jump to navigation

Els usuaris s’organitzen via twitter per a informar-se sobre els trens #regsud 19 maig 19UTC 2011

Posted by xarxes in internet, sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Hi ha un servei molt interessant que se centralitza a rodalies.info i que fa una cosa tan senzilla, però tan completa, com recopilar aquells missatges de twitter amb l’etiqueta #regsud per a retransmetre’ls via  el twitter @regsud. Així, seguint este usuari pots saber l’estat de la línia de trens regionals de Móra la Nova i Torotosa fins Barcelona segons los seus usuaris. Que hi ha un tren aturat, que algú ha agarrat lo tren 10 estacions abans i porten 10 minuts de retard, que hi ha desviament d’una línia… tot de primera mà, i al moment. Pots seguir l’estat de les línies de Regionals, les de Rodalies, les dels FGC… Coses senzilles de fer però de gran abast comunicatiu, indiferentment de les opcions de l’empresa.

Este fet significa una modificació de les dinàmiques socials que a alguns pot agarrar per sorpresa. En lo desenvolupament del #15M podeu seguir qualsevol mitjà de comunicació, que intenta veure quina organització hi ha darrere d’este moviment. Fins i tot, com no, hi ha qui veu la mà omnipotent i omnipresent d’ETA-Batasuna darrere. Vells models no poden explicar nous paradigmes.

Perdoneu lo mal gust en la imatge del vídeo. No hem trobat cap vídeo que simplement reproduïsca les paraules de César Vidal. El contingut de l’audio és suficient per a fer-se una idea del periodista.

Curs sobre Anàlisi de Xarxes Socials 17 maig 17UTC 2011

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

02.ANÀLISI DE XARXES SOCIALS

PRESENTACIÓ

L’estudi de les xarxes socials permet tenir una perspectiva diferent i alhora molt pròxima a la societat actual, que es caracteritza per estar immersa en xarxes. En aquest curs es pretén introduir l’aproximació relacional a nivell teòric, i les seves aplicacions estadístiques per a l’anàlisi en les ciències socials. La perspectiva estructural i de xarxes, en centrar-se en les relacions entre ens socials, ofereix a les ciències socials un aparell teòric i metodològic que les fa capaces de respondre preguntes davant les quals d’altres aproximacions han mostrat les seves limitacions.

OBJECTIUS

L’objectiu general de curs és aplicar les tècniques d’investigació a l’anàlisi de xarxes socials (AXS) de diferents entorns laborals.


Els objectius específics són els següents:

  • Reconèixer les bases teòriques i metodològiques de l’aproximació a l’AXS
  • Analitzar i interpretar matrius de dades relacionals amb el programa d’anàlisi de xarxes Ucinet
  • Conèixer diferents aplicacions actuals de l’anàlisi de xarxes socials
  • Realitzar una investigació de caràcter aplicat que incorpori l’AXS
PROGRAMA

1. Què és l’anàlisi de xarxes?

  • Enfoc teòric i analític
  • Què aporta l’anàlisi de xarxes?

2. Dades i aparença

  • Matrius, tipus, utilitats
  • Els gràfics i la visualització

3. Com i què analitzar d’una xarxa?

  • Propietats de la xarxa
  • Centralitat
  • Cohesió
  • Grups i subgrups
  • Anàlisi posicional

4. Exploració de xarxes

  • Dades i matrius
  • Com la matriu pren forma: introducció al programa informàtic Ucinet
  • Sessions pràctiques
DESTINATARIS

- Investigadors/es socials
- Qualsevol professional que vulgui conèixer i aplicar l’anàlisi de xarxes socials en diferents contextos: immigració, organitzacions, etc.
- Qualsevol persona interessada en aquesta matèria amb coneixements d’informàtica-internet a nivell d’usuari i amb interessos i habilitats investigadores.

PROFESSORAT

Liliana Arroyo. Sociòloga, investigadora i docent al Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona.

Anna Ramon. Sociòloga, investigadora i docent al Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona.

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ
Fins el 31 maig de 2011
DATA D’INICI DATA DE FI
07 juny de 2011 23 juny de 2011
PREU PER COL·LEGIATS I ESTUDIANTS (1) PREU PER NO COL·LEGIAT
215 euros 270 euros
CALENDARI DE CLASSES
Durada del curs: 18 hores

Dimarts i dijous de 18.00 a 21.00 hores.

LLOC ON S’IMPARTEIX

COL·LEGI DE POLITÒLEGS I SOCIÒLEGS DE CATALUNYA

c/Roger de LLúria, 155-157 Entl 1a

Barcelona

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA

Per formalitzar la matrícula del curs, cal adjuntar la següent documentació:

-fotocòpia del DNI/NIE (només per aquelles persones que no estàn col·legiades).
-fotocòpia del comprovant de pagament del curs (només per aquelles persones que facin el pagament a través de transferència bancària).
-Els estudiants de Ciències Polítiques i/o de Sociologia de segon cicle  gaudeixen d’un preu especial. En cas de ser-ho, caldrà presentar una còpia de la matrícula de la universitat de l’any en curs.

Font: Colpis

Franja Rock 2011 lo capdesetmana que ve 8 maig 08UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, rural.
1 comment so far

Los dies 13 i 14 de maig (2011) se farà a Pena-roja (Matarranya) el 10è Franja Rock. En una recepta ja tradicional que no és fàcil de trobar al Matarranya: rock i trobada de gaiters. La idea va nàixer l’any 2001 com a principal motor de l’Associació de Jóvens de Pena-roja. Un dels objectius ere fer una festa fora de les èpoques fortes de l’any (estiu, pasqua, nadal) per a donar un motiu de treball en una capdesetmana diferent per a que tots los jóvens  del poble, molts desperdigolats pel món. I el seu esperit ha continuat. Abans que escomençon los exàmens, s’emprengue la temporada de terrassetes, les festes dels pobles, los carreres plens d’estiuejants… calen motius per a ambientar-se. I aixina ho continuem vivint.

Enguany hi actuaran Los Draps, nascuts a Pena-roja. Igual que el grup, que ha vist evolucionar els components i ha mantingut l’esperit, l’Associació de Jóvens i el Franja Rock han vist com van canviant les generacions que el lideren, però la il·lusió i l’esperit cada vegada són més forts. Per molts anys, Franja Rock i Los Draps!

Esteu tots convidats!

17:00 Trobada de dolçainers, gaiters i grallers dels Països Catalans i Aragó.
21.30 Cena popular
00.00 Concert de Los Draps (Matarranya), Trast ( Barcelona), Termofrigidus (País Valencià) i Extracto de Lúpulo(Tarragona).

Event al Facebook

Tranquils, però sense ajuntament 3 maig 03UTC 2011

Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, rural.
1 comment so far

Article a Viles i gents de La Comarca del 29/4/2011

Natxo Sorolla

Lo «Círculo de Empresarios» ha publicat l’Informe «Administraciones Territoriales: propuestas para la mejora de la eficiencia y de la unidad de mercado». La proposta estrella ha estat la de suprimir els municipis més menuts, obligant-los a unificar-se en municipis de 10.000 i 20.000 habitants.

La lectura de la proposta és bastant simple: ara que hi ha crisi, cal suprimir los costos de l’administració municipal. Proposen la fal·làcia encoberta que els mals de l’economia actual provenen de la dispersió territorial. Cal fer veure a la població disseminada els avantatges de domiciliar-se al Paseo de la Castellana.

És un despropòsit que el Cercle d’Empresaris pretengue fer pagar la crisi econòmica als pobles menuts. La crisi té l’origen en l’especulació immobiliària. I el cercle d’empresaris pretén tirar pilotes fora i passar el problema a la població dispersa.

Un municipi se compose d’una representació política democràtica i un cos administratiu. Evidentment, lo cos administratiu pot racionalitzar-se compartint serveis. Hi estem acostumats en los Centres Rurals Agrupats a les escoles, metges, capellans, manescals o serveis socials. Però pretendre la supressió de la part essencial d’un poble, que és la representació política, és una aberració. Lo Consistori és l’essència de la política. I per tant, l’essència de les decisions locals, que no es poden alienar. Perquè la política local té una lògica local.

Potser certa visió centralista és incapaç de veure que eixe consistori treballa pel seu poble de manera gratuïta. Que té un cost zero. Un cost que no serie assumit en un municipi de 10.000 habitants. I que al final dels quatre anys de mandat, si no hi ha un esperit de servei pel poble, lo balanç personal del polític serie negatiu. Només se pot entendre en base a una identitat local, que és la que pretenen carregar-se.

Tranquils, però sense ajuntament

Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió de les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica 3 maig 03UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.
5 comments

La teoria de la decisió racional i la teoria cognitiva proposen transcendir les velles fronteres que separen les diferents ciències socials, que pel que fa a la teoria cognitiva, també es refereix a la frontera entre les ciències biològiques i les humanes.

La teoria comunicativa i la teoria de sistemes mantenen l’ortodòxia en el manteniment de l’autonomia de la sociologia, tot i que Luhmann manté una matís tecnològic.

La vella distinció entre sociologies d’orientació comunitària i sociologies d’orientació societària, estaria donant pas a una nova contraposició entre sociologies amb vocació de fusió amb les antropologies integrals de signe econòmic o psicobiològic, i sociologies que mantenen, en el nucli del diàleg interdisciplinar, l’autonomia de la teorització sociològica. Rodríguez s’inclina per les segones.

Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista 2 maig 02UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.
3 comments

La teoria cognitivista pot fer convergir dos apostes teòriques que, per si soles, no tenen epistemologies suficientment universalitzadores: la sociobiologia i l’etnometodologia. La primera intenta descriure la conducta grupal, i per tant, l’ordre social, a la llum de la biologia genètica. Es veu, però, incapaç d’explicar l’àmplia repsosta cultural (llengua, sistemes econòmics, de parentiu, d’autoritat…) en què es versatilitza el patrimoni genètic. Per la seua part, l’etnometodologia, pretén ser la microteoria fenomènica de l’ordre social, indaga en torn a les bases interpersonals de las que emergeixen normes i convencions, però no troba un element teòric metacontextual.

Amb l’adopció del marc cognitivista en l’estudi dels microprocessos de la vida social i les estructures de la societat, la tradició etnometodològica està en condicions de trobar els fonaments neuronals de la cognició i els escenaris sociològics de la representació mental. A la vegada, la sociobilogia trobaria les ferramentes socioculturals de les que està mancada. En definitiva, l’orientació cognitivista donaria un suport suficient a les tradicions psicosocials i a l’etnografia.

Els arrels de la sociologia cognitivista beuen de la psicologia social clàssica, de la nova psicologia neuronal, de la sociolingüística, de la lògica formal i de la intel·ligència artificial. Per acumulació, incorpora el darwinisme social, el pragmatisme, el conductisme, al Durkheim de les representacions col·lectives i a l’antropologia cultural y posdurkheimiana,y el Simmel teòric de les formes (normatives) de socialització.

Del present assimila (Cicourel) l’etnometodologia, l’etnografia de la ciencia, les emocions de Collins i Elias, les teories sociolingüístiques i onto–socio–genètiques (Piaget, Chomsky) [?], mantenint la mateixa polèmica que diferencia un de l’altre: l’inmanentisme de Chomsky o l’emergentisme de Piagetson.

El cognitivisme fa plausibles les seues possibilitats en la recerca amb les aportacions a la teoria de l’aprenentatge i la conducta col·lectiva entesa com un procés de serialització, així com les seues possibilitats respecte la experimentació. Per contra, ha generat problemes per la tendència al reduccionisme psicològic.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.