Xarxes socials i llengües

Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon) 29 abril 29UTC 2011

La teoria de la decisió racional pretén universalitzar sociològicament les troballes de la teoria econòmica neoclàssica, que es basa en el càlcul anticipat de la rendibilitat de la conducta per part dels individus, i considerant la conducta col·lectiva com un agregat de conductes individuals.

Esta teoria beu de l’individualisme metodològic, la lògica utilitària, el model intencional de l’acció i la teoria de jocs. Té una concepció estratègica de l’acció col·lectiva. Esta teoria també acumula aspectes del marxisme clàssic com la lluita de classes com a expressió estratègica de la defensa organitzada dels interessos, l’individualisme weberià, la teoria de l’acció de Pareto i les teories clàssiques de l’intercanvi social. També pren en bona part, la teoria del conflicte de Dahrendorf y la sociologia històrica de Tilly.

La teoria de la decisió racional ha estat criticada pel seu exagerat «imperialisme microeconòmic». El decisionisme ignora metodològicament l’autonomia dels ordres culturals i la influència dels factors emocionals en la conducta. En definitiva, la teoria de la decisió racional és una ferramenta d’anàlisi del comportament estratègic, amb necessitats de complementació per a models explicatius adjacents basats en variables culturals o psicosocials.

• Rodríguez Ibáñez: 1. «Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània»
• Rodríguez Ibáñez: 2. Quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània
• Rodríguez Ibáñez: 3. Teoria de l’acció comunicativa (Habermas)
• Rodríguez Ibáñez: 4. Teoria de sistemes (Luhmann)
• Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon)
• Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista
• Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió de les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica