El Baròmetre de la Comunicació no analitzarà les Balears 28 juliol 28UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: balears, baròmetre, catalunya, comunicació, illes, país, valencià
add a comment
El Baròmetre de la Comunicació és una recerca que va nàixer amb l’esperit d’analitzar el consum cultural i mediàtic dels territoris de llengua catalana. A més, la iniciativa del govern tripartit era canviar el model d’inversió pública per potenciar els mitjans de comunicació en català, però creant un espai mediàtic en català, més que mantenir-lo amb ajuts.
Se sabia que gran part dels mitjans de comunicació en català no apareixien als estudis de medis perquè eren d’àmbit comarcal, i per tant, gran part de la presència del català quedava invisibilitzada. En conseqüència, aquests mitjans d’àmbit comarcal i local no podien arribar al gran pastís publicitari. La intenció és fer visibles aquests mitjans amb un importantíssim estudi continu dels mitjans i potenciar aquest espai mediàtic en català. La recerca es va iniciar amb un importantíssim treball de camp a Catalunya, complementat amb una recerca relativament més modesta per al País Valencià i Balears. De les dades disponibles n’hi havia un bon gruix que eren dades sociolingüístiques, que a més eren comparables per als tres territoris. Però ben aviat les retallades van fer abandonar el treball de camp al País Valencià. I avui apareix anunciat a la premsa que, de nou, les retallades arriben per al treball de camp de Balears. Una mala notícia!
Qui la té més llarga? 26 juliol 26UTC 2011
Posted by xarxes in estadística.add a comment
M’ha fet riure una referència a un article “científic” que relaciona la llegenda urbana que diu que la mida dels dits està relacionada amb la llargària del penis. Evidentment, si un periodista pot escriure una cosa tan cridanera com “La longitud de los dedos de la mano insinúa el tamaño del pene” no ho deixarà de fer. I així ha estat, perquè la “notícia” ha tingut força repercussió.
Però per a desmentir-ho només us enganxo el núgol de punts que relaciona la ràtio entre la mida dels dits i la mida del penis. I ho acompanyem amb els valors de correlació: r=-0,216, amb un valor P=0,009. Això en ciències socials se sol considerar com res important a mencionar.
La frase final de l’article que en fa referència ho acaba aclarint tot:
No te recomiendo que pases mucho tiempo mirando la longitud de los dedos de tus amigos, obtendrás muy poca información sobre el tamaño de su miembro. Hay mejores maneras de saber quién la tiene más larga.
La tesi de F. Xavier Vila i Moreno accessible en línia 25 juliol 25UTC 2011
Posted by xarxes in sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.add a comment
F. Xavier Vila ha anunciat que fa accessible a la seua pàgina web la tesi doctoral, defensada l’any 1996 a Brusel·les. Podeu accedir-hi clicant aquí. Personalment hi tenia molt interès, perquè l’havia tingut a les mans i havia observat que possiblement és una de les primeres incursions a l’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística catalana. Un joia que ara ja podem gaudir des de qualsevol part del món.
Vila i Moreno, F. Xavier (1996) “When Classes Are Over. Language Choice and Language Contact in Bilingual Education in Catalonia.” Proefschrift aangeboden tot het behalen van de graad van Doctor in de Taal- en Letterkunde Thesis, Faculteit der Letteren en Wijsbegeerte, Brussel. (Tesi doctoral, inèdita)
Disclaimer: F. Xavier Vila és director de la meua tesi. Estigueu segurs que les alabances relacionades amb la seua tesi no es tradueixen en més hores d’atenció del director a la meua recerca. Per tant, són totalment desinteressades ;)
Com se mouen los iPhones per Europa 21 juliol 21UTC 2011
Posted by xarxes in sociologia, xarxes.add a comment
Un vídeo molt interessant que mostra com es mouen 800 usuaris d’iPhone per Europa central.
Enrique Dans aprofita el vídeo per a cridar l’atenció que si la Directiva de Retención de Dades tira endavant, serà fàcil que esta informació i a nivell individualitzat siga accessible a governs. Tot un perill per a la privacitat. La informació que Google, Facebook, etc tenen sobre cadascú de nosaltres fa tremolar. Un caramel molt atractiu per al control social.
Font: Rick Falkvinge, fundador del Partit Pirata suec, via Enrique Dans.
Postgrau: Gestió de la diversitat lingüística i cultural 20 juliol 20UTC 2011
Posted by xarxes in sociolingüística, sociologia, tesi.add a comment
La Universitat Oberta de Catalunya ha obert el termini per a la inscripció a Postgraus i Màsters, entre els que crec que cal destacar el Postgrau sobre Gestió de la diversitat lingüística i cultural.
Edició: 2a edició
Inici: 19 octubre 2011
Durada: 1 any ( 750 hores)
Nre. de crèdits: 30 crèdits ECTS
Idioma: MultilingüeEl teu entorn de treball és cada cop més multilingüe? Has de tractar amb persones de cultures i procedències diverses? Aprèn a actuar en un món cada vegada més multilingüe i globalitzat.
En el context de la mundialització, en què el multilingüisme ha deixat de ser excepcional i ha esdevingut la norma en les famílies, els espais urbans, les institucions, les escoles, les universitats i les empreses, es fa cada cop més necessari desenvolupar maneres de gestionar activitats i organitzacions que tinguin en compte aquesta realitat. De fet, el multilingüisme ja ha esdevingut una qüestió estratègica per a les grans empreses i per a institucions com la Unió Europea. Igualment, els ajuntaments i altres institucions locals, les entitats solidàries, les cooperatives de treballadors, les petites i mitjanes empreses, sense oblidar els centres educatius tenen cada cop més necessitat de desenvolupar criteris d’ús de diverses llengües i d’incorporar serveis multilingües de cara als clients, els treballadors o els col·lectius a qui serveixen o eduquen.
L’objectiu d’aquest postgrau és oferir la formació que necessiten els treballadors d’aquestes organitzacions – que han d’abordar el tema del multilingüisme en els projectes que dissenyen i en els processos organitzatius – i també tots els interessats a treballar en aquest camp. Per tal de donar una visió àmplia i comparada d’aquests fenòmens, ens ha semblat oportú no centrar-nos només en el marc lingüístic català o espanyol, sinó també estudiar i analitzar altres contextos, especialment territoris bilingües i multilingües d’Europa i Amèrica del Nord. El coneixement d’aquesta diversitat de plantejaments en matèria de gestió del multilingüisme és una de les claus per a conèixer la manera d’adaptar-se als reptes i als requeriments en cada context.
L’equip docent està format per professors i col·laboradors experts en els diferents àmbits tractats en el postgrau. Alguns tenen una llarga experiència en política i planificació lingüístiques, altres ens aporten la seva expertesa pel fet també d’haver viscut, estudiat i treballat en altres països amb contacte de llengües i situacions de multilingüisme. Els estudiants del postgrau podran conèixer de primera mà bones pràctiques i dialogar amb professionals i experts convidats que presentaran les seves experiències en diferents camps de la gestió del multilingüisme.
Aquest postgrau consta de tres especialitzacions:
Per a més informació podeu contactar amb la tutora del Postgrau (Mercè Solé) a través de la bústia: postgraugdlc@uoc.edu.
Aplicació professional
- Professionals de serveis lingüístics.
- Professionals que treballen com a assessors i dinamitzadors lingüístics en organismes com el CPNL i la SPL, així com altres organismes públics, privats o cívics.
- Agents de Plans d’Entorn i de LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social).
- Professorat de primària i secundària responsable de planificar i gestionar els Projectes lingüístics de centre.
- Professionals d’empresa en àrees de recursos humans, comunicació, atenció al client i responsabilitat social corporativa.
- Professionals d’acolliment lingüístic (mediadors, etc).
- Treballadors i responsables de serveis socials, immigració i ciutadania.
- També pot ser d’interès per a graduats interessats en especialitzar-se en aspectes de sociolingüística aplicada.
Preu
2.395 euros
El preu d’aquest programa s’haurà de confirmar en el moment de formalitzar la inscripció.
Font: UOC
Una nova Consellera de Cultura nascuda a Catalunya 15 juliol 15UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.4 comments
La nova Consellera de Cultura d’Aragó, del nou govern de Rudi, serà María Dolores Serrat Moré. És nascuda a Ripoll i als 18 anys va abandonar Catalunya per a anar a estudiar a Saragossa. És doctora en Medicina i llicenciada en dret. Ha estat portaveu del PP a l’Ajuntament de Saragossa. Trascendix poca informació sobre la seua posició respecte les llengües d’Aragó. Només esta frase del seu bloc: “Ha aumentado el radicalismo nacionalista, que en algunas Comunidades Autónomas como Cataluña y Pais Vasco, han supuesto la reducción de las libertades para los ciudadanos bien por no ser nacionalistas o por cuestiones de lengua”. Només per alguna entrevista sabem que personalment està distanciada dels seus orígens i té una posició clarament oposada al PSOE i a Carod Rovira. Ha participat en activitats de la Casa Catalana a Saragossa com a regidora de l’Ajuntament.
La psicodèlia s’ha apoderat de la llei de llengües 15 juliol 15UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.3 comments
Les reaccions al compromís de Rudi per tombar la Llei de llengües estan superant estadis de desraó:
- Paulí Fontoba, regidor per Entesa-ERC a Calaceit, dona l’Ajuntament al PP i a la vegada demana la intervenció de Catalunya per a resoldre la decisió de Rudi.
- L’Alcalde del PP de Vall-de-roures, tot i que la Rudi no vol lo català, accepta que al poble es parla algun tipus de català. Deixa anar que no és català estàndard. Però aviam si és capaç de trobar algun poble a on es parla català estàndard, o castellà estàndard, o… El més emocionant és llegir que diu «Nosotros no hablamos catalán convencional». Sobretot perquè les seues intervencions públiques (i les dels seus regidors) són en castellà.
- El president de l’Associació Cultural del Matarranya declara que «Colaboraremos con el nuevo Gobierno y en la reforma». Aviam quines mesures de col·laboració i millora es pot aconseguir en una reforma que de principi diu que no parles el que parles.
Això pareix la transformació del Quijote i Sancho Panza. Activistes que voten al PP i populars que diuen que parlen català no estàndard.
Aquí els únics que seguixen en lo seu món apart són los de la FACAO, que demanen «que se tenga en cuenta la realidad sociolingüística de la comunidad y que todas las modalidades lingüísticas propias del territorio como parte del aragonés». Suposo que ningú de la plantilla de filòlegs que han oferit per a assessorar el nou govern deu saber que l’estudi de l’estructura de la llengua el fa la lingüística i no la sociolingüística. Res nou si ja sabíem que la FACAO és la inventora de la Gramàtica Regenerativa :-S
Natxo Sorolla: ‘És ben possible que l’ofensiva siga més mediàtica que efectiva’ 14 juliol 14UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, personal, sociolingüística, sociologia.add a comment
Entrevista a Vilaweb, 14/7/2011
Autor/s: Pere Cardús
El sociòleg Natxo Sorolla analitza en aquesta entrevista a VilaWeb l’impacte que pot tenir en l’ús de la llengua l’anunci del nou govern aragonès de modificar la Llei de llengües
El Partit Popular d’Aragó s’ha afegit a l’estratègia general de la formació als Països Catalans i, ara que és al govern aragonès, ha decidit atacar la llengua catalana. La nova presidenta, Luisa Fernanda Rudi, va anunciar ahir en la presa de possessió que modificaria la llei de llengües i que en derogaria els articles que protegeixen o promouen l’ús del català i l’aragonès. A la Franja de Ponent ja les han vist de tots colors a Saragossa i avui parlem amb el sociòleg Natxo Sorolla, que estudia el fenomen de la substitució lingüística i la sociolingüística en general.
Quin és el sentit del canvi polític al govern aragonès?
El nou govern d’Aragó està en mans del PP, amb el suport explícit del regionalistes conservadors del PAR. Este pacte planteja uns problemes inicials pel distanciament ideològic entre els dos partits. Per exemple, el transvasament de l’Ebre i la supressió de la comarcalització aragonesa són les dues principals mesures que defensa el PP i a les quals el PAR s’oposa. A més d’estes divergències, el nou govern també farà front a la crisi amb retallades socials. Totes estes mesures pretenen amagar-les els conservadors amb polítiques mediàtiques que desvien l’atenció de l’electorat.
I ens toca el rebre als catalans?
L’anticatalanisme uneix gran part de l’electorat d’ambdós partits. Però des de dues posicions diferents. Els populars s’oposen a les polítiques lingüístiques de promoció de les llengües, i els regionalistes s’oposen a la denominació de català. Amb tot, l’anunci de la nova presidenta deixarà la legislació tal com estava fa poc més d’un any. No hi haurà canvis estructurals, perquè la situació és la que hi ha hagut al llarg de la restauració de la democràcia, amb l’excepció de l’any i mig que ha estat vigent la Llei de llengües. Amb tot, en anteriors governs del PP i el PAR, tot i que en aquell moment s’acceptava la denominació de català i l’oposició era cap a la llengua aragonesa, les mesures preses no van evitar el desenvolupament de les poques polítiques lingüístiques fetes pels governs de qualsevol color polític: classes optatives de català o premis del govern a la literatura en català i en aragonès. És ben possible que l’ofensiva siga més mediàtica que efectiva, i hi haja poques diferències en les polítiques desenvolupades per Marcelino Iglesias i les polítiques de Luisa Fernanda Rudi.
La situació actual amb aquesta llei contribueix en l’avenç del l’ús social de la llengua?
No. Les generacions nascudes abans dels anys 80 hem trobat que la massa catalanoparlant és tan important a la Franja que s’ha mantingut, i fins i tot ha atret de nous parlants. Això ha fet possible que la Franja fóra el territori amb més catalanoparlants dels estudis comparatius de principis de la dècada passada (88,8%). Però les recerques més recents ens mostren que la situació s’ha capgirat a les comarques més poblades, i d’una manera molt evident. Trobem que, tot i que es mantenen percentatges molt importants de joves que han après a parlar català a casa, la llengua més habitual entre jóvens és el castellà. El català ha arribat en les generacions més jóvens a una situació de minorització que en fa perillar el futur si la situació no es capgira. Independentment de la legislació i les trifurques mediatitzades, és bàsic incorporar el català com a llengua en l’ensenyament, encara que siga a dues o tres assignatures, per a assegurar el futur de la llengua a mitjà termini.
De quina manera es ‘promovia la conservació’ del català amb la llei actual?
L’actual llei no havia incorporat grans novetats pel que fa a les polítiques lingüístiques aragoneses. No es tractava d’un gran avenç ni una incorporació del català al camp bàsic, que és l’ensenyament. Havia reconegut, i és important sobretot per a la llengua aragonesa, les denominacions de català i aragonès. Però ja en altres lleis anteriors es feia menció explícita a estes denominacions. També posava per escrit l’optativitat de les classes de català a l’escola, que ja es feia des dels anys 80. Obria alguns camps d’ús del català amb l’administració i, potser el més important, creava uns òrgans consultius formats per especialistes que assessoraven sobre les polítiques lingüístiques al govern.
Quina és la situació actual en l’ús administratiu i en l’ensenyament?
La llei no tocava els punts cabdals per al capgirament de la nova situació sociolingüística a la qual hem de fer front. L’ús en l’administració és sobretot un fet simbòlic, però que no pot tenir gaire efecte si la població no està alfabetitzada en català. I en l’ensenyament es continua sense introduir el català com a coneixement bàsic per als escolars, la qual cosa continua creant catalanoparlants que no saben escriure en la seua llengua i una bossa molt important de castellanoparlants monolingües. Este fet és el que continua posant en una posició de molta debilitat el català a la Franja
Quines actuacions caldrà fer ara?
L’activisme continua treballant amb les mateixes dinàmiques amb les quals ho ha fet fins ara. Ha jugat un paper cabdal per a donar relleu literari a la llengua, i lligar la producció literària local al territori i a la llengua. També ha aconseguit introduir projectes bilingües, amb cert paper destacat del català als centres educatius. Ha denunciat les situacions d’arraconament públic de la llengua al propi territori. Però s’ha topat amb desinterès polític des de Saragossa, quan no era oposició, per donar relleu a la llengua i fer les polítiques necessàries per a conservar este patrimoni multilingüe.
Cal continuar promovent les accions per la difusió de la llengua en el sistema educatiu, evitant sempre que siga possible les polèmiques i treballant en accions de nivell local i quotidià. Només així es podrà arribar a un punt de consens i avenç en un clima tan advers com és el que es troba la llengua.
PP uno y no cincuentayuno 13 juliol 13UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragón, catalan, català, Franja, ley de lenguas, llei de llengües, par, pp, rudi
6 comments
Viles i gents publicat a La Comarca, 15/7/2011
Luisa Fernanda Rudi ha pres possessió de la presidència d’Aragó. Les dones han aconseguit, per fi, ostentar un càrrec d’estes condicions. Encara avui dia això és un mèrit remarcable. La normalitat hauria de fer passar desapercebut que una dona presidix Aragó. Los 35 anys de restauració de la democràcia han estat liderats per estructures de partits dominades per hòmens. A més cal remarcar positivament que el canvi ve de les files més conservadores d’Aragó. Hi ha fets que haurien d’haver-se normalitzat abans. Però Aragó tendeix a ser conservador en els avenços socials. Però fins i tot les capes més conservadores han sabut valorar l’aportació de les dones a la societat.
En la seua investidura, la presidenta ha remarcat un dels problemes que considera més importants a Aragó: lo reconeixement del català i l’aragonès. «Mi Gobierno remitirá a estas Cortes un proyecto de ley de reforma de la actual ley de lenguas que proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias y derogue la normalización del catalán y del aragonés».
S ’esperava una reacció d’estes mesures. Durant l’aprovació de la Llei de llengües al PP van tindre la fantasia de pagar un anunci radiofònic que situava un hipotètic ciutadà preguntant “¿Podría decirme donde está la plaza del Pilar?” i que rebia resposta, a Saragossa!, en català barceloní!: “Giri a la dreta i tot recte”. El perplex ciutadà s’indignava, responent “Pero… ¡¿cómo dice usted?!” La veu en off de l’anunci tancava el tema amb un “Seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE. Partido Poular”. Ni a vostè li pareixerà normal, ni a mi em pareix possible. Hi ha coses inversemblants. I que a Saragossa te conteston en català és ciència ficció.
La visió oposada al multilingüisme no és compartida ni pel líder del PP ni per les cúpules autonòmiques. Rajoy ha declarat que “aposta pel bilingüisme integrador” i ha assegurat que el castellà “no està perseguit” a Catalunya perquè hi ha un “bilingüisme perfecte” que cal “respectar”. A les Balears aposten “pel bilingüisme integrador que suposa aprendre les dues llengües per igual”. Al País Valencià per “un bilingüisme basat en el respecte i la tolerància”. I anant més lluny, a Galícia aposten per “un acord per la llibertat, pel bilingüisme i contra la imposició”. Al País Basc “per la cooficialitat que garantix la convivència i el respecte a totes les sensibilitats”. A Navarra defensen “el bilingüisme harmònic i el dret a ser educat en la llengua espanyola que lliurement triem i a conèixer les llengües cooficials de cada Comunitat Autònoma”.
El PP exporta arreu el discurs del bilingüisme, però a Aragó abandera l’anticatalanisme i imposa el monolingüisme castellà als catalanoparlants. Arribarà un dia que tots los líders aragonesos comprendran que mantindre esta llengua nostra és un símbol de riquesa. Mentres, només podrem estar contents perquè l’anticatalanisme és presidit per una dona.
Des dels cercles conservadors solen carregar contra els debats lingüístics dient que «no són los problemes de la gent del carrer, hi ha coses més importants de les que parlar». Si Rudi trau a la palestra el tema l’anticatalanisme i els bens de la Franja, és ben segur que tindrà un bon debat mediàtic per a anar entrant en calçador les retallades socials, lo transvasament de l’Ebre, la privatització de les escoles… Temps al temps.
Actualitzo el currículum i em poso en la tesi 11 juliol 11UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, estadística, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.Tags: demolingüística, estadística, sociolingüística, tesi, xarxes
add a comment
Ara que ja bufen aires de final de curs, i per tant, final d’etapa, haig fet una mica de temps per a posar en línia les actualitzacions del currículum. El tenia massa abandonat, perquè alguns apartats tenien les darreres actualitzacions de 2008! Així que les hores dedicades valdran la pena per a visualitzar les fites aconseguides en els darrers anys. I per a emprendre el principal objectiu de l’estiu: veure estructurada la tesi doctoral. Bon estiu!
Sóc Doctorand en Sociologia a la Universitat de Barcelona. Especialitat: Estructura i Canvi Social. Àrea de Tesi: Anàlisi de xarxes socials i sociolingüística. Substitució lingüística del català a la Franja.En l’àmbit de la recerca sociolingüística de tots els territoris de llengua catalana, he coordinat tècnicament l’Informe sobre la situació de la llengua catalana dels anys 2005-07 (juntament amb E. Pons), de 2008-09 i 2010. També m’he encarregat de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. Hem publicat l’article «Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials» a la revista Digithum. He publicat l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya. He realitzat l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana.
Pel que fa a la recerca sobre la Franja, he publicat recentment un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja a la Revista Ripacurtia. Relacionat amb les recerques en el marc del projecte que acull la tesi, i amb força recerca sobre la Franja, hem publicat un article sobre Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton a Catalunya, la Franja i les Illes Balears. Encara que una mica més antic, és important també l’article El català a la Franja. Any 2003. que analitza la darrera enquesta del territori.Pel que fa a la recerca sobre alguns territoris de llengua catalana, hem fet l’explotació del capítol sobre grups lingüística de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals. També he publicat un article sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra.
En la recerca de temàtiques concretes, hem treballat en l’Informe sobre Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya per a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
De les publicacions anteriors, cal ressaltar:
- la coordinació del número NovesSL, hivern 2009, sobre Llengua i ensenyament,
- l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya,
- el gran volum d’anàlisi de les enquestes de l’onada 2003/04 Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears,
- l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra. 2004
- Les dades lingüístiques dels cens de l’any 2001: alguns dubtes i limitacions.
Pel que fa a la docència, sóc consultor de l’assignatura “Estudis de Cas” del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC i he estat coordinant un mòdul i fent una sessió del Postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB.
En els darrers anys he presentant comunicacions a diferents congressos, entre els que cal ressaltar el Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria), el XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia. També al IV Congrés de Joves Sociòlegs, a les I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” de la Xarxa CRUSCAT, al 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB18), a les VII Jornades del CERIb i als Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra.
He rebut el Premi Fundació Caixa Sabadell i la Borsa d’Estudis Països Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la Lupa d’Or de l’any 2007 i 2008.
Treballo habitualment amb programari estadístic i d’anàlisi de xarxes socials, assistint a diversos cursos i conferències sobre aquesta temàtica. Parlo català, castellà i anglès.
Treballo en el marc de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i en el projecte “Resocialització lingüística en educació secundària” finançat pel Ministeri de Ciència. Formo part de diferents entitats acadèmiques i cíviques.
