que estudiamos los científicos sociales”, declara Michael Macy. “Personas de todo el mundo se están comunicando entre ellas con dispositivos que registran estas interacciones. Es un momento extraordinariamente estimulante para las ciencias sociales y del comportamiento”.
Així que aprofiteu i xaleu d’esta pujada dels ànims, fins diumenge tarda :)
Font: La Vanguardia, “El martes es el peor día para los usuarios de Twitter”
Informen a Estrasburg sobre la situació del català a la Franja 28 setembre 28UTC 2011
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, aragonès, català, comitè, consell, europa, experts, Franja, ley de lenguas, llei de llengües
add a comment
Especialistes en la matèria i activistes han dirigit les informacions al Comitè d’Experts, que s’encarreguen d’informar sobre el compliment de la Carta Europea de la Llengües per part dels Estats membres al Consell d’Europa. Us transcrivim les conclusions pel que fa al català a la Franja:
6. La (des)protecció de la llengua catalana a la Franja d’Aragó
Ja en el seu primer Informe, el Comitè es feia ressò de la sovint oblidada situació lingüística de la Franja d’Aragó:“…Catalan is also spoken in a region of Aragon bordering Catalonia known as “Franja de Poniente”. It is spoken in all or parts of the following six areas: Ribagorza, la Litera and Bajo Cinca in the Province of Huesca, Caspe in the Province of Saragossa, and Bajo Aragon and Matarranya in the Province of Teruel. It is calculated that 83 out of the 107 municipalities located in the mentioned areas are Catalan-speaking. The Catalan-speakers appear to amount to 40 000 out of 65 000 inhabitants.” Concloent que: “Aragonese (“Fabla”) and Catalan in Aragon are officially recognised in the legislation of the Autonomous Community of Aragon, but a language law is yet to be adopted. Very few measures have been taken so far in favour of the Aragonese language (“Fabla”), in spite of the fact that a will to revive it has recently appeared among the younger generations. The situation of Catalan in Aragon appears to be even worse: the Committee of Experts has not been made aware of any concrete measures in favour of Catalan in Aragon and the situation of this language in this territory was described to the Committee of Experts as being critical.” (Primer Informe d’Avaluació, Conclusions, epígraf R.)
Tres anys més tard, continuava parlant el Comitè d’experts de la necessitat d’una regulació de les llengües a l’Aragó per tal de donar la protecció necessària al Català, mostrant-se optimista davant la reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó.
La realitat, avui, lluny del compliment de la Carta, fa que el Comitè es desplací a Fraga per tractar la qüestió. La Llei de llengües d’Aragó de 2009, lluny de cobrir les expectatives creades al 1999 per la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès, -que remetia la declaració de l’oficialitat del català i de l’aragonès a una llei posterior -, els ha deixat sense estatut d’oficialitat al català, declarant-les “llengües originals i històriques de l’Aragó” en una clara aproximació folklorista allunyada de l’esperit de drets que estableix la Carta europea.
Les insuficiències del marc normatiu, l’absència d’oficialitat i les dificultats per l’ensenyament, contrasten en la situació actual, clarament pitjor que en las dels dos anteriors informes. El segregacionisme d’arrel anticatalana, que vol veure en el català parlat a l’Aragó una llengua diferent a la catalana, ha estat força estimulat per la seva capacitat de mobilitzar electoralment en favor de determinades posicions el sentiment anticatalà que des de fa temps es conrea des de mitjans de comunicació i partits estatals. Al temps el Partit Popular a l’Aragó, ara en el govern, ha centrat part de la seva campanya i porta en el seu programa electoral la derogació parcial de la encara no desenvolupada Llei de Llengües
La situació del valencià en aquesta Comunitat Autònoma –en especial pel que fa a l’ensenyament-, la del català a la Franja d’Aragó i l’ús de les llengües oficials davant l’administració de Justícia, son segurament les tres expressions mes clares del caràcter no obligatori que l’Estat espanyol dona a la Carta europea, en la que veu un text de referència i no una norma jurídica
La sociologia de Facebook i Google+ 27 setembre 27UTC 2011
Posted by xarxes in sociologia, xarxes.Tags: facebook, google, socials, xarxes
add a comment
Un article sobre l’aspecte més social de Facebook i Google+. O millor dit, l’aspecte més sociològic. Tracta sobre quines són les diferències sociològiques entre la gran plataforma de xarxes socials en línia, Facebook, i la pretesa oposició en el mateix camp del gran tòtem d’Internet i els cercadors, Google. L’autor apunta que el fet que Google+ puga distingir entre les relacions que tenim en diferents àmbits de la vida, com el familiar, laboral, quadrilles, d’estudis, etc. fa més similar la plataforma en línia a la manera en que mos relacionem en la resta de camps de la vida (cara a cara, per telèfon, etc.).
El PP d’Aragó, contra el reconeixement de l’aragonès, però legitima el català 26 setembre 26UTC 2011
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: aragón, aragonès, callizo, catalan, català, chapurriau, facao, Franja, ley de lenguas, pp, rudi, vadillo
2 comments
L’entrada del PP al Govern d’Aragó, amb el suport explícit del PAR, ha deixat en suspens l’evolució de la Llei de Llengües i el reconeixement del català i l’aragonès que el PSOE tans anys havia trigat en aprovar (tímidament). En un inici vaig opinar que el nou Govern podia fer una política lingüística contra el català i l’aragonès més mediàtica que efectiva. El fet de nomenar a Humberto Vadillo Director General de Cultura ha fet mantindre la tensió al màxim. Però les successives queixes públiques i demandes de dimissió han exigit al PP fer-se enrrere en la presentació pública i presa de posicions de Vadillo. Però l’ha mantingut en el càrrec i (amb molts nervis) n’ha defensat la seua futura gestió. De fet, ell, tot un Director General de Cultura, ha arribat a dir en les primeres compareixences que “mi opinión personal sobre la cultura es irrelevante en este momento: soy gestor”. ¬¬
Si tot això ja és digne de tot el surrealisme, la diferenciació entre el català i l’aragonès ho són encara més. La Consellera de Cultura Dolores Serrat, ha sorprès en les seues declaracions més recents: parla de les “modalitats lingüístiques” i del “català”. Per tant, albira una política clara de reconeixement del català, i l’oposició al reconeixement de l’aragonès, més enllà d’un conglomerat de “modalitats lingüístiques”.
La consejera de Cultura ha asegurado que presentarán “en el primer año de legislatura” la reforma de la ley de Lenguas de Aragón con el objetivo de “garantizar que todas las personas puedan conocer las modalidades lingüísticas y el catalán”.
Amb tot, amb la nova legislació pretenen treure qualsevol resta de dret lingüístic per als catalanoparlants:
No obstante, ha rechazado la normalización, “que sería la obligatoriedad de que en todas las instituciones aragonesas se exigiera hablar las tres lenguas”, algo “insostenible” en estos momentos, además de que “no es necesario”, como sí lo es “potenciar” la “conservación y conocimiento” de las modalidades lingüísticas y el catalán.
La Consellera parla de català a Aragó, i nega l’aragonès. Això que Vadillo va sentenciar que “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano”. I que un altre dels seus directors generals (del PAR) defensa la unitat de l’aragonès i el català. Mai deixaran de sorprendre al personal…
“Como esperas de que te quiera, si esto no da más de sí” 19 setembre 19UTC 2011
Posted by xarxes in personal.Tags: aragó, chobenalla, ixo rai, labordeta, país
add a comment
Avui fa un any de la mort de Labordeta. I per a mi, el millor que li haig sentit cantar és la col·laboració que va fer en Ixo Rai a Un País.
A Labordeta el vaig veure per primera vegada a Barcelona, a la Facultat d’Econòmiques, renegant contra els independentistes del seu propi partit, sobretot contra les joventuts de Chobenalla que després van expulsar.
Como esperas de que te quiera, si esto no da más de sí.
Tot un sentiment sobre Aragó cantat també per Labordeta.
Xarxes urbanes 14 setembre 14UTC 2011
Posted by xarxes in xarxes.Tags: axs, sna, urban, urbanes, urbà, xarxes
add a comment
A Massachusetts treballen amb l’anàlisi de xarxes urbà. En la base de la recerca hi ha la idea de l’accessibilitat als recursos (centres comercials, serveis sanitaris…) sota una anàlisi de xarxes socials. Feu una ullada al vídeo i a la notícia de la Vanguàrdia.
He arribat a la notícia gràcies a Marc Pradel
Geometría urbana de futuro
Richard Florida, autor de Who’s your city y el más reciente The Great Reset, asegura que, a pesar de la globalización, elegir donde vivir sigue siendo tan importante como escoger pareja y carrera. El experto en tendencias demográficas e innovación cultural y tecnológica otorga especial importancia a la configuración de las ciudades, donde se concentra más de la mitad de la población mundial y donde se define, dice, una nueva “geografía del progreso”. (més…)
Twittejadors del Matarranya 1 setembre 01UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.Tags: matarraña, Matarranya, twitter
add a comment
Al Matarranya ja hi ha una bona colla de twittejadors. N’haig pogut trobar fins a 25, i segur que me n’estic deixant. Estan a esta llista de matarranyencs.
Persones
Natxo Sorolla Natxo Sorolla
Sóc sociòleg i estic fent la tesi doctoral en anàlisi de xarxes socials i tries lingüístiques. Sóc del Matarranya. M’interessa la sociologia rural, les TIC… http://xarxes.wordpress.com
